Doncs aquí teniu, finalment, la resposta a les vostres preguntes a Lluís Estve regidor re-escollit per ICV a Hospitalet .Disculpeu l’endarreriment per la meva part ja que entre l’arqueologia, la campanya electoral, les acampades indignades i la lluita contra el feixisme no havia tingut temps per editar-la!
Com resoldria el govern municipal d’ICV-EUiA la paradoxa de l’habitatge: habitatges buits d’una banda i habitatges sobreocupats de l’altra?
En primer lloc destacar que les principals competències en matèria laboral i d’habitatge no recauen sobre l’Ajuntament, sinó sobre les comunitats autònomes i l’Estat. Tot i així creiem que l’Ajuntament podria fer més i sobretot fer de manera diferent.
Sobre la primera qüestió, el principal objectiu ha de ser generar més ocupació, però ocupació de qualitat i de futur. No ens serveix generar ocupació precària, a curt termini i mal pagada. Una ocupació que es destrueix tan ràpid com es crea i en la qual els beneficis de l’activitat econòmica es concentren en poques mans, i sovint mans externes.
Un dels primers eixos del nostre programa és el foment de l’economia social a la ciutat, mitjançant les empreses del tercer sector en els àmbits dels serveis, l’atenció a les persones i els sectors energètics. Per fer-ho volem promoure les clàusules socials, una mesura que permetria incloure en els contractes públics avantatges de cara a les empreses sense ànim de lucre i amb finalitat de promoure l’ocupació dins de col·lectius específics amb més dificultats d¡inserció laboral.
La gran avantatge d’aquest tipus d’empreses és que substitueixen el seu marge de benefici a canvi de la seva tasca social. La gran majoria ofereixen serveis i preus competitius, i encara que puguin suposar un cost una mica més elevat, suposen una inversió social que la pròpia administració després s’estalvia en serveis socials. D’aquesta manera s’estalviaria diners públics i a més aquest es repartiria entre més actors i sobretot entre actors locals.
En una línia semblant, creiem en el comerç de proximitat com una eina eficaç i socialment més justa per generar activitat comercial. A diferència de les grans superfícies, el petit comerç genera més ocupació, amb menor benefici però amb més petits empresaris. En aquest sentit, volem aturar la construcció de noves grans superfícies i potenciar el petit comerç i els mercats municipals. Un model de proximitat que a més s’adiu amb el model de mobilitat sostenible que proposem, basada en el vianant, no en l’automòbil.
Una línia a potenciar a mig camí entre la política d’habitatge i la d’ocupació és la transformació del sector de la construcció que té un pes important a la ciutat en un sector dedicat a la rehabilitació i la millora de l’ecoeficiència energètica. Això es pot fer de manera directe, amb una normativa més exigent, amb ajuts a la rehabilitació, amb projectes d’instal·lació d’energies renovables public-privats (pots veure’n un exemple a la nostra web, amb el projecte Sol Bellvitge), i de manera indirecta, denegant les llicències per seguir construint noves promocions privades a la ciutat.
Per últim, un dels projectes de ciutat en els que sí creiem (a diferència de la plaça Europa) és el projecte Biopol, que pretén promoure un complex d’investigació biosanitària al voltant de l’Hospital de Bellvitge. Un motor econòmic que pot generar llocs de treball amb necessitats de qualificació variades, des de les més bàsiques fins a investigadors de primer nivell, i que pot atreure a la ciutat, importants empreses d’un sector d’alt valor afegit.
Creiem que aquesta aposta pel foment de l’ocupació de qualitat i amb futur ha d’anar lligada a una aposta per la formació professional reglada i no reglada, la formació d’autònoms, emprenedors i petits empresaris en matèries de gestió, administració, creació de micro empreses i economia sostenible.
Pel què fa a la paradoxa de l’habitatge, ja hem avançat algunes propostes com aturar la construcció de més habitatges privats i la suspensió de les llicencies concedides i no executades. Estem en la ciutat més densament poblada del país i el què la ciutat necessita és més espai lliure. Les noves construccions han de ser només per generar un parc d’habitatges públics de lloguer que permetin regular els preus de l’habitatge.
En aquest aspecte, el paper de la Generalitat, és imprescindible, i un dels rols municipals és reclamar al Govern el compliment de les inversions previstes en pisos de protecció oficial.
També volem impulsar un cens d’habitatges desocupats i incentivar la seva posada al mercat de lloguer mitjançant l’oficina de l’habitatge.
I per últim, i amb l’objectiu de posar fre als desnonaments per motius econòmics i als deutes amb el banc després d’un desnonament, volem posar l’Oficina de l’Habitatge i l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor al servei de les famílies desnonades perquè les puguin assessor i orientar en aquest procés.
Hi ha prevista alguna connexió viària i de transport entre el casc antic de l’Hospitalet i el sector de la Fira? –Pot contribuir la Fira al desenvolupament econòmic, cultural, social, etc. de l’Hospitalet?
Sobre el primer punt, la connexió viària de l’Hospitalet centre amb la Firaés a dia d’avui força bona tant en transport públic com en transport privat, tenint en compte que s’hi pot anar amb FGC, que estan a 10 minuts de qualsevol part de l’Hospitalet Centre. Pel què fa a la connexió viària, la Firaestà molt ben comunicada per si mateixa, al costat de la Gran Via, i per tant des de l’Hospitalet Centre l’única dificultat és accedir a la Gran Via.Les connexions viàries són bones un cop se surt de la trama urbana. Segons des de quin punt, travessar l’Hospitalet Centre pot ser una mica més lent, però aquesta és a l’hora una avantatge i una desavantatge dels barris històrics.
Sobre el segon punt, el paper dela Fira dins la realitat de la ciutat és complex. Es tracte d’un equipament supramunicipal que té una part a Barcelona i una part a l’Hospitalet. Per aquest motiula Fira té una vida pròpia, que pot generar ocupació, ingressos i dinamitzar la seva zona d’influència, però que difícilment es convertirà en un motor cultural o social exclusiu de l’Hospitalet sinó de tota l’àrea metropolitana.
Sóc una veïna d’Hospitalet conscient del problema que tenim els joves, i no tan joves, amb l’habitatge i, a la vegada, veig que pisos com els de lloguer jover de protecció oficial porten més de 17 mesos buits per una DOLENTÍSIMA GESTIÓ de l’entitat encarregada de lliurar/gestionar els pisos, també coneguda com ADIGSA??poca pressió per part de l’ajuntament perquè aquests habitatges s’ocupin el més aviat possible i alguns dels milers de joves que està en llita d’espera tingui el seu desitjat allotjament??
La construcció de pisos de protecció oficial ha estat una experiència nova a Catalunya, ja que mai hi havia hagut una potent política pública d’habitatge, exceptuant la construcció dels barris Adigsa, com el polígon Gornal, que el què pretenien era reallotjar les famílies que vivien en barraques a Montjuic.
Aquesta nova política no l’ha monopolitzat un sol agent públic. S’han engegat promocions de pisos de protecció oficial des de moltes instàncies: Des de l’Incasol, des d’Adigsa, des de sindicats, des d’associacions de veïns, des d’entitats d’estalvis, etc. El motiu és l’enorme cost que suposa finançar aquest tipus de vivenda i la urgència per intentar resoldre el problema de l’habitatge. Això ha fet que sovint hi hagi molts agents implicats, molta burocràcia i hagin aparegut problemes i retards, que l’Ajuntament des de les seves possibilitats ha intentat reclamar.
De tota manera és cert que s’ha de posar fil a l’agulla per reduir terminis i agilitzar processos burocràtics, sense que això suposi vulnerar l’accés en igualtat de condicions a aquests habitatges i es compleixin les lleis. De tota manera, el Govern d’Esquerres dela Generalitatdeixa com a llegat milers de pisos de protecció oficial construïts i d’altres en procés.
Una política que malauradament CiU no continuarà, i que si haguessim tingut un estoc de pisos públics de lloguer abans de la bombolla del totxo, l’administració si hagués pogut fer polítiques públiques per evitar l’especulació immobiliària. Així ho han fet d’altres països europeus on l’estat té en propietat milers de pisos i pot actuar com un agent actiu dins del mercat immobiliari. D’altra banda, i si vas estar al corrent de la política catalana durant el segon Govern d’Entesa, ICV-EUiA ja va proposar dins del Govern i des dela Conselleriad’Habitatge fer polítiques actives per posar fre a l’enorme estoc de pisos buit que hi ha a Catalunya, amb mesures que com a últim recurs contemplaven el lloguer forçós. Unes propostes que es van haver de retirar davant la negativa furibunda de PP i CiU primer i després del propi PSC, de la premsa, de bona part de les principals entitats del país, fins al punt el propi consell consultiu va dir que era inconstitucional. “>Et deixo un enllaç sobre el tema.
Aquest dies la vivenda i la sobreocupació ha estat noticia, però no és cap novetat que al nostre ajuntament no li preocupa gaire resoldre aquest tema amb sol·lucions que té al seu abast (pisos nous, buits i per estrenar)LA PREGUNTA: Què pot fer actualment ICV-EUA per agilitzar el procés d’entrega d’aquest habitatges?
D’entrada entenc que en la teva pregunta fas menció a dos temes que al meu entendre tenen causes i solucions diferents: d’una banda la dificultat d’accés a l’habitatge especialment per part dels joves i de l’altre la sobreocupació en alguns pisos de la ciutat.
El primer problema es deu a un fenomen que no és exclusiu de l’Hospitalet, sinó d’abast estatal amb causes d’abast internacional. Principalment s’ha degut a l’especulació immobiliària, un model de desenvolupament basat en el totxo, una obsessió social per l’habitatge de compra – incentivada per les polítiques de Zapatero -, la manca d’un estoc d’habitatge protegit que permetés al govern fer polítiques públiques en matèria d’habitatge, i el rebuig social davant de polítiques intervencionistes en front de la propietat privada i l’enorme protecció jurídica de que disposen els propietaris..
Per altra banda, el fenomen dels pisos ‘sobreocupats’ està molt més vinculat a l’arribada de població nouvinguda. Malgrat que alguns hagin volgut criminalitzar alguns col·lectius de persones nouvingudes, aquest fenomen no és nou, ja que durant l’onada migratòria dels 60 i 70, la sobreocupació a l’Hospitalet era un fenomen molt més estès que ara. Famílies amb pocs ingressos i amb condicions socials desafavories que per estalviar comparteixen habitatges molt petits (a l’Hospitalet molts barris tenen un parc d’habitatges petits i envellits), tot plegat amanit amb alguns propietaris que fan l’agost, llogant el pis per habitacions. També de vegades són els propis llogaters que per fer front als lloguers abusius subcontracten les habitacions. En qualsevol cas, les eines de l’Ajuntament són gairebé inexistents, més enllà d’engegar polítiques socials per resoldre la carència d’aquestes famílies, millorar el seu nivell de vida i assegurar que puguin tenir un habitatge digne.
La Fira 2 és un gran pol d’atracció econòmica per Catalunya, però a vegades es té la sensació que els diners repercuteixen més en Barcelona que en l’H, ciutat seu. Què proposa ICV per a fer que els diners dels visitants de Fira 2(expositors, empreses, particulars…) es quedin a l’H i no marxin a BCN.
Mai no hem estat del tot d’acord amb el pla hoteler de la ciutat però si que és cert és que moltes de les persones que participen en algun dels esdeveniments de la Fira pernocten a alguns dels nous hotels de l’Hospitalet. Crec que caldria millorar l’oferta cultural de la nostra ciutat pel que fa a les exposicions d’art, els concerts musicals, els locals de música en viu… per tal d’atraure als visitants a la Fira en el seu lleure. Un altre element important a desenvolupar és l’atractiu patrimonial de la nostra ciutat. Tenim l’Harmonia, el museu de l’Hospitalet a Casa Espanya, el carrer Xipreret, Can Riera… i caldrà recuperar per a la cultura altres espais emblemàtics com Can Trinxet o Albert Germans. Estic convençut que quan recuperem aquest patrimoni juntament amb la restauració del castell de Bellvís del s. IX-XI en el bell mig del barri de la Torrassa, podrem fer una ruta turística que passi pels principals elements històrics de la ciutat.
Seguint amb Fira2: ICV té algún plà de dinamització econòmica de la zona que rodeja Fira 2? Em refereixo a si té algún pla de futur per a poblar d’empreses de serveis proveïdores de Fira 2, i no només grans centres comercials com IKEA o GV2 i hotels de 5 estrelles buits durant l’any. Seria com repetir a L’H el cas del 22@, on al voltant de grans empreses audiovisuals (MEDIAtic, RNE, UPF Campus Audiovisual, Btv, Lavinia…) s’han instal·lat PIMES de la publicitat, la imatge o el so, dinamitzant un sector estratègic per a la ciutat
El paper dela Firadins la realitat de la ciutat és complex. Es tracte d’un equipament supramunicipal que té una vida pròpia. El projecte dela Plaça Europa, que no va ser compartit per ICV-EUiA, contemplava l’impuls d’una zona d’oficines i hotels, més que d’una zona d’empreses de serveis, i l’espai que es va generar en aquella zona ja s’ha distribuït i està en mans privades. En qualsevol cas, pel què fa als hotels, si representen un servei complementari de la Fira.
Des d’ICV-EUiA apostarem per dos pols de desenvolupament urbà: D’una banda un pol de recerca biosanitària al voltant de l’Hospital de Bellvitge, amb l’instal·lació d’empreses del sector i d’instituts públics de recerca. Un projecte que a més serviria per cobrir la Gran Viaen el seu pas per l’Hospital, i que al nostre entendre ha de servir també per recuperar la zona agrícola de Cal Trabal. I d’altre banda, creiem que hem de transformar el sector de la construcció cap a la rehabilitació i l’ecoeficiència. Per aquest motiu volem impulsar una agència pública municipal que lideri diversos projectes de rehabilitació, d’instal·lació d’energies renovables, etc i fer-ho amb les empreses de la ciutat, repensant també la zona industrial avui mig buida. Per a més informació et recomano alguns dels vídeos que tenim penjats al web amb les propostes més desenvolupades: www.lhesmereixmes.cat
Tenint en compte la situació econòmica actual a Catalunya i especialment al Baix Llobregat, quin creus que seria el salari just per l’alcalde i els regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet?
Crec que tant l’alcalde o alcaldessa com els regidors de govern amb dedicació exclusiva han de tenir un sou digne equivalent al d’un professional amb responsabilitats del mateix nivell a les que tenen els regidors al capdavant d’una àrea de govern. Si no fos així tan sols es podrien dedicar a la política municipal aquelles persones que tenen resoltes les seves necessitats econòmiques i deixaríem la política en mans de persones amb importants patrimonis.
Tenint en compte que la dedicació exclusiva en un ajuntament és incompatible amb qualsevol altra feina crec que els regidors i les regidores amb dedicació complerta a la seva tasca de govern haurien de cobrar com un alt funcionari dels serveis públics (al voltant de2.000 a2.500 € mensuals). Ara a l’Ajuntament de l’Hospitalet no és així. Els regidors de govern cobrem al voltant de 3.500 € però també és cert que com no existeix una llei de finançament de partits (absolutament necessària pel funcionament de la democràcia) els regidors de la nostra coalició fem donació als nostres partits de quantitats força superior als 1.000 € mensuals per a sufragar les activitats quotidianes com el lloguer del local, els butlletins informatius, les campanyes electorals… En resum jo acabo cobrant poc més del que cobrava quan era mestre i cap d’estudis d’una escola. Però personalment em sentiria molt més còmode reduint el meu sou a 2.500 € i que es resolgués el finançament dels partits per altres vies.
Com t’imagines l’Hospitalet de dintre de 10 ó 20 anys?
Aquesta és una pregunta molt àmplia i per tant molt difícil de sintetitzar. Jo et remetria al manifest que encapçala el nostre programa electoral en el qual dibuixem com ens agradaria. El tens complert a la nostra web
Com pensen recuperar el vot de persones que estem cansades de votar a ICV-EUiA i que el vot acabi, de forma indirecta, a governs (nacionals o locals) amb predomini del PSC? No creu que ja n’hi ha prou, d’aquest servilisme amb els socialistes, o és que volen aferrar-se al poder de forma vitalícia?
No és una qüestió d’aferrar-se al poder. Allà on la ciutadania amb els seus vots ens permet governar sols ho fem. Com saps normalment representem al voltant del 10% dels votants i si volem incidir en el govern hem de pactar coalicions amb d’altres partits d’esquerres.
Quan estem en aquests governs de coalició pactem un programa electoral que ens dona llibertat per aplicar les nostres polítiques en les regidories que gestionem. Ha estat el cas de la regidoria d’Educació en la que com a tinent d’alcalde he pogut aplicar allò que havíem proposat en el nostre programa electoral del 2007. Amb les altres polítiques intentem influir tot el que podem i si algun aspecte és contrari al nostre pensament polític ens oposem i votem en contra. Al llarg d’aquesta anys ha estat el cas del model urbanístic dela PlaçaEuropa, la defensa de la zona agrícola de Cal Trabal, les mocions de civisme i migració… entre altres exemples.
El que estem segurs és que senes nosaltres en el govern no s’hagués avançat tant a la ciutat en eles temes mediambientals com l’estalvi d’aigua, energies renovables, educació ambiental… I tampoc s’hagués fet una inversió de 60 M€ en l’escola pública en tres anys, s’hagués fet polítiques de reequilibri dels alumnes nouvinguts entre totes les escoles públiques i concertades de la ciutat o s’hagués aplicat amb tanta força programes de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats com els plans educatius d’entorn. Sense nosaltres en el govern probablement l’escola municipal de música de l’Hospitalet avui seria un conservatori que atendria màxim a una trentena de futurs professionals de la música provinents de famílies de nivell cultural alt. En canvi ara aquesta escola de música ha fet possible la democratització en l’accés a l’art a la ciutat i que un miler d’alumnes, la majoria d’ells provinents de famílies sense tradició artística i amb dificultats econòmiques, tinguin estudis musicals de nivell.
Per què un partit que es considera hereu del PSUC accepta el rescat bancari al Congrés i després en vol fer bandera electoral?
No soc conscient de que Joan Herrera o Núria Buenaventura hagin votat mai a favor del rescat dels bancs perquè estem absolutament en contra. En els nostres darrers posicionaments econòmics així ho expressem i tan sols acceptaríem posar diners estatals en els bancs si aquests passen a tenir control públic o si a canvi els bancs cedeixen els seus estocs d’habitatges per convertir-los en habitatge públic de lloguer.
Què en penseu sobre que Identitat Catalana es presenti a les properes eleccions municipals? Crieu que els votants que busca aquest partit no estan ja prou representats pels partits que fins ara tenen representació al municipi?
Nosaltres volem combatre totes les formes de feixisme i de pensament excloent que atempta contra els Drets Humans. Un partit que parla de colonització i que escriu en el seu manifest frases com la que adjunto a continuació mereix tot el nostre rebuig polític.
“La immensa majoria dels nouvinguts, sobretot els procedents de Sud-Amèrica i de països musulmans, estan danyant els pilars de la catalanitat, amb la imposició de la llengua castellana i la introducció d’ideologies totalitàries com l’Islam.” (del manifest d’Identitat Catalana)
Rebutjo tant Identitat Catalana com Plataforma per Catalunya i crec que partits amb aquesta ideologia haurien de ser il·legals en una democràcia.
Creiu que una manera d’integrar els nouvinguts és proporcionar-lis formació política?
Crec que la millor manera d’incorporar a qualsevol persona en una societat és reconeixent la seva plena ciutadania que el doni igualtat de drets, deures i oportunitats. Avui el col·lectiu immigrant té els mateixos deures que tothom, no té cap privilegi i, en canvi, encara no gaudeix d’alguns dels drets fonamentals com són els drets democràtics a escollir els seus representants municipals o a ser escollits en representació de la ciutadania.
Creiem que no d’haver cap política específica per les persones d’origen immigrant. El mateix tracte que tothom en l’accés als serveis públics de salut, educació, habitatges, serveis socials… Tan sols és necessari una política específica en el procés d’acollida que també ha d’incloure les facilitats per a l’aprenentatge de la llengua catalana.
És fonamental la seva incorporació com un més en les associacions i en els partits polítics i que també, en funció de la seva vàlua i la seva implicació personal, vagin assumint responsabilitats polítiques en els partits i en les institucions públiques.
És molt important la formació política. Per aquesta raó ICV ha fet nombrosos cursos de formació amb els nous militants i ha editat un tríptic i un joc virtual per aquesta campanya que es titula “Qui és qui a la política catalana?” El pots consultar a la nostra web de l’àmbit de migració i ciutadania www.iniciativa.cat/migracioiciutadania
El mateix dia que es va publicar la sentència, el PSC va anunciar en un tweet que els expulsats de Guanyem signaven un acord de Govern. El text del pacte, que es pot llegir a la web local dels socialistes, es un paper mullat, ple de llocs comuns, frases buides, insubstancials i ambigües. Un exemple: “Incorporar les demandes, les inquietuds i els drets de les dones en l’agenda política“. Això i res, es el mateix. Ni una paraula de la polèmica urbanització de Can Trabal.
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 