El dia després de l’Apocalipsi

Ahir va ser, sense cap mena de dubtes, el pitjor dia per la història de l’esquerra catalana des de que el 21 de Febrer de l’any 1939 les tropes franquistes fessin el “Desfile de la Victória” pels carrers de Barcelona. Mai abans en unes eleccions plenament  democràtiques els partits que defensen a les classes socials oligarques i als principis ideològics del conservadorisme havien obtingut una quantitat de vots tan impressionant: sumant CIU, PP, C’s, SI, PxC i R.Cat arriben casi al 60% de vot!! Això no és una derrota, és un Holocaust.

La dreta guanya a llocs tan insòlits com Badalona, Sant Boi, Barberà del Vallés ,el Prat de Llobregat o Sant Feliu, fins ara feus inexpugnables de les diferents formacions d’esquerres. I, per acabar-ho de rematar el feixisme racista i populista de l’Anglada, com ja us vaig advertir, s’ha quedat a les portes del Parlament. Hauríeu d’haver vist  el meu nivell d’histèria quan van començar els recomptes que els atorgaven 3 diputats! A la meva ciutat ja superen a ERC i, estic convençut que entraran a  moltíssims ajuntaments.

La classe explotadora ja torna a posseir l’estructura de l’Estat, aquest invent que va ordir fa 3.000 anys per perpetuar els seus privilegis i que ha governat ininterrompudament durant aquests tres mil·lenis, a excepció dels breus parèntesis de la República i el Tripartit

I això tan sols és l’aperitiu del que ens espera a les Municipals i a les Generals. La dreta està arrasant Europa i EUA. Quines son les causes d’aquesta hecatombe política sense precedents a la democràcia? Aquí algunes reflexions…

1.- L’hegemonia cultural de la dreta: Els mitjans de comunicació, les tertúlies del TDT o tots els diaris s’han encarregat de difondre una nova forma de pensar que rebutja tot el pensament políticament correcte, que havia regit la nostre convivència  fins ara, i presenta com a revolucionaris i trencadors aspectes repugnants i reaccionaris: la llibertat és poder insultar a un immigrant o a un gai, els sindicats son uns dropos, les ONG agències de viatges, la pederàstia i el masclisme son divertits, ser analfabet és estar a la moda, la cultura no serveix per res, pagar impostos és una tirania, els pobres ho son perquè volen…

2.- La crisi global provoca desafecció, però només a l’esquerra: Els més afectats per les retallades socials son les classes populars i aquestes perden la fe en la democràcia, que veritablement ha esdevingut una titella davant el mercat. En canvi, la dreta està més mobilitzada que mai, excitada per la demagògia populista xenòfoba i patriotera. La corrupció desmoralitza als treballadors, però excita sexualment als burgesos que ho veuen com un signe de virilitat. Francesc Camps , Berlusconi o Esperanza Aguirre de ben segur que no tindran la mateixa sort que Montilla.

3.- El nacionalisme identitari i xenòfob: Davant l’atur i la misèria la gent necessita recuperar la fe en quelcom, sentir-se part d’un col·lectiu superior a un altre, buscar enemics imaginaris a qui culpar (Madrid, els immigrants, Catalunya..), discursos simplistes (Barça – Madrid). No és estrany doncs que, al Parlament, el nombre de partits nacionalistes catalans o espanyols hagi augmentat molt davant els que centraven el seu discurs en el terreny social. Espero que els tres partits governants s’hagin adonat, per fí, que la campanya de referèndums farsa o la desfilada folklòrica del 10-J només formaven part del pla urdit per la dreta, exclusivament per acabar amb ells.

4.- El Messianisme Populista: En una situació de crisi total la gent tendeix a desconfiar de els estructures col·lectives i les institucions democràtiques, buscant refugi en líders salvadors que els guiïn cap a la llum. No és el moment, doncs, dels gestors silenciosos i explicacions complexes i raonades,  sinó dels venedors de fum, falses promeses buides i solucions immediates.

5.- La desorientació ideològica de l’esquerra: No existeix un discurs valent, clar, coherent i definit que suposi una alternativa clara al neoliberalisme, tot i que ja sabem que aquesta ideologia és la que ens ha dut a la bancarrota i al nivell de desigualtats socials més extrem des del s.XIX.  Cal una resposta realista, pragmàtica i coherent que presenti una utilitat real a la ciutadania, allunyada de tota utopia o dogma obsolet. O ho fem ja o ens en anem de cap al feixisme anarcocapitalista. No és d’estranyar, doncs, que el partit amb les idees més clares hagi estat el que ha resistit millor el cop, ICV-EUiA.

No busqueu a la derrota de l’esquerra motivacions de caire local o anecdòtic. No té res a veure amb el disseny dels cartells d’ICV, la oratòria de Montilla o el sectarisme de Puigcercós, això pot moure un escó amunt o avall, no provocar l’arribada de l’Apocalipsi!

Per la meva banda, celebro que per primer cop des de que escric un blog pugui criticar al Govern sense haver-me de mossegar la llengua! Si!! Per fi podré fer oposició total, radical, mordaç i amb tota la meva acidesa des del minut zero. Mas, ves-te calçant!

AQUEST BLOG DEMANA EL VOT PER JOAN HERRERA

Tothom ja sabia perfectament a quin partit votaré jo el 28N, tot i que fins el dia d’avui no havia demanat el vot directament, ni explicat els principals motius per fer-ho, que son els següents:

#1.- Perquè NO EM RESIGNO a que Catalunya, essent una regió històricament molt progressista, hagi d’estar governada per la pútrida oligarquia corrupte, mafiosa i criminal de CIU, aquesta xarxa clientelar al servei del caciquisme regionalista i els foscos interessos de l’alta patronal més voraç. Per això votaré a l’únic partit parlamentari que mai donarà suport a la investidura d’Artur Mas: ICV-EUiA. I l’únic que defensa la reedició de l’actual Govern Tripartit.

#2.- Perquè el meu país està a l’esquerra i crec certament que els valors de la igualtat econòmica, la justícia social, la solidaritat, la ecologia, el feminisme, drets dels homosexuals serveixen per construir un món millor, però defugint de tot tic de radicalisme teenager o extremisme genocida. Davant l’avenç del populisme, la xenofòbia i la demagògia, aquests valors resulten més que necessaris, urgents.

#3.- Perquè estic fart que dels discursos ultra-nacionalistes, de patrioterisme de pandereta basat amb un idealisme dogmàtic atroç, tant per part dels espanyolistes com dels independentistes, que no fan més que retroalimentar-se entre ells.  Protegir la llengua i la cultura em sembla perfecte, convertir això en una obsessió paranoide és innecessari. No importa on es prenen les decisions, importa la decisió en si. Em sento molt més proper a la llista de membres de la cultura espanyola que han donat suport a Herrera (Almodovar, Leo Bassi,  els Bardem…), que no als catalans homòfobs, neoliberals o racistes com Duran Lleida, Laporta, Anglada o Heribert Barrera.

#4.-Perquè és el partit que va estar al meu costat a la Vaga General del 29S i és l’únic que creu encara en la lluita de classes i en el sindicalisme social. Davant les retallades de l’estat del benestar que estan imposant l’FMI i els mercats bursàtils, resulta imprescindible que al Parlament hi hagin diputats que plantin cara a la jubilació als 67 anys i la progressiva destrucció de l’Estat del benestar i els drets dels treballadors que tants segles de lluita han costat.

#5.- Perquè és la coalició que presenta unes propostes d’Arqueologia i Partimoni més coherents, interessants i desenvolupades, com us vaig explicar en AQUEST POST. Protegir la història i la cultura de l’especulació immobiliària és tant important com la supervivència del català. Encara sento calfreds i tremolors recordant les tenebres obscurantistes en que l’arqueologia catalana va sobreviure durant els 23 anys de misèria i precarietat del pujolisme.

#6.- Perquè és l’únic partit parlamentari que no va enviar CAP representant polític a la visita del dictador de l’Estat del Vaticà, membre de les Joventuts Hitlerianes i combatent de l’exèrcit nazi Benet XVI i si va donar suport a les convocatòries laiques de la campanya “Jo no t’espero“. També varen ser els únics en votar en contra de les subvencions públiques a les escoles privades d’èl·lit  de l’OPUS DEI que segreguen per sexes als alumnes

#7.- Perquè ICV-EUiA va ser la única força política que va mantenir una posició coherent al debat sobre la tauromàquia, votant en contra de les corrides i dels correbous, mentre que CIU i ERC queien en una flagrant contradicció canviant la seva postura segons si es tortura a l’animal en nom d’Espanya o Catalunya.

#8.- Perqué el grup municipal de ICV a la ciutat de Vic va ser la única força política que no es va sumar als pèrfids plans del feixista Anglada per negar els drets humans als immigrants, que va comptar amb el suport entusiasta de CIU, PP, PSC i ERC. Si, tal com el temo PxC entra al parlament caldrà que al seu davant tingui a persones valentes i coherents que no s’agenollin  mai davant el seu verinós populisme genocida.

#9.- Perquè la seva política econòmica, lluny de caure en pàrvules utopies kalimotxeres, es basa en una brutal coherència socialdemòcrata de persecució de la corrupció, el frau fiscal, els paradisos financers, així com  la defensa de les polítiques impositives progressives (que pagui més qui més té i qui més contamina), necessàries per defensar les polítiques socials i l’administració publica. Empresa privada? Si, però respectant els drets dels treballadors i socialitzant part dels beneficis. La proposta de la dreta, Irlanda, ja sabem com ha acabat. Molt millor el model ecosocialsita d’Islàndia, sens dubte!

#10.- Perquè Herrera ha fet una campanya modèlica i magistral, sense caure en pallassades puerils, infames provocacions tavernàries o vulgar pornografia hortera.  Ha explicat les seves propostes al costat de sindicalistes, fiscals anti-corrupció, directors de cinema, músics o escriptors. Amb un missatge contundent en el contingut i seriós en els formes, ha estat el veritable rival d’Artur Mas, amb un Montilla absent, una Camacho vomitiva  i un Puigcercós arrossegant-se per pactar amb la dreta. I tot això sense tindre CAP mitjà de comunicació afí i molts diaris i ràdios (especialment del Grup Godó) que han fet una brutal campanya de difamació i demonització del candidat i el partit.

Son perfectes? No, no crec en la perfecció. Han ficat la pota? Es possible, però mai han ficat la ma a la caixa. Canviaran el món? No soc tan ingenu, em conformo en que lluitin per que, com a mínim, no sigui encara pitjor.

#LAST NEWS# LES ENQUESTES D’ANDORRA SITUEN A ICV-EUIA A 0,4% DE VOT DE SUPERAR AL PP I SER 3A FORÇA # LAST NEWS#

RESULTATS DE LA MEVA ENQUESTA ELECTORAL

Com avui és el darrer dia per publicar enquestes, dins la legalitat vigent, he decidit donar llum als resultats i conclusions de la  meva, realitzada a 175 lectors d’aquest blog. Com podreu veure els sondejos dels grans diaris diferixen un xic dels meus resultats, un indicatiu més de la manipulació de la premsa escrita, doncs és evident que la meva metodologia és estadísticament quasi infal·lible!

– La participació serà d’un 94%, la més alta de la història de Catalunya. Això significa que, excepte la població reclusa i els malalts terminals absolutament tothom acudirà a la seva cita amb les urnes. Veurem escenes de llargues cues davant els col·legis o gent dormint amb sacs a les seves portes per arribar a la cita democràtica el primer. La crisi  econòmica i la corrupció ha catapultat la confiança en el sistema parlamentari i els nostres líders. Per altre banda, el vot en blanc rondarà el 5%, un xic més elevada de l’habitual, és a dir, un 89% de la població optarà per algún partit polític concret, tot i que un 9% ho farà per algun minúscul partit extraparlamentàri.

– El parlament quedarà completament fragmentat en vuits grups polítics diferents amb un nombre de diputats força igualat: SCI 26 diputats, ICV 24 diputats, ERC 21 diputats, CORI 18 diputats, CIU 16 diputats, RCAT 14 diputats, PxC 9 diputats i PSC 7 diputats. El PP i Ciutadans no passarien la barrera del 3% i quedarien fora del Parlament.

– Joan Laporta seria el candidat més votat amb el 19,1% del vot i 26 escons, esdevenint així la nova CIU, però encara més nacionalista i més mafiosa (LLEGIU AQUÍ LA LLISTA DE CASOS DE CORRUPCIÓ DE LAPORTA). Cal dir que fins ara totes les forces polítiques que han vençut en les anteriors enquestes d’aquest blog, com Iniciativa Internacionalista, han fracassat estrepitosament a les urnes. Felicitats Trolls, boixos nois, skin heads ultranacionalistes i folklòrics varis que doneu suport a aquest demagog populista, per la vostre pírrica victòria. L’audiència del meu blog també us ho agraeix.

– Joan Herrera seria el segon candidat amb més representació amb 24 diputats, el doble dels actuals, esdevenint així el líder absolut de l’esquerra catalana davant l’esfondrament total del PSC que es quedaria amb 7 miserables escons, degut a la seva traïció als principis socialistes i la seva subordinació al FMI i els especuladors bursàtils.

– La ultradreta feixista de Josep Anglada (PxC) entra amb força al Parlament de Catalunya, formant grup parlamentari de 9 diputats, com JA US VAIG ADVERTIR.

– El tripartit podria tornar governar amb el suport de la CORI, l’altre gran triomfadora dels comicis, que sumarien 70 diputats amb Herrera, Puigcercós i Carmen de Mairena al capdavant. Montilla podria quedar relegat a Conseller de Relacions Institucionals, amb competències simbòliques.

– Una altre fórmula de Govern possible seria el Pacte de les Dives Nacionalistes amb la suma de SCI, ERC, RCAT i CIU que  comptaria amb  77 diputats. Ara bé, tenint en compte l’ànsia de protagonisme dels diferents Messies Salvapàtries i la poca capacitat d’entesa entre ells, de ben segur que aquest pacte duraria una tarda.

D’AQUÍ UNA SETMANA PODREM COMPROVAR SI AQUEST COP SI HE ENCERTAT ELS RESULTATS!!

 

Debat electoral a l’Hospitalet

Acabo de tornar extasiat d’un interessant i dinàmic debat on, els candidats a diputat  de la nostre ciutat pels partits amb representació, han contraposat les seves idees i propostes. És bo saber que el meu freakisme electorals és compartit,  doncs veient l’escassíssima afluència als mítings televisats ho començava a dubtar! Un Auditori Barrades ple de gom a gom per escoltar a Alfonso Samerón (ICV-EUiA), Meritxell Borràs (CIU), Anna Simó (ERC), David Pérez (PSC),Noemí de la Calle (Ciutadans) i Maria  de los Llanos Luna (PP), moderats pel periodista Ramón Miravitlles.

El primer que m’ha cridat l’atenció és la desconeguda Maria de Llanos: una pija recautxutada clònica de Carmen Lomana que semblava veritablement escapada de “Mujeres Ricas” o d’una tertúlia d’Intereconomía. Al igual aquesta senyora havia trepitjat mai Hospitalet abans d’avui! Cada cop que ha obert la boca, per defensar el videojoc nazi mata-immigrants o la retirada d’impostos als més rics, tot el públic (i jo el primer) l’hem escridassat de valent, mentre quatre iaios franquistes l’aplaudien a rabiar. El seus moments estelar han estat quan ha dit “nosotros los pobres…” o “tenemos un Consejero de Interior amigo de okupas  y delincuentes”. En fi!

L’altre que s’ha endut fortes crítiques de l’audiència ha estat la joveneta inexperta representant de Ciutadans que ha comparat la política lingüística de la Generalitat amb la Gestapo… desconeixent que entre el públic hi havien supervivents de la repressió franquista, als que no els hi ha fet cap mena de gràcia el símil, com han expressat al torn de preguntes del públic. Per desgràcia meva tenia asseguts a la meva filera un grup de talifans seus que l’animaven a viva veu.

En quant a política econòmica i social s’ha pogut veure clarament com el bloc del Govern Tripartit defensava àrduament la tasca feta, mentre la dreta (CIU-PP) clamaven per la rebaixa d’impostos i funcionaris, així com el suposat despilfarrament dels recursos públics, tot i que, com ha apuntat brillantment Simó (ERC), és impossible baixar impostos i no retallar l’Estat del Benestar. Salmerón (ICV-EUiA) ha fet una defensa de l’administració pública per sobre del mercat que semblava plagiada d’alguns articles del meu blog. Em copia ell o soc jo que he mimetitzat el seu discurs? Meritxell Borrás (CIU) ha fet un discurs liberal light i s’ha proclamat “busines friendly” i Pérez (PSC) ha justificat les retallades de ZP, advertint del programa ocult del PP. De la Calle (C’s) ha explicat una anécdota d’una amiga seva perruquera… cal?

Al darrer bloc s’ha tractat l‘encaix Catalunya – Espanya, cosa que m’avorreix sobiranament, on Simó (ERC) s’ha quedat sola defensant la independència, mentre que la resta marcaven distàncies des del ambigu “dret a decidir” convergent, el federalisme d’ICV i PSC o l’espanyolisme ultra de PP i C’s ; com no, la pija clon de Lomana i la ciutadana han aprofitat per advertir de l’inminent apocalipsi i trencament d’Espanya.

Finalment un torn de preguntes on els fans del PP i C’s han monopolitzat el micròfon atacant a Pérez (PSC) per l’elecció d’idioma a les escoles i les multes lingüístiques, mentre que Salmerón (ICV) ha hagut d’explicar el perquè mediambiental dels 80km/h.

Una experiència molt enriquidora! Molt millor que un míting pels ja convençuts! Sens dubte la dialèctica ideològica  i la oratòria és la part més dificultosa de la política i avui hem demostrat que a Hospitalet tenim un nivell molt alt, especialment Simó i Salmerón, bravo!

VOTAR: Un acte revolucionari contra la dictadura de la indiferència

Tal com apunta Josep Ramoneda al seu darrer llibre, “Contra la indiferència”, la crisi econòmica a casa nostre ha induït un procés de desprestigi brutal de la política parlamentària, per tal de  desvincular a la ciutadania de la democràcia, creant un sistema on la població esdevé una mera comparsa de la gestió administrativa per part d’una oligarquia político-mediàtica.

Com desactivar a una població afectada per la crisi i potencialment revolucionària? Convertint als ciutadans en ramat,  negant la seva emancipació ideològica, usurpant el poder de pensar i decidir per si mateixos, fent que dimiteixin dels seus drets, tan àrduament conquerits, esdevenint així uns esclaus voluntaris del no res, uns serfs de la indiferència. Sens dubte la pitjor de les ideologies és l’absència total d’aquesta. No volen votants actius i crítics, tan sols consumidors passius i mesells.

El poder econòmic ha llençat als seus mitjans d’alienació massiva contra els sindicats, les ONG i ara el Parlament.. L’estat del benestar és una nosa pels voltors del neoliberalisme i cal destruir-lo a tota costa, substituint tota estructura o ideologia col·lectiva per demagògia, circ, patrioterisme, individualisme egòlatra,xenofòbia i altres secrecions populistes de tot a cent.

L’abstencionisme, doncs, és el resultat més visible d’aquesta estratègia reaccionaria de reemplaçament de la democràcia pel mercat, desviant el centre de poder del Parlament a la Borsa, de la ciutadania a la oligarquia, de la ideologia al nihilisme,  dels partits als bancs,de la emancipació intel·lectual al consumisme compulsiu, del crit revolucionari al silenci còmplice.

Ha arribat l’hora de rebel·lar-nos i anar a votar en massa, de donar una altíssima participació que ofegui en la seva bilis als diversos populistes  d’ultradreta que pretenen assaltar les institucions, per convertir-les en una burda casa de barrets inútil. Votar, ara més que mai, és més que un dret, una obligació de demostrar que les idees, els parlaments i els partits segueixen sent millors que els mercats, la indiferència i la demagògia.

LES PROPOSTES D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DELS PARTITS POLÍTICS CATALANS

Finalment, després de 54 dies de mails, pregàries, tweets, missatges a les webs i rogatòries diverses a les seus dels partits polítics catalans he aconseguit que quasi tots contestin la carta que els vaig enviar el dia 2 de Setembre (LLEGIU-LA AQUÍ), fent-me arribar les seves propostes envers el meu àmbit professional: l’arqueologia i el patrimoni històric i cultural. Sens dubte és l’article que més he suat per poder-lo publicar, és la meva obra magna, com va ser “A Sang Freda” per Truman Capote, que va haver d’esperar 5 anys a que pengessin als culpables del crim per poder publicar la novel·la

Així doncs, sense més preludis us deixo amb les respostes que he obtingut dels 4 partits que s’han dignat a respondre’m, per estricte ordre d’arribada. Cal destacar que aquestes quatre formacions representen més del 80% de l’arc parlamentari actual i que, amb un 98% de probabilitats, un d’ells serà l’encarregat de gestionar la política d’Arqueologia i Patrimoni la propera legislatura.

CIU- CONVERGÈNCIA I UNIÓ

Aquest partit em va respondre de forma sorprenentment veloç, però no a través de cap dels membres de la seva direcció, sinó gràcies a un militant que va llegir el meu post i em va fer arribar un link a la web del seu programa electoral, del que he seleccionat aquells punts que tenen alguna relació amb el tema:

– Unificarem totes les polítiques aplicades al patrimoni cultural amb l’esperit d’optimitzar la gestió patrimonial i d’apropar el patrimoni –tangible i intangible– al ciutadà. Prestarem atenció també a les expressions de patrimoni cultural que sovint són a les arrels del país, en pobles petits amb poc mitjans per garantir-ne el manteniment.

– Elaborarem amb racionalitat el Pla d’infraestructures sota criteris d’equilibri pressupostari coherent entre continent (infraestructures) i contingut (creació i producció) i fent que sigui sensible a la realitat dels ens locals. Hi incorporarem línies d’ajuda per a entitats culturals que siguin propietàries d’edifi cis de valor cultural.

– Defensarem la unitat de la col·lecció d’obres d’art en litigi del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, i garantirem que es mantinguin com a col·lecció inscrita al Catàleg de Patrimoni Cultural Català.

– Promourem el col·leccionisme privat, amb un interès especial per l’obra dels artistes emergents.

-Racionalitzarem l’organització de la Generalitat respecte a les matèries de cultura, política lingüística, projecció internacional de la cultura, memòria històrica, commemoracions culturals i el conjunt d’organismes que directament o indirecta executen polítiques relacionades amb la cultura i la llengua

ICV·EUIA -INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS, ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA

Aquesta coalició electoral ha estat la única que s’ha molestat a contestar-me personalment mitjançant mail, responent a tots i cada un dels punts que jo li vaig demanar, d’una forma molt elaborada i extensa, com podreu comprovar. La persona que es va posar en contacte personalment amb mi és Esperanza Ruiz del Gabinet de Presidència, a la que li agraeixo molt cordialment!

Quina valoració fa el vostre partit de la gestió pública del Patrimoni Històric per part de la Generalitat de Catalunya?

Les actuacions en patrimoni cultural (i especialment en patrimoni arquitectònic) sempre son molt complexes i en bona part estan vinculades a l’equilibri entre conservar i edificar, entre restringir o posar en valor i donar nous usos, entre conservar “la pedra” o generar “llocs de memòria”…

Les polítiques patrimonials públiques al llarg dels anys han estat molt dirigides (i amb pocs recursos i poc reconeixement als seus professionals) a la política monumentalista i a un cert grau d’acció de protecció tant en la vessant de patrimoni arquitectònic i arqueològic com documental. Amb els governs d’esquerres s’han aprovat decrets, reglaments i un seguit de plans que ajuden a sistematitzar, ordenar i prioritzar la intervenció pública en els diferents vessants del patrimoni: des del Pla de Museus al PIACAT, des de la incorporació i obertura de nous museus a la xarxa digital, des de la recerca a la difusió i avançar cap a la racionalització de les competències (amb el món local). Tota aquesta feina però ha estat mancada d’un major compromís i seguretat en els recursos econòmics que haurien de garantir el seu correcte desplegament així com un major compromís en les polítiques de formació i de vetllar per les garanties laborals i contractuals dels i les treballadores de patrimoni. Valorem però, positivament aquesta feina de sistematització.

 

Quines son les vostres propostes, de cara a la futura legislatura, referents a la protecció, conservació i difusió del Patrimoni Històric català?

Un primera  compromís d’ICV-EUiA passa per incrementar el pressupost de cultura (estem en un 1% del pressupost total del govern) per poder situar la cultura en l’acció de les polítiques de cohesió, benestar i transformació social. La cultura és un bé.

En aquest context, les polítiques patrimonials han d’ajudar-nos en l’estratègia d’una cultura de valors i de saber, en una cultura de proximitat, amb referents i alhora universal. El coneixement, la creativitat, el talent i el capital humà (ciutadania, associacionisme, professionals) son els nostres actius.

Per ICV-EUiA les polítiques de patrimoni han de ser garant de les memòries culturals.

Pel que fa a propostes concretes us enumeren alguns principis i algunes propostes:

Marc legislatiu. Cal una revisió de tota la legislació en patrimoni cultural. La Llei del Patrimoni Cultural Català és del 93, i en 17 anys la situació ha canviat de forma substancial i rellevant. Volem obrir un debat participatiu per poder elaborar i aprovar una nova llei del Patrimoni de Catalunya. En aquest mateix sentit proposem revisar i reorientar la destinació de l’1% Cultural: intervenir en els equipaments patrimonials amb usos socials públics, reduir les aportacions al patrimoni eclesiàstic en quant l’ús en sigui privat i incrementar el percentatge destinat a la creació artística. Impuls a un nou marc fiscal i d’incentius al mecenatge.

Impulsar el compliment del codi de bones pràctiques en el patrimoni i els museus

Continuar amb les gestions per fer efectiu l’Estatut de Catalunya des de la perspectiva de competència plena en cultura i pel que fa als traspassos pendents (Fons, recursos, Museu Arqueològic de Tarragona…)

Ciència, humanitats i arts esdevenen l’expressió d’una recerca i d’un espai comú que cal posar en valor i en primer ordre de les polítiques culturals. La cultura i les universitats han de treballar i establir ensems polítiques de formació, recerca i innovació.

D’una cultura d’equipaments isolats a una cultura en xarxa. Més cooperació amb el món local, una política patrimonial sistematitzada i en xarxa, anar més enllà de la musealització com contenidor físic i avançar cap a la total digitalització (zones d’expectatives, mapes arqueològics i topogràfics, inventari, museus…) en xarxa i  accessibilitat universal.  Els continguts propietat de la Generalitat o en gestió pública estaran lliures de càrregues a la xarxa virtual. Finalitzar i garantir en tots els equipaments i serveis online l’accessibilitat als dèficits sensorials. Desplegament dels SAM, desenvolupament del nou Pla aprovat de Museus prioritzant les xarxes de museus locals i establint contractes-programa de cinc anys amb els museus nacionals. Construir l’equipament del museu Casteller i del Còmic i la Il·lustració. Continuar desplegant la musealització i identificació dels espais de la memòria democràtica. Dotar d’entitat l’observatori de recerca etnològica. Produccions en continguts patrimonials, en la televisió pública de Catalunya, desenvolupats amb la participació dels propis agents i professionals del sector.

Cultura i la seva transversalitat amb altres departaments. En primer lloc amb les altres àrees del propi departament de Cultura i de forma singular amb el CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts). Accent especial amb d’altres departaments, singularment, amb educació i política territorial.

Cultura que dignifiqui i reconegui el talent, la creativitat i els seus treballadors i treballadores. Vetllarem per les garanties de les condicions contractuals i laborals dels treballadors i treballadores en l’atorgament de qualsevol ajuda pública.

Gestió transparent i participativa. Informació i procediments transparents: tots els processos i atorgaments estaran a la xarxa. Major transparència en els processos de les adjudicacions (entitats, empreses i administracions públiques). I serem molt atents al conflicte d’interessos en les excavacions preventives o d’urgència. Desplegament de les accions aprovades en el PIACAT.

Posar en valor el patrimoni. Un actiu per conèixer qui som, la nostra història i les relacions socials; generador de riquesa i ocupació; actiu per la nostra internacionalització.

ERC- ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

El partit polític que actualment gestiona la Conselleria de Cultura de la Generalitat va trigar força en contestar-me i quan ja començava a pensar que passaven del tema, via Twitter em van fer arribar un link al apartar del seu llarguíssim programa electoral, on es detallaven les propostes envers aquest àmbit. Segons sembla el motiu del seu endarreriment va ser que encara no havien aprovat assembleàriament cada un dels punts. Esteu perdonats!

— Reformarem la Llei del Patrimoni Cultural (1993) i la Llei de Museus de Catalunya (1990) per adaptar-les a les noves necessitats i reptes, i per desplegar al màxim les oportunitat d’autogovern en aquests àmbits derivades del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya.

— Posarem en funcionament el nou Museu Nacional d’Història, Arqueologia i Etnologia, equipament cridat a exercir una funció capdavantera en el conjunt del sistema museístic català.

— Continuarem desplegant el Pla de Museus de Catalunya, completant el mapa de Serveis d’Atenció Museística (SAM).

— Posarem en marxa, de forma consorciada amb l’Ajuntament de Barcelona, el Museu Nacional de Ciències Naturals.

— Obrirem el Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya a l’antiga fàbrica CACI de Badalona, en col·laboració amb l’ajuntament de la ciutat.

— Desplegarem el Pla Integral d’Arqueologia de Catalunya (PIACAT), obrint les línies de subvenció corresponents i posant un especial èmfasi en la connexió entre la recerca acadèmia, la gestió pública i el món professional.

— Gestionarem des del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació els recursos procedents de l’1% cultural de la Generalitat, bastint programes coherents d’actuació temàtica i territorial, en la línia dels programes Romànic Obert i Cellers Cooperatius. Reclamarem la gestió íntegra per part de la Generalitat de l’1% cultural de l’Estat que correspongui a Catalunya.

— Completarem el Mapa d’Arxius amb la finalització de la construcció dels arxius pendents (Borges Blanques i Pont de Suert), i intensificarem les polítiques de digitalització dels seus fons.

— Continuarem reclamant la devolució a Catalunya de documents confiscats durant la Guerra Civil o per motius repressius i que no estiguin en mans dels seus legítims propietaris.

— Continuarem defensant la integració al sistema d’arxius de Catalunya dels fons catalans custodiats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

— Instarem el govern espanyol a construir l’Arxiu Històric-Provincial de Barcelona.

PSC-PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

Sense cap mena de dubte la formació política que més s’ha fet de pregar han estat els socialistes. A mitjans de setembre ja em van advertir que fins al 16 d’Octubre no aprovarien al seu Programa Electoral i que fins aleshores no em podrien passar res. Un cop aprovat, no en vaig tenir noticies, així que els vaig bombardejar a tweets diaris i ells m’anaven contestant que si els faltava afegir les esmenes, que si encara no l’havien penjat al web… fins avui!! Al·leluia!!

-Elaborarem un pla integral de patrimoni i impulsarem la protecció del patrimoni, material i immaterial, posant l’èmfasi en el seu valor cultural, en la seva capacitat de generar valor afegit, identitat i gaudi per a la ciutadania, i en la seva capacitat de generar desenvolupament econòmic per al país.

-Incentivarem l’oferta de formació per a la gestió cultural i l’emprenedoria cultural, especialment l’ensenyament superior per tal de generar un teixit empresarial sòlid incloent-hi formació específica pels emprenedors i les emprenedores procedents de la formació professional.

-Ens comprometem a la millora dels incentius fiscals per atraure més recursos privats, nacionals i internacionals a la cultura. I instarem a l’Estat a adoptar les modificacions del marc legal que els hi correspongui.

-Incrementarem la relació de l’ensenyament obligatori amb l’oferta i la realitat cultural. L’accessibilitat i els nous continguts digitals ens permeten noves oportunitats.

-Incrementarem la inversió en digitalització i creació de continguts, per tal que el màxim nombre de documents siguin accessibles des de la Xarxa.

-Mantindrem l’impuls del Memorial Democràtic, des d’una perspectiva científica, plural i respectuosa, per tal de posar en relleu els millors valors cívics de la nostra memòria històrica.

PP – CIUTADANS

He enviat no menys de 5 mails, tweets i missatges de web a les seus el PP a Catalunya i a Ciutadans, sense obtindre’n ni la més remota resposta. Ni un míser “Ja et contestarem“. Res! Passen olímpicament de la participació ciutadana? No entenen el català?  O és que son tan conscients de les poques probabilitats de gestionar Cultura que els fa mandra pensar res al respecte? He entrat a la seva web, m’he llegit els seus programes electorals, per pura curiositat i, efectivament, ni una línia sobre el tema. Això si, sobre patriotisme i bilingüisme tenen pàgines i pàgines!

REAGRUPAMENT.CAT

Com en aquestes eleccions es presenten un reguitzell infinit de partits extraparlamentaris nous, he passat d’anar demanant les propostes d’arqueologia a cada un. Per pura curiositat, també, he entrat a les webs de Reagrupament.cat, Solidaritat Catalana i Plataforma X Catalunya i he descobert gratament que Reagrupament.cat SI TENIEN PROPOSTES DE PATRIMONI CULTURAl. Son aquestes:

-Cal un gir copernicà en la gestió del patrimoni cultural, que s’ha de dotar dels mitjans necessaris per dur a terme les tasques que hi pertoquen amb la màxima eficiència. Les polítiques culturals de Catalunya han d’aconseguir preservar, potenciar i apropar a tota la ciutadania els conjunts monumentals, museus, arxius, obres d’art, biblioteques, sigui quina sigui la titularitat de la seva propietat, pública o privada, respectant aquesta, amb una legislació que impedeixi la subordinació dels interessos patrimonials als dels poders econòmics i/o particulars.

-Cal assegurar un control real dels efectes patrimonials dels enderrocs, moviments de terres i plans d’urbanització i de reforma urbana, de manera que els edificis històrics i els jaciments arqueològics no siguin destruïts.

-Cal disposar d’un sistema de prevenció de la destrucció de patrimoni molt més eficaç. I cal evitar que els costos de pal∙liar aquests impactes repercuteixin de manera discriminatòria sobre els constructors i promotors d’obres, tot arribant a un pacte entre el govern i els sectors afectats que permeti absorbir aquests costos i garantir la preservació d’allò que ho mereixi.

-Cal fer un esforç de conscienciació i valoració per tal de donar a conèixer el nostre patrimoni. Una bona conservació i un adequat manteniment eviten costoses restauracions. Cal també una acció ferma i decidida en la restauració dels elements
patrimonials malmesos per tal d’evitar la seva degradació o pèrdua, atès que cada element del nostre patrimoni que es perd, és irrecuperable.

-Els museus del país han de formar el nucli de la xarxa de control, detecció, protecció, recerca i difusió del patrimoni cultural, agrupats en xarxes temàtiques encapçalades pels Museus Nacionals d’Art, d’Arqueologia, d’Història, d’Història Natural, d’Etnologia i de la Ciència i la Tècnica, i de les Ciències Naturals, i han de disposar dels mitjans necessaris per dur a terme les tasques que se’ls encomanen.

-Cal una política de recuperació i/o adquisició del patrimoni català que, principalment per raó d’espoli, es troba actualment fora del nostre territori.

Doncs res! Ha estat una experiència molt enriquidora de democràcia 2.0, on he deixat al marge la meva opinió personal de cada partit per aconseguir, des de la objectivitat, una visió transversal sobre el tema! I des d’aquí em comprometo a tenir aquest post ben present de cara al futur; sigui quin sigui el partit que s’encarregui de la Conselleria de Cultura li penso recordar amb la meva perseverança habitual, tots i cada un dels compromisos adquirits en aquest blog a dia d’avui!

Tan sols espero que algun dia els polítics catalans destinin les mateixes energies a impulsar el nostre Patrimoni Històric, com les que destinen a protegir la llengua i la identitat, doncs, estimats lectors, la Cultura catalana és un TOT indivisible!