h1

Perquè Arnaldo Otegi s’hauria de poder presentar a les Eleccions Basques

Setembre 7, 2016

otegui1

Jo no el votaria. Mai. No tinc la menor simpatia per l’etnicisme o la insolidaritat de les zones riques i excedentàries amb poques ganes de compartir el seu benestar amb regions deficitàries, en nom de furs medievals. Però Otegi s’hauria de poder presentar a les eleccions basques. Explico el perquè, en 10 punts:

1.- Perquè una persona que ha complert una condemna hauria de veure restituïts tots els seus drets en el mateix instant que surt de la presó. Creiem o no en la reinserció? Una persona que ha complert amb el seu càstig respecte a la llei i la societat no ha d’arrossegar una absurd llast respecte a un delicte ja perdonat.

2.- Perquè el sufragi actiu hauria d’anar sempre lligat al passiu. Ambdós drets haurien de ser indestriables i part d’una relació dialèctica entre representats i representants. Si Otegi pot votar a les eleccions, perquè la resta de l’electorat no el pot votar a ell? Quin sentit té deixar-lo participar en un procés electoral només a mitges? Realment sembla un castic a l’electorat (que no ha comés cap crim) limitant el ventall d’opcions davant les urnes.

3.- Perquè la sentencia es tan absurda i ridícula que inhabilita a Otegi per ser un càrrec electe, com diputat de la oposició (que amb prou feines tindria cap responsabilitat), però li permet exercir plenament càrrecs executius no electes, com per exemple Conseller de l’Interior o Vicelehendakari. Quin sentit te? Cap. I la inhabilitació durarà fins al 2023. Una xifra aleatòria sense més criteri que la arbitrarietat del jutge.

4.- Perquè es una sentencia discrecional, arbitraria i ex professo. Es una mesura feta a mida per ell, amb jurisprudència anterior que la contradiu, com el cas d’Iker Casanova, que va ser escollit diputat per Bildu tot i tenir una sentència d’inhabilitació idèntica pel cas Bateragune. Quants delinqüents comuns i corruptes confessos figuren impunement en les llistes de CDC, PP i PSOE? Centenars? Milers potser? I perquè a ells no? Per què els delictes relacionats amb el terrorisme sempre han de tenir una legislació excepcionalment a part de tota la resta de crims? Es que si a algú el maten per motius no polítics està menys mort? I perquè aquestes mesures no es prenen envers els responsables del terrorisme d’estat (GAL) o els hereus de la dictadura franquista, que va matar legalment (i extrajudicialment) fins al darrer minut?

5.- Perquè posa pals a les rodes al Procés de Pau a Euskadi. Ha costat molts anys, morts i llàgrimes aconseguir pacificar el País Basc. Com ja s’ha vist en el cas d’Irlanda del Nord, un augment absurd i innecessari de la tensió pot acabar provocant rebrots de violència per part de grups escindits o espontanis. Sembla que el nacionalisme espanyol necessiti estar retroalimentat constantment per  d’algun malèfic arxienemic perifèric per tindre alguna raó per existir.

6.- Perquè dona oxigen a una esquerra abertzale moribunda i desorientada. La irrupció de Podem a Euskadi ha eclipsat totalment a l’esquerra nacionalista, fins al punt d’esborrar-la pràcticament del mapa.  Al 2011 EH Bildu va aconseguir 7 diputats (6 a Euskadi i 1 a Navarra) amb 285.000 vots a Euskadi; per contra, el passat 26J es va quedar amb 2 diputats i 152.000 vots, una caiguda del 53%. Mentre estant, Unidos Podemos esdevenia primera força política basca amb 333.000 vots i 6 diputats, fins i tot va millorar en 20.000 vots el resultat del 20D, una tendència clarament oposada a la resta d’Espanya. EH Bildu ha perdut l’alcaldia de Donosti i la Diputació Foral de Gipuscoa després d’un sol mandat de gestió, arrel d’una polèmica forma de recollir les escombraries porta a porta que a ningú va agradar. Ara, però, els hi han fet la campanya gratis basada en el victimisme i es podran recuperar, sigui qui sigui el candidat substitut; de fet una enquesta ja els situa per davant de Podem.

7.- Perquè converteix en heroi de la llibertat i la democràcia algú que no s’ho mereix. No sé si veritablement creu en la Pau o no, el seu paper en la pacificació d’ETA es discutible i en tot cas em sembla un tema moral, no polític. Ja s’aclarirà ell amb la seva consciència. Però no es Rosa Parks, ni res que se li assembli ni remotament. I ara ha esdevingut el candidat protesta i anti-establishment in absentia. Fantàstic. Si el votessin exclusivament pensant en si es un bon gestor de l’administració pública no rascaria bola.

8.- Perquè, en part, dona la raó al nacionalisme més radical. Vetar partits i persones en uns comicis es veure acomplerts els infundats perjudicis antiespanyols que caricaturitzen una Espanya irreformable presonera d’oxidades estructures franquistes. O, fins i tot, algú podria tornar a pensar que no es pot lluitar per la independència per una via pacífica i democràtica.

9.- Perquè la justícia hauria de vetllar per la democràcia, mai per limitar-la. Un jutge no hauria de segrestar el dret del poble a decidir qui son els seus representants. Una idea mai hauria de ser il·legal, per repugnant que aquesta sigui. Si un polític fa quelcom il·legal s’hauria d’anular, però judicialitzar preventivament la política em sembla una idea nefasta. El lloc on s’han de dirimir els conflictes entre plantejaments ideològics es a les urnes i als parlaments, no als tribunals. Pretendre convèncer per la força demostra molt poca solidesa d’arguments i una mancança absoluta de confiança en poder convèncer a la gent del que es correcte o no.

10.- Perquè la proposta política nacional d’Otegi es tan extremadament moderada, sensata i centrada que si la presentés a Catalunya els processistes hiperventilats el titllarien de botifler, traïdor, agent del CNI i colon franquista, tot en un. Totes les idees son defensables en democràcia i no per moderar-se té més dret a ser votat, però sobta bastant que el líder nacionalista més extrem del País Basc estigui a anys i anys llum del fanatisme unilateralista que es respira a l’entorn del Govern de Catalunya. Concretament Otegi proposa un acord amb el PNV i Podem per reformar Espanya (si si, ho heu llegit bé) i aconseguir el dret a decidir de forma pactada per fer un Referèndum vinculant  legal, tot i que no descarta en un futur una via unilateral si aquesta reforma fracassés. Vaja, quasi calcat al que proposa ICV.

11 comentaris

  1. Bones reflexions, crec que tot plegat, és un cas que reflecteix com els processos nacionalitzadors en conflicte tendeixen a retroalimentar-se. Otegi dona vots al PP a les castelles, mentre que l’actuació contra Otegi revifa a l’esquerra indepe basca… Un circ.


  2. Com sempre el teu anàlisi ben treballat ! PERÒ sempre fas passar , entre mig, gat per llebre: Inici: “l’etnicisme o la insolidaritat de les zones riques i excedentàries amb poques ganes de compartir el seu benestar amb regions ?? deficitàries, en nom de furs medievals.” això t’ho inventes: mai ha sigut Otegi etnicista en el seu discurs ni insolidari amb les regions del mon ! Sempre ha sigut un discurs d’alliberament revolucionari de l’opressió nacional : Expaña opressora militarment i econòmica contra Euzkadi sufridora de l’opressió. Final: “proposa un acord amb el PNV i Podemos per reformar Espanya” …. imagina’t Cuba any 1898 proposant un acord de dretes i esquerres per a reformar España ??? o bé avui en dia un acord nacional per a reformar USA ???


  3. Per què dius ” infundats perjudicis antiespanyols que caricaturitzen una Espanya irreformable presonera d’oxidades estructures franquistes” quan ,de fet, tots els fets demostren que realment és així??? Podries citar algun fet objectiu (no desitjos teus) que demostrin que Espanya es pot reformar? Però si fins i tot coses com poder parlar català al Congreso ja generen superpolèmiques!


    • Espanya és tan irreformable que al 2005 va ser el segon país del món (només després dels Països Baixos i molt abans que França, Alemanya, Regne Unit, Itàlia o els EUA) que va aprovar el matrimoni homosexual. El suposat país de la Inquisició i Torquemada sí…


  4. És un post interessant, però discrepo en part del contingut. Cada número és un correlatiu amb els del post:

    1-Una cosa és una condemna privativa de llibertat (la presó) i una altra cosa una condemna a inhabilitació de càrrec públic. Son penes diferents, i en el cas de les sentències que van condemnar a Otegui, l’extinció de la pena de presó no comporta la de la de la inhabilitació. S’enten, penalment, que la reinserció només és completa una vegada totes les penes s’han complert, no només la més privativa de drets fonamentals (la de presó, que priva de la llibertat de moviments).

    2.-No estic d’acord amb la primera frase. Pensem en un polític condemnat a una pena d’inhabilitació (com Otegui) no per pertànyer a una banda armada sino per malversament de diner públic o qualsevol pena relacionada amb la corrupció. També s’hauria de poder presentar? Igualment que havent estat condemnat anteriorment, es corri el risc que torni a robar diner públic un cop obtingui el poder?

    3.-No és cert que la sentència li permeti exercir càrrecs executius no electes. Si la llegeixes bé, veuràs que indica “…conlleva la inhabilitación definitiva de todos los honores, empleos y cargos públicos que tenga el penado aunque sean electivos”. Això vol dir que està inhabiltiat per qualsevol càrrec públic, fins i tot els electius, és a dir, diputat. Otegui ha estat condemnat per l’Audiència Nacional i posteriorment, devant el seu recurs, pel Tribunal Suprem, que va rebaixar la seva condemna de 10 anys de presó a 6. Ambdós sentències son llargues i feixugues, però són conforme a Dret. ALlta cosa és discrepar amb el seu contingut, cosa que és perfectament legítima i en Dret és habitual. La condemna d’inhabiltiació no és arbitrària. Hi ha uns terminis máxims i mínims regulats al Codi Penal i el Tribunal sentenciador (compost per 3 jutges en el cas de l’Audiència Nacional i per 5 en el cas del Suprem) té marge per decidir-la en funció de la gravetat dels fets.

    4.-De nou, i amb relació amb el punt anterior, es pot discrepar amb el contingut de la Sentència, però la Sentència es limita a aplicar la llei, amb millor o pitjor criteri. Si no s’està d’acord, els culpables no son els jutges sino els polítics que aproven les lleis. D’altra banda, aquest país ha patit molt amb el terrorisme, desde 1969 ETA ha assassinat a 1.000 persones, 100 d’elles en un sol any (1980) creant un clima de terror sense precedents que amenaçava la pluralitat política al País Vasc. És normal que la legislación antiterrorista sigui tan dura, i més que la corrupción: estan en joc vides humanes i el pluralisme polític. Tampoc coincideixo amb lo del GAL. Es va obrir una investigació i van resultar condemnats ni més ni menys que el Ministre de l’Interior, el Secretari d’Estat, Generals de la Guàrdia Civil i desenes de policíes i guardes civils de menor rang. Potser es podria haver fet més, però no va quedar impune com sembla desprendre’s del post. Sobre el franquisme, en això estic plenament d’acord. Deixada enrera la tansició, ja és hora que revisem la nostra història per reconèixer qui va lluit per la democràcia republicana i qui va alçar-se contra ella i instaurar un regim feixista.

    5 i 6.-No crec que aplicar la llei sigui posar pals a les rodes. De moment hi ha pau, i en gran part, ha estat per la tasca de les forces de seguretat espanyoles i franceses, i l’esquerra abertzale s’està alluyant d’ETA malgrat les condemnes.

    7.-Otegui no és ni serà mai un heroi de la llibertat. A tots ens correspon fer pedagogia perquè la gent no es deixi enganyar per les consignes fàcils i els slogans de l’esquerra abertzale.

    El partit polític independentista d’esquerres vasc Aralar, ara marginal i desaparegut, va rebutjar la violència fa molts anys. Otegui i Bildu no ho van fer fins que ETA no va arribar a una debilitació crítica. Crec que és una reflexió interessant.

    8.-Qui pensi que a Espanya no es pot lluitar per la independència pacíficament es que directamente no pensa. Ni Bildu, ni ERC, ni la CUP ni cap partit independentista ha estat vetat, i gaudeixen de representació i governen alcaldies i fins i tot Comunitats Autònomes. L’únic que ha passat és que s’ha condemnat a una sèrie de persones per enaltiment del terrorisme i relació amb banda armada, la qual cosa no té res a veure amb lluitar democráticamente per la independència. Si a Espanya no es pogués fer això últim, tots els partits independentistes estarien ilegalitzats i els seus liders en la clandestinitat i no al parlament o governant ens públics.

    9.-De nou, remeto al punt 1. En primer lloc, un jutge ha d’aplicar la llei, i la llei diu el que diu. El sufragi passiu és un dret, però segons la llei, si algú comet determinats delictes, se’l pot privar judicialment d’aquest dret. De nou recordar l’exemple del condemnat per corrupció, inhabilitat perquè no torni a delinquir. Democràcia no és només votar, tot i que sigui un element essencial de la mateixa. Si ETA no existís o no hi hagués cap tipus de relació amb ells, estaria al Parlament vasc o potser fins i tot seria Lehendakari. Puigdemont (i abans Mas) es passen el dia amenaçant amb independitzar-se i segueixen sent presidents sense cap problema.

    10.-Sense que serveixi de precedent, la proposta d’Otegui em sembla molt raonable com a estratègia pera conseguir la independència del País Vasc. Primer reformar la Constitució per permetre el Dret d’Autodeterminació (si bé jo entenc que per exercir-lo hi hauria d’haver condicions, com arribar a 2/3 del Parlament de la Comunitat a favor de la independència, per convocar el respectiu referèndum). En el que no estic gens d’acord no obstant, és amb la unilateralitat.


  5. Són unes bones reflexions que, conjuntament amb les aportacions de Gato Verde, ajuden, almenys a mi m’ajuden, a reflexionar més profundament sobre la qüestió.
    Jo no m’estendré en cada un dels punts en qüestió, però sí que vull observar que el que comentes, Arqueòleg, té un biaix polític: on dius que inhabilitar-lo suposo posar pals a les rodes al procés de pau estàs parlant en termes polítics a nivell diferent al fet jurídic mateix de ser inhabilitat. És a dir, una cosa és criticar la sentència pel seu contingut, l’altra pressuposar que els jutges han de pensar políticament i arribar a la conclusió que podria ser dolent políticament inhabilitar-lo. Això sí que seria més politització del sistema judicial i, doncs, estic completament d’acord amb el que diu Gato Verde.
    Per a mi, però, el punt crític és la dimensió ètica. Estic molt d’acord amb el punt 2, tot i que això no treu que hi puguin haver casos excepcionals (i precisament per ser excepcionals és més normal tractar-los “ex professo”) de limitació d’algun dels dos drets associats. La crítica de Gato Verde fa pensar. I també estic d’acord que, evidentment, qualsevol hauria de poder-se presentar i la gent l’hauria de poder votar. I és per aquest motiu que el vot és una llibertat essencial en democràcia que s’ha de preservar.
    Però, llavors, com s’entén la sentència? Aquest és el quid de la qüestió: Otegi està inhabilitat per exercir càrrecs, no pas per presentar-se a unes eleccions. El que ens trobem és que el dret d’ocupar càrrecs públics ha estat prohibit (permeteu-me fer servir aquest verb) no com a inhabilitació com a tal de la funció pública, sinó com a prohibició de l’exercici del dret d’elecció fonamental. Què vull dir amb això, i aquesta seria la meva solució que entenc que dóna cobertura alhora als drets democràtics fonamentals i a la sentència, tot i que pugui semblar estranya, doncs vull dir que Otegi s’hauria de poder presentar electoralment i ser votat sense problema, però no podria posteriorment ocupar cap càrrec ni cap funció. Podria ser votat nominalment i, si voleu, simbòlicament; aquest dret ningú no l’hi pot treure. Però no podria ocupar un escó al Parlament, que és per a la qual cosa estaria inhabilitat. I, quan passés la inhabilitació, doncs automàticament ja podria anar al Parlament. Imaginem que la inhabilitació fos fins el dia 7 de gener de 2017 i ell surt votat: no podria anar al Parlament fins aquell dia, però a partir de llavors i en base als mateixos resultats electorals legítims, a partir del dia 8 sí.


    • No m’havia plantejat la proposta que plantejes i la trovo molt interessant. Seria una bona manera d’equilibrar el sufragi passiu amb la inhabilitació. Em sembla lluny de ser una simple ocurrència, sino que realment es podria plantejar, això sí, fixant-nos sempre en la finalitat i naturalesa de la pena d’inhabilitació.


  6. La izquierda abertzale nunca tuvo la intención de presentar a Otegi a lehendakari porque no era una figura de consenso en la coalición y podía alejar una gran cantidad de votos a los que su figura recuerda la mala conciencia por no haber hecho nada cuando había violencia en Euskadi. La sociedad vasca quiere olvidar y barrer la mala conciencia bajo la alfombra, ¿el precio? primero las víctimas y los partidos que más sufrieron, ahora es el turno de las figuras señeras de la izquierda abertzale. Otegi es un recordatorio que nadie quiere. Por eso sus abogados, todos ellos grandes penalistas (realmente muy buenos), no recurrieron la liquidación de condena en el momento procesal adecuado, al no agotar las vías de recurso, ni el TC ni (es una opinión fundada) el TEDH pueden admitirlo a trámite. El último servicio de Otegi es ser paseado bajo palio como un mártir para dar pie al victimismo y lloriqueo tan querido por los independentistas. Con el Concierto y el Cupo sobrefinanciando Euskadi es difícil encontrar un leit-motit que sirva como agravio movilizador y para hacer proselitismo, hay que crearlo.


  7. Només un comentari, hi ha una contradicció flagrant:

    “Vetar partits i persones en uns comicis es veure acomplerts els infundats perjudicis antiespanyols que caricaturitzen una Espanya irreformable presonera d’oxidades estructures franquistes”

    Quan un “prejudici” es veu “acomplert” ja no es pot dir que sigui infundat.
    (No serien ni tan sols prejudicis, sinó judicis ben fundats).

    Això dóna peu a pensar que pensar que la idea de que Espanya no és una “irreformable presonera d’oxidades estructures franquistes” es tractaria, en canvi, d’un “infundat prejudici”.

    Són els fets, que se jo.


  8. Abans de tot, perdó per el meu mal català no el domino totalment. Soc basc i em coneixes d’alguna discussió al twitter (voltant Iugoslàvia).

    No estic d’acord amb algunes cosas, pero em a cridat ll’atenció la contradició entre el preambul i el punt deu: en el preambul afirmes Otegi com un etnicista insolidari i en el deu dius que la seva proposta es molt moderat raonada i semblant a ICV. Que s’ha de entendre?

    Voltant al punt sis, es cert que Podem-Ahal Dugu ha fet molt “perjuici” a EHB (i els errors d’esta també), pero está clar que els resultats a les eleccions espanyoles triomfants per Ahal Dugu no serán repetits en aquestes eleccions. Les enquestes possan Elkarrekin al tercer lloc, tras EHB (tan sols una, la de Ikerfel, publicat per Vocento posa Elkarrekin al segon lloc) i molt lluny del PNB. Simplement, la gent vota de distinta forma a les diferents eleccions, no es per el victimisme, ni per Otegi.

    La caiguda de EHB de la Diputació de Gipuzko es per dues raons i no per els escombraires: una, per la campanya mediàtica contra esta per PUJAR ELS IMPOSTOS ALS RICS i altres mesures redistributius com aturar els desnonaments (no publicitadas per la prensa, més ocupada ambs les escombraires) i per la fugida del vot ex-EA a la seva casa natural (PNB) una volta que el efecte “pau” es dissipeix. Eel “jeltzalisme sociològic” que havia prestat el vot a EHB (o la part del jeltzalisme sociològic que va a fer això) va a retornar al PNB i el federalisme sociològic (2011 fou un any molt mal per Esquerra Unida, que es va a trencar en dos practicament) que veía EHB com la força “nova” ha retornat a aquest espai (ara representat per Podem-Ahal Dugu i Elkarrekin).

    Salut!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: