h1

Sobre la teoria del “Pare Absent” com a causa de Homosexualitat masculina

Mai 29, 2017
# aaSchnaider

Sascha Schneider. Triumph of Darkness.1896

Recentment el bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha tornat a fer-se ressò d’una antiga teoria segons la qual la homosexualitat masculina estaria causada per una absència de figura paterna. Més enllà de fer protestes i assenyalar al religiós com a homòfob, que ja ho trobo bé, resulta necessari argumentar per tal de desmuntar d’arrel aquesta absurda hipòtesis.

No es el primer cop que escolto aquesta argumentació. Corria per casa un manual de psicologia de la sexualitat dels anys 50’s on es deia més o menys el mateix. Recordem que no va ser fins l’any 1973 que la Associació Americana de Psiquiatria (APA) va votar per unanimitat deixar de considerar la homosexualitat com una desviació sexual o trastorn mental, tot i que no serà fins 1990 que la OMS no fa el mateix. Ho vaig tornar a llegir en el llibreComprendre i sanar la homosexualitat” de Richard A. Cohen, que ja vaig analitzar en un post.

Aquests punts de vista tenen en comú que veuen la homosexualitat com una malaltia que s’ha de curar i, per tant, cal buscar la causa que la provoca per tal de fer prevenció i cura, emparant unes “teràpies reparadores” que han dut al suïcidi o a importants traumes mentals a les seves víctimes.  Curiosament, la seva obsessió és exclusivament la homosexualitat masculina. El lesbianisme no els preocupa? O potser es que la seva ment patriarcal ni tan sols contempla la possibilitat que una dona pugui experimentar plaer sexual sense presència fàl·lica?

Originalment el psicoanàlisi no culpava als pares, sinó a les mares de la homosexualitat dels seus fills (homes). Segons el mateix Sigmund Freud, les mares dels gais eren “fredes i exigents“. Anys més tard, veient que aquesta premissa no tenia ni cap ni peus,  canvien de culpable: ara acusen al “pare absent” i el seu simbolisme com a origen de la legitimat del ordre i la llei dins de la família (heteropatriarcal).

Dona la casualitat que totes les persones que conec orfes de pare, o amb els pares separats i que han crescut amb la mare, son heterosexuals sense la menor ombra de dubte.  I tots els gais del meu entorn, entre els que m’incloc, han crescut en famílies amb un pare completament present en tot moment.

Una altre cosa es que aquests freudians de pacotilla hagin confós la causa amb la conseqüència. M’explico: El fet que jo sigui gai fa que tingui lleugerament menys confiança amb el meu pare per explicar-li segons quines coses, per fer bromes sexuals o per tindre una conversa pujada de to. De la mateixa forma que m’és més fàcil parlar de sexe amb les meves amigues que amb els meus amics heteros (que s’escandalitzen per tot de seguida!). Però això es una conseqüència! No una causa! Ara, també us he de dir que conec casos de nois gais amb molta més confiança amb el seu pare que amb la seva mare (vegeu aquest emotiu video, per exemple). No existeix una correlació clara.

Que passa, doncs, amb els diferents germans que tenen uns mateixos pares, però no la mateixa orientació sexual? I si aquesta teoria del “pare absent” fos certa, implicaria també que la heterosexualitat masculina es una conseqüència d’una sobreprotecció paterna o d’una absència materna? Ah no! Que a la “norma” no cal buscar-li causalitat. Clar, clar.

Alguns científics han volgut maquillar amb una pàtina d’empirisme aquesta obsessió, buscant les causes de la homosexualitat (de nou només masculina) en els gens. I que s’han trobat? Amb bessons idèntics amb diferents orientacions sexuals.  Davant d’això, en comptes de reconèixer l’error, s’han tret de la màniga que hi han factors “epigenètics” que fan que uns gens s’activin i altres no depenent de factors ambientals o emocionals. Es a dir, que no tenen ni idea de quina es la causa en si.

I doncs quina es la causa? La resposta la tinc claríssima: NO EXISTEIX. O no existeix una única causa universal que expliqui la diversitat sexual en totes les cultures i moments de la història.  De fet, molts dels patrons amb els que sol treballar la psicoanàlisi freudiana/lacaniana son extremadament etnocèntrics i no es compleixen fora de l’occident contemporani, com va demostrar l’antropòleg Bronisław Malinowski quan va descobrir que el complexe d’Edip no es donava entre les famílies matrilineals de les illes Trobriand

Anem per parts. La homosexualitat, igual que la heterosexualitat, la masculinitat o la feminitat, son invents humans, producte de la nostre cultura, història i societat. El paper del sexe i el gènere ha variat radicalment en cada lloc i moment de la història. L’actual model de família nuclear heteropatriarcal es només un dels moltíssims que existeixen o han existit en el temps i l’espai.

# aaTebas

Kílix àtic (s. V a.C.) que representa a dos amants de Tebes

Alguns exemples: en la Tebes grega del s.V aC la homosexualitat masculina era obligatòria per tothom durant una fase de la seva vida, concretament com un entrenament durant el seu pas per l’exèrcit. Ser homosexual no estava relacionat amb una minoria sexual, o amb l’efeminament. Al contrari, anava de la mà de la masculinitat agressiva i extrema per la qual tothom havia de passar mentre era jove i militar; un cop retirat es casava amb una dona i tenia fills. Quelcom similar passa a les terres altes de Nova Guinea on els joves guerrers viuen separats de les seves famílies i tenen relacions homosexuals com a ritual de pas obligat a la maduresa. Al Sudan entre les tribus Azande els joves només poden tenir relacions homosexuals fins que han aconseguit acumular tant ramat com per permetre’s un matrimoni heterosexual.

En la moltes societats preindustrials, com a la Xina imperial, l’Atenes clàssica, el Bizanci o la Persia medieval, així com l’Al-Andalus musulmà, ningú pensava que les relacions homosexuals masculines fossin una depravació, ni una conducta minoritària, doncs s’acceptava una bisexualitat masculina, on s’alternaven relacions homo i heterosexuals, segons el moment de la vida o la llibertat de la persona. Tan sols en alguns casos estava mal vista la homosexualitat passiva en edat adulta.

Es a dir: cada cultura ha organitzat la seva sexualitat d’una forma diferent. Es impossible que hi hagi un causant comú entre la homosexualitat als azande del Sudan i els de San Francisco, més enllà de que la diversitat cultural genera una diversitat sexual.  Seguir buscant una “causa” a aquesta orientació, només busca relacionar-la amb quelcom anormal, malaltís i depravat que cal guarir.

Perquè no busquem  les causes de la homofòbia? Doncs es ben senzill: algunes societats amb greus problemes de baixa demografia, com els jueus de l’antiguitat, van desenvolupar un seguit de tabús sexuals religiosos en contra de qualsevol conducta sexual no reproductiva: la masturbació, la solteria o la homosexualitat.

Quan la societat occidental contemporània ha adoptat un model econòmic postindustrial de bens i serveis que requereix de poca ma d’obra, aquests tabús han resultats absurds i la pressió natalista poc a poc ha anat desapareixent, donant pas al feminisme i als moviments LGBT.  El concepte de “orientació sexual” o de “homosexualitat” entès com a una identitat sexual  exclusiva, son conceptes socials que han sorgit recentment, en el pas de la societat industrial/agrícola a la postindustrial antinatalsita actual. Per tant, l’acceptació de la homosexualitat no es dona encara en aquells llocs del món on la seva economia depèn d’una elevada demografia que els proporcioni força de treball constant.

Advertisements

15 comentaris

  1. Quan surts de la política dóna bo llegir-te!


  2. FANTÀSTIC, MOLTES GRÀCIES!


  3. Com diu l’antropòleg Marvin Harris, la qüestió no és perquè es produeix una conducta homosexual, sinó perquè no passa més sovint, … ¿perquè hi ha la aversió a l’homosexualitat? . I la raó és per motius culturals: segles de condemna social, retret moral, pecat religiós, puritanisme, repressions, legislació, etc.

    Alguns textos per il.lustrar el tema:

    “Los humanos tienen sexo para dar y tomar. ¿Acaso no estamos libres de las cadenas que representan las temporadas de cría o los periodos cíclicos de celo? ¿No poseen acaso nuestras hembras clítoris que superan en prominencia a los de todas las demás especies, con excepción de las hembras de chimpancés más lúbricas? ¿No es nuestra piel singularmente más sensible, eróticamente, que la de cualquier simio peludo? Si los chimpancés pigmeos mantienen diariamente relaciones heterosexuales, además de frecuentes frotamientos genitales, y penetraciones pseudocopulatorias de tipo homosexual… ¿por qué habría que esperarse que el Homo Sapiens, el primate mas sexy e imaginativo, fuera a ser menos polifacético??” (Nuestra Especie, pag 253)

    “El antropólogo Dennis Werner, de la escuela de graduados de la City University de Nueva York hizo un estudio sobre las sociedades en que la homosexualidad era un tabu, frente a las que la practican como una forma de sexualidad suplementaria. Werner descubrió que se desaprobaba, despreciaba o ridiculizaba la homosexualidad en todos los segmentos de la población en el 75% de las sociedades pronatalistas, y que se permitia o estimulaba en el 60% de los antinatalistas. La conclusión es que la aversión a la homosexualidad es mayor donde el imperativo marital y procreador es mayor.

    La sociedad occidental se ajusta a esta formula a la perfección. Durante la mayor parte de de la historia europea y norteamericana hemos sido consumados pronatalistas. Lo cual ha cobrado forma en leyes, actos represivos y preceptos morales dirigidos no solo contra el aborto, los metodos anticonceptivos y el infanticidio, sino contra cualquier clase de sexualidad no procreadora, no solo contra la homosexualidad”. (La Cultura norteamericana contemporánea, pag. 119-120)

    Cal llegir més a Marvin Harris, qualsevol llibre seu és altament recomanable : – )


    • Marvin Harris es la meva referència absoluta pel tema homosexualitat, sens dubte! De fet, les diferents referències a Sudan i Nova Guinea venen del seu llibre “Nuestra Especie”


      • “Nuestra especie”… magnífic llibre


    • Hi ha una cosa que no quadra.

      Si els pronatalistes es posicionen contra l’homosexualitat i contra qualsevol conducta sexual no reproductiva, pel mateix motiu també s’haurien de posicionar contra el vot de castedat, i no veig que ho facin.

      No són coherents en això…


      • El judaisme ortodox està radicalment en contra del celibat! El vot de castedat es una reforma de Carlemany per impedir l’acumulació de poders feudals via herència dins l’església.


      • Sobre el origen del vot de castedat …, ja ho ha comentat arqueòleg (lluites de poder, rivalitats).

        Marvin Harris planteja una relació causal entre societats natalistes, i l’aversió al homosexual, i no només això, sinó contra qualsevol tipus de sexe no reproductor. L’objecció que tu planteges seria important si el vot de castedat s’apliqués a gran part de la població. Però la veritat és que el tema de la castedat és per una molt petita part de la població (el clergat .. bisbes, capellans, monjos, etc.), per tant no representa un perill per les pautes natalistes, no és una important modificació. No veig contradicció. Neix en un moment històric concret, i s’assenta com a dogma en la superestructura religiosa.

        La gran aportació de Marvin Harris és que molts fenòmens socioculturals (el sexisme, la guerra, pautes natalistes, comportaments sexuals, la vaca sagrada, gustos culinaris, etc.) té un origen cultural, i no tenen un origen genètic. És a dir, que no és irreversible, no és immutable, i no està gravat en els gens, com sostenen altres teories basades en el psicologisme o el etnicisme.


  4. Molt interessant, molt bon article.


  5. Doncs estem d’acord en part. Per un costat totes les teories psicoanalítiques de l’homosexualitat són absurdes. S’ha demostrat que no hi ha cap correlació entre entorn familiar i orientació sexual. Per tant, tens tota la raó quan dius que el fet que els fills gais tinguin, de mitjana, una relació més distant amb els progenitors masculins és la conseqüència, no la causa de l’orientació sexual. Però la base de l’orientació sexual és en gran part genètica. S’ha provat que hi ha més coincidència en l’homosexualitat en els bessons monocigòtics que en els bicigòtics (52% versus 22%). I en germans no bessons la probabilitat és inferior. Evidentment és un tema de PROBABILITATS, predisposicions, però la base genètica hi és. Altra cosa és que hi hagi més factors involucrats. I altra cosa és que en una espècie com la humana l’expressió de qualsevol tendència genètica del comportament és modulada per la societat i la cultura. És com ser tímid-extrovertit, és en gran part genètic, però els tímids i extrovertits de Finlàndia són “més tímids” de mitja que, per exemple, els colombians, per influència del clima i de la societat.


    • La homosexualitat a la Tebes o Esparta clàssiques tambè tenia causes genètiques? Pregunto


      • La resposta la té una mica més endavant.

        “Altra cosa és que hi hagi més factors involucrats. I altra cosa és que en una espècie com la humana l’expressió de qualsevol tendència genètica del comportament és modulada per la societat i la cultura.”

        Ja posats, i sense ànim d’ofendre, el comentari que fa respecte a la relació entre homosexualitat i factors genètics demostra que, o bé opina d’oïdes, o senzillament no ha fet el deures com cal.

        Per cert: criticar aquests “científics” que, suposadament, no volen “reconèixer l’error”, em semblaria més legítim si no anés seguit d’aquest fragment gloriós: “La resposta la tinc CLARÍSSIMA: NO EXISTEIX. O no existeix una única causa universal que expliqui la diversitat sexual en totes les cultures i moments de la història”.

        O sigui: “tinc CLARÍSSIM que no existeix CAP CAUSA. O no es tracta una causa ÚNICA. O POTSER n’existeixen MILERS”. Digui’m tiquis-miquis, però no m’acaba de quedar clar què és el que se suposa que vostè té “CLARÍSSIM”. Coneix gaires exemples de CONDUCTES complexes que tinguin una base genètica única? I a què es refereix quan escriu “base genètica única”? Només un gen? Una causa exclusivament genètica, sense cap influènca ambiental?
        Pregunto…

        Per altra banda, dir que l’HETEROSEXUALITAT o l’HOMOSEXUALITAT són “invents humans” em sembla fer una anàlisi veritablement surrealista.

        En fi… Salut!


  6. Hola Arqueòleg. Doncs aquí tens un cas que sí que considera que l’homosexualitat li ve de “l’absència” (entre cometes) del pare. Abans dels meus 7 anys, el meu pare anava embarcat i passava llargues temporades fora de casa. Quan venia i em llegia contes a peu de llit, era per a mi un plaer indescriptible. Bé, dic que considero, i no em preocupa en absolut, però em sembla clar que la tendència sexual es defineix en determinats moments de la vida. Vaja, que els meus germans de menys de 3 anys no ho van viure com jo.


    • I els teus germans, que imagino tambè patien l’absència de pare, son heterosexuals?


  7. Són heteros, però ja et dic que tenien menys de 3 anys. Jo sempre he pensat que la tendència sexual es defineix en determinades edats, però tant li fa, estic amb tu que la malaltia és l’homofòbia, no l’homosexualitat, i que més val buscar les causes d’aquella.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: