h1

26J Anatomia d’una Derrota: Ha començat la por al Canvi?

Juny 28, 2016

##PCEPodem3

Si, hem perdut. El nostre objectiu era liderar un govern d’esquerres alternatiu al PP i no ha estat possible, per tant això suposa una derrota. Punt. No crec en conspiracions. No s’ha manipulat el vot per correu, ni el recompte. La gent no es tonta ni ignorant i si ha votat el que ha votat es per algun motiu que no hem sabut entendre durant la campanya.

S’han perdut vots per l’esquerra o per la dreta? Per IU o per Podem? Per Iglesias o per Garzón? Per la pàtria o per les banderes roges? Pel referèndum o per no investir Sanchez? Proposo que no ens perdem en els detalls superficials i anem més enllà. Defujo anàlisis simplistes i en aquest post procuraré fer-ne un de més profund i estructural.

Amb l’arribada de la crisi a tot el mon occidental es configuren dos espais de ruptura amb l’estatu quo antitètics que, a cada lloc, tenen la seva traducció local.

1.- Per una banda tenim el replegament sobiranista i identitari de rebuig a la globalització, que en alguns indrets es tradueix en moviments nacionalistes o fiscal-sobiranistes i en altres xenòfobs, majoritàriament de dreta o ultradreta. Aquest espai sembla tenir molt bona salud, amb victòries importants com el Brexit a Anglaterra, la quasi victòria del FPÖ a les eleccions presidencials de Austria, els bons resultats del FN a França i la nominació de Donald Trump a USA. En quant als moviments sobiranistes independentistes: Escòcia va perdre el Referèndum però ara sembla que en podrien fer un segon i el Procés es troba estancat i amb un futur incert.

2.-Per altre banda tenim l‘esquerra alternativa anti-austeritat que vol una globalització més justa i igualitària, contraria al neoliberalisme. En aquest espai no parem d’acumular derrotes dramàtiques: Tsipras agenollat a la Troika a Grècia, Corbyn amb una revolta interna al seu grup parlamentari que li exigeix la dimissió, Sanders derrotat a les primaries demòcrates (tot i un resultat històric per l’esquerra americana) i Podem s’ha estancat, tot i l’aliança amb IU i les confluències. Veurem que passa a França amb les revoltes de Nuit Debout i si acaba tenint traducció política.

Les dues corrents tenen algunes coses en comú: son rupturistes, volen un canvi radical de caràcter quasi mil·lenarista, tenen hiperlideratges messiànics, representen una renovació del sistema polític (en alguns casos generacional) i, sobretot, son una conseqüència directe de la crisi econòmica i la desconfiança en el “establishment”.

La gran pregunta que fa temps que em formulo és: que passarà quan les circumstancies de la crisi vagin pal·liant i la gent comenci a viure millor? Aquests espais han sorgit per quedar-se o bé la gent tornarà a confiar en les forces del estatu quo tradicionals?

A Catalunya es l’únic lloc d’Espanya on tenim els dos moviments rupturistes en paral·lel: un de identitari sobiranista (CDC-ERC-CUP) i un d’esquerra alternativa (ICV-EUIA/CSQP/En Comú Podem), els dos enfrontats a les forces que defensen conservar el sistema amb alguna reforma superficial (PP-PSC-Cs). vegem com han evolucionat aquests tres espais des de 2012, quan s’inicia el Procés.

##PCEPodem2

Així doncs sembla que el Procés es troba estancat i en clar retrocés des del passat 27S, amb uns 850.000 votants menys i molt per sota de les forces que representen l’estatu quo, tan en vots com en escons. Per altre banda En Comú Podem, consolida un espai entorn al 24%, però ha aturat el seu creixement que semblava imparable. I l’estatu quo espanyolista comença una tímida recuperació.

El darrer any l’atur ha baixat un 12,94% a Catalunya, i unes 95.000 persones han trobat feina. Tot i així és del 17,44% amb unes altes xifres de temporalitat i precarietat. La percepció de l’economia segueix sent molt dolenta, però poc a poc va millorant; la prima de risc està molt baixa, les retallades més bèsties s’han pres un respir i fins i tot comencem a veure pressupostos augmentant la despesa social. Els desnonaments hipotecaris segueixen existint però en clar retrocés.

Pot estar provocant això una frenada en sec del creixement dels moviments rupturistes, ja siguin nacionalistes o d’esquerres? Pot ser que molta gent hagi deixat de veure el canvi amb esperança i el comenci a veure amb por i conservadorisme tant al Procés com a Podem? Es una possibilitat molt certa, tant per Catalunya com per Espanya. No sé de que riuen ni de que s’alegren els processites, la veritat. L’auge del estatu quo s’està donant arreu, també a casa nostre: el PP ha guanyat 40.000 vots, més que cap altre partit català, tot i l’escàndol de Fernandez Diaz.

En aquesta campanya Units Podem bàsicament ha tractat de no perdre terreny davant la campanya de la por al canvi que han fet PP, PSOE, Cs, ERC, CDC i tots els seus mitjans afins, començant per TV3. Hem estat tan a la defensiva que no hem estat capaços de poder fer una campanya il·lusionant i en positiu, per molt que ens hi esforçàvem. Al debat Iglesias va estar centrat en aturar atacs barroers i demagogs de PSOE i Cs, mentre Rajoy en sortia il·lès. Quelcom similar va passar al debat català amb Domenech centrat a aturar els atacs de Rufian.

La por al canvi, pot haver acabat calant entre aquells que estan un xic millor que els darrers anys, per poc que sigui. Ha desmobilitzat al nostre electorat i ha motivat al més conservador a tornar al PP, preferint la corrupció a un canvi incert.

Tot i haver frenat l’ascens en sec, i haver deixat un milió de vots pel camí, no oblidem que hem consolidat la major quantitat de diputats d’esquerra alternativa de la història recent d’Espanya. Jo vaig començar a militar que a la meva ciutat érem cinquena forma i triem un 8% de vot, ahir vam repetir victòria amb un 29%. Absolutament inimaginable fa només 2 anys. Donem un cop d’ull a l’evolució en escons del PCE-PSUC- ICV/IU- Podem/IU/ECP. Estem millor que mai, tot i esperar més.

##PCEPodem

Ningú va dir que fos fàcil. No podem ser tan sols un moviment de Resistencia a les retallades, cal que tinguem un model alternatiu creïble i il·lusionant. Tenim el govern dels principals Ajuntaments, un lloc ideal per posar-ho en praxis i demostrar que en som capaços. I, sobretot, hem de tindre ben clar que el nostre projecte no és el del replegament identitari  sobiranista, no podem caure en euroescepticismes, xenofòbies o nacionalismes. Ni tampoc hem de confiar en el pensament màgic voluntarista i pensar que la victòria es produirà només amb desitjar-ho molt fort, cal que es donin unes condicions materials que ho facin possible.

La bonança econòmica entre 1996 i 2008 va tornar a les classes populars conservadores, defugint tota ànsia rupturista o revolucionaria, on el proletariat semblava estar encantat amb el neoliberalisme especulador i es creia classe mitja gràcies a tenir una hipoteca. Ara estem davant un canvi molt més profund: el pas d’una economia industrial a un capitalisme de bens i serveis, on es requereix menys ma d’obra no qualificada. Això provocarà altes bosses d’atur estructural i classes populars que viuran al marge del sistema, davant una classe mitja que anirà recuperant el seu benestar paulatinament i que s’aniran tornant més conservadores, defugint tot canvi radical.

Veurem com es tradueix això políticament, però jo crec que un espai d’esquerra alternativa pot tenir futur i no quedar-se com a fenomen efímer i efervescent si aconsegueix proposar un canvi realista, pragmàtic i possibilista que sigui bo per les generacions d’estudiants precaris o treballadors no qualificats i que no generi por a les classes mitges.

35 comentaris

  1. No crec que el gràfic dels espais polítics sigui significatiu fins que no hi torni a haver un cicle de municipals i catalanes i es puguin comparar eleccions similars


  2. Ras i curt: el donec perficiam val per a tothom i el pensament màgic no val per a ningú. Vet aquí on rau tot plegat.


  3. Saps que et passa? Que no t’enteres de res.
    1. No es pot comparar eleccions al parlament català i al congrés espanyol. que se t’hagi de dir això a tu, que vas d’implicat en política, és gravíssim.
    2. “Jo vaig començar a militar que a la meva ciutat érem cinquena forma i triem un 8% de vot, ahir vam repetir victòria amb un 29%”. tu segueixes tenint un 8% de vots, no t’equivoquis. Presenta’t com a ICV i veuràs l’ostia que us foteu.


    • Els processistes deixen de ser independentistes segons si pensen en un municipi o en un diputat? Vaja, quin compromís més bluf.
      I jo no milito en un partit, milito en unes idees.


  4. La gent no us compra el discurs perque no el veu solvent. Aixo de que el que no vota a favor es perque te por la canvi es quasi ofensiu, es titlla a la majoria que no compra el discurs de pusilanims i a la minoria que ven i/o compra el discurs d’una elit intel•lectual i moral que te la rao inquestionable.

    El vot en un sentit o altre es heterogeni en el seu si, i es reduccionista atribuir un vot majoritari en un sentit a la pusilanimitat de deixar-se endur per la por.

    Seguidor del teu blog malgrat els desacords, pero aquesta entrada m’ha semblat inusualment simplista en comparacio amb el nivell general del blog


    • En fred veig que potser he exagerat un xic amb lo de simplista. Veig que has fet esment al tema de la credibilitat. Jo crec que s’ha punxat aqui, encara que es curios, perque el proces no es creible ni se sosten per enlloc, pero va tenir el seu moment de gloria, ara en retroces en la meva opinio tambe.


  5. Heu patit una derrota monumental, i la vostra república fraternal espanyola és més lluny que mai, a veure si accepteu la realitat que l’estat espanyol mai serà federal, ni permetrà cap referèndum vinculant a Catalunya. Sou uns republicans de pa sucat amb oli, us estimeu més una monarquia espanyola irreformable que una república Catalana independent.
    A pastar fang!


    • Si guanyar a Catalunya es una derrota monumental, que és quedar per darrere nostre com heu fet vosaltres?


  6. Ha quedat demostrat que una immensa majoria dels espanyols són simis i voten com simis. Per sort podem crear la nostra República, i donar dret d’asil als pocs espanyols que raonen com homo sapiens


    • Toma racisme etnicista de pa sucat amb oli, i a més repugnant. Que mes volem? La indepe anb gentussa com tu em sembla terrorifica.


    • L’únic que queda demostrat amb el teu comentari es que l’independentisme es feixisme i racisme


  7. No estic d’acord, em pareix una lectura massa autocomplacent.

    Primes, la classificació que fas dels moviments contestataris, trencant-los den dos camps totalment tancats; oblida que hi ha moviments que recullen característics de ambdues trets, i potser que amb dues trets es alimenten més seovint que el que tu vols ensenyar aquí. Potser que es una realitat incómoda per la esquerra, diguel “culturalment liberal” (o globalista, o europeista o quelcom nom), pero per example, el moviment independentista de Escòcia, a banda de esser “identitari” era també un moviment en defensa de la socialdemocràcia (aquest discurs fou mol utilitzat per el SNP, per no parlar de la esquerra radical com el RIC). O el mateix Brexit, que a recullit sectors de la esquerra radical també i a atraït el vot obrer. Esta vessant no podem oblidar-la per molt incòmode te sigui la barreja de esquerra i nacionalisme (o de trets esquerristes i nacionalistes).

    I aquí vam al segón exemple: el tractament que das a les CUP, classificant-los com un moviment “nacionalista” sesse més, quan es car que es, sense dubte, un movimient, (també) d’esquerra. Oblidar-se de aquest fa el anàlisi, parcial.

    Salut!


    • Que hi hagin algunes persones que creuen ser d’esquerres col·laborant amb el replegament identitari, no vol dir que el populisme identitari sigui d’esquerres.


      • El “populisme identitari” el que no es es necessariament d’esquerra, pero pot ser. El mateix Podemos aha ulititzat el concepte de “pàtria” molt sovint. Podemos pot fer i el SNP o la CUP no?

        El epitet “creuen ser d’esquerres”, com si hageura una esquerra autèntica i altra no autèntica, es un poc autocomplacet. Jo també puc dir que “els que defensen l’UE no sont d’esquerres per molt que s’ho creuin”. I?

        Jo el que vaig dir es que no son dos categories tancats per poar etiquetes.


  8. Pensava que el vostre objectiu era quedar-nos a Espanya i canviar-ne el que no funcionava. Ara ja veig que us heu d’aferrar a un anàlisi distorsionat de Catalunya per trobar algun consol.


  9. El dia 28/06/2016 08:57, Reflexions dun arqueòleg glamurós va escriure:

    > Arqueòleg Glamurós posted: ” Si, hem perdut. El nostre objectiu era > liderar un govern d’esquerres alternatiu al PP i no ha estat possible, per > tant això suposa una derrota. Punt. No crec en conspiracions. No s’ha > manipulat el vot per correu, ni el recompte. La gent no es tonta o ig” >


  10. A mi el que em sembla entranyable i incomprensible per part de part de l’independentisme és aquest relat que a Espanya tot és un desastre i que viuen a una dictadura, mentre a Catalunya som molt democràtics, fantàstics i ho fem tot bé, i que és això el que justifica la independència. De debò no se n’adonen dels polítics que hem tinguit i tenim a Catalunya? Un president durant 23 anys que ocultava el seu patrimoni a Andorra i Suïssa, desenes de casos de corrupció, un sistema polític que reparteix diner públic de tots els ciutadans a mitjans de comunicació a canvi que aquests no destapin les vergonyes del poder i siguin afins a les seves tesis…No em sembla que amb aquesta situació alguns puguin parlar amb aquesta espècie de superioritat moral quasi racista front altres persones d’arreu l’estat, amb moltes de les quals per cert, comparteixen cognoms.

    Endavant i a seguir treballant per polítiques de progrés, sempre des del respecte, amb autocrítica i raonament, per davant de l’identitarisme, el discurs sentimentaloide anticientífic i la divisió dels pobles com si fóssim a l’edat mitjana.


  11. El Brexit ha tingut impacte, està força clar.

    Ara bé, hem fet una campanya típica de partit polític de ota la vida, no de força transformadora.

    Si volem ampliar i conquerir nous espais cal que no possem tota la carn en els circuïts mediàtic i 2.0, cercar nous formats que arriben als qui només s’informen a través de la tele o la ràdio doncs som l’enemic i ja no ens donaran peixet; només cal veure la campanya del 26J.

    Hem tocat un sostre amb aquests mitjans (que són necessaris, cert). Però cal fer a més més fer curro de carrer, ampliar militància i fer contrapoder.


    • Espero que el “brexit” es converteixi en “bracàs”.


  12. El nombre de regidors, simpatitzants i votants que havien confiat en el que representa Podemos i en Comú Podem i que des de diumenge estan començant a dir que veuen pràcticament impossible fer els canvis polítics que Espanya necessita i que estan començant a dir que segurament la independència sigui la única opció comença a ser significatiu. I no, l’explicació no pot ser que tots ells ara s’hagin tornat de cop uns nacionalistes de dretes egoistes. O es comencen a veure indicis ni que siguin petits que realment el canvi a Espanya és possible o cada cop serà més difícil convèncer a la gent


  13. No sabia que hi havia parits que podien perdre, la tònica es que tothom digui que ha guanyat. Tu mateix dius que l’esquerra alternativa no havia fet mai tan bon paper, no es això una victòria?

    Jo no diria “tot i l’escàndol de Fernandez Diaz” sinó que “gràcies al l’escàndol de Fernandez Diaz” ha guanyat més vots.

    En resum, que la gent té por a canviar, vale más malo conocido…


  14. En las españolas Podemos llega al 25%, en autonómicas hoy por hoy es realista pensar que pueda estar ya por debajo del 8% que consiguió en el Parlamento.
    El único modo de derrotar a la derecha es adaptarse al timing y espacio correcto. No puedes montar un equipo de fútbol de barrio e ir a por la Champions.

    Ahora mismo, Podemos tiene recorrido en Cataluña, puede empezar por allí, pero sólo en una Cataluña independiente podrá echar a la derecha catalana(otra opción es posicionarse o posicionar una de sus partes por la independencia por el camino no supeditado[ilógico por imposible], y así recuperar parte de los votos de Podemos que ahora están en CUP-ERC.

    Ahora bien, en clave indepe el apoyo es residual porque la de Podemos allí es una propuesta incongruente y estéril. Realismo por delante de todo, cuando el coche no funciona, hay que cambiar de coche, no de piloto. Ya puede venir Fernando Alonso que si el coche no funciona, no saldrá ni de la parrilla de salida(y eso es lo que nos ha pasado ahora, ha pasado siempre y pasará en España, ergo también en la Cataluña autonómica).
    Cuando cambiemos el coche, que es lo que condiciona realmente, entonces pasaremos a escoger el piloto, un aspecto nimio cuando el coche no funciona, pero muy importante si el coche sí lo hace. Mientras tanto, la gente seguirá escogiendo cambiar de coche, por mucho que os empeñéis en cambiar de piloto, y por haber quedado primeros en unas elecciones generales que no se votan en clave indepe(y eso si es que se votan por parte de muchos de estos..).
    Si hoy hicieran otras autonómicas en clave indepe y Podemos saca otro 8% o ahora ya un 7%, desde la cúpula culparían la polarización(y es cierto, puesto que la DUI vs “quedarnos así para siempre supeditados a un imposible”, polariza, es obvio).
    Y si tras esto, al cabo de 3 meses se repitieran unas generales, y otra vez saliera el 25% en las españolas(muchos indepes votamos Podemos como antes se votaba el PSOE más otros que vienen de CUP y ERC), la cúpula volvería a decir hilarante, que las tornas han vuelto a cambiar, y así una y otra vez, incapaz de reconocer lo aquello de lo que la gente ya empieza a darse cuenta.
    Podemos no ha ganado al establishment, ni siquiera al PP(que forma parte de él), tampoco a substituido ni un voto indepe, simplemente son elecciones españolas(con la participación y votos de los partidos catalanes bajas como siempre ha sido) y no ha hecho más que reafirmar algo evidente: en España no hay ni habrá opción real de cambio(y menos desde la posición de tercero relegado y lejanos de Podemos) y en Cataluña cada vez es más evidente que sí, pero no en la autonómica supeditada al Estado.


  15. Necessito afegir unes dades:
    Podemos ha quedat primera força a les provincies de Barcelona, Tarragona, Biscaia, Guipúscoa i Àlaba.
    A més, a part de les mencionades, també ha quedat per davant del PSOE a les tres províncies valencianes, les Balears i Navarra. A la resta no.

    Què tenen en comú totes aquestes províncies? Els anomenats “nacionalismes perifèrics”.

    És més, Podemos ha millorat resultats en algunes províncies, concretament: les tres vasques, tres de catalanes (a Barcelona ha baixat), Navarra i la Rioja. A les Balears s’ha mantingut.
    A la resta de l’Estat ha baixat.

    Per mi és evident que hi ha una correspondència entre regions amb una identitat no “purament espanyola” i regions on Podemos engresca l’electorat.

    Perquè, encara que aquest post sembla que vol fer entendre que l’eix dreta-esquerra i l’eix identitari (o nacional, o com se li vulgui dir) van en paral·lel, la realitat és que es creuen. Per això al programa de Podemos hi ha punts dedicats a l’encaix territorial.

    I per mi aquí està el drama. Podemos té un projecte per Espanya que inclou un model d’encaix territorial. Un model que engresca molt les zones amb “nacionalismes perifèrics”, però que no engresca gaire els 100% espanyols. Per tant, el model que podria cohesionar millor Espanya és rebutjat pels que més desitgen aquesta cohesió, i escullen el model que segueix centrifugant.

    Perquè el nacionalisme espanyol també existeix, i per l’esquerra internacionalista, apàtrida i cosmopolita aquest nacionalisme hauria de ser rebutjat tan com es rebutja el nacionalisme català, o més si tenim en compte que el nacionalisme espanyol té un estat real on recolzar-se. Però això no és factible si es volen guanyar eleccions. Per això el Pablo Iglesias s’ha autodefinit com un patriota durant tota la campanya.

    Per tot plegat, hi ha una cosa que no me l’empasso: si jo defenso de manera explícita o implícita un estat espanyol, igual que el PP, puc ser d’esquerres de debò, però si en defenso un de català no puc ser d’esquerres perquè penso com un convergent.

    És més, a Catalunya CDC ha anat perdent força des de 2010, des de 2014 que queda per darrere d’ERC o de la suma ERC-CUP. I el 26J va ser 4a força en vots a Catalunya. Està pagant la seva corrupció, potser menys del que voldríem, però l’està pagant. El PP a Espanya té barra lliure com s’ha demostrat.

    Però això no serà així per sempre. CDC es refundarà i es recuperarà tard o d’hora. Si la gent d’esquerres de Catalunya realment vol agafar la via més ràpida per viure en un país més just, ara és l’època de crear un estat i aprofitar la conjuntura política per escurar-lo fundacionalment i constitucionalment cap a l’esquerra. D’aquí 10 anys ves a saber.

    A més, CDC fins ara ha tingut prou força institucional i mediàtica per agenollar ERC i trencar les cames a la CUP, però si els comuns s’afegissin al projecte, la correlació de forces canviaria irremeiablement.

    Però tampoc sóc un il·lús, són tants els insults i retrets que els independentistes hiperventilats (entre els quals hi ha racistes, xenòfobs i feixistes) vomiten cada dia contra els comuns que és impossible encetar un diàleg.

    Ara per ara, només ho veuria possible si algun líder dels comuns (llegeixi’s Ada Colau) fes un pas endavant.


    • Podem ha quedat primer en aquelles províncies on engresca un projecte plurinacional, fent un discurs de reivindicació de la Pàtria i el dret a decidir i rebutjant clarament l’independentisme.

      A L’Hospitalet nosaltres hem guanyat a les mateixes taules on Ciutadans ho va fer a les eleccions catalanes i el PSC a les municipals. En el moment en que abandonem el discurs plurinacional per llençar-nos a la ruptura ultranacionalista, els votants tornaran a Cs i PSC, on eren fa uns mesos i nosaltres tornarem als índex de vot de ICV i CSQP: el 9-10% de vot. I aquesta serà la mort definitiva de les ànsies rupturistes, fins a la propera crisi sistèmica del capitalisme d’aquí a unes quantes generacions.


      • Home, és que a l’Hospitalet excepte al centre la resta bàsicament són garrulos sense estudis i castellanoparlants, ma d’obra gens qualificada que si quan som independents decideixen marxar als seus pobles d’òrigen no hi perdrem absolutament res.


        • No et canses mai de demostrar que nacionalisme es odi racista i feixista? Mai? Ni una estona?


          • No és odi, són dades empíricament certes. O ara em diràs que Bellvitge està ple d’enginyers i emprenedors que aporten valor afegit al país?


          • Segur que n’hi han més que a la majoria de poblets de la Catalunya interior on el nacionalisme arrasa. Tanmateix a mi una persona rica de raça blanca amb estudis em mereix el mateix respecte que una persona de classe obrera o migrada.
            El que em sembla repugnant i miserable son les rates nazis com tu.


          • Don’t feed the troll


        • Solsona esta plena d’enginyers tancats i ultraconservadors ben catalanots. Deixen el negoci heretat o allò en lo qual trebalen (normalment sense qualificació) i s’en van al bar a beure cervesa o vi amb botifarra. No hi canvía res a Solsona des de que la conec(hi tinc familia), Això si, estan molt satisfets de lo emprenedors que son, es com un retorn al segle XIX pero amb tractors cars i vehicles totterreny. Ciutat mitrada i sumament conservadora. I com aquesta ciutat, moltes a l’interior.


        • Madre mía, creía que el famoso “procés” era súper integrador, de izquierdas, que aceptaba castellanohablantes, etc, pero en tus comentarios veo mucho elitismo de alpargata, la verdad. Es decir, el proletariado para ti es prescindible y no pasa nada si Cataluña pierde más de la mitad de su población porque resulta que no son “suficientemente catalanes” y son “clases inferiores”. De hecho casi simios. Ya veo como es un movimiento transversal, ya.
          Deberías ver ”El foraster” de TV3, que es un programa malo, malo, pero al menos enseña las partes de Cataluña que no son Barcelona y los pueblos ricos de Gerona, que parece ser que es lo único que existe para muchos catalanes (incluida la misma TV3, que en sus series solo muestra clases medias altas, como en “Merlí” o “Nit i Dia”). Han salido pueblos de Lérida e incluso Gerona que no se diferencian mucho de las humildes aldeas de Castilla la Mancha, la verdad. Y son también pobres agricultores. Pero hablando catalán y votando a los convergentes, claro.


          • Don’t feed the troll


  16. Si tinguéssim un Estat lo del centre aquest dels negrets que voleu tancar ja estaria tancat



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: