Crònica d’ #EncerclemLaCaixa

Per primera vegada, des de que el meu pare em duia amb 12 anys a mítings d’Àngel Colom, he assistit a un acte independentista un 11 de Setembre. Jo! Amb lo internacionalista i materialista que soc! Concretament ho he fet a la cadena que rodejava la seu de Caixa, convocada pel Procés Constituent, al marge de l’ANC. L’any passat em vaig quedar a casa doncs em negava a participar en un acte de pre-campanya d’Artur Mas i aquest any hagués fet el mateix si no hagués sorgit aquesta alternativa a donar-li la ma als meus enemics de classe i al Govern de les Retallades i els Corruptes.

Els aiatol·làs del catalibanisme fonamentalista i ortodox s’han dedicat aquests dies a esputar fatwes d’odi des dels seus minarets de la premsa subvencionada, titllant aquest acte de  “paràsits”, “quimera”, “il·luminats”, “màscares de cumbaianisme”, “botiflers ecopijos”, “pixen fora de test”, “papanatisme urbanita”, “pastanagues ecològiques”, “actitud poc madura i absolutament ridícula”, “tacticisme decepcionant”, “si fos per ells encara estariem a l´época terciaria”, “que se’n vagin a pastar”, “idealismes trastocats i excèntrics”, “hipocresia brutal”, “una autèntica imbecilitat”, “capelleta de bonisme somiatruites”. Fins i tot Pilar Rahola afirmava recentment en un article al folletí del Grup Godó que “no es pot governar Catalunya contra La Caixa” i injuriava aquesta cadena com un “exercici fariseu de puta i Ramoneta, en versió ciclista-ecosocialistamongívol“.  Si. Definitivament volien que em quedés a casa un any més.

Vàrem sortir del metro a les 15:15 i una multitud s’aglomerava ja a les portes del centre financer. Em vaig fer un tip de saludar moltíssims coneguts d‘ICV, del 15M, d’EUIA, alguns troskos, activistes de SOS Racisme o Unitat Contra el Feixisme, mentre començava el parlament previ. Poques estelades, moltes pancartes amb infinitat de lemes i una tricolor. Vaja, que estava com peix a l’aigua! Amb aquesta gent si que em ve de gust fer un país nou!

Entre crits contra les retallades o la llei de l’avortament van donar lloc a diferents parlaments sobre un petit camió amb un precari equip de só que fallava constantment. L’hospitalenc Jaume Botei va fer una crida a signar la ILP de la Renta Garantida i va tenir records per Allende o el poble de Síria; mestres de les escoles bressol van alertar de la privatització de l’educació 0-3 per part d’Irene Rigau; treballadors de l’hostaleria o de justícia van explicar la seva lluita laboral; una membre de l’Auditoria del Deute va alertar que els lladres i corruptes els tenim a casa i no a Madrid; una migrant va demanar papers per tots, però sens dubte l’agitador mitinero per excel·lència va ser el sindicalista Diego Cañamero, de l’Espanya subvencionada, segons CIU. Aquí part el seu discurs incendiari, dient que els andalusos son Garcia Lorca, no les romeries:

Va faltar la monja Forcades, que està donant classes a Alemanya. Me n’alegro! Encara no li he perdonat que participés en un congrés amb negacionistes del SIDA o abduïts per extraterrestres i la seva vinculació amb l’Església es el veritable llast del Procés Constituent. Molt millor Arcadi Oliveras, per posar seny i contingut materialista a aquest projecte, sens dubte!

Jo anava amb unes amigues que s’havien inscrit al “Tram D“, al mig de la Diagonal. Sobrava gent a carretades així que ens vam donar la ma formant una cadena en ziga zaga, mentre l’església tocava campanes anunciant les 17:14h; únic detall folklòric grinyolant en aquest acte tan racional, que mirava als ulls de la present realitat social, no a un passat de feudalisme idealitzat, ni a un futur d’il·lusió voluntarista.

Al cap de mitja hora, com ja ens avorríem, vam baixar cap a Passeig de Gràcia on ens vam trobar la cadena oficial, concretament un tram “upper-Diagonal” ple de senyores tenyides i repentinades, que semblaven sortides d’un Club de Golf. Quina diferència! Tots uniformats amb les samarretes grogues i 4 estelades/persona, cantant Els Segadors a l’uníson amb membres de l’organització que dirigien el cant. Només li faltava això a la jerarquitzada i poc assembleària ANC per semblar-se a un exèrcit.

El Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya eren una veritable demostració de com el nacionalisme post-ideològic transversal ha aconseguit l’hegemonia cultural i el control dels carrers, a anys llum del poder de convocatòria del 15M. Podrem estar-hi més o menys d’acord, però la força que això està agafant es indubtable i pot acabar superant als seus impulsors convergents o generant una perillosa frustració social si, tal com insinuava Artur Mas, tot plegat acaba esdevenint unes eleccions autonòmiques més el 2016. Veurem en que acaba tot plegat, doncs en teoria aquest era el darrer 11S abans de la Consulta… o no. A 8TV la Primera Dama, Helena Rakosnik, deia que havia estat una festa molt divertida i que esperava repetir l’any vinent

Monàrquics per la Independència: si, existeixen!

Era previsible que un moviment ideològicament tan transversal com l’independentisme, que aglutina dels de la ultradreta de IdCat, fins a anarquistes i que, a més, ha idealitzat l’Antic Règim feudal anterior a 1714 com si fos un sistema democràtic, no trigaria a generar una corrent que reivindiqués un estat monàrquic per Catalunya.

Es tracta del Cercle Sobiranista Monàrquic de Catalunya que, de moment compta amb 114 seguidors i ja planegen crear una sectorial a l’ANC; tot i que en algún moment el President de la Generalitat Artur Más , Duran i Lleida d’Unió Democràtica o el líder del desaparegut partit Solidaritat, Alfons López Tena han fet declaracions en les que no descarten un Rei en el futur estat català. Aquests freaks proposen com a líder a Vila d’Abadal, alcalde de Vic, ja que va rebutjar una moció contra la monarquia en aquest ajuntament

La dinastia pròpiament catalana, de la Corona d’Aragó, finalitza el 1410 amb la mort sense descendència directe de Martí l’Humà. Amb el Compromís de Casp s’introdueix una nova família reial d’origen castellà, els Trastàmara. A partir del tractat conegut com “Concòrdia de Segovia” (1475), es fusionen voluntàriament Castella i Aragó en una sola casa reial, amb el matrimoni dels Reis Catòlics, l’origen de l’Espanya moderna. Un nou conflicte dinàstic apareix el s.XVIII amb la Guerra de Successió, entre partidaris de la família Habsburg i dels Borbons, on la noblesa catalana, fruit dels seus interessos econòmics, va empènyer a les seves institucions feudals a donar suport a la fracassada candidatura austriacista. Al s.XIX esclata una guerra entre carlins i isabelins, dividint així als monàrquics borbònics entre liberals i absolutistes.

Aixi doncs, si avui volguéssim restituir la monarquia catalana en mans de qui estaria?

-> Mantenir la mateixa casa real borbònica o una nova branca de l’actual: Opció defensada per López Tena. Segons ell això faria més probable que Espanya acceptés la secessió i ens donaria visibilitat internacional. No proposa noms per la “branca catalana borbònica”, però tenint en compte quina infanta es va casar a Barcelona, treballa a La Caixa i té casa a Pedralbes, el més probable es que tinguéssim a Urdangarín I de Catalunya. Una opció d’allò més engrescadora.

-> Ser un nou estat de la Commonwelth britànica: Aprofitant el conflicte de Gibraltar els monàrquics defensen que seria una bona idea entronitzar a Catalunya la casa històricament rival de la borbònica espanyola: els Windsor. Tenir com a rei un fill de Lady Diana Spencer projectaria a les revistes del cor la marca Catalunya amb eficàcia i extensió.

-> Hans-Adam II de Liechestein: Segons sembla, el primer Príncep de Liechtenstein Antón Florian, fou lloctinent de les forces austriacistes durant la Guerra de Successió i fou nombrat Monarca de Liechtenstein per l’Arxiduc Carles. Aquesta seria bona una forma de lligar el nou estat català amb el feudalisme medieval pre-il·lustrat.

->Carles d’Habsburg-Lorena: polític austríac, actual cap de la Casa Imperial i Reial d’Habsburg, descendent directe de l’Arxiduc Carles i Gran Mestre de l’Orde del Toisó d’Or. Segons el genealogista Armand de Fluvià aquest seria el candidat amb més legitimitat per esdevenir Rei dels catalans. Es membre del partit d’ultradreta Unió Internacional Paneuropea, que té com objectiu “una Europa cristiana, lliure de nihilisme, ateisme i l’immoral consumisme”.

-> Francesco Nicola Roberto Paternó Castello e Guttadauro Ayerbe Aragona: descendent directe de Pere d’Ayerbe (1259? – ?), Fill bord de Jaume I d’Aragó i de la seva amant Teresa Gil de Vidaure. S’ha autoproclamat cap de la Casa Reial d’Aragó i cada any el 3 de Febrer, festa de Sant Blai, dóna inici a la Festa de Santa Àgueda a Catània, formant part important de la processó al costat d’altres Ordres de Cavalleria , les autoritats civils i al Clergat, per oferir a la Santa la cera que serà cremada en honor seu, durant tot l’any.

->Domenec d’Habsburg: Candidat proposat pel senador del PNV Iñaki Anasagasti. Segons ell es tractaria del darrer descendent del Regne de Navarra i, d’aquesta forma, Catalunya i Euskadi podrien compartir Rei, rivalitzant amb els borbons espanyols.

-> Astrid de Bèlgica: La Unió Reformista Nacional d’Andorra (URNA), proposa a la princesa Àstrid, filla del rei Albert de Bèlgica com a Reina d’Andorra i dels Països Catalans, ja que es descendent d’Enric IV de França i III de Navarra, que va ser rei de Navar­ra, comte de Foix, comte de Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan, rei de França i Copríncep d’Andorra entre el 1562 i el 1610, segons expliquen.

Aquí podeu veure el vídeo de presentació dels Monàrquics per la Independència, reclamant que l’ANC els deixi crear una sectorial:

30 Dubtes sobre la Independència de Catalunya

Estimats amics independentistes:

No calia un sarau tan gran! Us podíeu estalviar marxes de torxes nocturnes, banderes gegants, referèndums de mentideta, marxes a Montserrat, macro-manis liderades per consellers de dretes, publireportatges a TV3 de Núria de Gispert i  altres performances varies. Que si, que us queden precioses i ningú ho nega!

Però si el que desitgeu es que una persona progressista, pragmàtica, racional, de mentalitat científica, amb fòbia als identitarismes ètnics i excloents i extremadament materialista com jo pugi al vostre carro, en comptes de titllar-me de traïdor a la pàtria us podríeu molestar en detallar-me exactament com serà la Catalunya independent, per tal de que jo em pugui pronunciar sobre si m’interessa viure en aquest país o si, pel contrari, em vaig exiliant ja a Marinaleda.

No em val l’independentisme asèptic i apolític d’ERC, SI i CIU de “primer independència i després ja veurem” que no estic jo per anar regalant xecs en blanc a un Govern corrupte i neoliberal. Així que em feu el favor de respondre aquestes qüestions de forma raonada, justificada i comprensible o, pel contrari, seguiré pensant que tot plegat no ha estat més que una desfermada orgia d’identitarisme folklòric davant de la crisi global per tal de tapar les retallades.

Ja no em fico en lleis molt específiques, ja que això dependria del Govern de torn, sinó en aspectes purament constitucionals, sobre  l’estructura de l’estat en si i del procés independentista com a tal:

UNA CATALUNYA INDEPENDENT….

1) tindria un sistema econòmic neoliberal, socialdemòcrata, socialista o feixista?

2) tindria un règim polític parlamentari o presidencialista?

3) seria una monarquia o una república?

4) estaria dintre de la UE? En cas afirmatiu: com s’aconseguiria que Espanya n’aprovés l’entrada (condició sinequanon) ?

5) estaria dintre de l’euro? En cas negatiu: quina seria la moneda alternativa i quin cost tindria pels nostres estalvis el canvi de moneda? I per l’economia en general?

6) estaria dintre de l’OTAN?

7) tindria un exèrcit propi? com es pagaria?

8) estaria dintre del Tractat de Shenguen? que passaria amb les fronteres amb Espanya? donaria la nacionalitat a tots els nouvinguts que ja viuen a Catalunya, tot i que avui no tinguin papers?

9) en cas que algun ciutadà ho desitgés podria mantenir la doble nacionalitat amb Espanya?

10) tindria el català com a única llengua oficial? s’ensenyaria castellà a l’escola?

11) que faria amb les infraestructures que comparteix inexorablement amb la Península (AVE, RENFE i Autopistes)?

12) acomiadaria als funcionaris de l’estat espanyol que treballen a Catalunya? Com els hi pagaria el sou?

13) pagaria les pensions als jubilats? D’on trauria els diners, tenint en compte que els fons son a Espanya i que no tenim un duro?

14) pagaria als aturats i a les persones que cobren els 400 euros?D’on trauria els diners, tenint en compte que els fons son a Espanya i que no tenim un duro?

15) assumiria part del deute públic de l’estat Espanyol? com pagaria el seu deute propi?

16) acceptaria que es convoqués un referèndum per a la federació o con-federació amb Espanya?

17) acceptaria un règim democràtic més participatiu amb democràcia directa o seguiria sent estrictament representatiu?

18) tindria una llei electoral equitativa o mantindria la Llei d’Hont que sobre-representa les zones rurals sobre els urbanes?

19) mantindria el dret a la propietat per sobre del de l’habitatge?

20) retornaria els diners del Rescat que acaba de demanar a Espanya o faria un simpa?

21) mantindria l’obligació constitucional de dèficit zero i de primar pagar els deutes als mercats per sobre de l’Estat del Benestar?

22) mantindria el Concordat amb el Vaticà?

23) seria un estat laic, religiós, aconfessional o ateu?

25) obriria ambaixades a tots els països del món? amb quins diners? que passaria amb els ciutadans catalans d’arreu del món que visquessin en països on encara no hi hagués una ambaixada catalana?

26) mantindria els convenis col·lectius i drets dels treballadors adquirits dins l’estat espanyol? i les reformes laborals?

27) les lleis espanyoles seguirien vigents? hi hauria un buit legal? com afectaria als processos judicials en marxa?

28) tindria serveis secrets policials o militars, rollo CNI? i Audiència Nacional? aplicaríem la llei Antiterrorista? existiria l’Habeas Corpus?

29) tindria un sistema fiscal tipu Andorra (sense impostos ni serveis públics) o de tipus nord-europeu (alts impostos a rics i Estat del Benestar fort) ? Concretament: que passaria amb IVA i IRPF?

30) tindria partits nacionalistes? o es dissoldrien en un eix ideològic normal esquerra-dreta?

Doncs res, quan m’hagueu contestat jo decideixo si per aquest viatge calien tantes alforges o “virgencita que me quede como estoy”!