Desmuntant les “suposades” pintures neandertals de Nerja

Molts diaris generalistes (Público, La Vanguardia o EL País, entre altres) s’han fet ressò d’una notícia bomba en arqueologia prehistòrica: segons els investigadors de la Cova de Nerja (Màlaga), els neandertals eren capaços de realitzar pintures rupestres, concretament aquestes dues foques pintades sobre una estalactita fa 43.000 anys, deu mil·lenis abans que els gravats de la Cova de Chauvet, la obra d’art més antiga de la humanitat coneguda fins al moment (i per tant, el record d’antiguitat passaria ara a Nerja)

Si això fos veritat (que no ho és) significaria trencar tots els esquemes sobre el coneixement que tenim actualment del Paleolític Mitjà i dotar als Neandertals d’una capacitat simbòlica i artística absolutament desconeguda fins avui.

Però des del primer moment ja em va pujar la mosca al nas i, després de llegir atentament la lletra petita m’he decantat per creure que tot això no és més que un muntatge sensacionalista. Us en explico els motius:

1) No quadra amb cap altre jaciment del món: com és possible que en cap altre racó d’Europa o Pròxim Orient mai s’hagi trobat cap obra d’art rupestre realitzada per neandertals? Van ser capaços de pintar aquestes dues foques i se’n van oblidar per sempre més, fins que al cap de 10.000 anys els cromanyons van re-emprendre la pràctica, en el mateix punt? Això no s’ho creu ningú!

2) Els investigadors trien les dades més sensacionalistes i obvien les més racionals i nombroses: la cova de Nerja té fins a 34 datacions radiocarbòniques, d’aquestes 30 apunten al Paleolític Superior (cromanyons) i tan sols 4 al Paleolític Mitjà (neandertals). Ara bé, dir que les pintures son cromanyons no és cap novetat i no permet sortir als diaris.

3) NO han datat les pintures, sinó un carbó trobat a prop: Val, d’acord, han trobat un fragment de carbó que pertany a una torxa que segurament havia dut  un neandertal. I? El més lògic és que uns neandertals ocupessin esporàdicament la cavitat milers d’anys abans de que realitzés la pintura un cromanyó. Els investigadors diuen que ara dataran una capa de calcita de sobre el pigment, però ja s’han llençat a la piscina sense mirar si hi havia aigua.

4) A la cova s’han trobat restes humanes de cromanyons i cap de neandertal: Concretament s’han recuperat ossos humans datats fa 19.000 anys, una data que coincidiria plenament amb altres pintures rupestres de la Península, com les més antigues d’Altamira, per exemple. Quina casualitat!

Les dades no s’han presentat a cap revista científica, ni a cap congrés d’especialistes,  és evident que la comunitat acadèmica se’ls menjaria amb patates; han preferit llençar la bomba als periodistes ingenus i àvids de titulars.

I per que passa això? Doncs molt senzill: Les subvencions a les investigacions de la Cova i la Fundació que les gestiona estan congelades, degut al canvi de gestor que el PP ha eliminat, mentre van estirant un pressupost de 2009. Els arqueòlegs deuen haver pensat que venent aquestes descabellades hipòtesis a bombo i plateret, igual el Govern acaba cedint i afluixa la pasta. Una veritable llàstima que per tal de poder seguir excavant s’hagin de realitzar aquestes operacions tan poc ètiques, amb escàs rigor científic i molt bombo mediàtic!

Elogi de la Falsedat

Una calorosa tarda de l’estiu de 1879 una nena de 9 anys, anomenada Maria, mentre acompanyava al seu pare en una excursió per una cova de Santander, va endinsar-se a una de les sales i, tot mirant el sostre, va pronunciar una de les frases que canviarien per sempre el coneixement de l’Art i la Història de la nostre nació humana: “Mira Papà, bisontes pintados!”.Aquella innocent criatura desconeixia completament que acabava de descobrir Altamira, la major obra pictòrica del Paleolític Superior, el majestuós llegat dels cromanyons que van trepitjar la Península Ibèrica fa uns 17.000 anys.

El seu pare, Marcelino Sanz de Sautuola mai va aconseguir veure reconeguda en vida l’autenticitat de la seva troballa, doncs al s.XIX la societat encara creia en creacionismes bíblics i els científics es movien en paràmetres d’evolucionisme lineal, que els impedia acceptar que una societat igualitària, caçadors recol·lectors sense explotació social, excedents ni especialistes a temps complert, fos capaç de generar una Capella Sixtina rupestre.

Doncs bé aquest any el Govern de Cantàbria ha decidit tornar a obrir al públic per primer cop des de 1977 aquesta majestuosa creació ancestral, tot i l’irreversible risc que això suposarà per a la seva conservació de cara al futur, doncs les visites massives de turistes durant el franquisme van alterar el microclima de la cova que ha permès la supervivència quasi intacte durant cent setanta segles.

Quina necessitat hi ha d’exposar la veritable obra a la seva progressiva destrucció, si existeix una rèplica exacte de la caverna des de 2001 just al davant? Quina diferència hi podran apreciar els curiosos visitants no experts en art prehistòric? L’objectiu de la difusió del patrimoni ha de ser la seva comprensió didàctica, no la contemplació orgàsmica de l’autenticitat. La falsedat és, doncs, la millor forma de preservar la destrucció de la veritat.

Darrerament s’ha descobert, també, que “El Coloso” de Goya, en realitat no és una obra del famós pintor aragonès, sinó d’un deixeble seu anomenat Asensio Juliá. Ha representat aquest descobriment de falsetat una disminució de la seva qualitat, interès o visites al Museu del Prado?

I per què volem que la veritable obra es conservi, encara que sigui amagada de les curioses mirades inexpertes? Doncs perquè la preservació de la base material de la pintura és el que ens permetrà, en un futur, fer més proves científiques que ens ajudin a desentrellar els nombrosos enigmes que encara giren entorn a la seva misteriosa significació, que ha donat lloc a innombrables hipòtesis: Que volien expressar amb aquells animals? Era una creença metafísica, un ritual xamànic, una expressió artística, una representació estructurada de llenguatge o simplement un mer desitj econòmic d’alimentació? O potser, com plantejaven els primers capellans qua van excavar la cova (Breuil i Obermaier) la primera evidència de l’ànima humana a la Història?

En tot cas mentre no s’esborrin els bisons d’Altamira, existiran evidències materials que és possible generar una grandiosa obra cultural, incommensurable en qualitat, en un món sense nacionalismes, patriarcat, estats, guerres, intolerància, explotacions socials, desigualtats econòmiques, banderes, fronteres o alienacions col·lectives en forma d’esport o religió. Mentre resisteixi Altamira, sobreviurà la Utopia.