26N: Anàlisi de la Voluntat del Poble

“Pots enganyar a tot el món algun temps.
Pots enganyar a alguns tot el temps.
Però no pots enganyar tothom tot el temps” ABRAHAM LINCOLN

-Perquè CIU es fot la insospitada patacada del segle? Doncs resulta que al final l’Emperador anava despullat! El seu intent de manipular la manifestació del 11S i apropiar-se dels sentiments de Catalunya ha estat tan descarada i evident que ha vorejat el ridícul del patetisme  i la vergonya aliena. S’han passat tan de frenada que semblava que el seu cartell electoral l’hagués dissenyat un bromista d’el Jueves per fer-ne una conya; les manifestacions d’autobombo (una d’elles en jornada electoral) eren pur populisme bananer i els escàndols de corrupció, la Vaga General i l’assumpte dels desnonaments han acabat de fer la resta. Mas ha fracassat com a President, com a polític i com a persona; està acabat i la guerra interna que comença avui al carrer Còrsega (amb un Grup Godó cridant a la sociovergència descaradament) serà un festí de voltors.

-Perquè ERC es segona força política? Doncs perqué aquestes eren les seves eleccions, les que han esperat tota la vida, alguns des de que van tenir ús de raó; era el seu tema, son qui s’han treballat els referèndums, l’ANC, la mani del11S i es just que s’enduguin la glòria ells i no CIU. Ara bé, no m’agradaria estar a la pell de Junqueras davant el gran dilema que té al davant: ha d’escollir entre seguir amb el projecte secessionista amb CIU, a costa de ser còmplice de les retallades, o exercir de primera força d’esquerres a Catalunya llençant a Mas a la sociovergència. I ambdues coses son totalment incompatibles!

-Perquè el PSC segueix caient en picat? La socialdemocràcia com a projecte està acabada mentre segueixin sent esclaus de la política de l’austeritat, el deute i les retallades; Navarro com a candidat es pèssim, tot i haver salvat els mobles i la seva campanya va ser tan dolenta que semblava dissenyada pel seu pitjor enemic. A qui se li va ocórrer centrar la campanya en l’eix nacional? On estan aquells brillants estrategues comunicatius de l’època de Maragall?

– Perquè el PP no es ressent de les retallades? Alicia Sanchez-Camacho està pletòrica en el debat nacional; ella si que ha sabut emprar amb enginy i sense ridícul les banderes per tapar les retallades. Mira que sembla tòtila i beneita a primera vista, però se la sap més llarga que un dia sense pa. Té agafat a Mas pels collons amb el rescat autonòmic i li anirà donant voltes cada cop que CIU faci un giny a ERC.

-Perquè ICV-EUiA obté el millor resultat des de l’època del PSUC? Herrera s’ha erigit com el veritable líder a la oposició a les retallades i com una alternativa sòlida  amb capacitat de governar i programa solvent com per atraure tot el vot catalanista del PSC, sense estridències nacionalistes ni populismes antipolítics, especialment a l’Àrea Metropolitana on esdevé segona força política a el Prat, Montmeló i quasi a Cornellà, així com a Sant Martí o Ciutat Vella, veient com l’alcaldia de la capital de Catalunya no es una quimera, ni molt menys. Els resultats a Lleida, Tarragona o Girona també son molt bons amb candidats espectaculars.

– Perquè Ciutadans arrasa?: A l’urna que vaig fer jo el recompte van esdevenir 2a força; son el vot estomacal dels socialistes més anti-catalans i amants del populisme fàcil; tenen un candidat que és molt bon orador i que ha sabut deixar de banda tics xenòfobs i ultres, mostrant una cara amable que els han fet créixer com mai a l’àrea metropolitana. Era el seu tema i CIU els ha servit la campanya en safata per tal que es poguessin esplaiar a gust tirant a matar contra el patetisme barretinaire. Un exemple de com treure un resultat espectacular sense fer pràcticament res!

– Perquè entra la CUP-AE? Doncs perqué eren la novetat desconeguda, amb una campanya molt bona i engrescadora, amb un suport entusiasta d’abstencionistes militants i de partits minoritaris anti-capitalsites, així com tota mena de moviments socials. Ara bé, la virginitat només es pot perdre un cop; a part de presentar-se com un partit que mai ha trencat un plat, ara haurà de demostrar que a més en sap fregar algun. Els mediocres resultats que s’endú allí on ja té regidors (Vic, Girona, Sant Cugat, Molins o Mataró) i sobretot allí on governa (Arenys de Munt) els haurien de fer reflexionar: volen bastir un front d’esquerres plural per governar algun dia o insistir en la seva virginal puresa dogmàtica antisistema?

-Perquè s’enfonsa PxC? La immigració ja no preocupa tant  i, sobretot, la feina d’Unitat contra el Feixisme ha obert els ulls a molta gent. El seu vot populista s’ha refugiat a Ciutadans, esperem que per una bona temporada!

– Perquè s’enfonsa SI? Perquè son un partit sense cap base i un projecte personalista que va néixer al voltant d’un individu que va fotre al camp a la primera de canvi

PD: L’enquesta de conya que vaig fer al blog, ha estat la única que pronosticava la patacada de CIU. Al loro!

Aquest Blog demana el vot per ICV-EUiA el 25N

Catalunya necessita amb urgència recuperar la seva sobirania davant la tirania dels mercats i la seva dignitat davant la dreta folklòrica que ens ha fet creure que els nostre enemic era el poble espanyol i no la  xusma burgesa que actualment governa i parasita la Generalitat.

Admiro als partits nacionalistes per viure alimentats tan sols per una vana il·lusió d’un burd miratge, sense veure que una bandera no alimenta als desganats, no retorna els pisos als desnonats ni la feina als aturats. Ara no es moment de votar pensant en les essències de la pàtria, sinó en com sortir immediatament d’aquesta crisi econòmica que ofega als pobles d’Europa.

Ja no ens alimenten engrunes, no ens podem conformar en ser un mer baluard de la puresa dogmàtica, tenim la urgència dels qui ja no poden més. Volem el Govern, ja que aquesta crisi no l’aturarem des del populisme simplista sinó des de les lleis i els pressupostos. Ens cal un partit polític preparat per assumir la tasca de transformar la realitat des del minut zero. I això tan sols ho pot fer ICV-EUiA.

Davant l’alienació hipnòtica de “la voluntat del poble”, la realitat materialista, pragmàtica però revolucionària d’un programa electoral exhaustiu i radicalment realista: les 1.200 propostes que els ecosocialistes i marxistes presentem per canviar-ho tot, establint quins mecanismes econòmics, legals, fiscals i pressupostaris cal modificar per donar la volta a l’austericidi, perqué la crisi la paguin els que l’han provocada.

Mentre algunes esquerres viuen tancades en el seu provincianisme barretinaire altres rebem el suport de Syriza (Grècia), el Front de Gauche (França), Sinitra Ecologia i Libertà (Itàlia), Frente Amplio (Uruguay), Tierra y Libertad (Perú), Partit del Treball (Brasil),Compromís (País Valencià), IU o Equo (Espanya), entre molts d’altres perqué els pobles units mai seran vençuts i d’aquesta dictadura dels mercats no en sortirem posant fronteres a la rebel·lia, si no des de la lluita global i solidaria, al carrer i a les institucions.

En aquesta campanya ICV-EUiA ha estat molt sola defensant la Justícia Social, mentre els altres es tiraven les banderes pel cap. Ha estat molt sola dient que “Catalonia is Not CIU”, mentre alguns altres bavegen per ser la crossa i la palangana de la dreta convergent.

Es per això que aquest Blog demana el vot per Joan Herrera, una persona senzilla, honesta i sincera que mai s’erigirà com un Moisès separant les aigües, però que és infinitament més patriota que aquells que omplen els mítings de senyeres i les seves comptes corrents a Suïssa. Perquè Catalunya no és un ent metafísic, son les seves escoles, els seus hospitals, les seves universitats, els seus centres de treball, els seus parcs naturals o les seves residències per la gent gran.

Ah si!! I tenim tot el dret a decidir!

25N: Resultats de la meva Enquesta!!!

En primer lloc dir que aquesta ha estat l’enquesta més massiva mai feta en aquest blog, ja que han participat ni més ni menys que 575 persones  donant el seu vot per alguna de les candidatures  que es presenten, molt lluny de les 175 que ho van fer fa 4 anys, la qual cosa significa que la participació s’ha multiplicat per 5!! De fet els sondejos dels diaris solen tindre un mostreig d’unes 700-800 persones, així doncs m’he quedat ben a prop de les enquestes publicades en mitjans seriosos.

Segons l’enquesta, la participació serà del 98,78% es a dir, votaran fins i tot malalts terminals. La participació que va preveure aquest blog  el 2010 era del 94%, així doncs entre els meus lectors ha baixat un 4,78% l’abstencionisme actiu, la qual cosa no està gens malament en aquests temps d’anit-política populista i anti-demòcrata. També baixa el vot en blanc i nul: ara seria tan sols del 1,39% quan a l’enquesta de fa 2 anys va ser del 6%, així com també disminueix el vot a partits estranys i extraparlamentaris,que obtindrien un 1,74% pel 9% del 2010.

I el resultat de l’enquesta d’enguany, un cop computats els 575 vots seria el següent, en percentatges:

Que en comparació amb l’enquesta que vaig realitzar fa 2 anys podem veure qui puja i qui baixa entre els meus seguidors:

Com podem veure respecte als anteriors comicis ICV-EUiA esdevé hegemònica menjant-se al PSC, altres i a l’abstenció; la CUP-AE recull el vot independentista de Reagrupament, gran part de SI i un xic d’ERC; el Partit Pirata es la nova CORI; Ciutadans treu el cap discretament; ERC sobreviu com pot al tsunami cupero; s’enfonsen CIU, PSC i PxC, mentre que el PP segueix dins la marginalitat anecdòtica.

Un cop eliminades totes les opcions que tenen menys d’un 3% del vot i tenint en compte que no puc aplicar la Llei d’Hont per provincies, ja que desconec la procedència territorial de cada vot, el Parlament de Catalunya quedaria així:

Les possibles fórmules de Govern podrien ser:

– Govern Anticapitalista (ICV-EUiA-CUP): A priori sembla l’aliança més factible, amb Herrera de President i David Fernandez… mm… de Conseller d’Interior? Tindria prou maduresa la CUP per abandonar el seu maximalisme teenager i fer un govern contra les retallades i l’austeritat sense que les seves bases es tallessin les venes si al matí següent no hi ha una revolució total?

-Govern Ultranacionalista (CUP-ERC-SI): Amb la única finalitat comuna de proclamar la Independència al matí següent, sense referèndums ni punyetes, aquesta formula podria acabar derivant en una divisió social ètnica en torn a la llengua d’origen, o bé, en una guerra de Messies entre Fernandez, Junqueras i Tena, per veure qui és més nacionalista dels 3.

-Govern d’Eco-Pirata Republicà (ICV-EUiA-ERC-Pirata): Un executiu centrat en fer referèndums (via Internet o no) per conèixer el parer individual de la gent en diverses mesures keynesianistes i ecològiques, però sense caure en un radicalisme socialista en economia. Tindria una pinça a l’oposició molt dura pels dos cantons amb CIU-SI per la dreta i CUP per l’esquerra (que, de ben segur, no dubtarien en aliar-se contra l’enemic comú).

14N: Una Vaga que va girar una Campanya

Tv3 i el Grup Godó no van convocar a la gent a la Vaga, fent-ne difusió 24h al dia durant mesos; els Ajuntaments convergents no van posar autobusos i trens especials perqué la gent pogués anar a la manifestació; Tv3 no va donar cobertura en directe als piquets; a la marxa no hi havia cap membre del Govern;  Núria de Gispert no va rebre entre abraçades als sindicalistes al Parlament i avui Artur Mas no assumirà com a propi el full de ruta contra l’austeritat i les retallades.

Aquesta no era una performance a major glòria de la burgesia local, sinó un acte internacionalista on la classe obrera de tot Europa del Sud es va ajuntar, més enllà de tota absurda frontera que ens pretengui dividir o enfrontar, per plantar cara a la dreta global que ens ha dut fins aquest abisme d’austericidi, privatitzacions, atur i desnonaments.

 Milers de persones ahir van secundar la vaga més massiva de les 3 en les que he participat activament com a piquet. A Hospitalet vaig tenir la oportunitat de secundar el piquet clàssic de CCOO-ICV-EUiA (amb algun espontani d’UGT i una única persona d’ERC) que es va deturar a aturar un desnonament; el de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que anava empaperant els bancs amb cartells de “culpables”; així com el dels Indignats del 15M, on vaig intervenir al final explicant a cop de megàfon la campanya d’Unitat contra el Feixisme per impedir que PxC entri al parlament.

I per la tarda una Manifestació massiva i pacífica, portant aquest magnífic cartell de “Reta-Lladres” que va encapçalar el bloc massiu d’ICV-EUiA! Aquest cop ni els policies infiltrats de Puig han pogut rebentar la jornada cremant quatre contenidors; deurien estar massa enfeinats apallissant nens de 13 anys.

La manifestació també ens van deixar amb les esperpèntiques declaracions de la tòtila Marta Rovira, Secretària General d’ERC, assegurant que volia un nou estat per no haver de fer més manifestacions i vagues. No sabem si es que en la Catalunya independent que somien serà una dictadura totalitària sense drets civils, o es que la molt burra s’ha cregut el seu propi programa on s’assegura que després de la secessió viurem en una Arcàdia feliç  entre unicorns i fades, sense treballar.

En fi, desconec si la Vaga servirà per posar punt i final les polítiques suïcides de desnonaments i retallades per satisfer els desitjos dels mercats, però el que és ben segur es que hem aconseguit aixecar les banderes de la dreta per ensenyar les retallades que s’hi amaguen a sota; aquesta campanya està girant vertiginosament cap a l’eix social i a la seu de CIU comença la suor freda.

25N: Anàlisi Comparatiu dels diferents Programes Electorals

Ja saps que votes? Saps quines son les propostes concretes de cada opció política en cada àmbit de l’administració pública? Doncs bé, jo que soc una mica freak de la política me’ls he llegit tots (per sobre) i n’he fet un anàlisi comparatiu per tal de facilitar la feina a totes aquelles persones indecises que encara no han decidit en ferm la seva opció pel 25N

LINKS ALS PROGRAMES-> CIU, PSC, PP, ICV-EUIA, ERC, C’S, SI i CUP

Llargada dels programes en Número de Pàgines

En aquest gràfic podem veure clarament com es distingeixen dos grups de partits: els que han tingut experiència de govern a Catalunya i els que no. Resulta comprensible, fins a cert punt, que C’s, SI i CUP,  al estar al grup mixt o fora del Parlament, hagin presentat un pamflet molt simple amb un esquema bastant genèric de les seves principals idees, sense detallar les seves propostes en  cada àmbit de l’administració, però que el tercer grup del Parlament (PP), que governa a la majoria de comunitats sigui el que té el programa més curt es imperdonable!

Espai que dediquen al Eix Nacional-Social, en % del nombre de pàgines

Resulta ben curiós que el partit que destina més espai a parlar de l’eix nacional sigui Ciutadans (quan se suposa que estan en contra del nacionalisme) o que CUP sigui el 2n partit que menys parla de l’eix social (quan se suposa que son l’extrema esquerra) o que SI tingui més propostes socials que el PP. També destaca el poc espai que destina CIU a l’eix nacional al seu programa, quan en campanya no parlen d’una altre cosa! Que ICV-EUiA sigui l’abanderat de les propostes socials, en canvi, es d’allò més previsible; també és l’únic partit que no situa la relació amb Espanya en el primer capítol.

Model de Referèndum

CIU: Un Referèndum per que Catalunya sigui un nou Estat dins Europa quan hi hagi una majoria qualificada i es garanteixi que Catalunya no sortirà d’Europa; mentre estant es crearan estructures d’estat.

PSC: Referèndum sobre una reforma federal de la Constitució Espanyola per donar noves competències a Catalunya, sempre dins la legalitat vigent.

PP: Oposició total a qualsevol referèndum.

ICV-EUiA: Referèndum per tal de crear un Estat Català que podria estar federat o confederat amb Espanya (sempre que es reformés la Constitució i hi hagués una veritable voluntat de federació a Espanya) o bé directament independent. Rebuig a tota posició etnicista o ultra-nacionalista.

ERC:Referèndum convocat pel Parlament perquè Catalunya sigui un estat dins Europa, dins la legalitat espanyola o europea. Proposen que el nou parlament es centri exclusivament en aquest tema.

C’s: Reformar la Constitució Espanyola per eliminar el Senat, coordinar les administracions per evitar duplicitats, delimitant competències. No especifiquen si caldria un referèndum.

SI: Proclamació unilateral de la independència al Parlament de Catalunya o celebració d’un referèndum (o les dues coses alhora). Posteriorment es negociaria bilateralment amb Espanya la secessió. Es buscaria el suport de la UE i de la ONU. Son els únics que posen una data màxima: el 11 de Setembre de 2014. Mentre estant hi hauria d’haver un Govern d’unitat amb tots els partits favorables a l’autodeterminació.

CUP: Un referèndum a tots els “Països Catalans” (incloent Catalunya Nord, País Valencià, Balears i Franja d’Aragó),  amb vot a partir dels 16 anys i un sol estat que quedaria immediatament fora de la Unió Europea i de la OTAN.

Posició davant l’Austeritat i el pagament del Deute

CIU: Pagar el deute, obeir les polítiques d’austeritat de la UE, política de Dèficit Zero. Que l’estat avali el deute de els CCAA

PSC: Pagar tot el deute, però en comptes de fer polítiques d’austeritat i retallades, recuperar impostos de successions i donacions, així com taxes en sanitat, educació, transport o medi ambient.

PP:Defensa a ultrança de l’austeritat i de pagar el deute als mercats, limitant per llei l’endeutament públic.

ICV-EUiA:Acabar amb la política d’austeritat, promoure una agència pública europea de qualificació del deute, fer una auditoria sobre el deute públic i privat, no pagar els interessos del deute als bancs ni aquell deute que es declari il·legitim, tal com proposa la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute.

ERC: El deute de Catalunya es culpa de l’Estat Espanyol i de l’espoli fiscal. Proposen una hisenda catalana amb més impostos progressius , mesures keynesianistes en comptes d’austeritat.

C’s: Pagar tot el deute i aplicar les mesures d’austeritat que siguin necessàries, retallant l’administració pública fins on calgui

SI: El deute és culpa d’Espanya. Una Catalunya independent tindria un Banc Públic que rebria crèdit directe del BCE. Una Catalunya independent tindria un equilibri perfecte entre pressió fiscal i serveis públics, sense retallades.

CUP: Impagament total de tot el deute i abandó immediat del euro.

Valoració subjectiva i personal

CIU: El millor Abandonen els tics racistes i xenòfobs del passat, proposant mesures d’acollida i integració a les persones migrades; així com defensen la igualtat total de persones GLTB, situant-se en el terreny d’una dreta europea liberal i no ultra-conservadora o populista. Per fi! Benvinguts al segle XXI! El pitjor Tot el programa és just el contrari del que han fet aquests dos anys de retallades draconianes. Culpen de tota la seva desastrosa gestió de govern al Tripartit i a Espanya, com si ells no haguessin fet res.

PSC: El millor Està basat el el programa keynesianista moderat de François Hollande i no tant en el del fallit PASOK de Grècia de “no hi ha alternativa a les retallades” El pitjor Una reforma constitucional que no es creu ni el PSOE. Reivindica propostes fiscals que ells mateixos es van carregar. La moderació i la timidesa de les reformes plantejades fa pensar en que els hi sàp greu ser massa agosarats.

PP:El millor Planteja derogar l’euro per recepta. El pitjor Assumeix plenament l’extremisme racista de Garcia Albiol en immigració, amb controls i expulsions. Es curt, mal redactat i inclou una foto d’Alicia Sanchez Camacho al mig sense motiu aparent.

ICV-EUiA: El millor Es l’únic programa que incorpora eixos transversals de política de gènere i joventut, totes les propostes van sorgir de els sectorials i se’n van recollir 1.118, ni més ni menys que es van sotmetre a consulta i deliberació a tota la militància, votant les 30 prioritàries en referèndum. Son d’un rigor i pragmatisme impol·lut, tot i que plantegen una transformació radical de tota la societat. El pitjor Tot i ser ultra exhaustiu, la part d’arqueologia i patrimoni es molt breu a diferència del Programa de 2010. Mea culpa per no haver-m’hi fixat a temps i haver-ho esmenat!

ERC: El millor Han agafat com a pròpia la proposta del Partit Verd Europeu de fer una “Green New Deal”, amb creixement econòmic sostenible impulsat per l’estat envers llocs de treball en economia verda i energia alternativa. Llàstima que després pactin amb CIU tramitar la Llei Òmnibus. El pitjor Es basa amb la hipòtesi de que Catalunya esdevendrà un estat independent inmediatament i ens pinten una Arcàdia feliç on gairebé brollarà mel de les fonts. No hi ha cap crítica a les retallades de Mas i tot és culpa d’Espanya.

C’s: El millor Es l’únic partit que denuncia obertament la manipulació dels mitjans de comunicació públics i privats per part de CIU. El pitjor: El populisme antipolític ultra-demagògic que ocupa quasi la meitat del programa. Per ells tota la crisi s’acabaria eliminants càrrecs polítics, subvencions i, per tant, deixant la democràcia en mans de menys persones. El seu programa econòmic es molt neoliberal, defensant una gestió privada dels serveis públics, les retallades o acabar amb el PIRMI si no hi han diners

SI: El millor Acabo de descobrir que tenen una ideologia i propostes més enllà del independentisme i que, a més, son bastant d’esquerres i estan en contra de els retallades El pitjor Igual que ERC ens presenta un paradís meravellós i completament inversemblant per la Catalunya independent.

CUP: El millor Reivindica el decreixement, el cooperativisme i la sobirania alimentària, així com moltíssimes propostes dels moviments socials alternatius. El pitjor No és un programa electoral, és un pamflet ple d’objectius màxims i utòpics a llarg plaç. No explica quines lleis o mesures pressupostàries volen dur a terme, sinó com és el món que somien; destil·lant infantilisme i amateurisme per arreu, comprensible ja que és el primer cop que es presenten en unes eleccions autonòmiques. Les seves propostes nacionals son tan tan tan maximalistes que podríem qualificar-les d’imperialistes, al reivindicar un sol estat per tots els territoris conquerits a sang i foc per Jaume I al segle XIII.

El 25N NO pensis en una bandera, estúpid!

El 15M no ha servit per res, les manifestacions contra les retallades han estat fum, les Vagues Generals un mer anècdota. Si hem de fer cas a l’enquesta del CEO publicada avui, Catalunya es suïcidarà políticament el proper 25N amb una majoria absolutíssima de CIU i una oposició liderada pel PP, amb un Parlament format per un 71% de diputats de dretes, una de les xifres més elevades de la història d’Europa en un Parlament democràtic.

Per fi ha quedat demostrat empíricament el que jo sempre he dit en aquest blog: que el debat en l’eix nacional tan sols serveix per alimentar la dreta dels dos cantons (CIU i PP), tapar les retallades i alienar als ciutadans, dividint-los per motius ètnics i aigualint el conflicte social i la lluita de classes. Els desnonats votant a La Caixa, els obrers als patrons, els retallats als retalladors, el món al revés i tothom tant content entre barretines i tricornis.

I tot gràcies a aquella fatídica tarda de l’11 de Setembre i la seva marxa-pantomima promoguda i organitzada per la Dictadura Mediàtica convergent! Ja podia haver plogut i la de drets socials que hauríem salvat de els urpes del capital! Quantes escoles i hospitals ens va costar aquella broma?

Estorat i compungit observo com uns desorientats PSC, ERC i CUP-AE pensen centrar la seva campanya en l’eix nacional, parlant ad nauseam d’independència o federalisme, cavant encara més fons la pròpia tomba política de les classes populars. Tan sols ICV-EUiA prioritzarà l’eix social en el seu programa, als espots  i a la propaganda, sense renunciar a parlar del dret a decidir, però sense situar-lo com a únic reclam. Una única espurna de lucidesa entre un magma de borregisme patrioteril. No està malament!

Però es que no han llegit a Georges Lakoff? Aquest investigador americà en lingüística cognitiva va explicar en el seu magnífic llibre  “No pensis en un Elefant” els motius pels quals la dreta guanyava sempre els eleccions als EUA: perqué construïa un discurs emotiu i irracional basat en metàfores lingüístiques i l’esquerra era tan estúpida que els agafava com a vàlids i els adoptava com a propis, fent campanya per l’enemic. Es a dir, posant una estelada o la paraula “federalisme” en un cartell, estem situant el relat polític exclusivament en el camp de la dreta.

Avui comença una campanya falsament plebiscitària, convertida per un boig egòlatra que es creu el Messies Salvapàtries en un referèndum sobre una cortina de fum que s’ha inventat ell mateix per tapar la destrucció massiva a l’Estat del Benestar i aconseguir la majoria absoluta que necessita per privatitzar l’Hospital Clínic i tota la gestió de l’aigua a Catalunya.

Crisi, atur desnonaments… i nosaltres amb les banderes! Una campanya on s’havia d’estar parlant de que podem fer contra l’austeritat i quines alternatives hi han a pagar el deute. I es parlarà de tot menys d’això. Perquè aquesta és la victòria del Capital: que tothom cregui que la culpa de la crisi és d’una bandera .

ENQUESTA: A qui votarás en 25N?

Els processos electorals tenen les seves tradicions: que si l’enganxada de cartells, que si els debats, que si els anuncis… i l’enquesta glamurosa del meu blog!!  Ja fa temps que la realitzo i la seva gràcia és que els resultats mai tenen resa a veure amb els reals i, sovint la opció que més ràbia em fa, acaba sent la guanyadora, derrotant al darrer moment la candidatura per la qual jo demano el vot.

Un passatemps al que no em puc resistir! Doncs res, ja podeu començar a votar, fins al darrer dia en que sigui legal publicar enquestes, on publicaré com quedarà la composició del Parlament amb aquests resultats. A mostra d’exemple recupero el gràfic del resultat de les passades catalanes del 2010:

RESULTATS ENQUESTA ELECCIONS AL PARLAMENT 2010

En el cas que no sapigueu a qui votar, la web HORIZONTE CATALUNYA s’ofereix a fer-vos un test ideològic i comparar-lo amb els diferents partits existents

Que deia el Programa de CIU el 2010 i que ha fet en realitat

PROGRAMA – La prioritat bàsica en matèria econòmica en aquest moment és garantir la viabilitat del major nombre possible d’empreses i mantenir el màxim nombre possible de llocs de treball.

REALITAT- El nombre d’aturats a Catalunya ha passat de 686.800 a 821.600 persones, s’han perdut 250 llocs de treball cada dia del Govern Mas. Han tancat 9.000 empreses.

PROGRAMA – Incrementarem els ajuts a les famílies amb infants, tant des del punt de vista de la quantitat de la prestació econòmica com dels anys durant els quals es té dret a percebre’ls.

REALITAT – S’ha retallat 160 milions d’euros en ajudes a les famílies

PROGRAMA – Transformarem la renda mínima d’inserció i donarem resposta a les situacions que hagin esdevingut cròniques.

REALITAT – El nombre de prestacions de la RMI ha disminuït de 6.119 a 4.155, tot i que les sol·licituds han augmentat de 6.000 a 10.000. La inversió s’ha retallat en 1.964 milions d’euros.

PROGRAMA – Promourem la creació d’activitat i de llocs de treball en sectors de present i futur, com ara la rehabilitació i gestió energètica dels edificis, l’eficiència energètica, la gestió del transport, la gestió dels residus, les energies renovables, el cotxe elèctric, la gestió dels boscos, etc.

REALITAT- Eurovegas

PROGRAMA –Es reduiran les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques, i s’establiran temps màxims per a cirurgia electiva 

REALITAT– Boi Ruiz va reconèixer obertament que les llistes d’espera a Catalunya han augmentat un 42% durant el seu mandat

PROGRAMA– Convergència i Unió es compromet amb l’objectiu de fer sostenible el sistema sanitari català. Per aquest motiu, es garantirà, com a mínim, el manteniment en termes reals dels recursos econòmics destinats al sistema sanitari.

REALITAT- El pressupost en Sanitat s’ha retallat en 689 milions d’euros: 8.000 metges menys i 21.000 operacions menys. S’ha intrudiït el copagament i l’euro per recepta

PROGRAMA- Posarem l’escola i l’institut al centre del sistema educatiu i procurarem els instruments necessaris per a la seva qualitat. Aquest és l’element que pot contribuir més a millorar la igualtat d’oportunitats i ’equitat, i a assegurar l’ascensor social.

REALITAT– El pressupost en educació ha disminuït en 283 milions d’euros. 3.000 professors menys amb 30.000 alumnes més. S’han reduït en 23 milions els ajuts en beques menjador. Les taxes universitàries han augmentat un 66%

PROGRAMA – En un moment en què hi ha qui qüestiona el futur de l’estat del benestar, o que pretén retallar-lo amb l’excusa dels riscos que comporta per a l’estabilitat econòmica, Convergència i Unió revalida la seva aposta per aplicar polítiques públiques que garanteixin el benestar de les persones, l’atenció sanitària i educativa.

REALITAT-  El govern ha preferit fer retallades draconianes en educació, sanitat i benestar, eliminant alhora impostos a els rendes més elevades i defensant l’amnistia fiscal als defraudadors, es a dir, privatitzant l’estat del benestar en mans de les empreses privades afins, prioritzant retallar a redistribuir.

Podeu consultar CLICANT AQUÍ el programa complert de Convergència i Unió a les eleccions autonòmiques de 2010

Es possible una Syriza Catalana?

Com no puc assistir al debat que es durà a terme avui a la meva ciutat entre diversos representants de les coalicions ICV-EUiA, CUP i Anticapitalsites sobre si és possible una Syriza Catalana, he decidit deixar la meva opinió personal al respecte, per escrit!

Que és Syriza? Al contrari del que molts plantegen, Syriza no simplement és la unió de tots els partits a l’esquerra de la socialdemocràcia i punt. A Grècia es varen presentar diverses llistes electorals al marge de Syriza, com els comunistes prosoviètics del KKE, els trotskistes d’Antrasya o els ecologistes dels Verds, amb més pena que glòria, tot sigui dit.

El que plantejava la coalició d’Alexis Tsipiras era quelcom diferent: aprofitar el desgast total de la socialdemocràcia  per ocupar aquest espai entorn a una idea simple que alhora era radical, però possibilista: renegociar el deute dins la Unió Europea i l’Euro, retallant el pressupost de defensa en comptes de la política social. Un concepte que va ser titllat de reformista per part de  KKE i Antrasya, però que va desfermar onades de terror als mercats i a Alemanya, que van fer una campanya de la por amb fugues de divises massives incloses. Senyal que havien donat al clau.

Es possible que això passi a Catalunya? A Catalunya si bé ens trobem amb un desgast força notable de la socialdemocràcia, aquest no es tan accelerat com a Grècia, ja que  aquí encara no s’han produït governs d’unitat nacional PP-PSOE o PSC-CIU (tot arribarà). Per altre banda els partits d’esquerres, així com els moviments socials han encertat totalment en denunciar les retallades i assenyalar els culpables, però han fracassat estrepitosament en proposar una idea alternativa, simple i engrescadora com a alternativa il·lusionant.

En canvi, la dreta i l’extrema dreta ho han fet de faula, doncs ens han venut eslògans i conceptes populistes que han calat molt ràpidament: “Primer els de casa”, “Espanya ens roba-Independència” i “El problema és la democràcia i els privilegis dels polítics”; falsos culpables, cortines de fum i conceptes fàcilment digeribles per persones no iniciades en economia o teoria política, però que tan sols beneficien als partits de dretes. Que jo no dic en cap cas que no s’hagi de debatre si es pot rebaixar el sou d’un diputat o que el dret de l’autodeterminació sigui important, però aquest no és el tema: els cotxes oficials o el suposat dèficit fiscal amb les regions pobres de la Península amb prou feines es xavalla en comparació als diners que invertim en salvar bancs, pagar el deute, el  frau fiscal o els diners que deixen de tributar les grans fortunes (no diguem ja el que ens costen les persones nouvingudes, que en realitat aporten molt més del que costen).

No sé quina pot ser La Idea Clau per aconseguir un mínim comú denominador que aconsegueixi fer una força d’esquerres potent, amb capacitat de governar i fer el sorpasso a la socialdemocràcia. Peró tinc clar quines característiques ha de tenir aquesta idea: 1) Ha de ser senzilla i entenedora 2) Ha de plantejar una dialèctica esquerra dreta i no democràcia-populisme o Barça-Madrid 3) Ha de ser alhora radical, possible i realista.

Es evident que de cara a les eleccions del 25N a cotrarrellotge no trobarem aquesta idea, però o hi comencem a treballar des de ja, sense sectarismes ni exclusions, o ja ens podem anar preparant per 23 anys més de Convergència al poder.