Posts Tagged ‘alaska’

h1

Orgull de FAN

Juliol 28, 2008

Anava jo tan feliç creuant el centre de la meva ciutat , a punt de tornar a la meva dolça llar, quan la meva mà s’ha desplaçat al fons d’una butxaca dels pantalons, buscant el mòvil, l’encenedor o un cigar potser, tan és. La questiò és que els meus dits han ensopegat amb una petita peça de plàstic plana i de pocs centímetres… SIII!! No m’ho podia creure! Havia estat allí tota la setmana, esperant al aguait que jo la trobés! Quan ja la donava per perduda ha tornat a mí la pua que Morrissey em va llençar a la má en el seu passat concert a Madrid! Perfí he aconseguit superar aquest trauma teenager!

Ara em direu que no és més que un absurd delriri mitoman pròpi d’una pija a l’edat del pavo, però heu de saber que a mi m’agrada molt ser fan de persones i coses. Que té de dolent?

La veritat és que quan em fascina una cançó, un llibre o una pel·lícula, no puc deixar-me de preguntar qui és la persona que hi ha el darrere, quines son les seves influències, quines son les circumstàncies vitals que l’han dut a la sublimació d’aquella obra que tan admiro, el context artístic i vital que porta a un vulgar individu ,un bon dia, a crear una meravella del art.

I la veritat és que, a diferència de molts altres fans, soc incapaç de jutjar objectivament la vida d’un artista,si la seva obra m’apassiona. M’és igual que Alaska col·labori amb Jimenez Losantos, que Guns’n Roses tinguessin una cançò homòfoba o que Courtney Love sigui una ionki acabadíssima; si aquest és el caldo de cultiu necessari per a crear joies com “Me odio cuando miento”, “Don’t Cry” o “Violet“, benvinguts siguin! O és que algú posaria en dubte la bellesa dels monuments romans pel simple fet que van ser edificats amb ma d’obra esclava?

En el moment que em fascina un autor no em puc satisfer amb un petit xarrup de la seva obra, la meva insaciable voracitat cultural necessita més i més, fins a devorar filmografies, discografies i bibliografies senceres i quasi sense respirar. No us podeu imaginar quin orgàsmic plaer recorre la meva espina dorsal quan he aconseguit, per fi, empassar-me sencerets els 14 films d’Almodovar, els 7 llibres de Lucia Etxebarria o els 27 àlbums d’estudi de David Bowie, comprovant per mi mateix els seus altibaixos creatius, o les seves diferents fases artístiques.

Doncs res, vaig a guardar la pua en un lloc ben segur, no fos cas que la torni a predre!

h1

Conte surrealista en un Cuarto Oscuro (I)

Juny 3, 2008

Me in a dark room

 

Mai m’hauria d’haver pres aquella pastilla de color verd, però ara ja era massa tard. A més, segur que sense l’ajuda química no hauria estat capaç de vèncer la vergonya i entrar dintre del “Cuarto Oscuro”, aquella llegendària habitació que s’obria en una cantonada de la discoteca, on una imparable successió de nois musculosos sense samarreta en sortia constantment apujant-se els pantalons.

 

Apartant unes suaus cortines de vellut blau em vaig endinsar lentament dins l’obscuritat; poc a poc deixava d’escoltar aquella hipnòtica cançoneta de la pista de ball i un inquietant silenci, que es combinava simbiòticament amb la foscor, em va acabar d’engolir.

 

Quan els meus ulls s’acostumaren a la falta de llum em vaig adonar que estava completament sòl en un llarg i tètric passadís que anava a parar a una porta semioberta de fusta, com d’un armari, on s’hi podia llegir: “Past is a strange place”. 

 

Darrera d’aquell llindar s’obria una immensa estança plena d’infinites estanteries amb teranyines i caixes completament cobertes de pols. La meva insaciable curiositat em va dur a xafardejar el seu contingut: Fulards d’esplai? Ossos d’animals prehistòrics? Un bombo de batería? Apunts mal garabatejats? Posters de Hole? Un vestit de diable? Que cony era tot allò???

 

De sobte un calfred va recorrer de dalt a baix la meva espina dorsal… algú m’observava… vaig girar-me lentament, deixant estar les caixes, per veure una sinuosa silueta a l’altra punta del passadís: era una mena d’Skin Head vestit com d’Indiana Jones, però amb una inquietant armilla fluorescent sobre la jaqueta  i amb una pilota de futbol la mà.  Va obrir lentament la seva bavosa boca i parlant cap endins va xisclar:

 

La nyonyeria camina amb mi

 

Això ja era massa! Vaig començar a córrer i a córrer, mentre em notava a punt de sofrir un atac d’ansietat, tombant les ronyosos prestatges i preguntant-me qui cony em manava a mi entrar en aquell maleït lloc quan, sense saber ben bé com, havia anat a parar en mig d’un enorme saló Rococó…

 

                                                      (Continuarà el proper Dijous!!….)

h1

MIRANDA! Els Scissor Sister llatins?

febrer 4, 2008

miranda.jpegEl primer cop que trepitjaren el nostre estat va ser com a teloners de Fangoria durant la primera fase de la gira del “Extraño Viaje” i venien de ser una desconegudíssima banda de glam i technoop underground a Argentina i ara, tan sols un any més tard, arrasen en ventes al seu país amb seu nou àlbum “El disco de tu corazón” i no n’hi ha per menys!

Miranda! Ens demostren un cop més que la qualitat musical i la petarderia poden anar de la má sense donar-se bufetades, recollint l’esència del pop electrònic depechemodero, una veu a lo Mika, un espectacle a mig camí entre Nancys Rubias  i el circ dels Scissor Sisters i acompanyaments de luxe: el seu darrer treball inclou duets amb Julieta Venegas i, com no, amb Alaska.

Doncs res! A que esteu esperant per reverenciar a aquesta banda? Jo ja en soc adicte!

Aquí  podeu accedir a la seva web.

h1

Blogs gais de dretes: si, existèixen.

febrer 3, 2008

la trotona de ponevedra 

En un país en el que la dreta es troba representada per els elements més reaccionaris i ultres de les profunditats cavenàries, pot semblar extrany i estúpid que hi hagin persones obertament homosexuals que es posin al costat polític que ha destinat totes le seves energies a negar els nostres drets i ens ha tractat com a malalts mentals, però heu de saber que si alguna cosa ens agrada als gais és donar la nota i cridar l’atenciò.

I no estic parlant de sectors discrepants amb la línea oficial del PP, propers al sector moderat de Gallardón, no!! Les bitàcores que us presenaré a continuació son properes a la ala radical COPE- Mundo-E$peranza Aguirre. A vegades m’he arribat a plantejar si realment no pot ser tot un muntatge i en realitat son heteros camuflats o és el mateix Partit Popular fent una campanya d’imatge…    

Fedegico el glande· Fan fatal: Aquest blogger ha creat una cadena de sil·logismes a partir del fet que Alaska és amiga del talibán radiofònic ultra Federico Jimenez Losantos i col·labora en el seu programa fent una secció del cor, ergo-> es de dretes, ergo-> tota la “movida madrilenya” va ser un moviment neoliberal i els gais que segueixen les consignes de PSOE/IU en realitat estan alienats per els col·lectius GLTB que viuen de dels subvencions del Govern.
Pero a veure Reina… Alaska pot tindre les amistats que vulgui, però bé que es manifesta el dia del Orgull al costat dels teus teves odiades asociacions i dels partits d’esquerres, que han estat qui ha aconseguit que ens donin els nostres drets, mentre el teu estimadissim Federico deia aquella mítica frase de “este Gobierno solo habla con catalanes, maricones y terroristas, a ver cuando lo hace con gente normal“. I la movida, estimada, estava promoguda per Tierno Galvan alcalde socialista de la capital.

· Aquiles en Madrid: Un blog d’un gai ultraespanyolista que ridiculitza als homosexuals d’esquerres (“mariprogres” i “maris de Chueca“, ens anomena) i diu que ens hem venut a un president pro-etarra únicament a canvi del matrimoni, que ha estat com un xantatge emocional per segrestar la nostre conciència i comprar el nostre vot.  Segons ell fer lleis contra la homofòbia és atacar la llibertat d’expressió i els temaris a favor de la igualtat de drets a “Educació per la Ciutadania“, és manipulació pro-comunista.
En fi, hi ha d’haver de tot en aquest món, però realment sento pena i llástima veient com algú malgasta el seu temps i talent llençant-se pedres sobre la seva teulada amb tanta dedicació. Segurament Aquiles seria molt feliç al franquisme amb les Lleis d’escandol públic i de “vagos y maleantes” emprades per ficar a la presó a qui es saltés la moral cristianofeixista.

· El camino de la felicidad: Aquest blogger defensa que no s’haurien de destinar tants recursos a les campanyes contra el VIH dins la comunitat GLTB per tal que s’ens deixi d’equiparar amb malalts; creu que hauriem de trencar amb la  imatge de promiscus i donar un gir cap a la monogamia, alhora que condemna la persecució dels gais  Cuba, que utlitza com a paradigma per ficar al mateix sac a stalinistes, IU, PSOE i a tot aquell que no pensi com ell.
S’em posa la pell de gallina quan escolto arguments contra les campanyes de preveció sexual; els arguments pro-monogàmia em semblen respectables però és una opció personal igualment respectable que la promiscuïtat i finalment dubto que hi hagi ningú als partits d’esquerres que vulguin implantar res semblant al castrisme al nostre estat.

no votis ppA veure, per una part m’en alegro que dins del PP hi hagin secotrs obertament gais, tan de bo algun dia aquest partit ens deixi de tractar com una lacra i no representi una violenta amenaça a la nostre dignitat, però es evident que avui no és així, ni molt menys.
No crec que calgi recordar les cosntants declaracions homofòbiques els liders populars (qué donaria tema per 20 posts) per evidenciar com d’errats estan aquests miserables traidors i quintacolumnistes. I jo com a gai no puc deixar de demanar el suport per els partits que han fet bandera de la nostre causa i recordar-vos que els drets es defenen amb el vot.

PD: Tinc un troll!! Siii! Llegiu els comentaris i ho veureu!

h1

La meva vida a través de les cançons d’Alaska

gener 21, 2008

fangoriaWooo! L’Aita m’ha enviat un meme musical que em fa molta gràcia respondre!! Es tracta de triar un grup de música, en el meu cas Alaska i totes les bandes per les que ha passat com a cantant (Pegamoides, Dinarama i Fangoria) i contestar un seguit de preguntes sobre la meva vida personal però emprant tan sols títols de cançons d’aquest grup com a possibles respostes.

..

1. Ets home o dona?: Rey del Glam
2. Descriu-te: La funcionaria asesina //  Quiero ser Santa
3. Que diuen les persones de tú: No sé que me das
4. Com descriuries la teva anterior relació sentimental? Como pudiste hacerme esto a mi // Mi nóvio és un zombie
5. Descriu la teva actual relació: Un astronauta solo,  flotando
6. A on voldires estar ara? En la Disneylandia del amor
7. Com ets respecte al amor? Me odio cuando miento
8. Com ets respecte al sexe? A quien le importa?
9. Com es la teva vida? Entre mil dudas // Hagamos algo supeficial y vulgar
10. A qué li tens por? La Rebelión de los electrodomésticos
11. Que necesites? Un hombre de verdad
12. Que t’agrada fer? Criticar por criticar
13. Que demanaries si tinguessis un sól desitj? Voy a perder el miedo
14. Una cita o una frase sabia: Dios odia a los cobardes
15. Ara, despedeix-te: Llegando hasta el final

I finalment us deixo amb una actuació en directe de Fangoria interepretant a la meva cançó ultrafavorita, el meu leimotiv existencial, com no.. “Me odio cuando miento” 

I no li passo el meme a ningú, qui vulgui que ho faci lliurement!