Diàlegs reals en una estació de tren

El post d’avui no és fruït de la meva imaginació ( ja m’agradaria) sino que va tindre lloc fa poc a l’estació de Renfe d’Arc de Triomf a les 17:00 de la tarda. “AG” soc jo i “Mr.X” l’extrany personatge que em vaig trobar.

 

Mr.X– Eiiii AG, tiuuu, quan de temps!! Que és de la teva vida??

AG– Perdona? Ens coneixem de res?

Mr.X– Oi tant! Però xavaaal, com ho pots haver oblidat?? Tu i jo anàvem junts  a classe a 1r i 2n d’EGB, tu t’asentaves dos pupitres davant meu!

AG– Ehhh bé, espera, espera… doncs no! No et recordo en absolut!  Potser el petit detall que hagin passat 20 anys pot haver-hi influït una mica… no trobes?

Mr.X–  Potser si, però es que jo tinc una memòria fotogràfica! No hi ha detall que se m’escapi per molt temps que passi. Ai per cert! Que t’en recordes d’en D.S.?

AG– Si! D’aquest si!

Com oblidar al meu primer amor preadolescent quan encara estava mig sortint del armari? Nosaltres dos erem els dos únics nois d’aquell col·legi de capellans que odiavem jugar a futbol a l’hora del patí i al darrer curs de la ja desapareguda EGB ens varem fer inseparables.

Un ros despampanant, atlètic, d’ulls blaus, un xic tímid i que, amb la conya i el jiji-jaja, al viatge de final de curs de vuité ens vàrem mig enrollar. De fet sempre havia tingut l’espina clavada de pensar que si ell no s’hagués canviat d’institut al curs següent qui sap si no hagués acabat passant alguna cosa seriosa entre els dos.

Mr.X – Doncs fa un parell de setmanes es va matar en un accident de tràfic. 

AG– QUEEEE???

Mr.X– Jo sempre li deia que no corres tant, AG, però li agradava molt la velocitat i es veu que sortia d’una discoteca de Barcelona havent begut una mica i mira…

AG– Em deixes de pedra…

Mr.X– La seva família destroçada, just s’acabava de casar i esperava un fill. Ui! Aquest és el meu tren AG, encantat d’haver parlat amb tu! Fins una altre!

AG– Ehhh mmm… això… adeu…