Posts Tagged ‘a single man’

h1

LA PORRA DELS OSCARS 2010! PARTICIPEU!

Març 5, 2010

Sense cap lloc a dubte una de les meves coses favorites del capitalisme nord-americà és el glamour desmesurat i el luxe pornogràfic que rodeja el món del cinema, especialment a la seva ritual cerimònia anual de l’entrega dels Oscar, on la indústria del cel·luloide s’auto-atorga daurades estatuetes en diferents categories, entre catifes vermelles i despampanants vestits dels millors modistes. Podria haver-hi quelcom millor?

 

Aquest cop he decidit fer una porra per a les categories principals, per tal d’aventurar qui en pot ser el guanyador. Esteu convidats a participar a l’aposta, encara que no hageu vist cap film, deixeu-vos endur per la intuïció i, mitjançant un comentari, feu la vostre travessa!! Qui ho endevini serà premiat amb… ehh bé…. podrà triar el títol d’un post que jo em comprometo a fer! Us sembla bé? Doncs som-hi!

NOMINATS MILLOR PEL·LICULA

-An Education
-Avatar
-District 9
-En tierra hostil
-Malditos Bastardos
-Precious
-The Blind Side
-Un tipo serio
-Up in the air
-Up

La meva aposta: “Avatar” guanyarà de carrer tot i que no s’ho mereix en absolut ja que, com vaig dir, té un guió patètic i previsible plagiat de Pocahontas. Si jo fos membre de l’acadèmia apostaria per “Up in the air”, una excel·lent història plana d’actualitat, sobre els acomiadaments, o “Precious” la cinta independent del any. “Malditos Bastardos”, tot i no ser el millor de Tarantino, també seria una bona guanyadora, amb una esbojarrada acció situada a la segona guerra mundial.

NOMINADES MILLOR ACTRIU PRINCIPAL

Carey Mulligan per “An Educaion
Gabourney Sidibe per “Precious
Helen Mirren per “The Last Staton
Meryl Streep per “Julie and Julia
Sandra BullockThe blind side

La meva aposta: Gabourney, per la seva brutal i emocionant interpretació d’una adolescent afroamericana, obesa, analfabeta i embarassada per segon cop pel seu pare. Espero fervorosament que no li donin a la Bullock, que sempre serà una carnassa de blockbuster per molts drames que faci.

 

.NOMINATS MILLOR ACTOR PRINCIPAL

George Clooney per “Up in the air
Colin Firth per “A single man
Jeff Bridges per “Corazón rebelde
Jeremy Renner per “En tierra hostil
Morgan Freeman per “Invictus

La meva aposta: Morgan Freeman, més que res per la seva extraordinària semblança física amb Nelson Mandela, fet que sol donar bon resultat en aquest premis! A mi, però, m’agradaria que guanyés Firth, amb l’existencialista interpretació realitzada al genial debut de Tom Ford.

 

NOMINADES MILLOR ACTRIU SECUNDARIA

Mo’Nique per “Precious
Maggie Gyllenhaal per “Corazón rebelde
Anna Kendrick per “Up in the air
Penèlope Cruz per “Nine
Vera Farmiga per “Up in the air

La meva aposta: Mo’Nique de carrer pel seu paper de mare desquiciada i violenta. Premi cantat sense que cap de els altres nominades li faci la menor ombra. Ho sento Penèlope, peró el teu numeret a Nine era més fluix que el de Fergie!

 

NOMINATS MILLOR ACTOR SECUNDARI

Matt Damon per “Invictus”
Cristoph Waltz per “Malditos bastardos
Cristopher Plummer per “The Last Station
Stanley Tucci per “The lovely bones
Woody Harrelson per “The messenger

La meva aposta: En aquesta categoria no tinc un favorit clar, peró em llenço a la piscina amb Plummer, la seva mirada de  fred psicòpata i pederasta em va deixar ben glaçat! Cal dir que Waltz també fa un notable paper d’astut i pèrfid general nazi.

 

NOMINATS MILLOR DIRECTOR

James Cameron per “Avatar”
Jason Reitman per “Up in the air”
Quentin Tarantino per “Malditos Bastardos”
Lee Daniels per “Precious”
Kathryn Bigelow per “En tierra hostil”

La meva aposta: Només per fotre al puto sobrevaloradíssim Cameron, aposo per la seva ex-dona Bigelow! Com li prengui l’Oscar pot ser un espectacle molt divertit i tot un drama familiar!!

.

.

NOMINATS MILLOR FILM DE LLENGÜA NO ANGLESA

Ajmi (Israel)
El secreto de sus ojos (Argentina)
La cinta blanca (Alemanya)
La teta asustada (Perú)
Un profeta (França)

La meva aposta: “La cinta blanca” claríssimament!! Michael Heneke ha fet un dels millors films que recordo haver vist en anys!! Una brutal i esfereïdora història sobre la violència en un remot poblet alemany del any 1914 que us provocarà malsons i extranys pensaments durants alguns dies i moltes nits. La resta de films que he vist (tots menys Ajmi i la Teta) estan prou bé, pero no li arriben ni al talò.

I ARA US TOCA A VOSALTRES! APOSTEU!!! DILLUNS EL GUANYADOR!!

h1

Entre la trascendènicia i la frivolitat

febrer 14, 2010

Una cosa que mai entendran els heterosexuals és la innata facilitat que tenim els gais per compaginar la frivolitat més petarda amb l’abissal profunditat de la transcendència mariculta, sense ni tan sols despentinar-nos.

Un perfecte exemple d’això seria Boris Izaguirre, que va deixar bocabadat a més d’un al quedar finalista del Premi Planeta amb la seva excel·lent novel·la “Villa Diamante”, trencant així el clixé de qui el tenia encasellat com la típica “loca” per amenitzar late shows destinats a una audiència amb un coeficient intel·lectual inferior al de Yola Berrocal.

I aquest cap de setmana he pogut ser testimoni d’un altre cas semblant, el de Tom Ford: el conegut dissenyador, que va fe ressorgir a la marca Gucci de les seves cendres, ha estrenat el seu primer film “A single man”, qua ja va ser aclamada al Festival de Venècia i que compta amb diverses nominacions als Globus d’Or i els Oscar.

El primer que podríem pensar d’aquesta pel·lícula, enduts pels perjudicis previs, és que serà la típica història buida, superficial i maricona per que quatre pijes vagin a passar la tarda al cinema quan surtin de fer la compra als grans magatzems, tipus “El diablo viste de Prada” o “Confesiones de una compradora compulsiva”.

Doncs bé, ni de bon troç! Ford aborda un drama gai profund en el contingut, acurat a la interpretació de Colin Firth i Julianne Moore, ple de reflexions polítiques o socials, i que gira entorn al existencialisme i la soledat davant la pèrdua d’un ésser estimat, acompanyat de brutals i mordaços diàlegs que, de ben segur, no us deixaran indiferents.

Òbviament l’estètica, tractant-se d’un dissenyador, no es troba precisament descuidada: cada plànol és un veritable tractat sobre la bellesa masculina i l’elegància femenina; l’ambientació escènica, d’un detallisme perfecte, ens evoca a uns nostàlgics anys 60’s en tonalitats pastel, així com la deliciosa banda sonora que marca un ritme realentit que ens permet paladejar aquesta sobredosi artística.

Així doncs, crec que “A single man” és un cocktail de difícil digestió per aquelles persones amb una hermètica personalitat incapaç d’adaptar-se a les circumstàncies; els que mai entendran com et pots posar una perruca per fer una performance de Mónica Naranjo i al cap d’una hora escassa pronunciar una conferència sobre la dialèctica hegeliana a la política decimonònica, sense acabar amb una esquizofrènia bipolar.

Això si, seria convenient treure’s la perruca i els lluentons abans de la conferència!

“Hi ha d’haver una història per sobre de tot que mereixi la pena ser explicada, un missatge que faci pensar a l’espectador. Per mi, el guió ho és tot. Sembla que s’hagin perdut les pel·lícules que giren al voltant dels personatges i els diàlegs”

Tom Ford

(Ho dirà per Avatar???)