Sionisme i Nazisme: Crònica d’una llarga amistat

Aquests dies estem veient com el sionisme, una ideologia racista i ultra-nacionalsita que defensa un estat d’Israel pels jueus racialment pur, ja que creuen que la legitimitat de l’estat surt de la sang (la teoria Sang i Terra) , està cometent una neteja ètnica i sistemàtica, un calculat genocidi sobre els palestins. Quelcom força similar al nazisme que tans milers de jueus va exterminar però canviant el nom de les races superiors i inferiors.

Cal dir que no tots els jueus son sionsites, ni molt menys! Cal no confondre sionisme i semitisme; existeix una Xarxa Mundial de Jueus Antisionistes que no comparteixen el fanatisme nacionalista “una raça-un estat”, així com els Shministim , joves objectors de consciència, o els Refusenik, soldats reservistes que es neguen a formar part de l’extermini de palestins, tot i que estan disposats a defensar Israel.

El Sionisme ha tingut diversos punts en comú amb la untradreta nazi que m’agradaria recordar:

– Theodor Hezrl, fundador del Sionisme, va escriure en el seu diari el 1895, quan estava a Paris, que entenia perfectament les causes del anti-semitisme ; creia que era una ideologia que no s’havia de combatre, al contrari, ja que evitaria que els jueus s’integressin a Europa i els animaria a crear un estat.

– Chaim Weizmann, líder sionista i primer President d’Israel va afirmar als anys 20 «Cada país pot absorbir només un nombre limitat de jueus, si no vol desordres en el seu estómac. Alemanya té ara massa jueus ». Ell era absolutament contrari a la diàspora i a que els jueus visquessin dispersos pel món i considerava que els jueus no-sionistes (la majoria) eren uns traïdors

– El 1917 el diari Hazomer Hatzair, òrgan de la Organització Juvenil Sionista publica un text on caricaturitza als jueus asimilacionistes i no-nacionalistes, assegurant que els jueus mai es podran integrar en lloc, ja que els jueus no son sers humans normals i no poden sotmetre’s a cap llei gentil. Aquest text serà emprat per la propaganda antisemita nazi.

– L’any 1923 la Organització Sionista Mundial té una escissió ultradretana anomenada “revisionista”, liderada per Vladimir Zeev Jabotinsky. L’any 1933 els revisionistes es radicalitzen en el seu anti-comunisme, ultranacionalista i messiànic agafant com a màxima inspiració a Benito Mussolini. El principal diari revisionista va aplaudir amb entusiasme la pujada al poder d’Adolf Hitler, a qui es refereix com un alliberador d’Alemanya del marxisme. El Partit Revisionista es l’antecedent polític del Likud d’Ariel Sharon.

– El sionisme  (corrent molt minoritària entre els jueus amb anterioritat a la II Guerra Mundial) considera la pujada al poder de Hitler la prova del fracàs de l’assimilacionisme dels jueus a Europa i decideixen lluir l’estrella groga amb orgull per poder-se diferenciar dels gentils. Creuen que els plans per deixar a Alemanya neta de jueus serà una magnífica ocasió per augmentar l’èxode cap a Palestina, on crear un estat racialment pur.

– Aquesta medalla nazi porta la creu gamada i l’estrella de David;  Goebbels la va manar encunyar el 1934, per commemorar el viatge del baró Leopold Itz Edler von Mildenstein a Palestina. 

– Acord de Haavara: Acord signat entre la Federació Sionista Alemanya, La Banca Leuvi (jueva palestina) i el III Reich d’Adolf Hitler. L’acord pretenia ajudar a facilitar l’emigració dels jueus alemanys a Palestina, deixant la major part de les seves possessions a Alemanya abans de marxar. Es va estipular, però, que les mateixes podrien recuperar transferint a Palestina com a béns d’exportació alemanys. Aproximadament, 60.000 jueus van emigrar a Palestina sota aquest acord, portant-se amb ells $ 100 milions de dòlars (gairebé $ 1.7 bilions en dòlars de 2009) . El principal proponent de l’Acord va ser Haim Arlosoroff, dirigent sionista ucraïnès qui es va encaregar de negociar amb els nazis.

– Georg Kareski, fundador del Partit del Poble Jueu i Sionista Revisionista, va ser un dels principals col·laboradors amb la GESTAPO i el Ministeri de Propaganda del III Reich organitzant l’èxode de jueus sionistes a Israel. Un cop acaba la II Guerra Mundial s’exilia a Israel, on va morir plàcidament.

– Durant tot el III Reich els Rabins del Consell Jueu van col·laborar activament amb el nazisme i en la realització de l’Holocaust. En tot moment la policia dels guetos jueus era jueva, dirigida per aquesta èl·lit amb connivència amb les SS. Posteriorment van col·laborar en subornar a funcionaris alemanys per que els famílies més importants tinguessin privilegis a l’hora d’abandonar el país abans. Finalment aquests Consells s’encarregaven de mantenir l’odre i la submissió dins els camps d’extermini, assenyalant als nazis els més subversius per tal que fossin els primers de ser gasejats. L’escriptora jueva Hanna Arendt va denunciar aquest fet amb contundència en el seu pol·lèmic llibre “Eichmann a Jerusalem” i fins i tot alguns dels membres d’aquests Consells han estat jutjats per col·laboracionisme amb l’Holocaust.

Si alguns Sionistes van ser capaços de pactar amb Hitler, entregant a milions de jueus no-sionistes als forns crematoris, per tal de poder marxar a crear un Estat… Que no seran capaços de fer amb els palestins per tal de mantenir-lo?

La Construcció Social de l’Enemic (II): Del colonialisme a l’islamofòbia

Tal com hem vist al post anterior les societats estatals basen la seva legitimitat en la construcció d’enemics, reals o imaginaris, inferiors o externs, envers els quals canalitzen l’odi social i alienen a la població, amagant així l’explotació de les elits locals. Avui veurem com aquest odi es manifesta a l’Edat Contemporània

COLONIALISME: Racisme i nacionalisme burgés

Entre els segles XVI i XIX les principals potències europees inicien un procés d‘expansió imperialista per Amèrica, Àfrica i Àsia per tal d’aproveir-se de matèries primeres, així com de ma d’obra esclava. Aquest procés econòmic es venia sustentat des del poder polític  per una ideologia basada en la doble construcció social  d’un enemic: per altre banda per un racisme fervorós que considerava als pobles nadius de les colònies sers inferiors a qui s’havia de subjugar i adoctrinar pel seu bé. Aquest racisme al segle XIX es veu complementat per un darwinisme mal entès que presenta als pobles pobres com genèticament inferiors, incapaços d’adaptar-se a la selecció natural de els espècies.

Un exemple al nostre estat d’aquest discurs racista el trobem al President del Govern d’Espanya António Cánovas del Castillo (1828-1897)

“Los negros en Cuba son libres; pueden contratar compromisos, trabajar o no trabajar…y creo que la esclavitud era para ellos mucho mejor que esta libertad que sólo han aprovechado para no hacer nada y formar masas de desocupados. Todos quienes conocen a los negros os dirán que en Madagascar, en el Congo, como en Cuba son perezosos, salvajes, inclinados a actuar mal, y que es preciso conducirlos con autoridad y firmeza para obtener algo de ellos. Estos salvajes no tienen otro dueño que sus propios instintos, sus apetitos primitivos. ”

Per altre banda ens trobem davant l’aparició al s.XIX del nacionalisme burgés, lligat estretament al romanticisme cultural i el racisme darwinista: Amb aquesta ideologia la burgesia pretenia frenar la lluita obrera, legitimar l’expansió territorial i la guerra contra altres pobles. El nacionalisme del s.XIX també es basa molt fonamentalment en la construcció d’enemics en totes les altres potències rivals a les quals vol sotmetre o vol deixar d’estar sotmesa, creant, de nou, rumors tòpics i llegendes sobre ells.

Un altre exemple proper d’aquest nacionalisme primitiu el trobem a Sabino Arana (1865-1903), dirigent carlista i fundador del PNB:

“La convivència del nostre poble amb l’espanyol causa immediata i necessàriament en la nostra raça ignorància i pèrdua d’intel ligència, debilitat i corrupció de cor, apartament total, en una paraula, de la fi de tota humana societat. I mort i descompost així el caràcter moral del nostre poble, què li importa ja dels seus caràcters físics i polítics. “

NAZISME I FEIXISME: La construcció social de l’enemic arriba al seu auge.

Adolf Hitler no inventa res de nou: agafa tot l’odi acumulat envers els enemics que s’havien anat construint des de l’Edat Mitjana a Alemanya  (jueus, homosexuals, gitanos…) ho barreja amb el nacionalisme i racisme. cultivats al segle XIX i humiliats a la derrota germana de la Primera Guerra Mundial i els porta a l’extrem.  En tot cas incorpora un odi envers la democràcia i la igualtat i explota fins al deliri tota mena de rumors i conspiracions envers les minories, emprant per primer cop de forma massiva els mitjans de comunicació en la construcció de l’enemic.

Hitler no va enganyar a ningú, ja al seu llibre “La Meva Lluita”, publicat una dècada abans de pujar al poder, es dedica a construir intensivament la figura dels jueus i els marxistes com a enemics socials d’Alemanya. Aquí un fragment:

“Vaig sentir calfreds el primer cop que vaig descobrir davant meu al jueu comerciant, sense ànima, calculador i desvergonyit en aquest tràfic irritant de vicis dins l’escòria de la gran urbs. Aleshores ja no vaig poder més i ja mai vaig eludir la qüestió jueva (…) D’aquesta forma, seguint les petjades de l’element jueu a través de totes les manifestacions de la vida cultural i artística vaig trobar-me amb l’empremta jueva allí on menys l’esperava: Jueus eren tots els dirigents del partit socialdemòcrata!”

GUERRA FREDA: Anticomunisme

A partir de 1945 Estats Units i els seus aliats de la OTAN, s’enfronten militar i econòmicament al model  socialista del Pacte de Varsòvia, liderat per la URSS i aprofiten per construir  en el marxisme l’enemic nº1 del món lliure. La oposició al comunisme legitimarà el suport d’EUA a tota mena de dictadures i cops d’estat (Franco, Pinochet, Videla, Somoza…), guerres, matances i atrocitats de tota mena (Vietnam, Cambodja, Corea…), així com una persecució política contra actors, guionistes i polítics sospitosos de marxistes, fet que es va conèixer com “la caça de bruixes” del senador republicà Mc Carthty.

Un exemple d’aquesta paranoia anticomunista és el discurs del dictador feixista xilè Augusto Pinochet, pronunciat poc després del cop d’estat contra el govern socialdemòcrata de Savador Allende:

“La gesta l’11 de setembre incorporar a Xile en l’heroica lluita contra la dictadura marxista dels pobles amants de la seva llibertat. .(…)Per la mateixa raó, rebutgem categòricament la concepció marxista de l’home i de la societat, perquè ella nega els valors més entranyables de l’ànima nacional i pretén dividir els xilens en una lluita deliberada entre classes aparentment antagòniques, per acabar implantant un sistema totalitari i opressor, on es negui els més cars atributs de l’home com a ésser racional i lliure.”

ISLAMOFÒBIA

La caiguda del socialisme real semblava que havia deixat a Occident sense enemics, fet que va dur als historiadors de la dreta a proclamar la fi de la història amb el triomf del capitalisme i d’EUA. Peró aquesta pau va durar tan sols una dècada i a partir de l’11 de Setembre de 2001 es genera la darrera Construcció Social d’un Enemic a nivell global a Occident: l’Islam.

Aquest odi envers l’islam es va anar larvant per part del nacionalisme serbi i grec a Europa (enfrontats a Bòsnia i Turquia respectivament) i molt especialment per una minoria perseguida que, com hem vist en el cas dels cristians, passa ràpidament a ser perseguidora un cop al poder; parlem, com no, dels jueus i de l’Estat d’Israel. El discurs islamofòbic agafa els elements més radicals d’aquesta religió i els presenta com a exemples  representatius del total, maximitzant aspectes ultraminoritaris i anecdòtics com en Burka, el terrorisme o l’ablació del clítoris.

Un dels exemples més extrems i esfereïdors a nivell mundial és del de la fanàtica sionista, exdiputada d’ERC i biògrafa d’Artur Mas Pilar Rahola, que darrerament ha publicat un manual d’odi islamofòbic, adulat en totes les webs de l’extrema dreta neofeixista, titulat “La República Islàmica de España”, un extracte aquí:

“L’islam, fa servir a Déu com a munició per dominar els cervells i conquerir les ànimes, practicant un autèntic oxímoron, el de conciliar Déu amb el nihilisme més destructiu (…), per aquests gurus totalitaris (…) l’Alcorà no s’interpreta. l’Alcorà és rígid i inamovible. l’home és superior a la dona. el creuat, el jueu i tots els infidels han de ser sotmesos. l’islam ha de regir les lleis civils . l’islam ha de dominar la terra. ho ha de fer amb la jihad, tant si és la jihad de la paraula, com si és la gihad de l’espasa, com totes dues. Qui no pensa així i és musulmà és blasfem “.

TOP: Homosexuals Nazis famosos.

Més enllà de la bucòlica i edulcorada imatge que han venut les telenoveles sobre els gais, on sempre apareixem caricaturitzats com a personatges extremadament bondadosos i santurrons, per tal de normalitzar la nostre presència a la societat cal que parlem sobre aquells homosexuals pèrfids, intolerants, malèfics i, perquè no, nazis i feixistes, que de tot hi ha hagut a la història.

Aquí us deixo doncs amb un TOP de quatre personatges històrics gais, en estricte ordre de naixement, que varen estar relacionats d’alguna o altre forma, amb l’extrema dreta europea.

Ernst Röhm (1887-1934)

Líder indiscutible de les SA o “camises pardes”, forces paramilitars i extremadament violentes del parit nazi, emprades per Hitler per tal d’atemorir als seus adversaris polítics d’esquerres. Un cop el nazisme arriba al poder es nomenat Ministre sense cartera. En aquest moment comença una gran tensió en contra del Canceller Hitler, ja que Röhm volia avançar en la revolució socialista alemanya, nacionalitzant la banca, i pretenia que l’exèrcit alemany es subordinés a els SA. Hitler, pressionat pels elements més conservadors de la burgesia o l’estament militar i temorós del poder que tenien els tres milions d’incontrolables “camises pardes”, ordena la captura i assassinat de Röhm i els seus fidels durant la “Nit dels Ganivets Llargs” . Röhm mai va ocultar la seva homosexualitat, expressada d’una forma viril i activa. En el moment de la seva detenció un altre lider de els SA, Edmund Heines, estava al llit amb un nano de 18 anys, ambdós foren executats immediatament.

Hans Blüher (1888-1955)

Escriptor, periodista i filòsof alemany, va teoritzar sobre una societat misògina, violenta, viril, ària i homosexual, on les dones no hi tenien cabuda, ja que eren sers inferiors i perillosos. Va simpatitzar de seguida amb el Partit Nacionalsocialista Alemany (NSDAP). El 1937 Heinrich Himmler declara les seves idees perilloses, peró a ell se’l respecta i no es detingut ni deportat a cap camp d’extermini, com si va succeir amb uns altres 100.000 gais.

Pim Fortuny (1948-2002)

Polític holandès, catòlic i obertament gai, va ser fundador del partit populista i xenòfob “Lista Pim Fortuny”, on alertava dels perills del multiculturalisme i la islamització d’Europa. Les seves declaracions radicals i passades de voltes en contra dels musulmans li varen valer comparacions amb Mussolini i Hitler per part de la resta de l’arc parlamentari. Quan faltaven 9 dies per les eleccions, en les que els sondejos el donaven guanyador, va ser assassinat a trets per un jove ecologista. El seu partit va quedar finalment segon a les eleccions.

Jörg Haider (1950-2008)

Polític austríac, fundador del partit d’ultradreta FPÖ , així com de la seva escissió BZÖ i Governador Provincial de Carintia. Era fill d’un militant nazi, defensava el pangermanisme amb Alemanya, atacava constantment qualsevol dret als immigrants, negava el bilingüisme  a les minories eslaves, va minimitzar l’Holocaust, elogiar a les SS i sovint tenia postures clarament antisemites.
En el moment de la seva mort, en un accident de cotxe, es va descobrir que sortia d’un local d’ambient gai de Klagenfurt, anomenat “Le Kabaret”. Pocs dies després el seu successor al carreg, Stefan Petzne, va confessar que mantenia una relació amb Haider i que aquest era l’home de la seva vida. Petzne va ser immediatament destituït.

Aprofito la ocasió per animar-vos de pas a participar aquest cap de setmana en els diferents actes relacionats amb l’Orgull GLTB que es celebren arreu de la nostre geografia, com la ja tradicional Manifestació o l’esbojarrat Pride!

Franco i la dreta espanyola, avui

Algú s’imagina a la Presidenta d’Alemanya, la conservadora Àngela Merkel, reivindicant la figura política d‘Adolf Hitler, culpant als jueus de provocar l’Holocaust nazi, o instant a la justícia germana a no investigar als culpables del extermini nacionalsocialista, deixant els milions de cadàvers soterrats i amagats a la llum de la Història? O al Partit Nazi portant als tribunals a un jutge alemany que investigués Austwitch?

Doncs bé, al nostre país això succeeix! Quan, per fi, tenim un govern socialista que fa una Llei per a la recuperació de la Memòria Històrica i un brillant jutge, en coherència amb aquest marc legal, posa en marxa les mesures pertinents per executar aquesta norma, resulta que els mateixos feixistes tan rampants, Falange Española i el seu pseudosindicat afí “Manos Limpias”, aconsegueixen que el Tribunal Suprem inhabiliti al jutge, en comptes d’il·legalitzar als falangistes.

La dreta espanyola majoritària ha perdut tot complexe a l’hora de parlar del passat recent i de reivindicar la dictadura franquista: gràcies al revisionisme històric perpetrat per un assassí confés i exterrorista, el farsant Pio Moa, han reinventat i autojustificat la dictadura descarregant tota el seu complexe de culpa en les seves víctimes. Aquestes son les seves mentides:

-La guerra civil va començar el 1934 amb la vaga general a Astúries.
Clar, ara resulta que durant dos anys hi va haver un conflicte bèl·lic i ningú se’n va adonar!!Si que eren despistats els nostres avis!

–L’alçament militar va ser culpa del clima de crispació provocat pel Front Popular.
Mira que guanyar unes eleccions democràtiques, quines coses de fer aquests progres! En comptes d’estar tot el dia demanat per radio la mort de tot militant d’esquerres, com feia Queipo de Llano!

–La sanguinària  i brutal repressió franquista estava justificada, ja que al bàndol republicà també van matar gent.
Amb dues petites diferències: 1)els nacionals van tenir 40 anys per venjar-se, excavar les seves foses i enterrar als seus morts 2) la violència a la rereguarda republicana estava impulsada per grupuscles ultres, no organitzada amb detall i alevosia pel govern legal de la República.

I en un país on tenim una esquerra d’orxata a les venes, atemorida i acomplexada davant la desmelenada caverna mediàtica, quan per fi es fa un acte antifeixista de veritat, com el que ahir van convocar en suport a Garzón UGT, CCOO i les Mares de la Plaza de Mayo, entre altres, a la Universitat Complutense, el putrefacte Tribunal Suprem, segrestat ideològicament pels mateixos que van assassinar a Lorca, posa el crit al cel i, com no, tots els mitjans de comunicació afins al PP, en comptes de demanar perdó a la humanitat per ser hereus ideològics de la dictadura, vomiten el seu odi contra la democràcia.

Aquí un breu popurri d’epítets qualificatius amb que els principals mitjans de la dreta espanyola (Razon, ABC,COPE, El Mundo i Libertad Digital) es refereixen al acte en solidaritat al Jutge Garzón d’ahir:

“aquelarre republicano-comunista, totalitario, fanático, antidemocrático, guerracivilista, despreciable, estofado indigesto propio de otros tiempos, caïnita, horda de memoriantes garzonitas, uno de los episodios más bochornosos de la história de España, un proceso de aniquilación de la legalidad, esbirros bien pagados haciendole el trabajo súcio a zETAp, guateque transnochado asqueroso, revanchismo de la caterva sociata, ladrido de los perros perdedores de una guerra justa y cómplices del 11M, degenerados marxistas amigos de Stalin, una demostración de la porqueria que impregna nuestra nación, meros voceros al servicio del Gamberro de la Moncloa, sinvergüenzas vividores a cuenta del estado y los trabajadores, asoman las fauces de la izquierda asquerosa, los mismos que perpetraron un genocidio contra católicos decentes, liberticidas apologetas del terrorismo, la misma chusma sindical de siempre…”

En fi! Us deixo amb l’excel·lent discurs del flamant ex-Fiscal General Anticorrupció Carlos Jimenez Villarejo! Tan de bo l’esquerra espanyola tingués polítics amb un discurs tan valent i coherent com el seu!

 

HANS BLÜHER: Un filòsof gai nazi.

Si fa unes setmanes us exposava la paradoxa d’esser al mateix temps gai  i de dretes, avui veurem detallat l’exemple més radical imaginable: un filósof que va intentar cosntruïr una ideologia que barregés al mateix temps la exaltació de la homosexualitat i el nacional-socialisme.

Segons aquest filòsof, nascut el 1888 a Berlin, les dones eren uns essers inferiors i perillosos i proposava una aliança viril entre els homes  (imgino que de caire sexual) per tal de crear una societat exclusivament mascuilna i ària.

Les seves tèsis vàren tenir un cert ressó dintre de les SA, la secció més radical, violenta i paramilitar del Partit Nazi, liderades pe Ernst Röhm, que va ser sorprés al llit amb un altre home durant la fatídica “Nit dels Gavinets llargs” (Juny de 1934), en la que Hitler ordená un assasinat col·lectiu contra aquest sector del seu propi partit temerós que volguessin pendre-li el poder. A partir d’aquell moment la influència de Blüher va ser nula dins el nazisme, però va tenir la inmensa sort de no ser excutat o deportat a un camp d’extermini.

Durant el règm nazi es tanquen tots els locals d’ambient, es crea una unitat especial de la Gestapo per combatre la homosexualitat, es fan llistes negres de gais que anàven marcats amb un triangle rosa, s’executen experiments médics per “curar” als gais (com els realitzats el doctor Carl Vaernet al camp d’extemini de Buchenwald). Entre 1933 i 1945, 100.000 homosexuals son arrestats i empresonats, uns 10.000 d’ells en camps d’extermini. No sabem quans vàren sobreviure.

Tot i aixó Hans Blüher va seguir donant surport al règim de Hitler. Ara ja no em sembla tan sorprenent que hi hagin gais que votin al PP i aplaudeixin a la COPE. 

PD: Gràcies Ferran per passar-me l’enllaç amb el qual he pogut fer aquet post!

Posts Relacionats

•  Blogs gais de dretes, si existèixen.
•  Pequè Hitler NO era gai

DURAN: Qui sobra a Catalunya ets tú.

 

Mira que no volia entrar a polemitzar sobre la campanya electoral abants d’hora per no abusar del tema eh! Però es que cada dia a per anar a la feina passo per davant de dos cartells de Duran Lleida amb els seus vomitius lemes que ha triat per a la campanya d’enguany i s’em regira l’estòmag!

Segons aquest perillós energumen:”A Catalunya no hi cap tothom“, efectivament Duran entre els catalans no hi ha lloc per racistes demagogs com tú que pretenen demonitzar als inmigrants per trobar un enemic a qui donar la culpa de tots els problemes que la nostre decadent classe política ha estat incapaç de resoldre.

Llegia l’altre dia a El País un article de Gonzalo Fanjul Suarez, coordinador d’Investigacions d’Intermon Oxfam, en el que denunciava amb xifres a la ma que al nostre estat arriben cada any legalment la meitat dels inmigrants que la nostre economia necessita com a ma d’obra, persones que amb la seva contribució a la Seguretat Social fan possible mantenir l’estat del benestar i el sistema públic de pensions.

Però clar , que provocadorament fàcil resulta atiar el foc dels perjudicis vers les cultures desconegudes, oi?  Realment un no sap si aquest individu es presenta com a cap de llista per CIU, per la Plataforma X Catalunya o pel Ku Klux Klan!!

I per s no en teniem prou en un altre cartell demana el retorn dels valors morals, la familia i la disciplina als col·legis… no us sona això a la caspa cristianofeixsta de les manis del Foro de la Familia?

Que pretén exactament? Reintroduïr els càstigs físics a l’escola? Canviar “Educació per a la Ciutadania” per Religió obligatria, amb assistència diaria a missa? Prohibir el divorci i el matrimoni homosexual? Perqué no ens ho explica? Com a mínim riuriem una estona! O millor encara: qua faci un DVD divulgatiu com el que David Madí va realitzar per a les eleccions catalanes i que va servir per dinamitar qualsevol possiblitat d’Artur Mas d’arribar a cap pacte ni amb PSC ni amb ERC.

I encara es vol fer l’equidistant entre PSOE i PP…  com es descuidi passarà per la dreta del mateix Losantos!

PD-> He trobat un altre fotomuntatge entre Hitler i Duran Lleida al blog de “Prendre la Paraula” es aquest: