h1

Diari de Campanya (6): Ètica i Cartelleria

Mai 12, 2015
1rcartell

Anna i Júlia, les caps de llista d’ICV-EUIA-Pirates amb els primers cartell de campanya, arrencats poc després #CanviemLH

Jo tinc una denúncia per arrencar un cartell de PxC a les eleccions autonòmiques de 2012, amb la que em van arribar a demanar un any de presó. Aquesta campanya la vam començar amb dos dels nostres cartells arrencats per la CUP a la Plaça Espanyola, la qual cosa va donar lloc a una agria discussió pujada de to a la xarxa, que afortunadament ja hem sol·lucionat amb una abraçada. El PSC va tallar ahir pancartes de la CUP a la Rambla, amb nocturnitat i al·levosia, ja que estaven col·locades a la zona on els pertocava a ells segons els acords de la Junta Electoral de Zona. Ciutadans tenen una legió inabastable de seguidors amb samarretes taronja que tapen tots els cartells de la resta de partits, la qual cosa ens ha valgut algun crit i empenta.´Per si fos poc, acumulo bronques de la guàrdia urbana per encartellar en llocs on no era del tot correcte fer-ho.

He fet ja unes quantes campanyes i no recordo cap amb tants petits incidents per aquest tema. Igual es que davant la incertesa demoscópica per uns resultats imprevisibles fa que tothom tingui els nervis a flor de pell?

El que es evident es que tots els partits tenen molt material a repartir en molt poc temps i en un espai molt limitat. L’Hospitalet es una ciutat enorme on la gent viu molt despolititzada i arribar a l’electorat en 15 dies es una tasca prou feixuga. La Junta Electoral ha repartit els espais segons la proporcionalitat de vot el 2011, la qual cosa significa una distribució absolutament injusta, on la meitat de la ciutat està plagada de fotos de l’alcaldessa socialista Núria Marín, on el logo del PSC es tan minúscul que amb prou feines sobrepassa un píxel.

Aquells a qui ens ha tocat algún cop anar a penjar cartells o pancartes de forma voluntària i militant, i no tenim precisament una gran destresa i psicomotricitat fina, podem donar fe de que es una tasca feixuga, cansada i desagraïda. Encara recordo a les eleccions europees penjar 100 cartells d’Ernest Urtasun en una avinguda de la ciutat i passar al cap de 15 min per contemplar que no en quedava cap. Aquell dia vaig decidir que mai més celo o precinto, a partir d’ara cola o res.

Sabent això, jo crec que ens fem un mal favor amb aquestes punyetetes! Respectem els materials dels altres, superposem cartells només quan no hi hagi més espai, tinguem ètica! Els ciutadans tenen dret a assabentar-se de totes les propostes i decidir amb llibertat la seva opció.

##debat

.

I més tenint en compte que per desgràcia no hi haurà cap debat a la ciutat, doncs la secretaria de l’Ajuntament va exigir a la junta directiva dels mitjans de comunicació que el temps d’intervenció fossin proporcionals als resultats de 2011. Es a dir, Marín podia parlar la meitat del temps i la resta de candidats amb prou feines podrien pronunciar el seu nom. Els periodistes es van negar a organitzar aquest circ. Espero que no s’obrin expedients disciplinaris als treballadors, com es tradició a Tele Hospitalet, cada cop que algú insinua o opina quelcom que difereixi en el més mínim de l’alcaldessa.

Us deixo amb el nostre vídeo de campanya, que al menys això no es pot arrencar!

.

6 comentaris

  1. Que trist que els cartells penjats al carrer encara siguin una part tan vital de les campanyes electorals en l’any que ens trobem…


  2. Abans (no sé si perdura en algun lloc) el començament de campanya es marcava amb una cerimònia en què els caps de llista es fotografiaven donant el primer cop de brotxa als cartells electorals.

    Llavors començava la guerra de cartells en què els militants enganxaven els propis, arrencaven els dels rivals o anaven superposant cartells en unes capes estratigràfiques que serien la delícia de qualsevol arqueòleg.

    Ara les encartellades s’han moderat bastant. La campanya es confia sobretot als mitjans en línia i les xarxes socials. Almenys, és més ecològic.


  3. Com és que el vídeo de campanya és bilingüe? Que feu com Ciutadans ja?


    • Si veus el post anterior veuràs que hi ha una gran part de població migrada a la nostre ciutat que encara no entén el català. Esperem treballar perqué tothom el pugui dominar, però com no som etnicistes ni castellanófobs no tenim cap problema en emprar la llengua vehicular i la majoritària a la ciutat indistintament. Tota la nostre propaganda es bilingüe. Català vehicular si, però castellà amb presència arreu, també.
      Una pena no haver tingut temps en fer una versió en urdú, llengua molt emprada també a L’H


      • Si volen parlar castellà que tornin a Múrcia. Si jo me’n vaig a viure a Berlin no esperaré que facin les campanyes electorals en el meu idioma, sinó que jo aprendré alemany


        • Al menys ja no penseu en deportar-los a un forn crematori o una càmera de gas. poc a poc aneu millorant



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: