Mónica Naranjo està posseïda per l’esperit de Richard Wagner.

Doncs si estimats i soferts lectors, el fantasma del famós compositor alemany d’òperes del s.XIX ha posseït a la Pantera de Figueres, qui en altre temps fou la “dominatrix” absoluta de totes les pistes de ball dels locals d’ambient gai al nostre estat.

Aquesta és la única hipòtesis racional que se m’ha ocorregut després d’escoltar esmaperdut el seu nou senzill “Europa“, possiblement la cançó més ultrabarroca que s’ha coposat en tota la història del pop; de fet, per un instant m’he qüestionat si en realitat no era un fragment de “La cavalcada de les Valkiries” o de “Persifal“.

Quins temps aquells de “Palabra de Mujer“! Fins i tot la vaig anar a veure en directe quan va actuar prop del meu poble en un dantesc espectacle ple de musclocas i sadomasoquisme! Els meus tiets i cosins eren les úniques persones heteros del públic i, en la seva infinita i càndida inocència, ni s’en van adonar…. pobrets!

Doncs res, en l’espera de que algun sofert exorcista alliberi a la diva d’aquest absurd deliri de grandesa, us deixo amb l’avanç del seu nou disc “Tarantula“. Escolteu-lo sencer, si podeu aguantar aquesta brutal sobredosi de recarregat rococó! Ja tremolo només de pensar com pot ser el videoclip o la resta del àlbum… portarà un cor i una orquesta de gira???

 

PD: Tenint en compte que el meu pare és un talifan de les òperes de Wagner, creieu que li hauria de regalar el disc?