10 Motius pels quals imputar a Artur Mas es un greu error

1.- Perquè la democràcia no pot ser cap delicte. El Govern d’Artur Mas ha estat presumptament involucrat en diverses fosques corrupteles relacionades amb comissions i adjudicacions irregulars (ITV, 3%…) i ha emprés gravíssimes retallades a l’Estat del Benestar mentre beneficiava escoles de l’Opus Dei i mútues privades. Però ha estat imputat per una anècdota irrellevant i intranscendent, sense cap conseqüència negativa legal, social, cultural o econòmica en la realitat tangible. Posar unes caixes de cartró per saber la opinió dels ciutadans no pot ser cap crim, encara que el 9N no complís amb uns mínims requisits per ser considerat veritablement democràtic. Segueixo demanant i exigint un referèndum legal i acordat com a única sortida possible i factible a aquest embolic. Es un conflicte polític i s’ha de solucionar amb acords i democràcia, mai amb tribunals, unileteralismes, amenaces o imposicions.

2.- Perquè jutjar el 9N significa donar credibilitat a la farsa del Procés. A dia d’avui el Procés es un simulacre de performance, una al·lucinació col·lectiva, l’escenificació d’un drama romàntic per fer caure la llagrimeta a les tietes enfurismades i mantindre la dreta al poder a tota costa. Portar a Mas als tribunals per teatralitzar un succedani de referèndum suposa situar aquest deliri oníric en el pla de la realitat judicial, com si realment Mas tingués la més remota intenció de provocar un trencament amb Espanya, tot això anés de debò i el 9N s’hagués produït un veritable plebiscit.

3.- Perquè augmenta els deliris de grandesa d’Artur Mas. Mas fa temps que pateix un Síndrome d’Hybris galopant, es un narcisista egòlatra que ha perdut el contacte amb la realitat i es creu l’encarnació d’un Messies Salvador que guia el poble cap a la Terra Promesa. Convoca eleccions constantment perqué necessita alimentar el seu culte a la personalitat amb l’adulació acrítica de les legions de cheer leaders processistes. Ara li han xutat una sobredosis en vena. Fantàstic. Per altre banda, tan sols recordar com d’absurd i hipòcrita es convertir Artur Mas en un màrtir de la democràcia quan ell va donar la ordre als mossos per tal que retiressin les urnes del Multireferèndum, sense que llavors s’atrevís a desobeïr cap sentencia judicial.

Mossos retirant les urnes del Multireferèndum, per ordre de Mas.

4.- Perquè alimenta el pervers victimisme processita. Tal com em va assenyalar Alfons Lopez Tena quan vaig xerrar amb ell, el Procés no té cap intenció d’arribar a la independència, simplement viu de recrear-se en la superioritat moral de la víctima. Un depravat masoquisme que experimenta un morbós plaer cada cop que la malèfica Espanya li causa algún dolor real o simbòlic. La independència tan sols es l’excusa per provocar la reacció de l’enemic, com el capote amb els braus.

5.- Perquè beneficia a Convergència en les negociacions amb la CUP. Antonio Baños ja té l’excusa perfecte per rendir-se incondicionalment, trencar el seu compromís electoral i entregar a Catalunya a la oligarquia corrupte. Difícilment Junts Pel Si renunciarà a investir a Artur Mas, després de que Mariano Rajoy hagi fet una reforma legal ad hoc per tal d’inhabilitar-lo. Seran capaços els cupaires de resistir tota la pressió dels mitjans controlats per Mas quan els acusin de còmplices del PP? Veurem. No ho tinc gens clar, però si ho aconsegueixen seré el primer en aplaudir a la CUP.

6.- Perquè, un cop més, la política social i econòmica queda toalment eclipsada pel populisme identitari. A Catalunya patim una dictadura del relat emocional per sobre del pensament racional i empíric. No hi ha lloc per que l’atur, les retallades, corrupteles, les privatitzacions, l’explotació laboral, la pobresa o la precarietat ocupin ni un trist titular. Estem passant per una de les pitjors crisis de la història del capitalisme i ens ho estem passant d’allò més bé entre poesies patriòtiques, vies catalanes i marxes de torxes. Mai s’havia vist un procés d’alienació social i col·lectiva tan brillant. Chapeau per la oligarquia. Sense el Procés veuríem als veritables Rajoy i Mas despullats, sense els seus vestits imaginaris d’Emperador, com uns tristos politiquets neoliberals i mafiosos al servei de la Troika.

7.- Perquè obliga a l’esquerra real a tornar a sortir a la foto amb els Processites. El 27S va demostrar clarament que els partidaris d’una DUI son minoria a Catalunya, però el dret a decidir compta amb un suport molt més majoritari, ja que l’esquerra real (Catalunya Si Que Es Pot) ens trobem en aquest espai fluctuant de compromís amb la democràcia però de rebuig al fonamentalisme nacionalista. En quan el “frame” polític es desplaça de l’independentisme expres al dret a decidir això obliga als líders de la única esquerra real, com Ada Colau,  a tornar a figurar en fotografies al costat de la dreta identitària. No tinc clar que això sigui gens beneficiós després de comprovar com la dreta liberal de Ciutadans ens roba, davant dels nostres nassos, l’hegemonia política de la classe obrera. Igual a Gràcia o l’Eixample ens compensa algún vot, però podem perdre el doble en mans de Ciutadans a Nou Barris.

8.- Perquè beneficia electoralment al PP. Mariano Rajoy té un greu problema de credibilitat entre l’ala dreta del seu electorat. Els sectors més ultres de les seves bases, els nostàlgics d’Aznar, li tenen jurada per la seva passivitat davant la deriva sobiranista catalana. Amb aquesta mera imputació, que de moment no deixa de ser pur postureig, calma a les feres i posa pau a les seves files en un tema molt sensible per la dreta nacionalista espanyola. I, òbviament, una victòria de Rajoy es just el que necessita el Procés per tal de seguir alimentant l’odi cap a Madrid i vendre l’irracional perjudici de que  Espanya es irreformable i que els castellanoparlants estan programats genèticament per votar partits carques i casposos.

9.- Perquè accelera un xoc de trens entre dues sobiranies legals, d’imprevisibles conseqüències. Per tots aquells que creiem en una entesa federal amb l’estat espanyol després de els eleccions generals (o més endavant), la mera possibilitat de suspendre una autonomia o d’inhabilitar un President significa normalitzar una idea perillosa. Tot i que segurament mai arribi a succeir, crea un debat tòxic i malaltís als mitjans, genera desconfiança i dificulta trobar un espai on tothom es sentí còmode per un acord satisfactori entre Catalunya i l’Estat Espanyol que posi fi per sempre a l’espiral d’odi i fanatisme nacionalista de les dues bandes.

10.- Perquè, de nou, els catalans decents i cosmopolites hem de sofrir vergonya aliena. Pocs dies després d’aguantar-nos les arcades pels 4 frikifatxes repugnants del 12 d’Octubre amb la caspa de la cabra i la legió, ara ens trobem 400 batlles, d’indrets menys poblats que la meva escala, agitant els bastons d’alcalde com si fossin les varetes màgiques de Harry Potter; la tieta d’Irene Rigau sortint a TV3 perqué li havien robat una estelada;  Mas baixant les escales del Tribunal mentre feia una salutació quasi feixista amb la mà… Quina creu!