Posts Tagged ‘agatha cristie’

h1

“Els crims d’Oxrfod” vs “XXY”

gener 20, 2008

Avui, un cop superat el profund debat metafísic sore les essències de la pàtria, us deixo amb la meva valoració personal i crítca sobre dos films que he tingut el plaer de disfrutar darrerament al cinema.

Els crims d’Oxford

crims oxfordÀlex de la Iglesia ha abandonat definitivament qualsevol resquici del humor i la ironia tan desfasades i gamberres que havien acompanyat la seva filmografia des de “Acción Mutante“, l’ arxiconeguda “El dia de la Béstia” o la multipremiada “La Comunidad“.

En aquest film ens mostra un argument madur i profund sobre uns seguit  d’assassinats, mal disfressats de morts naturals, ocorreguts en l’entorn del claustre de la prestigiosa Universitat d’Oxford i que seran investigats per un jove becari predoctoral interpretat per un Elijah Wood molt allunyat també del seu passat com a hobbit.

Les virtuts d’aquesta història recauen amb una genial  Leonor Walting de secundària i sobretot amb la acertada recreació del claustrofòbic i endogàmic ambient universitari.

Com a defectes de la pel·licula cabria assenyalar un ritme narratiu al meu gust en alguns moments excessivament lent i un fil argumental que pateix les mateixes mancanes que ja haviem vist a “La habitación de Fermat“: ens fa creure en tot moment que la solució del enigma és una metateoria matemàtica que donarà sentit a l’exitència del Univers sencer, quan en realitat descobrim al final que la resposta a tot plegat és més pròpia d’una novela d’Agatha Cristie.

AQUÍ PODEU VEURE EL TRAILER 

PD: Lucia Etxebarria també dedica el seu post d’avui a parlar sobre aquest film.

XXY

xxyL’argentina Lucia Puenzo s’estrena com a directora d’un llargmetratge  amb una història fascinant sobre la misteriosa i desconaguda sexualitat d’un noi/a adolescent que viu recluït i amagat amb la seva família en un petit poble de les profunditats rurals argentines per tal d’estar a salv de les males llengües de Buenos Aires.

La argument, tot i que podria haver donat molt més de si, es troba ben desenvolupat i en manté enganxats en tot moment davant dels inesperats girs dramàtics del guió, que ens porten a qüestionar-nos els nostres clixés, perjudicis i tòpics sobre les relacions exisents entre sexe, orientació sexual i gènere a la nostre societat.

En quat a la intepretació destaca el ja clàssic Ricardo Darín, que fa un meritori paper de pare protector, davant la gèlida i inexpressiva actriu protagonista o el desorientat adolescent que, el pobre, no entén res del que succeeix als seu voltant ni al seu interior

 AQUÍ PODEU VEURE EL TRAILER