Archive for the ‘Sexe’ Category

h1

Immanuel Kant em posa calent.

Juliol 20, 2010

No ho puc evitar! Es sentir un fragment de “Crítica de la raó pura i el meu entrecuix s’endureix i humiteja, mentre un convulsiu calfred sacseja tot el meu cos. Qualsevol referència a la filosofia d‘Immanuel Kant desperta en mi una irrefrenable orgia de passió salvatge i voracitat sexual sense cap mena de control possible.

Vaig descobrir aquesta fal·lera pel criticisme racionalista il·lustrat  a la classe d’Història de la Filosofia al ja desaparegut curs de  COU. En quant el temari va abordar al teòric prussià, vaig sentir un desbordant  impuls de treure’m la roba i llençar-me apassionadament en braços del professor, demanant-li entre gemecs que em recités “La metafísica de les costums”  a cau d’orella. Per sort vaig a aconseguir sortir al lavabo, on desfogar la meva calentor.

A partir d’aquell dia amagava  sota el llit exemplars de “Prolegómenos a toda metafísica futura que pueda presentarse como ciencia” per tal de saciar les meves diàries fantasies onanístiques. Entre salvatges orgasmes tot el veïnat em podia escoltar cridant Que puc fer?” “Que puc esperar?” “Que he de fer?” “Que és l’home?” “Quines són les condicions de possibilitat de la ciència?”.

I si, un text de Kant va aparèixer a la Prova d’Accés a la Universitat. Jo, evidentment, vaig girar el full ben de pressa per tal d’agafar la opció de Marx, amb qui mantinc un amor més platònic i menys carnal. Peró la temptació estava allí, a un cop de full… i malgrat els meus esforços inhumans contra la luxúria, aquell examen va acabar entre suors i altres humitats més denses, que no van despertar la curiositat dels altres alumnes concentrats en el seu text.

Per mi les seccions de filosofia de les biblioteques públiques són com un Bingo per a un ex-ludòpata. Procuro evitar-les i demano als escèptics bibliotecaris que allunyin de mi tot possible volum o novetat en relació a l’autor alemany. Reservo una selecció des seus textos folrats i plastificats al mateix calaix que els preservatius o el lubricant: qui necessita viagra quan pot escoltar la impossibilitat de la metafísica com a ciència?

h1

Homoerotisme a l’Història de l’Art

Juliol 18, 2010

Els homosexuals hem estat presents a totes les cultures, civilitzacions i moments històrics, tot i que durant 1.600 anys el cristiano-feixisme homofòbic ens va intentar invisibilitzar fent creure a la societat amb les seves insídies que el sexe entre dos homes o dues fèmines era quelcom anti-natural, no com les seves dogmàtiques normes de castedat i repressió dels instints.

Però, tot i la mordassa de silenci, sempre ens ha quedat un resquill per on poder-nos expressar: l’Art. Gràcies a la iconografia sexual, més o menys explícita, tenim una incontestable evidència material que ens serveix de font d’informació sobre les relacions de gènere i sexe de les societat, tot i la censura imposada pels homòfobs que durant segles van ocultar aquestes peces als magatzems dels museus, per tal d’amagar-nos  als ulls de la societat i seguir mantenint la seva mentida.

Així doncs aquest blog es convertirà, per un dia, en un museu digital on podrem viatjar diacrònicament a través de les obres que he seleccionat! No he tingut temps ni espai per aprofundir en les innombrables representacions homosexuals de l’art asiàtic (xinés, japonès i indi) i queda pendent per una millor ocasió!

ART ANTIC

Gravat jeroglífic en una tomba d’una parella homosexual de dos alts funcionaris de la cort, Nianjjnum i Jnumhotep,  a Sakkara (V dinastia, 2.600ac)


Gravat homoeròtic en una ceràmica grega clàssica (s.VI- V ac). Museu del Louvre.


Copa Warren, Segle I dC, Corresponent del govern de l’Emperador Neró, British Museum

ART MEDIEVAL

Gravat d’origen víking, cronologia desconeguda.


Capitell d’una columna romànica a l’Església de San Nicolau, s.XI


Portada de Santa Maria Real de Sangüesa, Navarra, Segle XII, detall


Els prínceps bíblics David i Jonatan s’abracen, miniatura de La Somme le Roy, manuscrit francès (c. 1300), British Library.


Ceràmica de la cultura Chimú, s.XIII, Perú.

ART MODERN

Apol·lo i Jacint, gravat de Jacopo Caraglio, s.XV, Biblioteca Nacional de Paris


Bathers at Sant Niccolo, de Domenico Cresti (Passagiano), s.XVI, col·lecció privada.


Escola Fointainebleau, anònim ,Gabrielle d’Estrées (dreta) i la seva germana la duquesa de Villars, 1594.


El pastor Fido, 1630 Jacob van Loo. Rijksmuseum, Amsterdam

Zeus i Ganímedes, 1760, Anton Raphael Mengs, Galleria Nazionale d´Arte Antica, Palazzo

ART CONTEMPORANI

La Mort de Jacint, Mèrry Joseph Blondel, finals s.XVIII-començaments s.XIX


Plató i els seus deixebles. Jean Delville, 1818, Museu d’Orsay, París.


Cupido bufant la torxa a Himeneu, George Rennie, 1828, Museu de la Victòria


Safo i Erinna, aquarel·la de Simeón Solomón, 1864, Tate Modern, Londres


Els lluitadors, Thomas Eakins, 1899


Grup dels quatre nus, Tamara de Lempicka, 1925



h1

On son els meus pantalons?

Juliol 15, 2010

Tot i que avui dia soc una persona feliçment instal·lada a la monogàmia i a la vida de parella, jo tinc un fosc passat entregat a la depravació luxuriosa i a l’addicció obsessiva a la promiscuïtat, doncs pensava que podria omplir el buit existencial de la  meva soledat amb una infinita col·lecció de polles de totes les mides i gustos possibles.

Com va començar aquesta espiral de polvos ràpids amb desconeguts, que mai tornava a veure i pels que sentia més fastig que apreci? Quin va ser-ne el detonant? Doncs bé, si mal no recordo aquesta catarsi orgàsmica va iniciar-se amb una anècdota d’allò més ridícula i patètica, que a continuació us narraré, per tal de fer les delícies als exèrcits de Trolls i Walpurgis que assetgen a diari aquesta irreductible web.

Jo tindria uns vint anys quan se’m va ocorre entrar a un xat de contactes homosexuals, innocent de mi, pensant que aquest lloc estava   poblat per centenars de Prínceps Blaus i bohemis poetes buscant la seva mitja taronja. Com el tema de les fotografies digitals encara no s’havia desenvolupat gaire, em vaig llençar a la piscina quedant en un indret de Barcelona amb un noi que assegurava ser atractiu, molt culte, tenir 29 anys i que tan sols pretenia fer un café.

Desafiant tota espurna de racionalitat, deixant-me emportar pel meu optimisme antropològic i confiança en la bondat del ser humà, no vaig fer cap cas a una veu que em xiuxiuejava insistentment “No hi vagis! Es una trampa!! Segur que és un vell verd!” . I si, òbviament havia caigut de quatre potes en un parany per tendres efebs inexperts: Aquell home tindria uns 40 anys, no tenia res d’atractiu i el cafè el volia  fer a casa seva. I jo, col·lapsat, ansiós i descol·locat, vaig ser absolutament incapaç de pronunciar la paraula “NO“, mira que és un monosíl·lab d’allò més senzill eh…

Mentre pujava per l’ascensor la meva ment em va fer un tour psicològic per tots els assassins en sèrie de la història i la ficció: Hannibal Lecter, Charles Manson, Antonio Anglés, Jack l’Esbudellador… em veia la meva cara a tots els cartrons de llet, mentre aquell mentider que m’havia quasi segrestat desfeia les meves mutilades restes físiques en àcid o calç viva.

Per calmar el meu evident estat de nerviosisme total em va ensenyar una immensa biblioteca, els seus dos pianos o les obres d’art que atresorava: com a mínim en això no havia faltat a la seva paraula. Mentre tractava d’impressionar-me amb la seva pedanteria de manual, dissertant sobre Nietzche i Heguel, jo m’havia amorrat a una ampolla de vi d’alta gradació: necessitava una alienació etílica desesperadament per tal de no imaginar-me a mi mateix, a la seva edat, tractant d’enganyar jovenets per Internet.

Vam acabar al llit si. Tot i que jo vaig ser incapaç de moure un sol dit del meu cos, ni de proporcionar-li un míser instant de plaer, he de reconèixer que em va practicar una fel·lació tan intensa que quasi li arrenco la capçalera del llit. Ja ho tenia decidit: en quan tanqués els ulls em vestiria i sortiria cames ajudeu-me d’aquell infern d’hedonisme surrealista. Peró, de sobte, un obstacle inesperat: On cony eren els meus pantalons?

Vaig remoure pianos, biblioteques, sofàs, escultures, quadres, armaris… i res. Era incapaç de recordar en quin lloc o moment m’havia després d’aquella imprescindible part de la meva vestimenta. Durant un instant em vaig imaginar agafant el metro i arribant a casa en calçotets… quina excusa podria inventar? que m’havien abduït? atracat? violat? Potser no calia!

Finalment van aparèixer: Ell s’hi havia adormit a sobre i per molt que ho intentava, resultava un exercici d’impossible gimnàstica recuperar la meva roba amb aquella massa càrnica cobrint-la. I res, el vaig despertar, desafiant el destí i ell molt amablement em va tornar els pantalons, desitjant-me molta sort a la vida i que algun dia ens veiéssim de nou, cosa que mai va succeir.

Tan sols trepitjar el carrer vaig vomitar tot el vi, de pur fastig i angoixa. Em vaig prometre a mi mateix no tornar-hi a caure… però a la mínima que la soledat em va tornar a terroritzar amb els seves amenaces, el xat em va obrir els portes de nou, tot i que durant els set anys que vaig caminar sobre la corda fluixa, mai em van tornar a prendre el pèl!  Un passat que no trobo gens a faltar i al que espero mai haver de tornar a visitar.

h1

ESPECIAL: Sex in the Blog!

Juliol 14, 2010

Les temperatures marquen màxims anuals, la humitat es dispara i les persones que tenim la desgràcia de treballar 10 hores al aire lliure sota un sol de justícia i cap ombra que ens empari tenim el cervell liquat i fora de servei… però no altres òrgans…

He intentat en diverses ocasions començar a redactar un post sobre l’alienació al futbol, literatura estiuenca o sobre el debat de l’estat de l nació però em veig incapaç d’articular una sola frase coherent sobre algun tema mínimament transcendent, les meves neurones ja s’han agafat vacances o bé deuen estar de vaga general indefinida.

Així doncs m’he decidit per fer un especial sobre confessions sexuals: un tema planer, engrescador, superficial, però alhora amb el suficient morbo per mantenir la meva estratosfèrica audiència (darrerament duc una mitjana de 600 visites diàries!!).

Fantasies sexuals, pèrdua de la virginitat, mites eròtics… de ben segur és un tema en el qual tinc molt a dir i que estic absolutament obert a suggerències temàtiques i en el que, espero, els heteros no us sentiu marginats!

A partir de demà a les vostres pantalles!

h1

Existeix la Bisexualitat?

Juny 22, 2010

Darrerament estic veient com en el meu cercle d’amistats i coneguts surten a la llum sorprenents casos de bisexualitat: lesbianes convençudes de tota la vida amb xicot o mascles heterosexuals que confessen episodis homoeròtics amb dues copes de més.

Tothom té clar que signifiquen les etiquetes d’hetero i homosexual, peró sempre he tingut la sensació que darrere del terme bisexual s’hi amagava un calaix de sastre, una amalgama de situacions en les que una persona acaba tenint relacions amb ambdós sexes per diferents circumstàncies.

És bisexual un presoner que folla amb altres homes en l’àmbit d’una presó? És bisexual un marit exemplar i conservador que, algunes vegades, canvia ocasionalment de vorera per fer cruising en les penombres d’un parc? Existeix realment algú que mantingui un equilibri pur del 50% entre polles i conys i que s’enamori de la persona independentment del seu sexe?  Ens costa d’acceptar la existència de la bisexualitat perquè vivim en un món maniqueu sense escala de grisos, on qualsevol dissidència és traïció?

Al segle XIX el sexòleg austríac Krafft-Ebing ho va considerar l’estat primigeni de la sexualitat humana. Al segle XX els estudis psicològics de Freud i els estadístics d‘Adam Kinsley, ens deien que tots som bisexuals en menor o major mesura, i ja més recentment un equip de psicòlegs de Chicago i Toronto han qüestionat aquesta hipòtesi en un article de Psychological Science, on publiquen un experiment on els homes que es declares bisexuals es veuen molt més excitats per una de les dues opcions i acaben concloent que, molt possiblement, la bisexualitat sigui una fase cap a la acceptació de la homosexualitat total doncs, estadísticament, resultava impossible distingir el grau d’excitació davant imatges masculines entre gais i bisexuals.

En canvi, el mateix equip investigador, posava de manifest que era molt més senzill evidenciar casos de bisexualitat clara dins el sexe femení; la qual cosa ja em quadra amb la meva experiència empírica: quasi totes les lesbianes que conec han estat amb algun que altre home, en algun moment, peró no m’imagino a cap dels meus amics homosexuals masculins menjant-se una vagina, ni amb tots els gintònics del món a sobre!

Altres estudis han posat de manifest que aquelles persones que es consideren bisexuals tenen una major vida sexual, més intensitat eròtica  (les dones bisexuals poden tenir més orgasmes), així com més felicitat en les seves relacions de parella. Vaja, que segons sembla aquesta orientació sexual son una casta sexualment privilegiada… tant que realment se’m fa tan difícil creure en la seva existència com en la dels vampirs.

Igual resulta que tenia raó la Teoria Queer quan afirmava que les identitats sexuals col·lectives han mort i resulta impossible etiquetar a ningú de forma absoluta, ja que cada un escull la seva pròpia sexualitat dins un bufet lliure d’infinites possibilitats. Bé, tan mateix crec que jo sempre seré devorador exclusiu de botifarres i que dins la paraula gai em sento perfectament còmode. Ha estat un camí molt llarg per poder-me’n sentir orgullós i ara no tinc cap ganes de tornar a la casella de sortida! Quina mandra!

h1

LA COL·LECCIONISTA DE POLLES

Mai 9, 2010

Sor Rita no era una monja com les altres, doncs guardava un terrible secret darrere el seu angelical i adorable somriure d’àvia senil: era una compulsiva assassina en sèrie i una depravada col·leccionista de polles humanes.

Tot va començar com una innocent diversió per escapar de la rutina, tan insulsa, fatigosa i avorrida, que es vivia en el seu convent de Carmelites Descalces: era evident que, després de passar el rosari més de 10 cops el dia, la seva cordura l’havia abandonada per sempre més. Just llavors li va assaltar la curiositat de saber com eren els genitals masculins, doncs ella, que s’havia posat l’hàbit de ben joveneta, mai havia tingut la oportunitat de catar-ne cap.

Dit i fet! Armada amb guants, cloroform, cianur i una col·lecció de bisturís rovellats, va posar fi a la vida del jove lampista que havia acudit al convent a reparar una inexistent fuita d’aigua. La policia mai va poder treure l’entrellat d’aquell estrany cadàver que presentava una inusual mutilació fàl·lica i, evidentment, ni se li va passar pel cap sospitar d’una mongeta octogenària.

Sor Rita atresorava les seves tranques dins d’uns grans pots de vidre, en una estranya barreja de vinagreta i silicona, ideada per ella, que mantenia els membres virils incorruptes i en una erecció infinita, delectant així la seva contemplació en un fosc soterrani que cap altre membre de la congregació recordava que existís.

A ella li agradava la varietat: gruixudes o primes, negres i blanques, circumcidades o no, grans i petites, totes tenien un lloc reservat a la seva insòlita col·lecció anatòmica.

Aquell pecaminós vici havia agafat proporcions incontrolades i tenia a tota la policia, premsa groga i programes sensacionalistes voltant al seu poblet investigant sense descans qualsevol pista que els dugués al assassí mutilador que havia causat el terror en tots els mascles ben dotats de la comarca.

Així doncs Sor Rita va decidir posar punt i final a aquell hobbie abans que passes a formar par de la història del crim, junt a Hannibal Lecter, Lorena Bobbit, Joseph Ratzinguer o Charles Manson. Un cop més i prou. Una vegada més i ja estava. No es podia retirar sense aconseguir la seva peça estrella: la supertitola de Pol Vazzo, la estrella internacional del porno que dintre de poc estaria rodant un anunci de llet condensada en un paratge proper. Si X-Tube no mentia aquell monstre no cabia dins un got de cubata.

Peró, ai las, mai hauria imaginat la nostre virginal protagonista que Vazzo era un avid acaparador de vagines arrugades, que guardava dissecades amb agulles penjades sobre la seva xemeneia. I finalment la caçadora va acabar caçada, víctima de la seva pròpia luxúria assassina quan es va veure sorpresa en la seva incursió nocturna a l’habitació del famós actor.

Mai ningú va poder esbrinar la solució  d’aquells curiosos crims sense resoldre i la infame selecció de membres virils fou sepultada arran de les obres al convent, quedant resguardada per si algun glamurós arqueòleg del futur li donava per excavar per allí.

h1

Celibat i abús de menors.

Abril 1, 2010

Son els sacerdots catòlics violadors per naturalesa? Existeix algun estrany efecte secundari de la hòstia sagrada que impulsi als capellans a introduir la seva polla a la boca del primer infant desvalgut que se’ls creua pel camí?

Veient les noticies dels darrers dies hom podria arribar a aquesta conclusió, ja que tots els diferents escàndols de pederàstia sempre incideixen sobre els membres de la mateixa secta… i mira que n’hi han! Es que potser els púbers aprenents del budisme, l’ islam o el judaisme es fan els estrets quan els imams o els rabins intenten abusar d’ells?

No! Es evident que la veritable raó d’aquest escàndol recau en el fet que l’Església Catòlica SA segueix practicant la obsoleta rèmora del celibat, una pràctica que es va plantejar per primer cop al Concili d’Elvira (s.IV), peró té el seu veritable origen al s.IX quan Carlemany va idear aquesta forma d’impedir que els bens eclesiàstics es poguessin heretar entre els jerarques cristians, de manera que la noblesa feudal sempre tindria més poder econòmic, al poder concentrar terrenys en mans d’un hereu, a través del matrimoni. Aquesta reforma es va consagrar posteriorment l’any 1123 al Concili de Letrán; no existeix cap referència bíblica que en faci un esment directe i sabem pels evangelis apòcrifs que Jesucrist no va ser precisament cèlibe.

Al cristianisme ortodox el celibat és opcional i les diferents esglésies luteranes i protestants es van desfer d’aquest precepte ja fa més de cinc segles, peró els catòlics, aliens a cap intent de racionalitzar o qüestionar la seva dogmàtica visió idealista i deformada de la realitat, permeten aquesta pràctica antinatural, mentre es manifesten en contra de que els homosexuals puguem formar una família legal i tapen amb un estrepitós silenci tots els nombrosos escàndols d’abús a menors, que ja esquitxen al mateix Papa.

Ja sabem per Freud que la sexualitat és una causa determinant del comportament humà i que la repressió, conscient o inconscient, d’aquesta pràctica pot donar lloc a múltiples trastorns mentals, de la mateixa forma que si ens neguéssim a respirar ens ofegaríem. La evidència empírica i científica ens evdiencia, doncs, la relació directe entre ambdós conceptes: a més celibat, més abusadors.

A la antiga Grècia la pedofília homosexual era acceptada socialment, peró mai s’exercia mitjançant una violació no consentida, sinó com una pràctica dins dins ensenyament de la sexualitat humana. Petita diferència en la qual radica el fet que al menor li pugui generar un trauma psicològic de per vida, o no.

En fi! Quan vingui el Papa a beneir la Sagrada Família… aparteu les criatures!