h1

Algunes Reflexions respecte “Ciutat Morta”

gener 19, 2015

Aquest passat dissabte al vespre vaig poder gaudir d’un bon cinefòrum al menjador de casa meva, al voltant del esfereïdor documental “Ciutat Morta”, junt amb el meu xicot i les meves amigues @illadeceba i @pilar_salma. Posteriorment també vaig poder canviar algunes impressions amb Niño del Exorcista i a continuació publico les meves reflexions de tot plegat.

#ciutat morta

Aquell 4 de Febrer de 2006 jo em trobava molt a prop del lloc on es va produir l’enfrontament entre la Guàrdia Urbana i els participants a una festa, que va originar el muntatge policial del cas “4F”. Concretament estava excavant al Forat de la Vergonya les restes arqueològiques d’una necròpolis tardoantiga i d’un palau gòtic on s’hi elaboraven productes cosmètics; troballes que van acabar esdevenint la meva primera publicació científica. Una excavació impulsada per les obres de reforma urbanística a l’entorn del mercat de Santa Caterina i de la que no en queda rastre algún.

Acabat de sortir de l’idíl·lic món universitari, vaig al·lucinar amb les condicions laborals i l’entorn social en el qual es duia a terme l’excavació. Cada matí havíem de recollir xeringues de ionkis, caixes registradores del darrer establiment de disseny que algú havia assaltat per la nit, així com centenars de bosses i carteres de turistes badocs. Els veïns ens odiaven. Molt. Fins a l’extrem de llençar-nos llaunes de refresc (plenes), croquetes podrides i bosses de merda des de les finestres mentre estàvem treballant. Ens insultaven a crits al passar, aquell “Franco resucita! La arqueologia no se necesita!” mai se m’oblidarà.

Estaven furiosos i amb raó. Aquell 2006 s’estava duent a terme una operació urbanística i especulativa brutal al barri del Born. L’Ajuntament s’havia proposat convertir aquell tenebrós antre de brutícia, droga i delinqüència en un aparador chic, per tal que els turistes poguessin tenir lofts i comprar a botigues caríssimes tot passejant entre el Born, Santa Maria del Mar i el mercat de Santa Caterina, acabat d’inaugurar. Si bé la intenció no era del tot dolenta, hi havia un petit problema: els hi sobraven aquells veïns iaios, desdentats i morts de gana, que no feien gens de patxoca dins aquella Barcelona de postal.

Es aquí on entre en joc l’edifici okupat (propietat municipal, per cert) on s’estava fent la festa que origina “Ciutat Morta”. No es tractava d’una Casa Okupa habitual, amb tallers, moviments socials i assemblees, en absolut. Era un lloc raríssim on es feien raves techno a les 6h del matí de dissabte fins al matí de dilluns, sense cap mena d’ideologia al darrere, més enllà de l’hedonisme i el lucre personal d’algun traficant. Allí es congregaven centenars dels raveros més xungos, s’hi feien les festes més salvatges i corrien les drogues més dures que us pugueu imaginar, sense respectar cap mena de descans dels veïns. Un amic meu, que hi sovintejava, m’explica històries de baralles amb xibeques, com un paio li clavar una katana a un altre, nanos drogats que queien per la finestra, entre altres històries per no dormir.

A l’Ajuntament ja li anava perfecte que això passés: els veïns es fastiguejaven del barri i volien marxar. No van moure ni un dit per solucionar-ho, tan sols quan la cosa se’ls anava molt de els mans enviaven la Gurdia Urbana per aplacar les feres i llestos. I quan un d’ells va quedar paralític al caure un test, van agafar a quatre immigrants que passaven per allí de cap de turc, a qui torturar salvatgement; no es van atrevir amb cap jove català, universitari de casa bona, que pogués muntar escàndol, tot i que aquests eren majoria a les raves.

Us preguntareu: ¿com un cas tan greu ha trigat tans anys en saltar als mitjans?. Molt senzill: ens trobem davant la típica fal·làcia de la retrospectiva. Al 2006, en ple auge de la bombolla immobiliària, tothom estava encantat amb l’especulació, les hipoteques i la propietat privada. Els okupes eren el col·lectiu més odiat per la ciutadania a totes les enquestes. I en aquell barri, cansats de tanta rave destructiva, imagino que el rebuig seria encara més extrem. La premsa carregava a diari contra la passivitat policial, la brutícia, la prostitució de la Rambla o la delinqüència, demanant sempre més ma dura, autoritat i disciplina. Ningú parlava de corrupció, l’atur era un mite i no coneixíem encara el significat de “dació en pagament”.

Un exemple d’aquest populisme punitiu: l’escurçó sionista Pilar Rahola el 2008 va sortir en defensa dels sàdics policies del cas 4F, demanant que les mares dels joves torturats tornessin al seu país, en una repugnant columna a La Vanguardia. Ahir, en canvi, es mostrava horroritzada davant el documental i prometia a Twitter escriure al respecte, oblidant les seves pròpies paraules.

ICV podria haver fet més? Sens dubte. No va estar a l’alçada, certament. Ara bé, es la única força política en tota la història de Catalunya que ha intentat (sense gaire èxit, es cert) posar ordre a les violacions sistemàtiques dels drets humans dins els cossos policials. Prohibició del kurbotan, 100 càmeres a cada comissaria, codi ètic policial… I mentrestant, tots els mitjans de comunicació catalans i la resta de partits amb representació en aquell moment, inclosos  els socis de PSC i ERC, es llençaven a la jugular de Saura, creant una psicosi paranoica d’inseguretat quasi apocalíptica, cada cop que movia un dit contra la corrupció dels cossos de seguretat .

I els moviments socials podrien haver fet més? Estem en un moment pre-15M i pre-PAH. Tan sols existeix “V de Vivienda” reivindicant pisos de protecció oficial més assequibles. El Moviment Okupa (al que conec MOLT bé) pres del seu sectarisme excloent (que, per desgràcia, part de la CUP ha heretat), considerava a tots els partits, associacions i mitjans el seu enemic i es negava a col·laborar amb ningú que no compartís fil per randa la seva estètica, pentinat i vestuari antisistema, així com el seu dogmatisme purista. Havien renunciat a canviar la realitat per muntar-se’n una de paral·lela per ells sols. Per tant, el ressò d’aquest cas va quedar reclòs a l’hermètic i tancadíssim cercle de subscriptors de La Directa, fins aquest dissabte.

Com a bon regust de boca em quedo amb saber que “Ciutat Morta” va ser el programa més vist de la història del Canal 33. Espero que tot plegat serveixi per que l’esquerra abordi d’una vegada el debat de com gestionar la seguretat, sense caure en cap dels dos populismes extrems pro i anti punitiu. Si Ada Colau arriba a alcaldessa es trobarà exactament amb el mateix problema que Saura al 2006 i més val que es vagi calçant. Finalment recomanar-vos l’excel·lent blog de Patricia Heras, on recollia la seva preciosa poesia i les cartes que enviava des de la presó.

36 comentaris

  1. Doncs hauries d’haver escoltat aquest matí a RAC1 Pilar Rahola de tertúlia, en la qual hi havia també David Fernández….Rahola estava indignadíssima pel què li havia descobert el documental de dissabte.

    Potser hauríem d’assumir també que després de 40 anys de dictadura les forces de l’ordre/seguretat/policials necessitaven una remodelació i mecanismes de control per evitar aquesta “mà llarga” i deliris de venjança cega que no s’han dut a terme. El mateix dic del sistema judicial, amb una jutge d’instrucció plena de prejudicis. Perquè, en una democràcia jutjar a les persones per les “pintes” diu molt poc d’una democràcia.


    • Tota la raó. I si, he escoltat un fragment de RAC1. Rahola no pot ser més miserable, fent-se la despistada quan coneixia perfectament el cas, doncs havia perpetrat un fastigós article al respecte. O es que no escriu ella els seus propis articles?


  2. S’ha de buscar aquest article de la sra. Rahola, és difícil acusar-la sense la prova del delicte.


  3. Que al final el fons de tot sigui l’especulació immobiliaria, fa molt de fàstic. Però com bé dius, que feliços EREM molts amb els ulls tancats, perquè ens deixaven aprofitar les engrunes del pastís.


  4. Sigues sincer amb tu mateix: si ICV no estigues en una posició incòmode en aquest afer creus que hauries redactat el mateix article? Si el que ha denunciat el periodista de la DIrecta (que ho van anar a denunciar al Ricard Gomà i ell l’hi va respondre que no podien apretar tant al PSC) afectés a un regidor del PSC o ERC no hauries fet un article més afilat? Crec que quan ens sentim molt identificats amb un projecte ideològic tendim a ser molt comprensius amb les complexitats de la política (que en té), en canvi quan afecta a una opció política “rival” tota aquesta comprensió desapareix. A veure, que a mi també em passa, però m’hauria agradat un article molt més canyero , més en l’estil dels teus que molen quan treus la destral.


    • Si, es possible que tinguis raó. Qualsevol persona que segueixi aquest blog sabrà perfectament que la imparcialitat no es troba entre els meves virtuts. Però en aquest cas tan delicat he decidit guardar la destral per un altre dia (o reservar-la en exclusiva per la Rahola, que sempre la mereix) i tractar d’entendre amb un xic de maduresa les arrels econòmiques i socials que van propiciar una hegemonia cultural tan extremadament permissiva amb la corrupció, l’especulació o la brutalitat policial.

      I que ningú dubti que quan algún cas similar li esclati a les mans a Ada Colau (ja s’encarregaran els clavegueres del estat que li passi als 5 min de prometre el càrrec) jo estaré defensant-la dels escurçons populistes dels dos extrems.


  5. Penso que a part de tot lo de l’especulació etc que comentes crec que un dels motius pels que molta gent tampoc es van /ens vam enterar molt del tema ni el vam segur massa és perquètots els afectats i entorn es movien en un submón de la ciutat molt allunyat al dia a dia de molt de nosaltres. Festes rave alternatives, performances d’art queer… Que no dic que em sembli bé, però suposo que en el fons com més semblant a nosaltres és la persona afectada menys ens costa tenir empatia


    • Doncs si. No eren nanos catalanets de casa bona i carrera que, curiosament, son el públic majoritari en les raves. Quines coses oi?


  6. Un tema important: tan els joves acusats (que potser no van tirar la pedra però és movien en ambients marginals i de drogues) com els urbanos torturadors parlen en castellà. En canvi els advocats que els han ajudat, els periodistes de la directe o el diputat de la CUP parlen en català. Queda bastant clara la relació entre idioma/camí que esculls a la vida


    • No entenc que vols insinuar amb aquest comentari etnicista/classista. Que els immigrants parlen castellà i que la gent de classe mitja-alta universitaria majoritariament en català? Si. I?


      • Home, tots sabem que els castellanoparlants són més de liar-la i fer follon


    • El teu comentari és inacceptable i xenòfob. Fins i tot no sembla que et fixessis en el documental, ja que l’acadèmic de la UB que defensa la tesi dels acusats i un dels advocats dels detinguts parlen en castellà.

      D’altra banda recordo que en els meus temps d’institut els paios més xungos, raveros i drogates parlaven en català i eren “de casa bona” mentre que alguns dels que parlaven en castellà i de barris populars eren gent molt culta amb la que podies parlar de literatura i art sempre que volguessis.

      Hi ha de tot. Es ridícul i racista considerar que les llengües determinen el caràcter de les persones. Llavors els alemanys o els japonesos serien uns bojos feixistes (pel que va passar als anys 30) o els nòrdics uns bàrbars per haver estat vikings fa segles!


  7. Una katana?¿?¿? O.o

    Pel que fa a la resta, lectura molt agraïda.


  8. Per fí un article que mostra una opinió valenta més enllà del tòpic okupes/sants i policies/dimonis. No visc a Barcelona i no conec de primera mà els fets, conec la versió del documental però ara he pogut verure’n una altra. Una abraçada des de les Terres de l’Ebre. Jordi.


    • Gràcies pel teu comentari. Sens dubte la realitat sempre es molt més matitzable que els extrems


  9. Una puntualització,per circumstàncies personals(coincidir a la facultat que crec que un d’ells estudiava,la d’Història de la UB al carrer Montalegre) haig de dir que a nivell d’aquestes facultats i va haver mobilitzacions i solidaritat en vers el cas força important


  10. Encara que totalment d’acord, deixa’m que et comenti algun detall sobre la reforma urbanística de la zona i el que s’ha conegut com a Forat de la Vergonya. És una experiència que vaig viure de primera mà. Quan es va acordar amb el moviment veïnal la reforma del Casc Antic (PERI) es van acordar que tots els veïns fossin recol·locats en habitatges nous en el mateix barri i es van acordar els requisits per tenir accés a un habitatge nou o a ser simplement indemnitzats. Des del primer dia hi va haver moviments de persones que no tenien dret a un nou habitatge (potser perquè no vivien al barri o feia molt poc temps que van ocupar l’habitatge al veure que repartien pisos al Casc Antic) i que intentaven que se’ls adjudiques un habitatge al que no tenien dret.
    Es curiós que tot el tema del forat de la vergonya el comences a moure un veí que vivia a un fica que va quedar fora de la reforma mentre la del costat si que va ser afectada i els seus veïns estrenaven habitatges al barri. Aquest home, del que et puc dir nom, cognoms i dir-te a on viu (encara que aquí no ho diré) junt amb col·lectius recents arribats al barri moguts pel seu ambient pintoresc i “guay” van iniciar una campanya pel que deien Forat de la Vergonya, que com la campanya contra els enderrocs del xitinguitos de la Barceloneta, va ser acollida com una cosa “revolucionaria” per la pijoprogresia barcelonesa, que baixàven dels barris acomodats a lluitar a Ciutat Vella i quan es cansaven tornaven als seus barris confortables deixant tota la merda de sempre als que vivíem des de sempre a Ciutat Vella.

    Per acabar només dir-vos que l’any 1973, amb d’altres veïns i veïnes vaig participar en la fundació de l’Associació de Veïns del Casc Antic, trinxera des de la que vam elaborar el Pla Popular del Casc Antic, vam aturar el Pla Comarcal de Porcioles, i vam imposar/acordar amb l’Ajuntament el Pla Especial de Reforma Interior

    Potser una mica llarg Ho sento


    • Moltes gràcies pel comentari! I no demanis disculpes, es genial i aclareix força tot plegat.


  11. El cas del 4F té molt poc o gens a veure amb el moviment okupa. La relació que hi pot haver és que el local on es feia la rave era utilitzat per desprestigiar el moviment okupa i alhora per gentrificar el barri. Com a coneixedor del moviment okupa, aquest edifici on només es feien festes et sembla un cas representatiu o com a mínim que compleixi uns mínims per considerar que en forma part? Ho dic perquè hi ha una diferència molt important entre muntar raves en un local abandonat i un projecte de CSOA obert al barri en el qual s’ubica.

    A part, des de quan la CUP és hereva del moviment okupa? En tot cas, la CUP i la EI defensen el moviment okupa i la okupació com a forma d’organització i lluita contra el mercat immobiliari capitalista, entre d’altres motius.

    L’entorn dels afectats pel 4F va fer una feina brutal de difusió. Els representants polítics a les institucions van mirar cap a una altra banda. Entre ells ICV.

    Per últim, n’hi ha que veuen “sectarisme excloent” on altres veuen “propostes de mínims” i “línies vermelles”. Igual que hi ha qui veu “generositat política per pactar” on altres veuen “indefinició política” i “oportunisme electoral”.


  12. Ni una paraula de que el policia censurador es troba treballant a Gavà a sou de ICV.
    Abans no volieu veure ni ara tampoc. Es molt senzill, trenqueu el pacte de govern a Gavà. Prou de pactar amb la corrupció la tortura i l’assassinat.


  13. No vaig veure el reportatge, però me l’han explicat.

    On hem arribat, que ja no ens podem fiar ni dels municipals (els “urbanos” de tota la vida, sense oblidar que també reben l’apel·latiu popular de “guàrdies de la porra”, i ves com ho demostren).

    I els que fan cara de sospitosos habituals, encara tenen més motius per recelar-ne.


  14. M’ha agradat el teu article, només no acabo de estar molt d’acord i e puc equivocar, la teva moderació quan parles d’ICV; no només en el cas de la policia s’acoplàren més o menys al sistema corrupte existent. Se que la política corromp per com està montada i a més és molt difícil netejar hi ha masses obstacles si vols fer-ho i moltes gratificacions si t’apuntes o tanques els ulls


    • Em permetràs que discrepi profundament del teu injustificat judici de valor


  15. Contestes a la majoria de comentaris però al meu primer no. Casualitats, o potser no he fet preguntes i reflexions interessants o que t’interessin. Potser altres visitants del teu blog el troben més interessant el meu comentari anterior.

    En tot cas em vaig oblidar de felicitar-te per la teva gens matussera maniobra literària per encabir amb calçador a la CUP en les teves reflexions sobre el fets del 4F. El més destacable és que ho aconsegueixes a partir del moviment okupa, que també està encabut amb calçador per la seva poca relació amb el fets que es relaten al documental Ciutat Morta. Per aquesr doble tirabuixor discursiu et dono la puntuació màxima.


    • També és destacable com ets de suau amb el paper d’icv, soci de govern a l’època. Rconec que aquesta reflexió no és gaire interessant perquè ja te l’han fet uns quants lectors abans i perquè és evident que no mossegaràs la mà de la política professional que us dóna de menjar, reparteix les engrunes entre el poble i li ven el miratge de que és lliure i sobirà.


      • A mi mai m’ha donat de menjar cap política, cap administració ni cap partit. L’odi sectari de la CUP contra la resta de l’esquerra (fanatisme estètic i ideològic hereu del Moviment Okupa dels 90’s) es la darrera esperança del règim pq res canvii. Avui he vist un tertulià convergent demanant que David Fernandez es presenti a Barcelona per tal d’aturar Ada Colau. Així estem.


  16. La Patri es movia en ambients de lesbianes molt rares


  17. Molt bona la teva informació sobre el forat de la vergonya…

    Em sorprèn que no s’investigui més aquell cau conegut com Anarko Penya, els sinistres personatges que el dirigien i la seva relació amb la policia… crec que és una de les claus del cas…

    Recordo que un amic hi vivia just al davant i sempre m’havia dit que no era una casa ocupada, sinó un cau de ionkis i fins i tot prostitució… no li agradava gens


  18. Desde mi punto de vista, ICV no intentó “posar ordre a les violacions sistemàtiques dels drets humans dins els cossos policials.” Si no más bien, proteger a la policía de si misma.
    Es curioso como Saura destrozó las expectativas electorales de ICV asumiendo la Consejería de Interior. Seria interesante averiguar como consiguió Herrera el poder. Para entender como el padre devora al hijo. Es la gran diferencia entre PODEMOS e ICV. Los dirigentes de ICV no quieren molestar, se conforman con las migajas que los amos dejan caer de su mesa. En cambio, los dirigentes de PODEMOS no ocultan que quieren todo el poder para ellos. Unos no disimulan su ambición, los otros tampoco disimulan su contrariedad al fotografiarse con Tsipras. Bueno, tampoco es para tanto, en Cataluña seguirán los viejos amos, no creo que PODEMOS borre del Parlament a los partidos que tan abnegadamente han defendido a las clases trabajadoras durante la crisis.


  19. En una oligocracia como la española/catalana la corrupción policial es inevitable. No solo porqué un régimen basado en las mentiras y la traición cae inevitablemente en el crimen de Estado. Sino por la corrupción moral que conlleva.


  20. Desde mi punto de vista ya ha llegado el momento de acabar electoralmente, borrarla de la política, a esta falsa izquierda que ha engañado durante la IIa Restauración a todas las personas que anhelaban cambios en este país. Por suerte, parece que la crisis va a ayudar a limpiar estas garrapatas.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: