Valoració dramàtica del 27S: Érem un sol poble.
Setembre 29, 2015
Comparació entre els resultats de L’Hospitalet i Vic
Quan ahir a les 20h es va publicar el sondeig de TV3 jo estava fent el recompte d’una urna a una escola d’un barri obrer de la meva ciutat, L’Hospitalet. El que he veien els meus ulls no quadrava amb el que sortia a la televisió. A la mesa que jo estava escrutant Ciutadans i el PSC arrasaven, Catalunya Si Que Es Pot doblava els resultats d’ICV-EUIA de 2012, el PP resistia, Junts pel Si tenia un resultat mediocre i discretet, mentre que la CUP no passava de l’anècdota irrellevant.
Que estava passant? Doncs que ahir Catalunya es va fracturar definitivament en dues meitats irreconciliables. Una va guanyar en vots i l’altre en escons. I jo em trobava a la capital del NO, d’aquell 53% de població obrera i metropolitana que s’havia llençat en mans de la dreta populista, rància i identitària de Ciutadans, per combatre a l’altre Catalunya, la rural i de classe mitja, liderada per la dreta populista, rància i identitària de Junts X Si. Son com dues meitats simètriques i antitètiques, dues dimensions paral·leles que es veuen reflexades i distorsionades en un mirall . Tinc por que amb el temps acabem amb una situació similar (salvant totes els distàncies) amb Bòsnia, quan la minoria servo-bòsnia va establir el seu propi Parlament, proclamant la independència de la independència, l’anomenada República de Srpska que va acabar en una guerra sanguinària.
L’esquerra? Doncs amb prou feies hem sobreviscut agafats en taulons de naufrag en feus irredempts del proletariat d’extraradi, mentre el Tsunami identitari s’ho enduia tot per davant. Com ja vaig anunciar, el procés es un moviment social reaccionari i contrarrevolucionari ideat per Artur Mas per acabar amb qualsevol alternativa d’esquerres al seu Poder. A ERC l’ha abduïda dissolvent-la en àcid el seu interior, mentre que a PSC i ICV-EUIA ens ha tractat de fer implosionar internament assetjant-nos als mitjans de comunicació i oferint tota mena de càrrecs i prebendes a tots els trànsfugues que s’oferien alegrement a apunyalar al seu partit.
L’única esquerra a la que fins ara ha mimat el Règim Processista, com un rebel però dòcil nebodet, es la CUP de la qual depèn ara la investidura de Mas. Son els cupaires qui han de decidir si estan disposats a suportar la campanya d’assetjament processista o be prefereixen rendir-se com ERC. La meva confiança en ells es zero i estic convençut que cediran i m’encarregaré de pressionar-los per tal que resisteixin i no ho facin. Si finalment aconsegueixen avortar el Procés els aplaudiré i tindran el meu reconeixement. Veurem
Aviso! Tampoc em val un Govern amb Lluís Llach de President “Reina Mare”, per fer la investidura més digerible a la CUP, amb Mas de Conseller en Cap amb tot el poder real.
Primers atacs processistes contra la CUP. Benvinguts al club!
En quant a Catalunya Si Que Es Pot, ja hi haurà temps per analitzar si va fallar la marca, el discurs, l’ambiguïtat o el lideratge. Si vam ser massa ICV o massa Podem, si vam ser massa espanyolistes o massa sobiranistes. Possiblement tot plegat, però el que està clar que amb tots els elements en contra, en el pitjor escenari possible per l’esquerra, possiblement ens havíem emmirallat en uns resultats excepcionals i irrepetibles de les municipals. O no. Jo estic molt content pel resultat hospitalenc que es el que em pertoca (2.000 vots més que el 2012 i 7.000 més que a les municipals). Però clar, guanyar a la Catalunya del NO significa perdre a la del SI. Es el que té la dinàmica fratricida en la que ens trobem. Estem acostumats a perdre, des de 1939, davant la oligarquia burgesa catalana, no ens ve de nou.
No hi ha esperança. Ha quedat clar un cop més que Catalunya es irreformable, la gent perdona la corrupció i les retallades neoliberals als seus líders a canvi de fervor patriòtic; el règim oligarca que domina Catalunya des del s.XIX ho seguirà fent. Tindrem un President de dretes i una lideresa de la oposició de dretes, que no deixa de ser la seva nemesis idèntica, però de l’altre banda del mirall. Mirem per un moment aquesta taula: les classes populars en els barris i ciutats més afectades per la crisi s’han llençat en mans del neoliberalisme, per pura reacció identitària. No hi ha res a fer. Game over.
Els canvis revolucionaris, de moment, només han estat possibles en alguns Ajuntaments metropolitans, que no depenen del vot conservador rural. Es possible el canvi a Espanya?. Jo crec que si. I desitjo que les eleccions generals puguem oblidar la pàrvula i mediocre guerra de banderes i debatre de política d’adults. En tot cas, aparco el debat sobre política catalana en aquest blog per una temporada… si l’actualitat em deixa!
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Arqueòleg: la meva entrada potser és més trista: http://magrinyar.blogspot.com.es/2015/09/paisatge-despres-de-la-batalla.html
Manuel Mas i Estela
677-448045
magrinyar@gmail.com
Ben bé que això de la democràcia no funciona com cal si la gent s’equivoca i vota a qui no li convé…
Crec que ja fa anys que Catalunya estava fracturada, lo únic és que per primer cop les dues parts ho han dit en veu alta.
La cara de nerviosisme que posen molts “analistes imparcials” al servei del regim quan el cap de Mas esta sobre la taula es bastant divertida. A mi em sembla que el panorama actual esta fent encara mes evident que el proces es un circ fet pero mantenir el poder i privilegis de les elits burgeses que amb l aparell de l estat parasiten la societat. Tant de bo caigui Mas, ja seria algo positiu que celebrar. Hi ha un article a voz populi “jodete Arturo ” que el va semblar divertir.
Salut i anims
Molt interessant el quadre. Significatiu el basculament entre CUP i CatSiQEPD -perdó; no he pogut resistir la tentació- en funció de la demarcació.
Fixeu-vos que on ha crescut o ha sigut alt el CSQP també ho ha sigut el C’s : llocs amb molta immigració on les teles del país veí fan campanya constantment. I aquesta campanya no te rès de social sinó només consignes patriòtiques españoles i intoxicacions periodístiques falses (així España han sigut i seran els vencedors de totes les guerres) De fet, encara tenen un efecte propagandístic més potent a España, pel que sembla, si fem cas de la posició popular que ens envien les notícies d’allà.
Jo crec que la comparació amb Serbia i Kosovo és ben encertada.
Encara que jo prefereixo l’eix social a l’eix nacional, partiré de la base que al Parlament hi ha dos grans blocs: el del indepes i el de tota la resta.
Fins ara el dels indepes tenia 74 diputats (la suma de CiU, ERC i CUP); a partir d’ara, gràcies a l’invent de l’Arturus Astutus, en tindrà 72 (la suma de JpS i CUP), i encara gràcies a la pujada espectacular de la CUP, que s’ha emportat bona part de l’electorat d’Esquerra i així compensa la caiguda en picat dels Junts i Barrejats. Per tant, no sé què poden fer en aquesta legislatura que no haguessin pogut fer en l’anterior.
L’altre gran bloc, el de la resta, es pot dividir, ara sí, en els de l’eix nacional (espanyol, of course), que seria la suma de C’s i PP, i l’eix social, que inclou PSC i CSQEP. S’ha de reconèixer que aquí els que han tingut una pujada espectacular han estat els neolerrouxistes de Ciutadans, que ha xuclat vots principalment del PP, però també una mica d’altres formacions. Sembla que el PSC té una mala salut de ferro, i és una llàstima que la coalició del Sí que es Pot no hagi complert les expectatives perquè s’ho mereixia.
Ara la incògnita serà la investidura del president, que encara no sé sap si serà el candidat número 4 o qualsevol altre que susciti un millor consens. Qui pactarà amb qui? Caldrà esperar que es constitueixi el Parlament per sortir de dubtes, però el president en funcions ho té molt pelut per repetir.
Deien des de la candidatura del JpS que aquestes serien unes eleccions plebiscitàries. Molt bé. Doncs jo me les he pres com una moció de censura, que també hi tinc dret.
Jo no tindria dubtes d’on hauria d’estar la nostra esquerra i per on s’ha equivocat a la vista d’on han anat els vots dels treballadors del cinturó en altre temps “roig”, no?
Malgrat que et preguntes (retòricament?) per quin costat ha pecat la nostra esquerra (massa sobiranista, massa poc), tu mateix et respons, penso jo. La nostra esquerra hauria d’estar, hauria d’haver estat, a l’Hospitalet, a Nou Barris -allà on ara Ciutadans ha escombrat.
I tot i així, tot i que la resposta està clara -diria, al meu entendre- seré cínic: les probabilitats que ho vegin els qui tallen el bacallà a la nostra esquerra és nul·la. Són massa anys de dogma nacionalista al cap.
Veig per exemple, l’*explicació* d’una persona que, en principi, podria no portar el llast nacional, per recent arribat, en Dante, i en canvi diu una ximpleria de l’alçada d’un campanar, possiblement perquè no pot acceptar de cap manera la realitat davant dels seus ulls: Catalunya Sí que es Pot ha fallat per “no haver estar prou participatius”. Que li ho expliqui a Ciutadans, si ells han estat res participatius. Iglesias, per la seva banda, escombra cap a casa i culpa a la “sopa de lletres”, reivindicant la marca “Podemos” com a única per al futur immediat. Rabell diu que “l’altre full de ruta [la d’en Mas] ha guanyat”.
Les dues primeres explicacions defugen la realitat. La tercera és senzillament lamentable.
I la realitat és que la nostra esquerra fa temps que es va posar en un parany sense sortida: l’acceptació del dogma nacionalista català, en contra de la seva pròpia base treballadora immigrant. I també l’altra, la del PSC, i l’espanyola globalment amb el seu suport acrític a tot nacionalisme “petit”, “oprimit” (sic) i el seu menyspreu a Espanya, la qual sols es podia anomenar com a “Estat espanyol”.
No cal plànyer-se perquè no siguem “un sol poble”. Sempre hem estat dos pobles: el dels opresors i el dels oprimits. I l’esquerra nostrada ha confós drets nacionals amb suport a burgesies nacionals i els seus projectes d’una “petita”, gran i lliure patria (aka, petit espai on fer el meu negociet).
Ja és massa tard per canviar res: com ho podrien fer-ho uns professionals de la política (Nuet: 34 anys sense haver ofici conegut), uns professors d’institut (Joan Carles Gallego) i tota la resta. Quina mena de lligam tenen aquesta gent amb els treballadors catalans? Ni classe, ni llengua. Com podem sorprendre’ns que aquests treballadors els deixin de costat, i a l’hora que veuen amenaçats els seus lligams més íntims –la seva patria, Espanya: no pas Catalunya-, els deixin de costat i votin Ciutadans?
100 % de acuerdo. El procés y la incapacidad de la izquierda catalana por librarse de las tesis nacionalistas ha dado alas a C’s. Los resultados son demoledores al respecto. Y cuanto más tumultuoso sea el viaje a Ítaca, más votos conseguirán Rivera y Arrimadas.
Quina miopia! Demostres no conèixer ben bé cap votant de C’s o parlar per referències. Fins fa poc molts dels seus votants hem estat votants del PSC-PSOE. Érem aleshores això que dius que som ara? Potser pagaria la pena deixar de banda els estereotips ideològics i apropar-se una mica més a la realitat contada pels altres.Et sorprendrà el resultat, creu-me.
Conec al cap de llista de Ciutadans de la meva ciutat, que té 19 finques a Albacete, 21 pisos i 650.000 euros al banc, segons la declaració de bens que ha fet l’Ajuntament. Els seus votants son proletaris no qualificats, però els dirigents son la dreta de sempre. Es el que té quan es vota en funció de la bandera i no de la classe.
Vagi per endavant que nego el fet que Catalunya estigui fraccionada. La divergència de resultats que observes per la part nacional s’observa altres vegades per l’eix esquerra-dreta, però això no fracciona la societat. La societat la fracciona l’aparheid tribal que moltes vegades defenses. Però crec que per la part del SÍ i els seus líders, molts no en tenim prou de gent a favor del Sí. Ni ara ni mai. Us hi volem a tots. De fet, volem tanta gent al projecte que també hi volem el NO practicant, encara que no deixi de ser NO. Estem fent un país per tothom.
Benvolgut Arqueòleg, si les coses estan com estan és únicament per voluntat vostra, i de ningú més. De ningú més.
Per no perdre escons, els heu perdut tots. Haguessiu pogut presentar-vos en dos llistes, CatSQEPSí i CatSQEPNo, com han fet tots els altres, i ara formar grup conjunt.
Però el més trist és que mentre et llepes les ferides, teniu a l’abast implementar el vostre programa. I dubto que ho feu. I és trist. En comptes d’amagar-vos darrera la CUP i queixar-vos de com la manipulen, poseu-vos a l’alçada de les vostres circumstancies. Poseu-vos al costat de la CUP i doneu-los suport.
Si de veritat no voleu un poble atrinxerat, sortiu i dieu ben alt que podeu estudiar donar suport a un presidenciable de consens de la llista de JxSí. Així. Ben clar.
Ho teniu tot a guanyar. No podeu perdre. Si JxSí és el que diu que és, posarà a dirigir el país algú més proper als vostres postulats i tindreu el tipus de president que deieu que volieu tenir. Si es posen forts amb Mas us hauran donat la raó. Sempre guanyeu.
Però si resteu callats, com fins ara, només queixant-vos, llavors la realitat serà com dieu que no voleu que sigui.
És això el que voleu? Jo en tinc els meus dubtes.
http://esfuerzoyservicio.blogspot.com.es/2015/09/en-cataluna-espana-contra-espana.html
Com a perspectiva et pot interessar. Gràcies per la teva feina, les píndoles vermelles i l’humor són molt necessaris.
Al nou pais hem de bastir un sistema d ajut psiquiatric de primer nivell. No podem deixar a ningú enrera!
Catalunya mai ha estat un sol poble, hi ha una Catalunya catalana, representada per Vic, i una Catalunya espanyolitzada de la qual el teu poble n’és un exemple. Aquestes dues Catalunyes s’han hagut de tolerar per força, però el conflicte latent hi és, i el fet que barris suposadament progressistes votin en clau etnicista nacionalista espanyola, ho demostra.
El nivell d’odi racista que supura el teu comentari evidencia fins a quin punt l’ultranacionalisme català es una versió nostrada del feixisme.
Per no nacionalistes els espanyols, que volen imposar la seva identitat nacional tan si com no. Els ciudadanos i els peperos no són gens nacionalistes, ni racistes. En canvi els catalans tan ens fa d’on vinguin les persones, només volem que puguem decidir si som un estat independent o no, molt feixistes, som, si.
xdddd Quant llepaculs de Mas. Patetic, con es por mirar al mirall un sent tanto descaradament la puteta de Mas/el regim?
ugh, sorry pel corrector :S
Una pregunta, si ni tan sols Syriza ha pogut evitar haver de baixar les pensions i fer retallades salvatges com representa que ho podria fer un govern de la generalitat (sigui del partit que sigui)? Crec que per desgràcia aquestes decisions es prenen molt lluny de la Plaça Sant Jaume o del parc de la Ciutadella… Gràcies i segueix publicant , que sempre són posts interessants
L’hospitalet és un cau de dropos que volen viure de les subvencions com els seus cosins d’extremadura
Pues si no fuera por Hospitalet, Barcelona y el área metropolitana, la Cataluña profunda que se pasa todo el día lamiéndole las botas a Mas (gran exterminador de los servicios sociales y la sanidad pública) no tendría ni para poner tornillos a los tractores. Así que un poco de respeto.
Y, por cierto, con ese estnicismo xenófobo que os gastáis, sólo conseguís que C’s crezca más y más. Vosotros mismos.
Aquí el que viu de subvencions es l exercit de llepaculs d en Mas.
Tú debes ser del barrio burgués el qual no funcionaria (administración, tiendas de barrio, tiendas de multinacionales, bares, tenderos, limpieza, etc) sin gente como la de Hospitalet o barrios más humildes donde trabajan de sol sol por 900€ o menos, mientras los residentes de ese barrio cobran de 1800€ para arriba por rascarse las pelotas en la silla de una oficina trabajando 2h de las 8h reales
Creo que son demagogia barata (pero muy bien implantada) dos cosas (y que son fundamentalmente falsas):
primero:que Mas es el moto de la independencia: FALSO los catalanes somos independentistas poque queremos recuperar nuestro país y por que tememos que despues de tantas derrotas ahora los españoles consigan eliminarlo de la faza de la tiera para siempre. Es MAs o cualquier persona que aún que sea aparentemente proponga salvaciones que será arropado por todos, por imperiosa necesidad.
segundo: que las inquietudes de los catalanes son xenofobas (contra los inmigrantes españoles) FALSO (salvo contados imbéciles catalanes exalatados) Xenofobia significa desprecio o rechazo y sinceramente ningun español en Cataluña puede certificar haberlos sufrido. (otra cosa es que bastantes españoles en Cataluña se toman a pecho el defender personalmente la subyugacion que nos tiene sometidos España y claro: esta postura crea rechazo…pero no a las personas que son exactamente iguales a los catalanes…(quizas algo más morenos y morenas algunos/as, y más guapos/as)
Hombre, cuando se intenta rebatir una supuesta demagogia es importante argumentar y no sacar brillo al argumentario demagogo. Respondiendo a lo que dices:
1) La prueba definitiva de que Mas es el motor de la independencia es el acoso que está recibiendo la CUP para aceptarlo como presidente. Es una imposición propia de regímenes totalitarios y que se basa en el cinismo de una supuesta “negociación”. Y sobre lo de la imperiosa necesidad de sobrevivir al imperialismo español… Pues qué decir: pura falacia. Cuando el franquismo campaba a sus anchas estaban todos los supuestos héroes de la indepedencia lamiéndole las botas. De hecho, la burguesía catalana fue la mejor colaboracionista en la imposición del Régimen.
2) La xenofobia es tan evidente en Cataluña que sólo debes leer la prensa internacional para percatarte de cómo se ve el independentismo después del 27-S. No es muy halagador, la verdad. Sobre la subyugación, otra tergiversación. No hay subyugación alguna porque muchos catalanes tienen como patria España y la aman voluntariamente. Más bien sienten indeferencia, miedo u odio por el etnicismo nacionalista catalán, que lo trata como seres inferiores, víctimas de una asfixia social y una imposición simbólica que tiene como resultado una reafirmación españolista que ya ha empezado a escenificarse en datos con el aumentro de C’s.
Me parece apreciar que Vd debe ser español, por la florida retorica de lenguaje que posee, que yo no disfruto.
“la imperiosa necesidad de sobrevivir al imperialismo español” no hace referencia solamente a la planeada tarea de aniquilacion de Catalunya que emprendio Franco con la victoria de su guerra….me refiero igualmente a la aniquilacion continuada y eficaz practicada por el poder español durante siglos: duque de Olivares ..Carlos V…Felipe V + los borbones…Primo de Rivera…Largo Caballero …Azaña…Negrin…Calvo Sotelo…Fraga…F. Gonzalez … Aznar….
Por otra parte…la supuesta xenofobia de los catalanes contra los españoles residentes en Cataluña ..deberia poder probarse de alguna manera concreta ….por que si no es asi entonces es una acusacion gratuita e hiriente.
Que haya muchos españoles en Cataluña que tengan como patria España no es nada estraño: el patriotismo español es muy tradicional y muy fuerte y es raro encontrar españoles fuera de España que se hayan llegado a desprender del patriotismo
[…] ideat per Artur Mas per acabar amb qualsevol alternativa d’esquerres al seu Poder. “Valoració dramàtica del 27S: Érem un sol poble” (Reflexions d’un arqueoleg glamurós, 29 de setembre de […]
Excelente artículo, arqueòleg. Análisis muy ajustado del resultado de las elecciones, pronóstico francamente pesimista, pero creo que no hay para menos. Adelante, eres un sutilísimo observador de la realidad política. No dejes de opinar sobre Cataluña, porque hay tela que cortar y será así durante mucho tiempo, desgraciadamente. No puede faltar tu opinión en estos momentos tan confusos. Afectuosamente nvs
Muchas grácias por tus ánimos!
Un sol poble?
http://cat.elpais.com/cat/2015/10/05/opinion/1444064963_257068.html
El més divertit de tot plegat, és com per posar un exemple, Nou Barris, un barri que se suposava popular i progressista, de treballadors, que va votar la Colau a les municipals, en aquestes eleccions hagi acabat votant un partit neofalangista i ultraliberal amb propostes en contra de la classe treballadora com ciudadanos.
Els habitants d’aquest barri en realitat no són progressistes, com ens han volgut vendre alguns, si no que per sobre de tot són nacionalistes espanyols, i voten un partit reaccionari, neolerruxista i que es pensen que els garanteix millor la unitat del seu estat espanyol. S’ha de ser curt de gambals per ser treballador i votar partits de dretes neoliberals.
O bé s’ha de ser curt de gambals pretenent ser un partit d’esquerres i alhora nacionalista català -en contra dels interessos de la teva classe treballadora-, com han estat els partits d’esquerres a Catalunya. Tal faràs, tal trobaràs.
No sé, jo ni soc fill de papà, ni soc botiguer, ni soc nacionalista. El què si que faré serà defensar fins al final els serveis públics universals i gratuïts (gestionats públicament per gent competent), i penso que la única forma de fer-ho és mitjançant un estat independent, una república Catalana.
No sé perquè la defensa del que dius pot ser duta a terme millor en una suposada república catalana independent. Si els comptes no em fallen, des de 1977 cap aquí, Catalunya ha tingut més anys de govern de dretes (CiU) que no pas Espanya (PP). No és que els anys de govern del PSOE siguin res de l’altre dijous, però tampoc els del tripartit nostrat fan gaire patxoca… Per tant, estem en una regió (ho dic amb tota la intenció, però, com que tu no ets nacionalista no t’ofendrà), Catalunya, més de dretes que no el conjunt del país, España. M’equivoco? Llavors voler independitzar-se en una regió més dretosa per dur a terme una política d’esquerres sembla com pegar-se un tret al peu, diria jo.
Si, és clar, segur que el nou govern espanyol de PP-Ciudadanos garantirà els serveis públics, i respectarà la llengua i cultura catalanes.
En fi, davant al oportunitat de construir un nou país, vosaltres preferiu quedar-vos a l’espanya del PPSOEC’s.
Bona nit i bona sort.
Per a Josep: sí, és clar. Segur que el nou govern català de CDC-ERC garantirà els serveis públics (com la medecina que el president de la patronal d’hospital privats catalans i conseller de sanitat s’està venent) i respectarà la llengua i cultura dels castellanoparlants a Catalunya (poc més o menys com fins ara, vaja: exclosa de l’ensenyament).
En fi, el que és nacionalista català, és nacionalista català, per molt que digui el contrari. I un govern de dretes, però *català*, li sembla millor que un govern de dretes espanyol. Ves a saber perquè: contra gustos no hay dispustas, ja ho diuen.
Bona nit i més sort per a l’esquerra *nacional* catalana -tan desnortada que ni sap que és nacionalista, ni sap que és còmplice de la mateixa dreta de la què diu voler fugir.
Des del meu punt de vista, s’ha sobreanalitzat aquest èxit de C’s i el consegüent fracàs de CSQEP. La raó és un element poc important a l’hora de decidir el sentit de vot, i més en aquestes eleccions en les quals els sentiments nacionalistes en un sentit o altre han influit més que qualsevol altra cosa.
Però no només aquesta polarització ha fet pagar un preu car a CSQEP, la tria de candidat ha estat pèssima. A Barcelona es va optar per una candidata mediàtica, que va ser capaç d’originar un clima positiu, de regeneració. A les catalanes aquest paper l’ha jugat C’s, amb una xica guapa, jove com a cap de llista, i un noi ben plantat a Madrid. Suma-li també la participació de bona part de l’abstencionsime, que sol ser més conservador i poc polititzat, i ja en tenim l’explicació.
Sobre la divisió de Catalunya en dos blocs ètnics, ja se sabia des de fa temps. No crec que sigui res nou.
Este comentario va para Joan, ya que no puedo responder directamente a su mensaje.
1) Soy catalán y, por propia definición, español. Eso sí, no soy ni catalanista ni españolista.
2) Me alegra que no rebatas que Mas es el motor del procés. Eso demuestra que tengo razón. Ya se sabe, “quien calla, otorga”.
3) Esa obsesión por entender toda la historia de la humanidad a partir de un supuesto agravio a Cataluña debería superarse. Es un revisionismo peligroso que poco tiene que ver con los hechos históricos reales. Hablar de “nación” en época del Conde Duque de Olivares o para narrar los hechos de 1714 es para echarse a reír. Ese concepto se inicia después de la Revolución Francesa y, ni siquiera, sería la acepción de “nación” que recoge el nacionalismo catalán (ni el español), que más bien se mira en el romanticismo alemán.
4) La Guerra Civil no fue una guerra contra Cataluña, fue una guerra entre españoles. Y es un insulto a la memoria de tantas personas que lucharon contra el alzamiento que todo se reduzca al agravio catalán (cuando, insisto, no hubo mejor aliado para Franco que la burguesía catalana)
5) Insultos y xenofobia del nacionalismo catalán contra todo aquel que no comulga con sus ideas los tienes en varios comentarios de esta misma web. Y twitter lo tienes a reventar sobre el asunto. Rasca un poco y verás que tengo razón.