#ProcesChallenge Aguantar sense twitterjar sobre el Procés fins passat el 1O
Setembre 9, 2017
M’he proposat un veritable “challenge” a mi mateix: Aguantar fins passat el dia 1 d’Octubre sense twittejar res sobre el Procés. Sense comptar retweets eh! Que el repte ha de ser assolible! I us hi convido a participar! Es el #ProcesChallenge
Els motius:
-Ja he hagut de bloquejar a dues persones que jo considerava amics pels greus atacs i insults que m’estaven llençant. Em nego a perdre més amistats per un tema tan banal que en un parell de mesos serà un anècdota irrellevant, com ho va ser el 9N en el seu dia.
-Es impossible establir un diàleg raonat amb aquest nivell de fanatisme, visceralitat i hiperventilació. Hi han mil·lenaristes que creuen estar vivent l’arribada d’un Nou Mon guiats per un Messies, on tot aquell que es posi per davant es tan sols un pal a les rodes i, per tant, està perfectament justificat passar-li per sobre. Respecto la fé, però jo soc ateu i escèptic. I no tinc voluntat de màrtir.
-En mig de tant soroll no hi ha res més revolucionari que el Silenci. Que us voleu matar entre vosaltres per una bandera? Amb mi no compteu. Jo m’ho miraré tranquil·lament des del meu sofà, amb unes crispetes. Passo de tot. Me la sua. Me la rebufa. No es la meva lluita. Ja us ho fareu. Em rento les mans.
-En un temps de blancs i negres no hi ha lloc pels infinits matisos del gris. Entre tant maniqueisme de certeses absolutes i dogmàtiques, els dubtosos sobrem. I jo de dubtes en tinc molts, moltíssims. I si, soc equidistant. Molt. Cada cop em sento més allunyat de dos bàndols que semblen competir en una cursa envers la bogeria kafkiana. Jo aquí no hi pinto res. Es com si tractés d’opinar sobre un Barça-Madrid enmig d’una grada hooligan, quan jo no entenc un borrall de futbol ni mai n’he vist un partit.
-Els historiadors necessitem un xic de temps i perspectiva per analitzar els fets. Opinar d’un succés al vertiginós ritme al qual es precipiten els fets implica el risc de sobrevalorar un anècdota irrellevant o de menysvalorar una dada fonamental.
-Com estic absolutament convençut que tot plegat acabarà igual que el 9N i el 27S, en una fase més del Procés al no res, no cal fer cap campanya. Es impossible que aquest despropòsit acabi solucionant el conflicte entre sobiranies. El 2 d’Octube estarem exactament igual, donant voltes a la roda de hàmster fins que no hi hagi un canvi als governs d’Espanya i/o Catalunya. No cal fer campanya en contra de quelcom que es impossible que passi. El temps em donarà la raó, com me la va donar el 2014.
-Hi han temes infinitament més interessants en els qual val la pena gastar esforços.
-Rés farà més ràbia als que volen monopolitzar la opinió pública amb el monotema que els ignorem com si res estigués passant. Catalunya està tan polititzada fins a la nàusea que frenar uns dies es com sortir a respirar aire net en mig d’aquest huracà de fums tòxics.
-Es, doncs, un Silenci que diu moltes coses. Una vaga d’opinió en contra d’aquells que no ens deixen fer un referèndum legal i acordat i tambè contra aquells que volen fer-nos creure que es possible votar sense garanties, passant per sobre de les minories i assetjant als dissidents.
I en el cas que us agafi el mono sobre la meva opinió sempre podeu rellegir el que vaig escriure sobre el 9N, les meves opinions de llavors segueixen plenament vigents. Es la gràcia que té viure dins un bucle temporal! O podeu mirar els retweets que faré d’aquells que tenen coses més interessants que jo a dir.
Prometo trencar el silènci passat el 1O, on poder analitzar-ho tot plegat amb calma i la racionalitat que el moment mereix!
Us sumeu al repte?
PD: El 93% dels meus followers de twitter no tenen gaire fe en que ho assoleixi, però de moment ja porto 5 dies
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Us estem guanyant i no pinteu res, i estem a punt de petar-nos el vostre partidet que acabarà repartit entre 40 sigles insignificants XD
Molt bé! És una proposta i una posició molt raonable. Miraré de seguir-la. Salutacions cordials.
Manuel Mas i Estela.
Enviado desde mi iPhone
Jo ja fa molt de temps que estic saturada del tema, i també desconnectada del tot. Fa mandra/angúnia/vergonya, una mica de tot. També por, penso que el feixisme està treient la poteta. Per començar, les purgues, ja no dels dissidents, sinó dels qui gosen dubtar! Per continuar, la presa del Parlament amb una majoria de diputats que no es correspon amb una majoria de votants, sinó en una llei electoral perversa, inverserblant i, per cert, espanyolíssima. Tot plegat, un immens despropòsit. Sí, millor mantenir un silenci sepulcral.
Gran decisió
Ui sí, míster blocker no piularà res.
Per cert, el que fa ràbia és l’accent al “rés” que has ficat.
Em pregunto pq encara et tinc al feed de l’rss…
Troll…. troll troll troll. …
argumento del que no tiene argumentos, felicidades, Troll
Tengo argumentos. Pero seria malgastar los con trolls. El borrico de más arriba solo usa el argumento de la masa, que van a hacer mierda a un partido moderado, toda una lección democrática, si.. Ya lo decía Tucidides el historiador en si “Historia de la Guerra del Peloponeso” allá en el siglo V a. C. “En tiempos de guerra, la primera víctima es la verdad”, “en tiempos de guerra, la moderación se considera cobardía”… Son paráfrasis, pero recuerdo haber leído el libro. Tu “colega” es un hooligan y un puto troll.
Be, en tot cas gràcies per ajudar a que aquest blog arribi al milió de visites!
Un plaer.
Escolta, ara que Owen Jones s’ha convertit en un fastigós filo convergent, què farem? Organitzem quedada per cremar els seus llibres?
Owen Jones defensa (i ho explica en la rèplica de l’excel·lent tweet que has penjat) un referèndum legal i acordat on ell defensaria el NO, com ho va fer a la campanya d’Escòcia.
Legal i acordat? Però si fins i tot ell admet lo que vosaltres sou incapaços d’acceptar, que la constitució està viciada (i això ja és collita meva) que la supressió del dret d’autodeterminació no és legítima!
Accepta-ho, arqueòleg, els convergents han demostrat ser fa dies MOLT més revolucionaris que vosaltres, que lo únic que feu és perpetuar el règim.
Maquilla-ho tant com vulguis, guarda silenci, parla de pensament màgic, mil·lenarisme i totes les tonteries new age que vulguis, que al final del dia, Puigdemont fot els collons sobre la taula i a Coscubiela si grata el clatell l’Albiol.
Apuntat al repte, però ni retuits ni res.
En 24h ya te darás cuenta que nada debe impedir que des tu opinión sobre cualquier cosa. “Para los tiempos que vienen hay que estar seguros de algo. Porque han de ser tiempos de lucha y habréis de tomar partido… Ah¡ ¿Sabéis vosotros lo que esto significa? Por de pronto, renunciar a las razones que pudieran tener vuestros adversarios, lo que os obliga e estar doblemente seguros de las vuestras. Y eso es mucho más difícil de lo que parece. La razón humana no es hija , como algunos creen de las disputas entre los hombres , sino del dialogo amoroso en que se busca la comunión por el intelecto en verdades, absolutas o relativas , pero que en el peor caso,son independientes del humor individual. Tomar partido es , no solo renunciar a las razones de vuestros adversarios sino también a las vuestras; abolir el dialogo, renunciar, en suma , a la razón humana. Si lo miráis despacio, comprenderéis el arduo problema de vuestro porvenir: habéis de retroceder a la barbarie cargados de razón. Es el trágico y gedeónico destino de nuestra especie” El “pesimista” Juan de Mairena imparte una lección para luchar contra el pesimismo y formar a sus alumnos en el dialogo y en la reflexión y en acercarse lo máximo posible a la razón. Me imagino que habrás leído el Juan de Mairena. Por si lo tenías medio olvidado. Un saludo¡Correo para Windows 10
De: Reflexions d’un arqueòleg glamurós Enviado: sábado, 9 de septiembre de 2017 18:07 Para: mteruiz@outlook.es Asunto: [New post] #ProcesCallenge Aguantar sense twitterjar sobre el Procés fins passat el 1O
Arqueòleg Glamurós posted: ” M’he proposat un veritable “challenge” a mi mateix: Aguantar fins passat el dia 1 d’Octubre sense twittejar res sobre el Procés. Sense comptar retweets eh! Que el repte ha de ser assolible! I us hi convido a participar! Es el #ProcesChallenge Els motius:”
gracias por el comentario!
Jo, perquè no tinc twitter, però em sembla magnífica la proposta de l’arqueòleg. Ja n’estic fart de processisme. A més, després de les paraules del gran Coscubiela en seu parlamentària, no crec que es pugui dir res de nou sobre aquest assumpte.
Les tres setmanes que queden de setembre, passaré olímpicament de totes les provocacions dels hooligans del procés sense haver de caure en les dels seus detractors. No penso fer res que contribueixi més a la divisió de la societat catalana, amb l’espeprança que tornem a ser un sol poble.
El dia 1 d’octubre, passi el que passi, val més anar d’excursió o quedar-se a casa llegint, segons el temps que faci. I segur que el dia 2, quan ens despertarem, el dinosaure encara serà allà.
Efectivament, aquesta es una molt bona raó: després de Coscubiela no es pot dir res que ho millori.
Si, que pagui els deutes i quedi net. Pero potser és millor vemdre les idees a canvi de la condonació.
He seguit el teu bloc i entenc la proposta de silenci.
La pobra anàlisi marxista que has fet del dit ‘procés’ t’ha conduït a l’atzucac d’haver d’ignorar l’1-O. Ho trobo perfectament coherent amb la teua situació dalt del pedestal de l’historiador marxista amb títol, els únics capaços d’usar el pensament i la raó pel que es veu (suposo que en això no hi ha gota de fanatisme ni de fe, és clar …)
Em sembla pura covardia intel·lectual agafar-se només als que insulten per ficar-nos a la resta dins d’aquest sac.
Ja sense l’ajuda de les teues reflexions continuaré amb les meues contradiccions que fins i tot em porten a passar-me per una taula electoral el dia 1 d’octubre …espero que sense atacs d’hiperventilació, fenomen que afortunadament desconec tot i formar part de la massa ignorant …
Salut, company.
Pots llegir el meu post sobre el 9N, que podria tornar a publicar punt per punt canviant només la data, ja que les circumstàncies materials no en variat en res entre les dues representacions https://glamboy69.wordpress.com/2014/11/09/els-meus-sentiments-el-9n/
JRACIES per tant http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2017/09/13/policia-impide-cup-celebrar-acto/1614864.html
més enllà del tema polític trobo que és un repte social prou curiós
L’arqueòleg segueix les normes nivell ICV (pista: se les passa per l’arc de triomf). https://twitter.com/arqueoleg/status/908644937763311617
Ha tuitejat.
Ha perdut.
PUM.
A la merda tot.
p.d: Ara imagino que el 40% dels Comuns es molt més important que qualsevol altre cosa. Baja o potser les coses canvien. Que avui en Coscu apuntava cap en Rajoy. Després de riure-l’hi les gràcies al ex-jefe de SCC. Total, en Ramón Bosch potser és un nazi. Demòcrata, però nazi. No passa res.
Home, entenc que opinar sobre una consulta interna a la militància no es opinar sobre el Procés.
El vostre silenci es complicitat. La complicitat amb un estat que treu tots els drets als ciutadans. Llibertat per votar, idees, impremptes, paperetes, actes, els drets autonomics adquirits, fins i tot a altres comunitats. Fins al punt se arrwncar cartells, pendre escombres dencartellar, o correus retirar una revista veïnal per incloure un article referent al referèndum.
Ara mirar-ho. Soet que els teus companys de partit son més respectuosos amb la llibertat d’expressió.
Quina gran veritat.
Desmuntant el conflicte entre Catalunya i Espanya
Intentaré exposar el més sintèticament possible l’anàlisi que faig sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya. És tan sols la meva anàlisi totalment personal i subjectiva, estic molt oberta i encantada de debatre qualsevol punt i canviar les meves idees.
La meva tesi ultraresumida és que es tracta d’un conflicte lingüístic. M’explico: el que tenim aquí és un conflicte entre dues identitats nacionals enfrontades, dos subjectes polítics diferenciats: la identitat catalana vers la identitat espanyola, catalanistes vs. espanyolistes, independentistes vs. imperialistes, separatistes vs. unionistes. Aquestes dues identitats es troben enfrontades perquè s’estan disputant l’hegemonia política sobre un territori concret que és Catalunya. Què distingeix aquestes dues identitats? Ras i curt: la llengua. La llengua és la base de la identitat nacional catalana en contraposició a l’espanyola.
La gran majoria de la població té una llengua que podríem anomenar “preferent”. Seria la llengua que utilitza més i amb la qual s’identifica més, generalment la materna o la que comparteix més sovint amb les persones que més s’estima. Aquesta llengua preferent determina la identitat nacional de l’individu i conseqüentment la seva posició política respecte el conflicte entre Catalunya i Espanya. Que quedi clar que estic parlant en termes generals, cal tenir en compte que un 16% d’independentistes són castellanoparlants i que per tant són independentistes per motius “no-identitaris en base a la llengua” com per exemple la consecució d’un estat republicà o l’odi al PP. De la mateixa manera, hi ha un 16% d’unionistes que són catalanoparlants (Font: http://www.vilaweb.cat/…/lindependentisme-segons-lloc-de-n…/). És possible que entre els mateixos independentistes catalanoparlants hi hagi un altre 16% que tampoc siguin independentistes per motius identitaris en base a la llengua però, tot i així, sumant tots els independentistes no identitaris en base a la llengua no arribarien a un 35% del total. Així doncs, tenim que la gran majoria si que es posiciona en el conflicte en base a la identitat nacional configurada per la seva llengua preferent. Si els catalans no tinguessin una llengua pròpia i viva, el moviment independentista a Catalunya probablement seguiria sent tan residual com ho és a Andalusia o Astúries.
Existeix un 3r grup conformat per un 10-20% de la població que anomeno “comuns”. Gent que es considera d’esquerres o anarquista i que vota podemos, iniciativa, X ciutat en comú… o s’absté de votar i que tant si tenen llengua preferent com si no, rebutjen tota identificació nacional. O en tot cas, és un tema que el consideren totalment secundari i relegat al que creuen realment important: les polítiques socials. Per això pretenen ser equidistants o neutrals, perquè els hi fa molta mandra o angúnia dur a terme alguna acció que pugui afavorir una nacionalitat concreta. Evidentment, la neutralitat en el món real no existeix, la inacció o passivitat davant de qualsevol conflicte et posiciona de part del status quo. Tot i així, hi ha almenys dues raons per les quals s’entén que optin per no actuar: en primer lloc perquè la inacció és un mecanisme que serveix d’autoengany. Actuar faria sentir-los responsables de posicionar-se clarament, en canvi, no actuar els permet tenir la il·lusió de que es mantenen al marge del conflicte (generalment els humans som més conscients i ens sentim més responsables de les nostres accions que no pas de les nostres omissions). En segon lloc, perquè la inacció és molt més còmode que no pas l’acció i els comuns tenen una gran manca de motivació per fer el més mínim esforç per defensar algun dret nacional ja que és un tema que els interessa ben poc.
Fins aquí res d’estrany, el més curiós i interessant d’analitzar és un subgrup dels comuns que si que té un sentiment nacional espanyol però degut a que es troba en un entorn hostil a les identificacions nacionals, intenta portar-lo d’amagat. La gent més d’esquerres que és independentista es posa a la CUP on pot defensar la seva identitat nacional sense complexes, en canvi la gent més d’esquerres i que és espanyolista no té cap partit mínimament significatiu on poder defensar la seva identitat i per tant es posen a dins dels comuns. Haver-se de reprimir el seu sentiment nacional els hi provoca una forta dissonància cognitiva que van acumulant fins que exploten descarregant tot el seu odi vers l’independentisme. És el que anomeno “fenomen Coscu” en referència al diputat de CSQP Joan Coscubiela, un dels referents més famosos d’aquest subgrup i que va quedar ben retratat el dia de l’aprovació de la llei del referèndum, mostrant-se com l’espanyolista més visceral de tot el parlament.
Així doncs, el principal objectiu tant de catalanistes com espanyolistes és fer prevaldre la seva identitat nacional en el territori català, és a dir, fer que la seva llengua esdevingui hegemònica o comuna en el territori català. No és possible un equilibri prolongat entre dues llengües en un mateix territori. Arreu del món i al llarg de la història, les llengües dominants s’han menjat les més petites. És per això que la situació actual, si res no canvia, és favorable als espanyolistes ja que la seva llengua dominant tard o d’hora acabaria anorreant el català com a llengua comuna, deixant-lo com a llengua folklòrica i d’interès cultural i històric però sense un ús social significatiu com ho poden ser l’aragonès o l’asturià. En les societats modernes les llengües sobreviuen si tenen un estat que les recolza i les fa necessàries, altrament agonitzen o moren. L’anhel independentista s’ha d’entendre com a la voluntat del poble català de seguir existint com a poble amb la seva llengua com a pal de paller de la seva cultura. Aconseguir un estat català a principis del segle XXI és probablement la seva última oportunitat de mantenir la llengua i la identitat nacional catalana més enllà d’Andorra ja que la seva baixa taxa de natalitat, la immigració que adopta principalment el castellà com a llengua comuna o enfrontar-se a la segona llengua més parlada del món, són elements que juguen clarament a la seva contra d’una forma fulminant.
El fet que els processos de substitució lingüística acostumin a desenvolupar-se prou a llarg plaç com perquè no en siguem conscients i el poc coneixement que té la majoria de la població sobre sociolingüística ajuden a que l’imperialisme espanyol passi desapercebut o amb una cara amable, amagant el genocidi cultural que comporta.
L’arrel d’una identitat nacional és el tribalisme, l’impuls instintiu i paleolític de ser lleials a la pròpia tribu. És una cosa que ens pot semblar desfasada i inútil en el segle XXI o directament perjudicial a l’enfrontar a pobles germans. Però també pot respondre a un anhel de justícia i a la consecució de drets polítics com per exemple el dret a expressar-te amb la teva llengua en tots els àmbits de la teva vida igual que els parlants de les altres llengües plenament normalitzades de tot el planeta, entre les quals no s’hi pot comptar el català.
Na Pai
Tant de rotllo per intentar-nos vendre una moto rovellada.
El teu motor si que està rovellat. apa ves a vigilar impremtes i pendre papeletes i urnes amb el teu amic coscu i la guardia civil. Que sino la caixa us exigirà els 15 milions que debeu a la caixa.
Sort que la tesi estava “ultraresumida”!! Quin rollo més avorrit!! Sense punts i a part, paràgrafs de 10 línies! Il·legible en format web! Quin horror!
Per tesi ultraresumida em referia únicament a que es un conflicte lingüístic, dues paraules. Sempre és més còmode criticar les formes que el contingut.
El que calla otorga, y callarse a la represion que el gobierno esta ejerciendo sobre Catalunya nos convierte en complices de ello.
JRACIES, JRACIES, JRACIES per aquest Dimecres de merda. Deu us ho pagui amb 0 escons i la necessitat de pactar amb el PSC dels GAL (que com tothom sap es un partit molt més ètic que la pèrfida dreta que ens esclavitza a tots).
Cada cop que tingui la menor temptació de participar al 1O veient la repressió de Rajoy rellegiré els teus comentaris i se’m passarà de cop, no pateixis
Bé, es que estem en un punt on ja no serveix de res enraonar, i segur que és bona idea posar-hi una mica de distància.Si volíen xoc de trens, doncs ja el tenen, ni el govern espanyol ni el de la Generalitat podem fer marxa enrera i per tant ara ja només queda esbrinar si això acabarà malament o molt malament.
El pitjor es veure algun idiota pensant que tot això es una bona noticia
No se qui ho es mes si ell o tu defensant un federalisme estupid. Només veure el que us ha passat a Saragossa és per pixarse de riure.
#freepiolin
Qué crack.☺
Ayer fuimos a apoyar en Dublin una manifesración en contrabajar de los abusos judiciales y policiales con toda esta movida y resulta que era una manifestación por el si. O casi. Eché de menos banderas españolas, a mi que me importan un bledo, y me dijeron que no hacían falta. Como un pulpo en un garaje. En fin, suerte a todos. No entiendo que se pierda tanta energía que se podría estar dedicando a las cosas importantes pero quién dijo que se podía entender nada.
El que va passar el 6 de setembre al Parlament: https://www.parlament.cat/document/dspcp/233748.pdf . És molt il·lustratiu.
Owen Jone sha dit mil cops que està a favor d’un referèndum legal i de votar NO com a Escòcia! (ell va fer nombrosos actes contra la independència) En defensa d’un referendum legal i acordat, jo tambè hi soc, faltaria més. Però això no té res a veure amb la farsa de demà!
Crec que s’ha dit amb suficient claritat que CeC no reconeix la performance de demà com a referèndum, ni res per l’estil, sinó com una mobilització per demanar en un futur un referèndum legal i acordat. Una posició que va comptar amb un 41% en contra de la militancia que vam demanar que ni tan sols fos acceptat com a mobilització de cap forma.
Tu i la gent com tu sous els veritables cumplables. Teniu les mans tant tacades sang vosaltres com la policia o el ministre de interior, per no parlar d’en Millo. Però no pateixis 😉
Estava a punt a punt a punt d’anar a votar. Però he llegit aquest comentari i he recordat el vostre odi contra la pluralitat i la llibertat es idèntic al de Rajoy. Al sofà millor 😉
Ara que l’èpica jornada ha passat amb més pena que glòria i que tant els antiindepes com els desunionistes tenen la foto que volien, és el moment de convocar una votació de debò per fer fora el Beatle Puigdemont i Don Tancredo Rajoy, que ja estan amortitzats,i elegir uns governants que es preocupin pels problemes de la gent.
Però em penso que és somiar truites.
PS: Tot i que ahir em vaig abstenir, avui he participat en una concentració de protesta contra l’actuació brutal i abusiva dels CFSE. Tinc clar que són coses diferents i compatibles.
De nou hem coincidit en una mateixa opció. El silenci, Ja he començat a experimentar que el silenci molesta molt, això vol dir que és l’opció correcta. https://mildimonis.blogspot.com.es/2017/10/1-de-octubre-en-colliure.html
Estic esperant en candeletes el teu article sobre el referèndum…
Ahir i per primera vegada us va tocar també a vosaltres a València. I ja t’ho vaig dir, quien con niños se acuesta mojado se levanta.
A veure si obres els ulls i veus que es espanya. Que consti que em sap molt greu per tota la gent que ahir va rebre de valent per aquella colla de nazis, siguin de la cup, de ccoo, de compromís o de qui siguin. Vaig tenir la sensació de rebre-les jo les osties.
Reflexiona sobre l’estat que defenses.
Veig que la puta i la ramoneta han tornat, si és que se n’havien anat alguna vegada.
Dubi, dubi, DUI.