h1

8 Reflexions d’urgència sobre el NO de la CUP

gener 4, 2016

NOTA: Aquest text es va escriure abans del pacte de Govern amb el que la CUP es va llençar als braços de Convergencia

CUP3

1 -> He estat (i serè) el primer en criticar a la CUP quan toqui. Però ara no és el moment. Davant el Tsunami i la fúria masclista, etnicista i racista que ha sorgit a les xarxes socials provinent de les entranyes guturals de l’ultranacionalisme català més repugnant, unitat i solidaritat absoluta per part de tots els demòcrates. I sé que ells probablement no ho farien per nosaltres i alguns potser fins i tot hi col·laborarien. M’és igual! L’odi que estem veient a les xarxes supera tots els límits permissibles. Prou!

2-> Es cert. Em vaig equivocar. Em vaig deixar dur pels meus prejudicis creient que tota la CUP era tan dòcil i mesella com David Fernàndez. I no. Segueixo dient que només encerto auguris quan ho faig amb el Tarot i no amb la raó. Quina creu per a un materialista! Però bé es cert que ha anat d’un sol vot; de fet moltíssima gent va creure que el pacte amb Mas seria bufar i fer ampolles durant la campanya del 27S. Ni de lluny he estat l’únic.

3-> Un cop més ha quedat perfectament demostrat que el Procés no és més que un moviment social reaccionari, una estratègia de l’oligarquia catalana per mantenir Mas al poder a costa d’agitar el populisme identitari entre les classe mitges espantades per la crisi. En el moment que ANC i AMI s’han agenollat davant Mas, han demostrat que mai han tingut ni el menor interès real en la independència sinó en acabar amb tota la oposició democràtica a Convergència.

4-> La CUP ha acosneguit resistir la temptació de deixar-se seduir per la oligarquia corrupte perquè, a diferència d’ERC, no te cap interès en el poder polític; és més: li te por. Mas no els ha pogut subornar amb quatre poltronetes ja que la CUP no vol governar, vol mantindre la seva immaculada puresa ideològica i superioritat moral enfront a la resta de la humanitat. Té tant terror a trencar un plat que no s’atreveix a fregar-ne cap. Amb aquestes premisses arribar a cap pacte de Govern amb ells es un veritable suplici. Us ho asseguro jo, que vaig malgastar 7 mesos tractant de fer una confluència amb ells a les passades municipals de l’Hospitalet. La pèrdua de temps més inútil de la meva vida. Mai m’hauria imaginat que, al cap d’un any, estaria celebrant amb xerinola la seva intransigència!

5-> Seria un error pensar que el Procés ha acabat. Tot i la orgàsmica estocada que li ha donat la CUP, aquest segueix reptant moribund, amb la ràbia d’una bestiola malferida. Ara han passat de la fase del pensament màgic a l’odi hiperventilat i poden ser perillosos. Es segueixen auto-enganyant, buscant traïdors i caps de turc a qui culpar de que les seves fantasioses profecies mil·lenaristes mai es diguin a terme. Fins que no hi hagi un Referèndum legal i acordat amb Espanya, on els poguem derrotar de forma neta i contundent, no despenjaran les estelades deixant-nos fer política racional en pau.

6-> La CUP acabarà rebentant. I es sa, bo i democràtic que això passi. La CUP era una UTP (Unió Temporal de Partits) que no tenien res a veure entre ells (de fet eren antitètics), però que havien trobat alguns punts en comú per anar junts a les eleccions. A les municipals de L’Hospitalet la seva llista era una tuti fruti d’allò més variat on hi podíem trobar des de nacionalistes addictes a les marxes de torxes i els concerts de Núria Feliu, fins a activistes del 15M castellanoparlants que no han vist una estelada a la seva vida i no coneixen ni un mot dels Segadors. De moment ja ha marxat Antonio Baños, imitant així a Raül Romeva, pel fet de veure’s obligat a complir una promesa electoral. Quan trigarà a tindre un càrrec mediàtic o polític? Hores? Dies? Espero que la resta de talps processites dins de la CUP vagin desfilant. I llavors parlarem, si cal, de ponts i aliances.

7-> En quant a Anna Gabriel la gesta d’aquesta heroïna mereix figurar entre els grans mites catalans, junt a Sant Jordi, matant aquest malèfic drac que ha estat Artur Mas, el polític que més he odiat en tota la meva vida junt a Aznar i Bush. Es la nostre Joana d’Arc, sacrificada pel país en la foguera de la intolerància. No la votaré, seguim estant ideològicament molt lluny, però s’ha guanyat el meu respecte etern i un lloc en el meu cor. Sense ella la CUP seria el dòcil i mimós aliat de Procés que va ser l’anterior legislatura.

8-> De que aniran les eleccions al Març? A mi em fan una mandra infinita, porto un esgotament mental de campanyes que no us podeu imaginar. Amb quin discurs il·lusori ens vindrà ara la dreta nacionalista? Que es una segona volta de “El Vot de la teva Vida“? Que hem de re-desconnectar de la desconnexió? Serà un referèndum sobre Artur Mas? Serà capaç l’esquerra no nacionalista de repetir l’heroica gesta del 20D?

… i 9 (de propina)-> La forma assembleària de prendre decisions de la CUP es absolutament vàlida i respectable. Tant com qualsevol altre: vots en urnes, vot telemàtic o debats locals i posteriorment elevats a un Consell Nacional. No han inventat res que no fem la resta de partits des de fa llargues dècades. Un dels problemes de l’adanisme es que constantment descobreix el Mediterrani, que hi farem!

8 comentaris

  1. Hola Arqueòleg!

    Al final eren 9 reflexions, una de regal :P!

    Jo encara no diria blat fins el dia 10. Junqueras ja parla de seure a la taula de negociacions un altre cop. Qualsevol cessió d’última hora per fer Mas conseller primer d’un govern presidit per Romeva, per exemple, seria una estafa del mateix calibre que haver fet president el propi Artur Mas. Per tant, molta atenció!

    Si finalment això no passés, tenim una GRAN oportunitat al març per redreçar el país. Dius que et fan mandra unes altres eleccions (les quartes en 10 mesos!!!) i no m’estranya, però a mi encara me’n faria més iniciar una legislatura de 2 anys inútils construint estructures d’Estat sense fons mentre es va pidolant el FLA, Dos anys d’aparences, d’amagar retallades, d’abrandats discursos patriòtics mentre es dóna suport al TTIP, autèntic llast per qualsevol sobirania.

    Per tant, podem tenir a les nostres mans carregar-nos a Mas i el propi #Prussés. Quan parlo de #Prussés no em refereixo a les aspiracions d’autogovern de Catalunya. Comparteixo que cal un referèndum (la pregunta podria ser negociada, veig que d’això no se’n parla) i que Catalunya ha de ser reconeguda com a nació, solucionant d’una vegada l’encaix amb l’Estat.

    Podemos o IU, i espero que s’hi acabi afegint el PSOE, encara que sigui per arribar al poder, van en aquesta línia. Al març, el govern espanyol seguirà en funcions, i les veus que dins l’Estat advocaran pel referèndum i el reconeixement nacional de Catalunya espero que ens ajudin a consolidar un discurs alternatiu que, per deixar de sonar a conte de fades, necessita un suport inequívoc a l’altra banda de l’Ebre.

    El Prussés és un altre conte, però fa trempar a molta gent, i només se’l pot guanyar actuant en dues direccions alhora:
    1. Que el camí emprès per CDC-ERC no va enlloc: aquí el seu ridícul continuat en els darrers mesos ens hi ajuda.
    2. Que dins d’Espanya hi ha veus que escolten i volen atendre les necessitats de Catalunya: ara estem millor en aquest sentit que el 27S. Tenim a Podemos amb 69 diputats a Madrid, no és un globus que punxa. Tenim 8 milions de ciutadans espanyols que ens reconeixen el dret a decidir. I per tant, tenim cartes molt més bones per abordar amb èxit aquest debat que aleshores.

    Però indubtablement, si Mas ens regalés la possibilitat de tornar-se a presentar, tindríem la campanya feta. Seria un plebiscit, sí, però sobre la seva figura. Mas sÍ, Mas no.

    El “Mas NO” és àmpliament majoritari, només a les assemblees cupaires, sinó en el conjunt del país. CAP força independentista pot capitalitzar el “Mas NO”. ERC ha estat el supositori de CDC aquests mesos (i anys). I la CUP, que davant una decisió tan clara necessita 3 mesos per aclarir-se, ha perdut tota la credibilitat per les seves formes per oferir plantejaments clars (la dimissió de Baños ens ajuda en aquest sentit).

    Si la demanda del dret a decidir és majoritària és àmplia, i el “Mas NO” també, l’única força que les uneix és En Comú-Podem. Tinc dubtes sobre una candidatura de Colau per al març (no et sembla massa precipitat?). Però hem de posar-hi el coll, perquè tenim cartes molt bones per trencar majoria processista, encapçalar un govern d’esquerres i entendre’ns amb un govern progressista a Espanya, si hi és, i si no ser peça clau per la victòria de Podemos en unes previsibles eleccions anticipades al maig.

    Com pots veure, la mandra inicial, amb aquestes oportunitats, ha de guardar-se al calaix! Salutacions, crack!

    PD: Què me’n dius del logo “tipus detergent” que deies d’En Comú-Podem? El canviem o no?😉


    • Molt d’acord amb el teu comentari! Les reflexions eren tan urgents que al final em vaig descomptar i tot.
      En quan al logo d’ECP quan una cosa funciona, no la canviis!


  2. Qui ho havia de dir, veure’t defensant la CUP, això vol dir que el panorama polític està remogut de veritat.


    • Jo no m’he mogut del lloc. En tot cas qui havia de dir que ells m’acabarien donant la raó!


  3. Completament d’acord de nou. I esgarrifat com tu de veure els comentaris masclistes de la dreta rància de sempre. Fa por de recomprovar que hi ha un pòsit terrible de maldat que no marxa mai. S’han tret les màscares de demòcrates quan els han tocat el seu lider…!
    Tan sols et matisaria un element de la teva anàlisi: no crec que la classe mitjana independentista s’hagi mobilitzat per por de la crisi. A mi em fa l’efecte que els independentistes de dreta, són, precisament, la classe social als quals la crisi no ha afectat (o molt poc): funcionaris i segments econòmics que han surfejat els problemes. Tot és discutible, és clar.
    Això sí: cal fer un monument a l’Anna Gabriel per la valentia que mostra, molt poc freqüent en aquests temps.


    • Les classes mitges si estan afectades x la crisi. No tenen desnonament i atur, però tenen més impostos, menys beneficis i alguna botiga han hagut de tancar, no et pensis.
      I, per ells, la sortida més fàcil i senzilla es no pagar impostos a la es zones pobres.


  4. Senyor arqueòleg glamurós! Avui he pegat una volta pel mon de twitter i m’he trobat amb un tuit teu que algú altre ha retuitetjat.

    I he pensat “arqueòleg glamurós? Igual que aquell arqueòleg glamurós amb qui tenia debats interminables fa casi deu anys?”

    Doncs sí, resulta que sí. No sé si te’n recordes de mi, però jo tenía un blog (a La Coctelera, quins temps!) amb el curiòs títol “Humor Etílico”. Tu i jo varem tenir molts debats polítics, sense estar d’acord mai pero sempre amb molt de respecte.

    Doncs res, només volia donar-te salutacions, i dir que em fa molt feliç veure que encara ets un supervivent al mon dels blogs. T’hauré de seguir a partir d’ara

    Salut!


    • Wooo!! M’estas parlant de la prehistòria!! ajajaj Quan de temps! ben retrobat!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: