h1

Perquè no existeix una Cultura Crítica a Catalunya?

Juliol 22, 2015
### Tricentenari

El Tricentenari, la mediocritat subvencionada per afinitat al poder.

Darrerament he tingut l’oportunitat de devorar dues genials obres que reflexionen sobre la relació entre Estat i Cultura a Espanya als darrers 50 anys: “El Cura y los Mandarines“, on Gregorio Morán ens explica detallada i minuciosament com la dictadura franquista controlava el món cultural, així com “Federico Sanchez de despide de ustedes” on Jorge Semprún ens convida a viatjar per les seves memòries dels tres anys en els que va ser el Ministre de Cultura de Felipe Gonzalez.

Ambdós autors m’han dut a plantejar-me fins a quin punt una dependència excessiva de les subvencions per part de l’administració pública pot acabar emmordassant qualsevol esperit crític amb el poder, creant una casta de paràsits mediocres aduladors del Govern de torn i drogodependents dels pressupostos públics que no sobreviurien ni un minut en un mercat lliure pels seus propis mèrits. Malauradament crec que es just el que està passant a Catalunya.

Les classes dominants han utilitzat sempre la cultura per conquerir l’hegemonia del seu discurs, fent veure així que els seus interessos oligàrquics son els de tota la societat en general. A Catalunya escoltar algun destacat actor, editor, cineasta, músic, escriptor, periodista, fotògraf, artista plàstic o museòleg no histèricament entusiasta amb el Règim Convergent es tan excepcional com veure passar el Cometa Halley. L’altre dia llegia una entrevista al director de teatre Josep Maria Pou, on es distanciava lleugerament del relat oficial de Convergència. L’any passat va ser Raimon;  ja hem complert, doncs, la quota de pensament crític fins l’any vinent.

Quan vaig publicar el meu llibre “Patrimonicidi”, on realitzo una ferma i contundent crítica a la gestió de l’arqueologia per part de la Generalitat de Catalunya dels darrers 30 anys, vaig ser convidat a diversos mitjans de comunicació locals, així com a la SER i se’n va fer referència El País. Ni una paraula a cap mitjà públic o subvencionat per la Generalitat. Per molt que l’Editorial els Llums enviés exemplars gratuïts a RAC1, el diari Ara, Catalunya Radio o Sapiens tan sols obtenia un esfereïdor silenci com a resposta. Al menys em podrien haver criticat! Però difícilment haurien trobat arguments per justificar la destrucció massiva i sense control de jaciments al servei de constructores que financen al partit  actualment al Govern.

Si bé la censura no existeix, com a la dictadura, s’ha creat una endogàmia mediàtica i cultural on qualsevol  espurna crítica amb el discurs oficial simplement es condemnada a l’ostracisme absolut. Per si fos poc jo vaig tenir la gosadia de posar el dit a la nafra en el moment menys oportú: explicar amb pels i senyals quins interessos especuladors s’amagaven darrera la museïtzació del Mercat del Born, en plena celebració del Tricentenari.

De fet, el Tricentenari es la màxima expressió de la mediocritat subvencionada segons l’afinitat al poder: qualsevol activitat cultural, lúdica o folklòrica realitzada a Catalunya durant 2014 havia d’estar relacionada, en major o menor mesura, amb la conmemoració d’una Guerra que, en la meva opinió, va ser un mer conflicte dinàstic espanyol que va enfrontar els interessos econòmics de l’aristocràcia feudal i la burgesia mercantil. En canvi el Govern de Mas ho va interpretar com un conflicte ètnic i nacional, esdevenint la major apologia de l’Antic Règim que s’ha realitzat des del final de les Guerres Carlines. Fins i tot el festival LGBT Circuit va fer activitats del Tricentenari per tal de xarrupar de la mamella pública! Una milionada gastada en el pitjor moment de la crisi, dirigida per humoristes tan limitats intel·lectualment com Mikimoto i Toni Soler, aquest darrer autor del patètic i lamentable  llibre “Història de Catalunya, modèstia a part“, ple d’errades garrafals i amb un nivell de nens de primaria. Per si fos poc, el Museu del Born està dirigit per un venedor d’assegurances, Quim Torra, sense cap mena d’experiència relacionada amb arqueologia i museus, i una llarga trajectòria de declaracions racistes i xenòfobes a les xarxes socials.

Durant el tardo-franquisme i als primers anys de pujolisme, hi va haver una certa cultura crítica i lliure: On son avui aquells Terenci Moix o Vazquez Montalban? Perquè a Catalunya no hem tingut un massiu rock combatiu i crític com a Euskadi amb Negu Gorriak o Sociedad Alkholica i ens hem hagut de conformar amb subvencionats Sau, Pets, Sopa de Cabra, Gossos i la resta de nyonyeries cursis sense substància?

Al menys durant l’alcaldia de Maragall varem tenir un contrapunt cosmopolita i avantguardista al folklore friki pujolista per part de l’Ajuntament, tot i que el seu autor, Ferran Mascarell, s’ha acabat venent a l’identitarisme del Règim, passant de fer el CCCB al Tricentenari, com un Romeva qualsevol. Espero que Ada Colau es posi quan abans amb aquest tema, tot i que entenc que ara mateix no sigui la prioritat urgent, però es quelcom que s’haurà d’afrontar amb la mateixa valentia i determinació que els desnonaments, per exemple aturant l’aberració “Museu de la Identitat Catalana” a Montjuïc que pretenia fer Xavier Trias.

I millor no parlo del Tripartit, doncs Montilla va tindre la meravellosa idea d’entregar Cultura a ERC, on el Conseller Tresserras es va dedicar bàsicament a muntar l‘entramat clientelar de productores i premsa subvencionada al voltant d’ERC. Tema sobre el que no em puc estendre en detalls ja que, com recordareu, un dels implicats em va amenaçar en dur-me als tribunals per furgar en les subvencions que rebia. Una cosa molt sana i democràtica, si.

I així podria seguir amb exemples i exemples fins a escriure un segon volum de “Patrimonicidi”.

Com a marxista, no soc favorable de deixar la Cultura en mans només del lliure mercat, en absolut. Però es evident que calen mecanismes de transparència i control sobre les subvencions, amb uns criteris objectius i apolítics que premiïn la qualitat i no la obediència, que no censurin la crítica, sinó que facilitin una llibertat d’expressió que es on radica l’essència de la creativitat. Llavors si que tindrem una Catalunya lliure!

64 comentaris

  1. Que bien escribes y cuanta razón tienes!!


  2. Fantàstic! Cada dia sóc més fan teva… Salut i cultura!


  3. Roger, you’re my favourite. Aquestes vacances he promès en tots els tons començar el blog que tinc preparat des de fa temps… a veure… Seguim batallant!


  4. I no podria ser que els mitjans no haguessin parlat del teu llibre perquè simplement fos dolent? Tu saps quants llibres s’editen o autoediten en un sol any a Catalunya? Representa que si no parlen de tots a TV3 ja vol dir que hi ha una pèrfida censura nacionalista?


    • Evidentment es una possibilitat. Però quina casualitat que els únics mitjans que en van parlar (i van ser uns quans) son els únics que no reben subvencions del Govern. Curiós, si més no


      • Lamento trencar el teu esquema argumental, però “El País” també és un mitjà subvencionat per la Generalitat. Concretament entre el 2014 i el 2015 ha rebut més d’un milió d’euros.


  5. Per ser just cal dir que el teu llibre es venia al Centre Cultural El Born. Ara no sé si encara hi és, però em vaig quedar amb ganes de comprar-l’ho en el seu moment. Ho hauré de fer !


  6. Vacuna contra l`asfixia ideologica. Gràcies.


  7. A un colonitzador no l’importarà mai l’opinió del colonitzat. És superior. Depreda, impunement, la personalitat del colonitzat. Ell és un ciutadà; nosaltres, uns rústics pobladors. Ell té pàtria; nosaltres, territori. Ell i els seus han fet història i l’escriuen; nosaltres, tan sols tenim mites i llegendes. Ell consumeix cultura; nosaltres, folklore. Ell parla una llengua universal; nosaltres un dialecte trossejat que no serveix per res. Ell té drets, nosaltres tenim deures. Ell té herois, nosaltres guerrillers. Ell defensa principis i valors; nosaltres ignorem l’ètica i l’educació. Ell descendeix dels borbons; nosaltres, de pagesos. Ell legisla normes importants per a la seva “unidad de destino en lo universal”; nosaltres només sabem violar-les i incomplir-les. Ell és un món de somriures d’educació noble; nosaltres, uns desagraïts i malhumorats. Ell porta la llum del coneixement; nosaltres, vivim en les tenebres. Ell té dret a existir per sempre; nosaltres, amb sort sobreviurem. Ell parla de fets; nosaltres, som uns “tontos”, com va dir Lenin. Lenin!, precisament, en boca d’un insigne membre de la noblesa borbònica. Tot s’hi val. I per què, tot s’hi val? Doncs perquè en definitiva, ell és un home civilitzat, el novè baró de Carlet; i nosaltres: tot just una tribu colonitzada i en tràmits de dissolució..


    • No sé de que parles ni que té a veure amb l’artícle. La única colònia que conec es Chanel nº4


  8. Crec que ets molt injust i que et crec al cim d’una torre d’ivori. “Conficte dinàstic” i et quedes tan ample. No estarà informat del genocici o extermini de Xàtiva, veritat que no? Jo sóc d’allí. El primer Borbó, net del Rei Sol que, com tots sabem era molt autocrític, era rei del “la glòria o gracia de déu, o siga un progre en comparació als “etnocèntrics” de la meua terra. Felip V era tan progre que va exterminar a més de 90 % de la població de Xàtiva perquè com que era una simple discussió de “successió de corones” els meus paisans van lluitar casa per cas i home per home i no es reteren mai de la vida. El paio va dir que “no hay árboles suficientes para colar a tantos traidores” – amb accent francés clar. Així que -després d’afusellar a milers de persones i / o penjar-les va avançar-se el genocidi armeni. Feu una deportació massiva cap a la Manxa – a Turkia va ser per Anatòlia – mentre matava o moria la gent de totes les edats i sexes. Després va manar salar la ciutat i li posà de nom el “cosmopolita” San Felipe” en honor a ell mateix, que era molt “crític”. La ciutat tradar SEGLES arecuperar la seua població de principis del XVIII. Segur que Alfredo Landa o semblant sabia fer una bona paròdia “matando a gorrazos a tanrto catalanufo”. Els supervivents valencians anaren s defensar Catalunya dirigits per Basset. Després de 1714, Basset va ser empresonat pera sempre en la “crítica” i “no ètnica” presó de Segovia.

    I encara hi ha més. El super crític i marxista no subvencionat PP valenciano-español va prohibir-nos a un senyor de Xàtiva molt ètnic, encara que marxista i nacionalista anomenat Raimon. Jo fa 25 ó 30 anys que no l’he vist cantar en directe perquè estava censurat, vetat i amaneçat. Menys burletes amb la paraula “ètnic” referida a allò català perquè n’abuses. La reua parauleta favorita, no, en són dos “cosmolpolita” i ètnic” ja li les vam sentir dir a la filla de Punset que ha vingut ací per folrar-se i s’ha fotut perquè Ximo Puig no ha volgut pactar amb ella, sinó amb Compromís, que són nacionalites perillosos segons aquesta senyora que no sap ni sumar – creu que 30-30-30 fan 100. Doncs bé, sembla que imitant-te però en castellà- que es més “cosmopolitan” arribar a tractar-nos d'”aldeanos” per voler fer les classes en valencians. Mira algun youtube i la sentirà. El valenciano es una lengua aldeana que pretende que los niños no aprendan ni ESPAÑOl – cridant – que no “castellano” que solo lo dicen los nacionalistas agresivos e inglés que, bla, bla, bla… Sinzerament, entra ella, de Ciudadanos i ti , no trobe massa diferències. Tots hem de nàixer a Washington i que papi Punset ens pague uns estudis de luxe en terres anglosaxones i casar-se amb auna francesa per aprendre millor el francé, i cagar-se en el valencià-català després de menjar-se una ·cosmipolitan” hamburger.
    Solament li fala a esta portar-se el casc no d’arqueòloga, sino de la immobiliària que té en la Marina aprofitant que el PP li na donar la regidoria d’urbanisme perquè li faltava un poc per obtenir la majoria.

    i sobre TV3, ací el PP ens la va tallar, igual que Canal 9. Jo la veig per Internet. No sé si haurà mirat altres teles, perô la catalana és la millor i més independent de totes com una BBC en català. Compara o vorà. Segur que mai no vas veure ni Canal 9-PP ni Tele Madri -pp.

    Una cosa és segura. Els anticatalanistes més rabiosos són catalans. Comprovat. Alejo/Aleix Vidal, Albert Rivera, un grapat de periodistes de les TDT fatxes que no sé com es diuen, alguna web com ara “Dolçacatalunya”, etc. Això sense esmentar als neonazis que tenia a Barcelona que calle per motius de seguretat.

    Quan arribí ací, opensava que això era una altra cosa per deformació vaklenciana. Al meu país els fatxes parlen castellà. El fet de parlar català implica ser progressita, d’esquerres, nacionalista, ecolif gista, etc. Que et digues “marxista” no canvia res. Jo sí soc marxists i no m’agrada el que dius. De “marxistes” falsos hi ha a cabassos com ara Javier Nart o Nasd – no ho sé – i la pasta que té a Suïssa o el mateix Eduardo /Eduard Punset militant amb carner i neoloberal ja fa anys.

    El teu abús de la paraula “ètnic”, “ètnia” resulta cridaner. Ja me la digueres una volta. Pareix que tu tingues la patent de “Cosmopolitan” i la rets siga “ètnia”. Fas con la filla de Punset, molt pobre però que porta les filles a escoles estrangeres l’elite que costen molts calés. Ella encara és més burra i ho deixa en “aldea”, que serà aquella on va son pare a fer-se la permament.

    Catalunya s’independitzarà, t’agrade o no. I això no està renyit amb el marxisme. Recorda Gillo Pontecorvo i “La batalla d’Arger.” Agafa LKenin i “Imperialisme, darrera fasse del capitalisme”, “Classe obrera i qüestió nacional” Marqués…

    Adéu siau des de la meua aldea ètnica que no canvie per res.

    PD. La CUP no és de dretes.


    • De Raimón tambè parlo a l’artícle. No se si entre tant perjudici i rancunia has encertat a llegir-ho…


      • T’has passat, guapo. “No se si entre tant perjudici i rancunia “. Això és un desplant de molt mala educació. Es nota que no pots evitar-ho. Possiblement la “rancúnia” forme part de tu, no de mi. Una lliçó, no és el mateix “perjudici” QUE “PREJUDICI”. evidentment volies referir-te a la segona cosa, i t’enganyes jo no en tinc, de prejudicis. El que no vaig a fer és aguantar-te ni un segon més. Mai se m’ha ocorregut faltar-li el respecte a ningú, sobretot si visita el meu bloc. Fins mai de la vida.


    • Pareixes una mica exaltat, no?

      A Xàtiva no hi va haver cap extermini o genocidi, la població va eixir de la ciutat i després el rei Felip la va cremar i salar. No va tardar ”segles” en tornar a ser una ciutat gran, entorn del 1780 ja estava quasi igual. El que va soterrar a la ciutat econòmicament fou que el Camí Reial de Madrid a València deixà de passar per a prop de Xàtiva a finals del XVIII i en 1830 la indústria tèxtil va caure.

      I és graciós el canvi de mentalitat amb la història, per què la ciutat de Xàtiva fou igualment assetjada i conquerida pel rei Jaume I, que a més va expulsar a més de la meitat de la població de la ciutat. Però que passa, com eren moros no importa, era la ”reconquista” i estaven envaint ”el nostre territori”. Deu beneïsca el rei en Jaume! Sembla igual de ranci que l’Aznar disfressant-se del Cid per a després envair Iraq. Molt marxisme però poca coherència xDD

      PD: Carolina Punset no va dir que parlar català fos de ”aldeanos” sinó que la immersió lingüística tornava a la gent a l’aldea. Pots estar o no d’acord -jo no ho estic- però una mica de rigorositat mai ve mal. Besets.


      • Evidentment Jaume I va conquistar la ciutat al àrabs, qui ho nega, però és que els valencians actual venim d’aquesta conquesta on mor gent com en totes. Sobre Xàtiva ara et busque el nom que va rebre el que va fer el Borbó. Sobre la Punset, una cosa és la literalitat i una altra el que diu entre línies i repeteix en determinades entrevistes a les teles fatxes. Tampoc em sembla que has escoltat com està educant a les filles: escoles elitistes (Francesa, Europea) on el “valencià” està per davall del betum. Ella ens va insultar als valencians, o no? Penses que sóc l’únic en sentir-me insultat per ella. Mira per Internet. De pas t’informes de la immobiliària sent regidora d’Urnanisme i de moltes altres coses. Carolina go home.

        Quasi tota la població de Xàtiva va ser exterminada. Ara et busque la paraula “tècnica”. Sabies que als de Xàtiva els diuen .”·socarrats”? En altres ocasions Xàtiva va ser atacada per Castella. Sabies que Alfonso X el Sabio va intentar-ho? Era gendre de Jaume I, qui li regalà el regner moro de Múrcia que no va poder mantenir ocupat.


        • Els valencians venim de la conquesta de Jaume I???????? Seràs tu, per què jo crec que la mobilitat poblacional ha barrejat ben bé els meus ”gens”. I tant que millor, no sóc cap integrista religiós com els cristians medievals.

          Jo, personalment, no em vaig sentir insultat per Punset, i no m’interessa molt les coses que faca o diga, per què no tinc intenció de votar-la. Sé que hi ha hagut gent que s’ha ofés, però això és una utilització partidista de les seues paraules, cada u amb la seua llibertat personal.

          Clar que sé que els diuen els socarrats, però tot això és una tradició inventada, com totes. El famós quadre d’en Felip V no es va girar fins als anys 40. I la majoria de cançons provenen de l’antifranquisme.

          Em pareix molt bé que Xàtiva fos atacada per Alfonso X, Jaume o Felip, no són coses que em perjudiquen ni de prop ni de lluny.


          • No val la pena ni llegir-ho. A Madris saben perfectament que l’actual Comunitat Valenciana prové de l’Antic Regne de València conquistat per Jaume I al que poc després s’hi va afegir les terres al sud de la línie Bussot-Viar. A més en el XIX, Requena-Utiel s’afegí a la província de València , i Villena, a la d’Alacant. Això és elemental i indiscutible.


      • https://ca.wikipedia.org/wiki/X%C3%A0tiva

        Mira l’estadísticaistica de la població de Xàtiva. 1707… 12.000 h, extermini… 400. Va recuperar-se a final de segle, quasi un segle després. Eixe l’error no “segles” sinó “quasi un segle”. Va ser el primer cas d’aquesta magnitud en l’època. Les batalles solien tenir lloc en el “camp de batalla” no dins d’una població. Assassinar xiquets, dones i vells – que és el que feu el borbó – estava en contra del honor militar.


      • Llig això: “VALENCIA. Ocurrió hoy hace 307 años. Fue un 19 de junio de 1707. “La destrucción de Xàtiva fue una catástrofe”, relata el escritor valenciano Juan Ramón Barat. “Los soldados borbónicos, al mando del comandante Claude Lasier, caballero D´Ansfeld, apodado El Carnicero por sus propios hombres, entraron en la ciudad con ánimo de devastarla. Y a fe que lo consiguieron. Entraban en iglesias, palacios, hogares… bayoneta en mano, degollando sin piedad, cortando cabezas y abriendo en canal a los setabenses, fueran niños, ancianos, mujeres, hombres. Daba igual. No contentos, cuando acabaron con casi todos los habitantes, quemaron las iglesias con algunos supervivientes dentro. Es decir, no dejaron ni las hierbas. Y para colmo, a Xàtiva le quitaron hasta el nombre, porque pasó a llamarse Ciudad de San Felipe, en honor al borbón causante de aquella masacre”, narra.”

        http://www.valenciaplaza.com/ver/133770/por-que-se-sigue-odiando-a-felipe-v.html

        Tu mateix li poses nom al que va passar allí. 12.000 persones en aquella època era una enormitat.


        • Home, les paraules d’un escritor no són l’argument irrefutable de la vida.

          Però sí, és probable que Felip V inventara la guerra biològica també. Tot per a castigar la segona ciutat del regne.


      • Ah… jo no estic “exaltat”, això sí, en cas que ho estiguera no tens el meu consentiment per a dir-ho. Que et quede clar.

        Sobre Xàtiva, la historiografia parala de “extermini”

        https://ca.wikipedia.org/wiki/Extermini_de_X%C3%A0tiva

        Si no t’agrada perquè està en valencià i li poses pegues també hi és altres llengües.

        I no negues les evidències. El que feren els francocastellans a Xàtiva va ser una barbaritat.


        • Home, tot el que passa a una guerra és barbaritat, però pense que més barbaritat és l’article de la Viquipèdia, que té de fonts un enllaç trencat al Levante.

          Sí, em molesta molt llegir en valencià, per això t’estic escrivint en hebreu antic.


          • Per mi, no et molestes. El que pugues dir ja m’ho sé de memòria i a més no m’agrada el to que fas servir i no ho pense tolerar. Quan jo comente alguna cosa en un altre bloc encara que discrepe procure ser educat i si és possible, cordial.

            No cal ser nacionalista per reconéixer el que va passar a Xàtiva com el que va passar a Guernica. D’això se’n diu “revisionisme” i és típic de l’extrema dreta.


      • Incoherència? Ja em diràs on. Que jo sàpiga mai m’he manifestat a favor de cap guerra, ocupació, deportació, etc. Si parle de Jaume I, que és el nostre rei fundador, el dels valencians actuals, hauré de parlar de la conquista de València, no et sembla. Són els fets i no sé què pinta ací el marxisme. En la ment del rei no hi era, una altra cosa és que es puguen explicar els fets històrics seguint el mètode d’anàlisis marxista, que clar que es pot.


        • Incoherència en considerar un rei medieval conqueridor que no té res a veure amb nosaltres com ”fundador” i que un rei igualment conqueridor del XVIII no el consideres fundador.

          Ni l’Estat borbònic del XVIII ni l’estat medieval del XIII tenen res a veure amb la democràcia actual, però ja sé que la disneyficació de l’Antic Règim i sobretot dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó (prescindint d’Aragó) és l’únic requisit perquè et donen el carnet de ”bon català”. No he de dir res més. Que tinga una bona vesprada.


          • “En contra de lo que se ha lanzado la gente a decir, Carolina Punset no dijo que hablar valenciano nos hacía aldeanos, sino que una educación monolingüe nos devuelve a la aldea, enmarcándose este discurso en las propuestas de trilingüismo escolar que defiende C’s.”

            En ESPAÑOL, estupend, senyor valencià. Mira, no sé si en alguna ocasió has fet una cosa que es diu “Comentari de tex”, doncs bé si com dius “nos devuelve a la aldea” és exactament el mateix que dir “nos hace aldeanos” per una senzilla raó: el habitants de los aldeees són ALDEANOS. Defensar el que és indefensable és ridícul i absurd. Et recomane escoltar-la o llegir-la en altres intervencions. Queda ben clar el que vol dir. Milers de persones no poden estar sordes o entendre el que no és. El que va dir és una eixida de to, un insult a tot un poble, i és inadmissible com ser regidora d’Urbanisme gràcies a un pacte amb el PP i tenir una constructora …això sí, a nom del marit, un tal Moro. Així i això és esta dona. Pregunta per Altea.


          • La història no és lo teu. No vaig a perdre el temps amb tu. Politiqueria. Vés a Burgos i diu que El Cid no té res a veure amb Burgos.


      • Efectivament, el gran genocidi que va partir Xàtiva (com Mallorca) va ser en mans dels catalans. Bon apunt!


    • A Xàtiva es celebra el 307 aniversari de la quema, el 307! I per què no el 308 i tres dies? Total…

      Sembla que ho han fet per a coincidir amb el tricentenari a Catalunya… però apa, això és impossible, tothom sap que els nacionalistes valencians estimen molt València i mai la sotmetrien a un país estranger com Espanya o Catalunya.

      I un apunt que sempre m’ha fet gràcia, fou Alfonso Rus, del PP, el que va suggerir a la Casa Reial que demanara disculpes per la crema… Pareix que sou afins al Rus xD


      • Pura politiqueria el que fas. Rus segur que era de la teua corda, no de la meua. El lladregot volia posar el retrat del borbó cap per avall i els socarrats li digueren que no. Igual a tu els borbons tan campechanos ellos et cauen molt bé ,a mí, no.


  9. Parlant d’AUTOCRÍTICA tens “Polònia”, un programa sense equivalent a cap tele que conega. Saps qui és Xaxi Castillo? Un còmic ratític polític valencia`. Doncs bé està prohibit allà on governa el PP. Passa això en Catalunya? Jo he vist fer burla de Pujol, de Mas i de tots sense que se censure res.


    • Una crítica fluixeta, de baixa intensitat. No toca els interessos principals.


      • Interessos principals, pots exposar-nos quins en són?


    • Jo només hi veig crítica envers a la oposició, a qui ridiculitzen sempre que poden.


      • Rotundament: és clar que cal subvencionar la cultura!, no subvencionem plans renove per a que et canviïs el cotxe? electrodomèstics o evitem que una empresa tanqui? no estem ajudant a que el capital privat no marxi de casa nostra? no són els artistes, treballadors, classe obrera?
        Què és un poble sense cultura? seiem al sofà a consumir-ne només d’americana? deixem de fer propostes experimentals, crítiques i surrealistes?

        Per què aquí, no vam tenir uns Negu Gorriak? jo tiraria més enrera (i que consti que vaig anar als seus concerts i no als de Sau, per posar un exemple) van tenir ells un Setze jutges? A Euskadi van haver de buscar la rebel·lió a Uk o USA, nosaltres ja el teníem a casa, aquests grups miraven a la generació anterior. Que consti que la majoria són dolents (perquè no és políticament correcte dir “una puta merda”) i sí, estic d’acord amb tu que tendències com Inadaptats van ser totalment ignorades a casa nostra pels mitjans. Parlem d’ara, on tenim un moviment musical potent que exporta música, on Txarango, per posar un nom, arrassa a l’estranger. On tenim una ràdio com Icat que promou música i no els caramels de rock català que teníem als 80-90.

        Per anar acabant sobre aques tema, podries dir quina cultura contrasistema subvencionen a Espanya? També podríem mirar enrera i veure quin tipus de cultura contractava ICV a les poblacions on governava als anys 80-90-2000 És clar, no Sopa de Cabra ni coses per l’estil, millor Alejandro Sanz i coses per l’estil… els d’ICV sou molt fans de queixar-se i no proposar res.

        Sobre l’arqueologia, com està el tema fora de Catalunya, com estava fa uns anys? Tinc entès que fins fa pocs anys, Catalunya era una de les poques zones on es demanava un estudi abans de qualsevol construcció, unes memòries un cop finalizada l’actuació i fora es feia una mica a la “brava”.

        Sobre el Polònia, molt a l’alçada de “Vaya semanita”, es riuen de tothom. És sa fer-ho, diries que no ridiculitzen l’Artur Mas o en Jonqueras? En fi.


  10. Per cert, a mode de recordatori, l’article pretenia crear un debat sobre si cal o no subvencionar la cultura, o com fer-ho.
    Que si algú vol opinar sobre el tema de l’article i no vindre a fer apologia del seu negociat, que no està de més i tal…


  11. L’arqueòleg goes liberal.


    • No sé si has llegit l’aticle fins a les conclusions o t’has quedat al títol…


      • No, no, l’apunt que et fan és del tot encertat. Només una ment liberal pot posar en dubte si s’ha de subvencionar la cultura i no fer el mateix sobre si subvencionar una fira o una empresa privada. El benefici de fer el MWC és el mateix que tenir una ciutat o país potent culturalment parlant. Què és un poble sense cultura? Sense castells, història, teatre o música? un poble pobre. Ni els de CDC, CiU o com es diguin ara ho han posat en dubte. Per cert, dubto molt que si no haguessin existit els Saus, Pets, Sopes,… ara estiguessim com estem musical i culturalment. Potser no va ser la millor manera, però veníem d’on veníem i ara som on som.


        • Efectivament tú tampoc has llegit l’artícle fins al final. Tan difícil es? Demano tant que llegiu un artícle sencer abans de deixar un comentari?

          No, simplement es que resulta bastant ridícul i esperpèntic que m’acuseu d’estar en contra de els subvencions quan al darrer paràgraf explico just el contrari.


          • “Però es evident que calen mecanismes de transparència i control sobre les subvencions, amb uns criteris objectius i apolítics que premiïn la qualitat i no la obediència, que no censurin la crítica, sinó que facilitin una llibertat d’expressió que es on radica l’essència de la creativitat. Llavors si que tindrem una Catalunya lliure!”
            Cosa que crec que es totalment inviable.
            Qualsevol partit polític voldrà deixar empremta sobre el terreny. Tard o d’hora acabarà premiant només als “seus”, etc…
            És una utopia bonica, però irrealitzable.
            No és país per fer ROASTS.


          • Es tan fàcil com que les subvencions les doni un comité d’experts no polititzat


          • l’he llegit, no s’entén. Entens que no es pugui entendre quan cap persona ho entén?


      • Llegit en diagonal. Bàsicament em sembla una discussió bizantina. Per una part TOTS els partits polítics ho volen controlar TOT. Per altre banda la idea de donar “beques” a artistes interessants però que no poden arribar al gran públic, em sembla raonable. Per altre banda, tendim a considera CULTURA simplement allò que ens agrada, atreu, etc… És difícil arribar a cap conclusió i el debat acaba sent estèril i causi inútil.
        Després hi ha el tema personal. Que vostè tregui aquest tema ara, etc… em fa pensar en canvi de pensament polítics (totalment normal). Fa gràcia, però, que algú tan radical, que no en deixa passar ni una, etc… acabi fent un post on la possibilitat liberal comença a ensenyar la poteta. Qualsevol dia no serà només la cultura, sinó també els hospitals, escoles, etc… Bàsicament perquè tots els sistemes tenen coses bones. I la idea de que el mercat es reguli (en major o menor grau) pot tenir coses bones.

        p.d: Espero que no em bloquegi ni esborri el missatge. Aquesta tarda al tuiter les etiquetes #AlertaAlPacto i #NoQueremosConfluencia estan fent fortuna. El tema és que alguna gent de Podemos diu que no vol pactar amb ICV (alguns, finalment els titllen de “casta”). Ens agradaria llegir les seues reaccions al tema. Mercès.


        • Que les subvencions tinguin més transparència, condicions objectives i les avalui un tribunal no polititzat en comptes d’un Conseller a dit no crec que tingui res de liberal, al contrari, a mi em sembla de democràcia pura.

          Em reservo la meva opinió sobre el tema de Podem, pel moment


  12. No estic gens d’acord amb el post. Crec que senzillament ara com ara hi ha exactament el mateix esperit crític a Catalunya que a Espanya, cap, pràcticament ni rastre.
    Per altra banda has parit un gran post, felicitats. Però no oblidis que aquesta possible Catalunya Lliure en mil i un aspectes pinta exactament igual que l’actual Espanya…


    • A Espanya hi ha una cultura crítica amb el PP que ja m’agraria a mi tenir-ne un 0,1% a Catalunya!


    • Home, a Espanya hi ha una gran crítica contra el partit del govern sempre. Els Goya són una bona mostra, no passa any sense que hi haja reivindicació; el Wyoming i d’altres no dubten en fer manifestos en contra del PP o dels toros, cosa que m’agradaria veure a Catalunya (O a València) amb els bous al carrer, que sembla que com són de la terra ja estan bé.

      La diferència estreba en què a Madrid hi hagué les marxes per la dignitat, on acudiren dos milions de persones, i a Catalunya dos milions de persones es mobilitzen per la independència, un fi molt respectable, però d’una natura molt diferent i que no contesta al poder establit a Catalunya.


  13. L’esquerra també ha polititzat la cultura. D’acord, no ha arribat a extrems tan ridículs com el nacionalbarretinisme. I la dreta espanyola directament l’ha ignorada. I tots manipulen políticament el que poden. Que el PP o la TV3 actual siguin pitjors en manipulació no justifica ni eximeix de culpa l’altre bàndol. Estem bastant lluny de tenir uns mitjans públics com els de UK per exemple, la BBC és un exemple de neutralitat i diversitat d’opinions en temes polítics i amb un gran recolzament a la cultura. En aquest país, Catalunya o Espanya, tant fa, no ens lliurem del sectarisme. Tenim una tendència especial a crear Nodos i censurar les veus discordants. Potser l’antídot seria prescindir de TVE i les autonòmiques, ja que no són la BBC precisament i el país té altres prioritats. Quan no hi havia internet la tele pública era necessària, ara tan sols és un mitjà de propaganda.


    • Quan l’esquerra ha manat em temo que ha pecat d’ingènua… espero que Colau tingui més caràcter en aquests sentit.


  14. La “cultura catalanista” se resume en:Todo por la subvención.


  15. Explicaré la meva experiència personal com a humil consumidor de mitjans de comunicació i de cultura. Jo, cada matí, quan vaig camí de la feina en bus, em poso la ràdio del meu mòbil. L’emissora que escolto és Rac1. Doncs bé, l’any passat vaig acabar tan tip del Tricentenari que vaig decidir deixar d’escoltar Rac1 i passar-me a la Ser. Fins a començaments d’enguany, el 2015, no vaig tornar a ser oient de l’emissora del Grup Godó, ja que, per fi, havíem deixat enrere l’any del Tricentenari, i a més, la veritat és que enyorava escoltar ràdio en català (i això que la meva llengua materna és el castellà: ja ho veieu, no cal pensar en català ni ésser obedient al Règim -com sí que ho són els de “Súmate”- per estimar la llengua i cultura catalanes).

    M’agradaria que fossin possibles uns mitjans de comunicació en català que fossin veritablement crítics amb el Règim. I remarco l’adverbi “veritablement” perquè no em conformo amb la sàtira (per a mi, superficial) que en pugui fer el programa “Polònia”. Aquesta crítica autèntica en llengua catalana potser l’he vista només en el diari digital “e-notícies”.

    Per cert, estic plenament d’acord amb el darrer paràgraf (sí, aquest que sembla que alguns dels teus lectors s’han descuidat de llegir) del teu article, Arqueòleg. Salut.


    • Em consola saber que al menys un lector ha arribat fins al final de l’artícle😉


  16. Excel·lent article, arqueòleg. S’ha de ser molt valent per parlar tan clar sobre la situació gairebé dictatorial del pensament únic que, malauradament, hem de patir els catalans per culpa dels ultranacionalistes dretans (i aquí hem d’incloure a DRC (Dreta Republicana de Catalunya)). L’obsessió per controlar la cultura i convertir-la en propaganda ha arribat a límits tan vergonyosos com tancar hospitals, destruir els serveis socials o afavorir la mortalitat a Catalunya a canvi d’ensabonar-se bé enTV3% o La Retaguardia.


  17. Interessant article! Interessant el tema i valenta la teva posició. Malauradament crec que una bona sessió de blog no servirà per posar el fil a l’agulla d’un tema tan complex. PEr la meva part només puc afegir tres qüestions per ampliar el debat (mai tancar-lo)
    1. Estic en contra d’una cultura “subencionada” o de mercat / indústria (no soc un liberal!!!!) Crec que el fet cultural hauria de sorgir espontàniament dels col·lectius o individus en un procés de comunicació i expressió allunyat dels grups de poder i els interesssos dels grups mediàtics. La cultura com a expressió i forma de comunicació hauria d’establir-se d’una manera lliure i desinteressada. En aquest sentit seria més un comportament autònom – solidari – col·lectiu de suma en la creació d’un espai social cada volat més humanitzat i menys “industrialitzat -mercantilitzat – capitalista”.
    Aquesta visió, vincualda a propostes llibertàries i que entenen la cultura com a mecanisme d’alliberament, s’entroncaria doncs amb una visió “social” i propera a propostes com les de la “ciutat educadora”
    2. I Espanya què? Doncs a Espanya tres cuartos de lo mismo que aquí. Per una aproximació i visió crítica us proposo un apropament al concepte de Cultura de la Transición.
    3. En tercer lloc, i en certa manera relacionat i lligat amb els anteriors punts, relamo aquí i ara les figures de Pasolini (aquest any farà 40 aniversari del seu assassinat….d’un pensador – creador lliure que va pagar amb la vida la seva indepèndencia) i el treball – opuscle de Pau Malvido (el germà hippie dels Maragalls) anomenat “Nosotros los malditos” on apunta interessant elements sobre el nostra passat més recent i el paper de la contracultura
    Res més, una abraçada
    Jordi


  18. Defugir de la línia “oficiosa” (sigui estatal, nacional o papal, és absolutament igual) sempre té aquestes funestes conseqüències: llistes negres, censura, vetos, menyspreu, escarni, mofa… A l’estat espanyol (Catalunya inclosa) la cultura sempre ha anat acompanyat d’una bona collita de subvencions, que segons el seu numero i quantitat feia més o menys afí al artista i prestador de les ajudes al govern de torn. Tothom vol un mecenes i que la seva obra, llibre, exposició… sigui la més comentada o més consumida. La cultura és i seguirà sent un bon negoci. Valoro en positiu la teva llibertat de càtedra sempre, en això màxim suport i fermesa on sigui i quan sigui. La crítica constructiva és valora en rellevància quan prové de cercles que hom considera vàlids i degudament representants acadèmicament o professionalment. Si quelcom critica un llibre del J.B. Culla ja sap qui hi haurà al darrere de les crítiques i s’acaba transcendint en aspectes personals de com pensa l’autor del llibre (que si és sionista, convergent… bla bla bla) i no en el text plasmat. És un problema real tan dels consumidors com dels professionals, autors que cauen malament i xarren massa tot i això fan obres o publiquen articles que dius… cony està molt bé! Aquí la premsa juga un paper fonamental, practicant judicis de valor a obres i autors. Valorem positivament que el pensament, la praxis i el criteri cultural de cadascú és multiforme i no uniforme, en això les humanitats sempre tenim avantatge i podem ser menys pragmàtiques que d’altres ciències que busquen resultats finals i tiren d’estratègia.

    En qüestions laborals entenc la teva posició, jo he treballat en temes de cultura per ajuntaments i consells comarcals gens afins al que penso, i al contrari del que em puc imaginar i amb molt bon criteri ètic, m’han pagat bé per la meva tasca com a historiador i saben perfectament com penso. Valoren la meva tasca com a professional (cosa que em fa enorgullir) i no per les meves opinions polítiques i parides diverses, que al cap i a la fi segurament els importin 35 pobles. Personalment cal diferir del que podem fer com a professionals i l’altre de com pensem respecte a un conjunt de temes o opinions. Al cap i a la fi, si ens contracten per una tasca cultural (a excavar al camp de Pujalt de la Guerra Civil per exemple) el que pensem del TIPP o de la llista del Mas no tingui res a veure amb la feina que fem i segurament com he dit abans, els hi sudarà per davant i per darrere. Cal ser exigent i conseqüent amb el que fem i diem però al mateix també tolerant, treballar en el món cultural és dur i feixuc, en moltes ocasions has de fer-ho amb personatges que estan a les antípodes del que un pensa, pero en temes estrictament de cultura (patrimoni industrial, arqueologia de la Guerra Civil…) hem d’ajuntar esforços i deixar-nos de banalitats, postureig i de medalles al pit al mèrit del treball. No passa res… no ens cauran els anells, si la tasca que fem és en el camp que hem treballat i estudiat, benvinguda sempre!

    Per acabar, respecte el tema del Born, Tricententari, Tonis Solers, Mikimotos, 1714… castell de Cardona… no et falta un pam de raó. La torxa crema i alguns no veuen encara el que s’hi està consumint.

    Bones holidays!
    (parrafada que t’he clavat)


    • Moltes gràcies pel teu encertat comentari que comparteixo plenament!
      Jo de vacances aquest any poques!


  19. “Llavors si que tindrem una Catalunya lliure!”. Controlar las universidades, controlar el cine, controlar la música, controlar la literatura… Fascismo, puro fascismo.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: