Posts Tagged ‘abstnció’

h1

L’Abstenció a debat: Arinmir vs Me.

febrer 25, 2008

El veritable debat d’aquesta campanya no és el de Zapatero i Rajoy, no no! La meva amiga, confessora i mariliendre de l’ànima des de fa uns quants anys, Arinmir, una popular diablesa i diva del punk, ha acceptat enfrontar les seves idees polítiques pro-abstencionistes a les meves… qui guanyarà?
Vosaltres sou els jutges i podeu, com no, deixar també la vostra opinió!

abstencio

ABSTENCIÓ SI… *by Arinmir*

siM’han demanat que participi d’aquesta campanya electoral, i bé, tot i que els meus arguments per escrit em costa més expressar-los que parlant, intentaré que m’entengueu.

Jo tinc unes idees contraries a tota forma de govern. Crec en l’anarquia, així que quan arriben els comicis electorals jo exerceixo el meu dret a no votar. Això no vol pas dir que pasi de tot i que em faci pal anar a les urnes, sino que no hi ha cap partit que em representi, perquè cap vol ser elegit per no governar, s’entén,no? Bé, si que ha aparegut un partit que ho intenta, així que si no només mirem els grups grans, i comencem a mirar-ne d’altres trobarem propostes interesants.

Per mi hi ha dos formes de quedar-se a casa un diumenge electoral, per passivitat, o per convicció política, així com un em sembla completament incoherent, ja que no entenc a la gent que no li interesa la política, perquè de moltes maneres afecta a la seva vida personal, si que entenc que no es voti com a acció política. Quan anava al institut i feiem vaga d’estudiants em feia molta ràbia la gent que feia vaga i no anava a la mani, per mi eren inconseqüents, o vas a classe, o fas vaga i vas a la mani!

En quan als polítics, si, dacord, no negaré que els programens electorals i les tendències dels partits són diferents les unes de les altres, però la meva opinió és que tots els polítics vendrien la seva ànima per aconseguir el poder. Un acord amb l’oposició quan interessa, deixar-los verds al moment més inesperat, i després tornar a negociar com si res.

Jo no crec en el sistema demòcratic en que es basa la nostre societat, jo tinc una idea potser una mica més utòpica i llibertària, però tot i que volia fer una breu aportació a allò que voldria que fos (amb molts dubtes i interrogants, ja que sense possar-se a la pràctica hi ha coses que no se com s’encaminarien exactament, però s’aconseguirà algun dia!). Per això, però, crec que demanaré que un altre dia em deixi fer un altre escrit el nostre arqueòleg glamurós, i així em podré extendre a parlar, que sino no ens centrem en les eleccions!

Apa, doncs un punt més de vista, el no-vot, que en dies de campanya electoral sembla no existir, és que això d’estar en contra del sistema està molt mal vist,no?jeje

Vinga, feu un bon ús del vostre dret, i penseu el que voleu fer, si es fa amb consciència a mi ja m’està bé (quin remei, crec que trigaré una mica en viure en la societat que anel·lo…)

ABSTENCIÓ NO… *by Arqueòleg Glamurós*

no!Doncs jo si anirè a votar Arinmir. No vull que el meu silenci passiu sigui còmplice d’un nou Govern d’extrema dreta pepera com els vuit anys d’Aznar que vaig haver de suportar a la meva època d’universtari!

No recordes Arinmir, quan vàrem anar a aquelles manifestacions multitudinaries contra la Guerra d’Irak? Doncs les tropes ja han tornat a casa, gràcies a que un 14 de Març moltíssima gent, entre ells jo, vàrem dipositar la nostre confiança en un vot que ha servit per, entre altres coses, aturar el PHN, la LOU, les subvencions a la Fundació Francisco Franco, perquè tornin els Pepers de Salamanca, s’aprovi la lei e la Memòria Històrica o s’avanci cap a un estat més laïc.

Com podria quedar-me a casa sabent que el pincipal projecte del partit de la oposició és negar-me uns drets per els que porto lluitant activament des de que tenia 12 anys? Després de tot els que ha costat arribar fins aquí, un pas enrere seria mortal!

I votarè, si, encara que sigui amb una pinça al nas, perquè l’abstenció no serveix per res més que per posar als neocons crsitianofeixistes que tu i jo odiem, Arinmir, al poder absolut de la Moncloa. I punt! No hi haurà cap Revolució tranquila!

I l’aternativa a la democràcia parlametaria quina seria? Una assemblea de milions de persones cada cop que s’hagi d’aprovar una llei?  Potser una dictadura de quatre punkis il·luminats que tancarien en gulags qui goses dissentir? O millor! Convoquem un referèndum cada setmana?