h1

Les Caceres de Bruixes a les Xarxes Socials

Juny 16, 2015

caza brujas

Coincidint amb l’auge de la nova política molts ciutadans anònims, que mai hem cobrat un cèntim de cap partit ni institució, hem fet el pas d’entrar en llistes polítiques a les darreres eleccions municipals. Persones del carrer, de carn i ossos que no tenim comunity managers o agencies de comunicació que ens posin paraules a la nostre boca. Ciutadans que cometem errors, que fem acudits pujats de to, que perdem els papers en un moment de nervis, que tenim opinions completament alienes a la correcció política de les èl·lits que viuen entre rodes de premsa i compareixences parlamentaries des de fa dècades. Som bocamolls i llenguallargs perqué mai cap assessor d’imatge ens ha vingut a picar els dits, ni tenim cap secretari que ens redacti els discursos o ens envii per email l’argumentari del dia.

Aquesta generació a la que pertanyo, forjada a les places del 15M, som els que primer varem emprar les xarxes socials per crear una democratització horitzontal de la comunicació política, completament al marge dels mitjans tradicionals. Hem emprat Facebook, Twitter i els Blogs per capgirar una hegemonia cultural del bipartidisme i l’statu quo, defugint tota correcció política. Mai hauríem arribat a assaltar els ajuntaments des de l’acomplexament i el lliri a la ma, mentre la dreta esputa odi des de tots els seus mitjans i fundacions ideològiques sense que li tremoli la ma si ha d’anomenar “guarra”, “puerca” i “zorra repugnante” a una Consellera de Sanitat per fer educació sexual.

Ara que hem començat a trepitjar les institucions, els mitjans palanganers del Règim han desfermet una nova creuada de maccarthisme digital, una inquisitorial cacera de bruixes contra qualsevol twitaire a qui li trobin un comentari fora dels marges de correcció definits i delimitats per ells. Ho hem vist avui amb Guillermo Zapata de Ahora Madrid i, durant la campanya amb Marina Pibernat d’EUIA, entre molts d’altres. No comparteixo el que van dir, però trobo fora de lloc les campanyes d’assetjament que els han dut a dimitir.

De fet, aprofitant que jo era candidat i conegut twitaire, sense cap pel a la llegua, la ultradreta nacionalista catalana va planificar una campanya d’assetjament digital contra mi, orquestrada i dirigida des del fòrum Racó Català, per tal d’aconseguir la meva dimissió, ja que estaven exaltats i eufòrics després d’haver aconseguit fer caure a Pibernat. O es que alguna ànima càndida pensava que aquestes campanyes sorgeixen de forma espontània, fruit de la pressió popular?

Raco Català dimissió

I no es el primer cop. Ja vaig haver de demanar disculpes al director d’un mitjà de comunicació, després que aquest m’amenacés des d’un prestigiós i caríssim bufet d’advocats a dur-me als tribunals si no retirava uns tweets on es podien llegir les subvencions que ell havia rebut. Cap ciutadà amb una vida laboral precària, que no viu a costa del BOE ni del DOGC, es pot permetre costejar un advocat antidifamatori, clar.

Es molt difícil plantar cara a aquesta campanya d’assetjament digital i de moment s’està fent fatal. Amb la dimissió de l’afectat tan sols es legitima als talibans i la seva creuada per acabar amb qualsevol pensament crític expressat des de la incorrecció. En comptes de fer costat a la víctima, tothom se n’aparta per no veure’s contaminat i arrossegat pel Tsunami d’alarmisme mediàtic. Però resulta un sacrifici inútil, com més carn llencem a les hienes, més en volen; res les atura i cada cop es senten més fortes, posant-nos a la defensiva i centrant el debat en aquestes minúcies irrellevants i no en el canvi real. El seu objectiu es netejar els Ajuntaments d’aquesta gentussa aliena a la seva classe que els ha pres la seva poltrona, abans que també els acabi furtant la Generalitat i la Moncloa.

5 comentaris

  1. Les amenaces amb advocats les fan quan no tenen arguments. A mi em passà amb un galerista d’art.


  2. Yo veo hipocresía por ambas partes: los mismos que apoyaban a Charlie Hebdo y se ponían la foto de #JeSuisCharlie ahora se rasgan las vestiduras por estos “chistes”, y los que criticaban los chistes islamófobos ahora dicen que los chistes de Zapata son muy graciosos y que el humor debe ser libre y todo eso.

    Eso sí, si lo único que sabe hacer el PP como oposición es sacar chistes del abismo cósmico tuitero, ellos mismos se pueden convertir en un chiste de partido.


  3. Realment no se com algú tan perillós com tu està fora de la presó…


  4. Que la dreta espanyola i catalana vulgui donar lliçons morals, és per riure. No poden suportar que la gent senzilla del poble arribi al poder. És clar, per decret diví el poder està reservat a ells ia les oligarquies que els dóna suport. Que els donguin!


  5. Jo també estic astorat amb el cas d’en Zapata: no sé què feia ell, un noi tan esquerranós, tuitejant uns acudits ultres més vell que l’anar a peu i que no tenen copyright. Si, tal com diu, era un experiment per saber on són els límits de l’humor negre, ara ja ho sap.

    Però em sap greu que hagi estat víctima d’un partit ple de fariseus, que té càrrecs imputats perquè els han pescat “fent l’egipci” però no deixen la poltrona ni amb aiguarràs, i en canvi furguen en la vida de l’adversari tan enrere com poden per si li poden trobar alguna falta, per lleu que sigui, i muntar un escàndol.

    “Ahà, aquest a la facultat fumava porros. Que dimiteixi!”



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: