h1

La diferència entre Reforma, Revolució i Ruptura

Novembre 2, 2015

Darrerament hem escoltat com molts moviments polítics i socials repeteixen els conceptes “Ruptura“, “Revolució” o “Reforma” com si fossin paraules màgiques que invoquessin sobtadament l’arribada d’un nou mon que solucionaria de cop tots els problemes derivats de la crisi. Tot plegat te una forta càrrega d’infantil utopisme idealista, pensament màgic irracional i adanisme mil·lenarista i molt poc (per no dir gens) de concreció detallada en la realitat material. Com sabem que aquests conceptes no son tan sols buits eslògans o “significants flotants” ? Com podem diferenciar-los entre ells? On es el límit?

A continuació la meva proposta teòrica:

#aaestructuralisme1

Esquema sobre la relació entre l’estructura social i els conceptes de canvi

La societats i les cultures humanes es troben en un procés de canvi constant des del Paleolític Inferior. Algunes transformacions son extremadament lentes i paulatines i d’altres son sobtades i insospitades. Jo no soc partidari, però, de mesurar les variacions en funció de la seva velocitat en implementar-se, ja que tal cosa es troba en funció de la capacitat de transmetre informació en l’espai i el temps, independentment de la profunditat de la revolució en si mateixa, així com de la capacitat de resistència que tingui l’estatu quo. Per exemple: el Neolític va trigar uns dos mil·lenis des del seu sorgiment a Pròxim Orient fins que es va generalitzar a tota Europa.

Tampoc crec que les diferències entre “revolució”, “reforma” i “ruptura” es puguin establir segons la seva trascendència de forma subjectiva, en base a l’autoritat de qui ho formuli, sino que s’haurien de relacionar objectivament en funció en quina part de la societat es troba situada la metamorfosi.

Des d’un punt de vista estructuralista, marxista i lacanià, podem afirmar que totes les cultures i societats es troben dividides en tres parts clarament diferenciades: superestructura (o part morfològica), estructura i part mítica. Els tres blocs es relacionen entre ells de forma dialèctica i la variació en un d’ells pot transformar als altres. Tornant al mateix exemple, el Neolític provoca una transformació estructural en el mode de producció de la caça-recol·lecció a la agricultura-ramaderia, però també genera el sorgiment de la ceràmica, l’excedent, la pedra polida, el sedentarisme, un important canvi de rols de gènere, una gran expansió demogràfica i, finalment, acabarà cristal·litzant també en noves formes de cosmologia i rituals funeraris, com el megal·litisme.

Superestructura

Es refereix a la part més visible i morfològica d’una cultura. Alló que primer cridaria l’atenció a un turista d’una altre part del món: vestuari, moneda, costums, cuina, idioma, art o el desenvolupament tecnològic. També inclouria, però, les seves lleis, institucions, fronteres, així com la forma d’estat (monarquia, república, dictadura…).

Aquesta es la part de la societat on es donen més canvis de forma constant i proposo que s’anomenin Reforma. Podem destacar com a exemples importants: el luteranisme, el Barroc, la música rock, l’art avantguardista, l’aparició del cinema, la proclamació de la II República, un canvi de Govern, la reunificació d’Alemanya, la declaració d’independència des EE.UU.,  Internet, l’adopció de l’euro o la minifaldilla.

Estructura

Son les condicions objectives i materials que donen lloc a l’existència d’una societat humana: la producció i la reproducció. Entenent com a producció el conjunt de les relacions econòmiques, l’estructura de classes socials, la divisió social del treball, la propietat, les lleis de mercat i la generació de plusvàlues o excedents. I entenem com a reproducció les relacions entre homes i dones, els rols de gènere, la pressió demogràfica, la divisió sexual del treball o l’estructura familiar/clànica.

Quan es produeix una mutació en aquesta part sol ser molt profunda, canvia dràsticament la vida de les persones i s’anomenaria Revolució. En serien exemples: el sorgiment de l’heteropatriarcat, el neolític, l’origen del estat, el feudalisme, la revolució industrial, la revolució francesa, la revolució russa, l’abolició de l’esclavisme, el feminisme o el moviment LGBT.

Part Mítica

Es la part “inconscient”, la més profunda i invisible d’una cultura, on es troben tots els mites, rituals i tabús, les creences més arrelades, la visió del món, del temps o l’espai, la cosmologia o l’origen de l’univers. Qualsevol canvi en aquesta part suposa una transformació radical en la forma en que una cultura concep la realitat i s’anomenaria “Ruptura”.

Alguns exemples de ruptura serien: l’aparició de l’animisme xamànic al paleolític superior i els primers rituals funeraris, les primeres religions organitzades de l’antiguitat,  la romanització, l’Edicte de Milà, l’expansió de l’Islam, el Renaixement i l’Humanisme, la Il·lustració, el darwinisme o la psicoanàlisi.

Per tant, podem concloure que un petita variació dins la part mítica o estructural pot resultar molt més trascendent que una gran mutació a la superestructura. També es cert que una suma de canvis en la superestructura poden acabar comportant metamorfosis més profundes i radicals a la resta de blocs.

Doncs res! Espero que aquest post ajudi a obrir un debat sobre una necessària objectivació terminològica.

3 comentaris

  1. Em sembla molt pertinent que comentis aquestes coses i sens dubte sempre és interessant, però crec que igualment les definicions no són clares i que barreges coses. Comento algunes coses:

    La divisió inicial em sembla correcta, llevat que la part mítica, que evidentment és massa “inconscient” pel meu gust, crec que forma part de la cosmovisió: dit en termes més simples, la ideologia.
    Sens dubte l’explicació dialèctica és correcta, però jo crec que hauries d’haver posat l’èmfasi en això (bé, almenys jo l’hi posaria des del meu punt de vista). I això vol dir ressaltar els processos i les dinàmiques i la seva transcendència històrica pel que fa a la dimensió a la qual afecten. És a dir, no crec que es pugui dir de manera simple, puntual i directa que la psicoanàlisi és una ruptura, que el feminisme és una revolució o que el canvi de govern és una reforma. Del que es tracta, per tant, és d’observar holísticament el conjunt de l’estructura.
    Per aquest mateix motiu, pot ser interessant d’observar on comencen les revolucions, com se succeeixen i com poden acabar. I no entro ara a matisar les definicions de revolució, però crec que hi ha un salt enorme entre el neolític i la Revolució Russa, si els dos els definim de revolució. Precisament observar el com comencem i com se succeeixen és parar atenció al procés. Gramsci, que precisament va pretendre traslladar políticament el materialisme, va moure també el punt d’atenció: la revolució no té lloc (o si més no no comença) a l’estructura productiva, tot i que és on s’han de produir els canvis importants (evidentment: socialisme), sinó en la superestructura del pensament. D’aquí l’hegemonia.
    Comparteixo prou aquesta idea que crec que, a més, ha demostrat a la pràctica ser correcta. A partir d’aquí, jo crec que es poden reteoritzar els elements de l’estructura i la superestructura, i en part m’inspiro del que jo ulteriorment elaboro de Gramsci. Entenc que el que dóna “consistència” a la societat i són coses objectivables sobre les quals es pot actuar materialment (i per materialment cal entendre allò que té propietats efectives i no és necessàriament econòmic) són part de l’estructura, i no de la superestructura. Com ho seria, per exemple, la llei.

    A partir d’aquí, el debat per descomptat pot seguir, però jo ho deixo aquí.


    • Per fi! Estava esperant que algú entrés al debat amb un mínim de nivell! Merci!

      Evidentment estic bastant d’acord amb Gramsci, però amb matisos. Existeix una dialèctica entre estructura i superestructura. Però d’anada i tornada. Es a dir: un canvi en l’hegemonia ideològica pot acabar desenvolupant una revolució estructural, però també un canvi en l’economia pot fer canviar les idees. Per exemple: el carck del 29 i l’auge del nazisme. O la incorporació de la dona al mercat laboral als 60’s per la inflació galopant post-keynesiana i l’auge del feminsime.


  2. […] a falses promeses de Paradisos Terrenals immediats. I si algú te algún dubte sobre quina es la diferència entre Reforma, Revolució i Ruptura que llegeixi aquest article. Un Procés Constituent? Fantàstic i endavant. Però creure que un nou marc legal crearà […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: