Posts Tagged ‘Amaiur’

h1

Valoració dels resultats electorals

Novembre 21, 2011

-> ICV-EUiA-IU, la coalició verda i roja per la que jo demanava el vot, ha obtingut el millor resultat de la seva història en % de vot, triplicant els diputats a Catalunya i multiplicant per 5 a tota Espanya. Tindrem un magnífic grup parlamentari  ampli i divers que serà 4a força política amb Joan Coscubiela, Laia Ortiz, Joan Josep Nuet, Gaspar Llamazares, l’economista del 15M Alberto Garzón o Cayo Lara entre altres. A Hospitalet som la formació política que més creix, amb 4.500 votants nous (10.500 en total), arribant al 10% de vot, resultat que no es veia des dels temps del PSUC. Sens dubte els diferents moviments socials en els quals estem molt implicats, ens hi han ajudat de valent!

-> Unitat contra el Feixisme i el Racisme tot i no presentar-se a les eleccions s’ha erigit com el veritable vencedor moral, veient com la contundent campanya #novotisPxC ha aconseguit el seu únic objectiu polític: que Anglada no fos diputat. Allà on s’ha fet més campanya, més ha baixat el feixisme: Al Gornal, on es van repartir 2.000 octavetes PxC passa del 15 al 4%, a St Boi del 10 al 4%, a Vic de 3000 vots a 300… queda finalment demostrat que l’estratègia d’enfrontament pacífic, desencarcarament i pedagogia és la millor forma d’impedir l’avenç nazi a casa nostre. En un més hem distribuït 100.000 octavetes, hem fet 7 manifestacions, 2 vídeos, tallers i presentacions de llibres, varies notes de premsa… i amb el pressupost que teníem de vendre xapes i llibres!

-> PSOE: S’ensorra fins a nivells estratosfèrics i la hecatombe es històrica. La socialdemocràcia ha de trobar un relat ideològic nou, allunyat de la fal·laç “tercera via” social-liberal de Zapatero  i Toni Blair, si vol tornar a governar algun dia en algun lloc; no pot ser que tot el seu discurs es basi en la por a la dreta, si quan arriben al poder fan el mateix que ells, actuant sempre al dictat dels mercats. Tot i així, estic convençut que Rubalcaba serà un magnífic líder de la oposició.

-> CIU:  Em fa molta vergonya que un repugnant grupuscle corrupte i llepaciris que dinamita l’educació i la sanitat pública, baixa els impostos als rics, reparteix milions a les escoles privades de l’Opus Dei i al Grup Godó, fa declaracions homòfobes i racistes en una campanya erràtica i demagògica, pugui ser la 1a força política a Catalunya. Duran Lleida, però, no podrà seguir negociant fosques partides pressupostàries al servei dels lobbies mafiosos, ja que el PP no necessita el seu vot per res.

-> PP: A Catalunya obté un resultat decent (tot i que per sota del de Josep Piqué el 2000) i a Espanya arrasa, simplement pel fet de ser un partit diferent al PSOE. Temo el que pugui arribar a fer el neoliberalisme ultracatólic embogit i amb poder absolut, però ja no em fan por: ja tenim la resistència al carrer:el 15M. Rajoy ha guanyat amb la promesa de sortir de la crisi i crear ocupació; doncs bé, ja triga!

-> ERC-Reagrupament: Sembla que la estratègia d’allunyar-se del tripartit i apropar-se a  la dreta de CIU no els ha anat del tot malament, tot i perdre els 3 senadors que els quedaven i uns 50.000 vots, quedant per sota del resultat a les passades autonòmiques. Han parat  momentàniament la sagnia de vot que els duia de cap a la marginalitat extraparlamentària i la única persona que em cau bé d’aquest partit, Joan Tardà, seguirà sent diputat. Sempre ens quedarà el consol de pensar que si no existissin CIU tindria encara més diputats, suposo que deu ser l’únic sentit de l’existència d’aquest partit.

-> Amaiur: Sens dubte qui ha tret millor rendiment del procés de pau ha estat l’esquerra abertzale, guanyant les eleccions al País Basc i obtenint representació a Navarra. Espero que els seus diputats estiguin a l’alçada, trenquin el sectarisme llunàtic que ha caracteritzat a Batasuna al llarg dels temps i obrin un discurs radical en matèria social i econòmica, més enllà del  nacionalisme folklòric.

-> Altres: El partits simbòlics i extraparlamentaris ens deixen algunes propostes interessants, destacar el resultat del partit democratista-nerd “Pirates” que, tot i que em segueix semblant una frikada graciosa, tenen propostes de democràcia directa i virtual prou interessants; “PACMA” ens recorda un cop més els drets dels animals, “Escons en Blanc”  s’ha fet notar a l’absurd Senat i, finalment la coalició  “Anticapitalistes” ha fet una bona campanya assenyalant als culpables de la crisi.