h1

Per què La Sexta dona suport a Podemos?

gener 7, 2015

Darrerament s’han escoltat tota mena de teories conspiranoiques sobre les fosques raons que han dut a La Sexta, o Público a donar suport a Podemos. Jo simplement em limitaré a fer un breu repas, el més objectiu possible, per la història de les relacions entre l’esquerra i els grups mediàtics a Espanya en els darrers 40 anys, per tal de poder entendre les arrels de tot plegat.

#a2Podemos

Comencem pel començament. Hi havia una vegada, fa molts i molts anys, concretament el 1958, a Santander (Cantabria), un fill orfe de militars franquistes, membre de associació feixista “Frente de Juventudes“, el qual funda l’Editorial Santillana, dedicada a fer quaderns de cal·ligrafia. El seu nom es Jesus de Polanco. Aquesta editorial s’enriqueix enormement el 1970 al disposar del monopoli dels llibres de “Formación del Espíritu Nacional“, per ideologitzar els infants en el nacionalcatolicisme, gràcies a l’ajuda del Ministeri d’Educació, que li filtra els temaris abans que a la resta d’empreses (que no estan a temps de fer els canvis), aconseguint així el monopoli del mercat.

Poc després de la mort de Franco Estats Units, en plena Guerra Freda, vol evitar l’auge el Partit Comunista d’Espanya donant suport al PSOE, liderat llavors per un grup joves carismàtics, per tal de fer una Transició sense ruptura. Es dins aquesta lògica que Polanco funda El País el 1976, amb tots els diners guanyats gràcies al règim feixista. El seu director serà Juan Luís Celebrian, cap dels serveis informatius de RTVE durant els darrers anys de la dictadura, així com de la revista “Pueblo”, veu del sindicat vertical franquista.

L’operació surt perfecte: el 1982 el PSOE puja al poder amb Felipe Gonzalez i el PCE/PSUC s’enfonsa completament. Polanco cada cop acumula més poder i, gràcies als favors de la Moncloa, funda el holding empresarial comunicatiu PRISA, amb la Cadena SER, Cadena Dial, 40 Principales, M80, Canal +, Radio Olé, Màxima FM, part de Cuatro i Telecinco. La seva influència dins el PSOE durant el felipisme es tan gran que una editorial dolenta podia tombar un Ministre.

Quan Felipe Gonzalez perd el 1996, unes inesperades i sorprenents primaries celebrades el 1998 donen tot el poder a un díscol als interessos del grup editorial, Josep Borrell. Aquest acaba dimitint pocs mesos després, quan dos ex-col·laboradors seus son imputats en un escàndol fiscal. Segons un d’ells, Ernesto Aguiar, va ser una conspiració tramada per PRISA, La Caixa i la vella guàrdia del PSOE.

Després de que Almunia, el candidat fidel a Polanco, s’ensorrés a les urnes contra Aznar l’any 2000, el XXXVé congrés del PSOE el guanya, contra tot pronòstic, un desconegut José Luís Rodríguez Zapatero, derrotant al candidat favorit per PRISA José Bono. PRISA tracta des del primer moment de doblegar i domesticar a Zapatero. Es comenta que Polanco i Cebrian el visiten al 2002 per dictar-li els seus designis. Tenen una agria discussió, Polanco i Cebrián tracten ZP de ximple i pusil·lànime i no perden ocasió per ridiculitzar-lo en els seus mitjans, esperant fer una “Operació Borrell 2” i posar un candidat més afí als seus interessos.

Però… sorpresa! ZP esdevé President del Govern el 2004. Zapatero no ha oblidat les ofenses i humiliacions que PRISA li ha dedicat durant el seu període com a Líder de la Oposició i decideix culminar la seva venjança definitiva: encarrega al seu Secretari d’Estat de Comunicació Miguel Barroso la creació d’un grup de comunicació d’esquerres independent de PRISA, anomenat Mediapro amb un canal (La Sexta) i un diari (Público), a qui afavoreix descaradament per davant del grup de Polanco.

Durant els 7 anys de Govern ZP les guerres entre PRISA i Mediapro son èpiques i sanguinolentes, especialment després que Zapatero donés a Mediapro els drets del futbol el 2009, amb uns beneficis de 350 milions. El País carrega durament contra les mesures de ZP, especialment contra la Ministra de Vivenda Carme Chacón, esposa del creador de Mediapro, Miguel Barroso. El Govern es divideix en dos bàndols, la vella guàrdia més favorable a PRISA i els joves zapateristes afins a Mediapro.

L’enfrontament entre els dos grups de comunicació progressistes arriba la seva culminació a l’hora d’escollir successor a ZP, en el XXXVII Congrés del PSOE. Com ja vaig explicar en un article, PRISA va fer campanya descarada per Rubalcaba i Mediapro per Carme Chacón. Rubalcaba-PRISA guanya i Chacón-Mediapro perd.

Derrotada i enfonsada, Mediapro no pot sobreviure sense les ajudes del poder i es veu obligada a tancar Público en paper. El 2012 La Sexta es fusiona amb Antena 3, presidida per Jose Manuel Lara. Tot i així Mediapro-Globomedia manté el 51% de capital a “Getsora de Inversiones Audiovisuales La Sexta” i aconsegueix mantenir una línia editorial pròpia d’esquerres.

Però a qui donaria suport ara Mediapro? Chacón es troba marginada al Congrés de Diputats i acaba exiliada a fer de professora, així doncs cal descartar aquesta opció. El poder de Rubalcaba-PRISA dins el PSOE es absolut i combatre’l des de dins resulta impossible, ja que aquest es dedica a aplaçar sine die les primaries internes. I es llavors quan descobreixen a Pablo Iglesias. Igual donant veu a nous grups podien debilitar la candidatura europea d’Elena Valenciano, ma dreta de Rubalcaba?

Ja el 2012 Iglesias col·labora escrivint a Público,el novembre d’aquell any apareix per primer cop en televisió a La Sexta Columna i, a partir de maig de 2013, esdevé un habitual als debats de La Sexta. El 5 de Desembre de 2013 el Diari Público passa a emetre La Tuerka (debat polític digital creat per Pablo Iglesias) a la seva pàgina web. Tan sols un més després, el 12-13 de Gener del 2014, es presenta Podemos en un acte retransmès en directe per Público.

A les eleccions europees, Podemos aconseguia 5 eurodiputats i Rubalcaba presentava la seva dimissió al front del PSOE. Mediapro havia guanyat la batalla i culminat la venjança política. Les accions de PRISA passen de 10 e/acció (al 2008) a tan sols 0,2 e/acció actuals, mentre que en el mateix període la cotització d’A3Media-Mediapro puja dels 4 e/acció als 11,1. Però la guerra just havia començat. Chacón ni tan sols presenta candidatura al XXXVIII Congrés del PSOE. Mediapro ha perdut absolutament tot l’interès en aquest partit. Quina necessitat hi ha de batallar amb PRISA pel timó d’aquest vaixell a la deriva quan en poden tenir un de nou per ells sols? Una operació que recorda bastant, per cert, a la que van fer Polanco i El Pais amb el PSOE el 1976.

PD: Amb aquest article no vull deslegitimar en absolut a Podemos i al seu projecte. Simplement es una exposició objectiva de fets i dades. No pretenc entrar en el debat ètico-moral sobre si es legitim emprar eines del capitalisme per transformar el sistema. Jo personalment crec que si, ja que soc maquiavèl·lic i materialista, per tant defenso que els fins justifiquen els mitjans i hauria fet el mateix. Els felicito, doncs, per saber aprofitar la ocasió en mig d’una guerra que no era la seva. Lenin també va fer quelcom similar en mig de la I Guerra Mundial, per tal que els alemanys el deixessin tornar  en tren a Rússia i fer la Revolució de Febrer, cobrant quantioses sumes del Kaiser Guillem II.

34 comentaris

  1. Amb tots els respectes, la teva ment tancada et fa veure/inventar/crear a tot arreu uns visió racional dins les tevEs creences


    • Diga’m siusplau una sola dada d’aquest article que sigui errònia i la rectificaré immediatament.


  2. Es resum …. molt resumit, jo, personalment tinc una teoria diferent, les empreses de comunicació, per definició, son empreses i tot poder (govern, partit …) ha de ser debil a la fi de que elles puguin “tallar el bacallà” i optimitzar beneficis, i per tant apliquen el “dividelos para que yo los pueda manejar” i si l’esquerra es debil, les empreses de comunicació guanyen i manipulen …. Es una teoria


    • Bé, en tot cas en el periode 1976-2004 l’esquerra majoritària (PSOE) depenia d’un sol grup mediàtic que li feia campanya per ells, mentre que la dreta sempre ha tingut molts grups mediàtics diferents molt enfrontats entre ells. Mira per exemple les lluites fraticides entre El Mundo-ABC-La Razón-COPE-EsRadio per controlar la línia política del PP.
      A partir de la creació de Mediapro aquesta competència passa al camp de l’esquerra.


      • No es contradictori: Tots rks grups empresarials tenen el mateix objectiu: Manipular el poder per poguer repartir dividendos. La dereta no te problemes, tots defensen el PP i lluitent per candidats, els mitjans “d’esquerra” buscan la
        divisió (psoe vs pce i ara podemis vs psoe)


  3. molt interessant!! Gracies


  4. collons Marc,”la teva ment tancada..” La teva si que deu ser tancada.Pràcticament l’article es un seguit de dades i dates molt bé recollits i que possa de manifest sobre tot com treballen els grups de pressió o més concretament els poder fàctics mitjançant totes les eines possibles entre les que destacan com és lògic els mitjans de comunicació.Mol bó i necessari recopilatori.


    • Merci!


    • Correlació no és el mateix que causalitat. Les dades i els fetts són correctes, però el posar-les juntes i insinuar una causa-efecte és tendenciós. No dic que no sigui no veritat, però sengons el que diu, ell tampoc.


      • La teva argumentació es bastant pobre. Pots desenvolupar un xic els teus arguments?


  5. M’encanta l’article, la narració dels fets ajuden bastant a entendre algunes motivacions mediàtiques, a priori contradictòries, hi ha una peça que no queda clara i que jo apunto, El senyor JM Lara què pensa de tot això? doncs que està fins als collons de l’actual classe política i que li està molt bé tocar els collons amb podemos, per fer una demostració de força…. Podemos haurà de saber aprofitar-se’n sabent que en qualsevol moment el voldran fer caure els mateixos que ara l’utilitzen. Gràcies per l’article…. un plaer llegir-te.


    • El senyor Lara vol guanyar diners i fa una inversió en un grup polític que cotitza a l’alça, igual que va fer el senyor Polanco l’any 1976 i es va forrar enormement


      • El senyor Lara és propietari de El Punt, La Razón i El Periódico (crec que són aquests).
        El que vull remarcar és que no força una línia editorial quan compra un mitja (sens dubte, ho fa perquè així guanya més diners).
        Sense pretendre defensar a Lara com a persona en el seu conjunt, aquesta característica la trobo positiva i ajuda a la pluralitat de prensa.


        • El banquer Jaume March era propietari dels principals diaris anarquistes i feixistes als anys 30’s..


          • Ara que el senyor JM Lara ha mort, DEP, crec que la resposta es veurà ràpid, potser el sr Lara ja sabent que no li quedava molt va voler redimir-se recoltzant un partit amb aires de 15M que parlava de treure la casta que ell tant bé coneixia.
            En el proper any veurem si aquests mitjans fan un gir en la linia editorial o bé continuen igual, molt em temo que sense JM Lara això no seguirà igual. Què en penseu?


  6. Una excel·lent síntesi, jo també veig una estratègia cesariana al conjunt de l’esquerra política de l’estat: divideix-los amb parcel·les, rollo rebassaire, i guanyaràs sempre a llarg termini. És un clàssic d’occident… millor 40 partits d’esquerra que 2 d’hegemònics.


    • En tot cas dir que jo prefereixo mil cops una esquerra repartida entre PSOE, IU, Podem, ICV, Equo, Guanyem, CUP etc… que en mans de Felipe Gonzalez, ZP, Rubalcaba o Pedro Sanchez


  7. Bah… es lo de sempre d’intentar estar amb l’equip que té el poder. Pensava que ens explicaries alguna història amb sang i fetge, o com a mínim una comèdia romàntica.


  8. Reblogged this on fidelnp and commented:
    Sorpresa agradble, gran trabajo de recopilacion y escalofriantes que no inesperadas conclusiones. He pasado un buen rato. Gracias!!


  9. Dono fe de la veracitat de totes les dades sobre Mediapro (grup que va néixer a Esplugues, amb seu a Esplugues en antigues naus de la Corberó al polígon industrial d’El Gall), Barroso y Chacón.

    Sóc fill d’Esplugues i vaig ser regidor pel PSC al meu poble de 1999 a 2011 (coincidint als plens amb la sra. Chacón i seient al seu costat durant la seva última legislatura com a regidora i ministra de 2003 a 2007) i molta gent em tractava de “paranòic” quan parlava del tema.

    Des de fa 2 anys ja no milito en aquest partit.. Està clar que la resta de dades també són certes i el seu coneixement per part dels votants és necessari.

    Salut,

    Ramon Cervera


    • Merci per aquest detall tan curiós que desconeixia!


      • Gràcies a tu. Un gran treball de recerca, i una informació necessària per als votants d’aquest pais.

        Salut,

        Ramon Cervera


  10. No entiendo las acusaciones a este artículo. Son, como se han dicho, datos. Y bien conocidos: el autor resume brillantemente un montón de información ya conocida y publicada. La principal novedad para mi es leer el apoyo a Podemos como un sustituto del apoyo a Chacón (no estaba yo informado al respecto). Por lo demás, esoy de acuerdo con la nota final sobre Podemos. Muy instructivo.


  11. Y vuelta a empezar


  12. Muy interesante el relato de estas relaciones entre partidos y medios,que yo no conocía, ayuda a entender unas cuantas cosas. Sólo una aclaración sobre La Tuerka: para nada son obra de Público. La Tuerka se emitió inicialmente en tele-K (de ahí la escritura con K), una tv de Vallecas.Yo la conocí emitiendo el el canal 33, de Madrid y, finalmente ha venido a recalar en Público TV, donde seguro que ha aumentado su audiencia.Quiero decir que es un proyecto de los fundadores de Podemos que ha sido favorecido, pero no creado por Mediapro.


    • Si si, des de luego. No queria en ningún momento decir que Público inventó la Tuerka, yo también la veia de antes! Simplemente pasa a emitirla en su web


  13. Només comentar que la comparació amb la operació de Lenin durant la Primera Guerra Mundial no sé si és del tot adient. Lenin tenia el seu projecte i li anava bé que Alemanya pensés que estava essent usat per desestabilitzar Rússia. En aquest sentit, des del punt de vista de Lenin ell aprofitava la dinàmica de la guerra capitalista per als seus interessos (i els de la classe obrera a Rússia).

    No poso en dubte les dades, em fixo en l’últim paràgraf. Podem dir el mateix de la operació Podemos? Qui s’aprofita/manipula a qui? Mediapro usa Podemos per a obtenir rèdits polítics i econòmics o Podemos usa Mediapro simplement per a arribar al poder? Significa això que hi ha alguna mena de pacte pel qual Mediapro obtindrà retorn de la inversió que està fent en Podemos? En aquest cas, podria Podemos governar amb total llibertat? Qui té la paella pel mànec? Si Podemos tingués un projecte molt treballat del qual no es moguessin podria tenir sentit. Utilitzo Mediapro per tenir un megàfon i fer campanya per guanyar unes eleccions i posar en marxa un programa polític concret. No dic que Podemos no tingui programa, però sí que aquest no està plenament definit o estructurat com el que devia tenir Lenin. Sembla que qui sí que té programa (o com a mínim “full de ruta” :P) és Mediapro: Uso Podemos per augmentar audiències i per a aconseguir una manera d’accedir al poder de la Moncloa, cosa que em permetrà decisions beneficioses i altres coses.

    Lenin simplement necessitava arribar amb els seus a Rússia. Un viatge en tren i prou, un acord puntual. Tu m’hi portes i m’hi deixes fer. Però Podemos té l’objectiu d’arribar al poder, formar govern i governar un país de 47 milions d’habitants durant alguns anys. Lenin va usar puntualment el Kàiser, però el que es porten entre mans Podemos i Mediapro és quelcom que requerirà molt més temps i recursos. No és una utilització puntual, és una col·laboració. I si ambdós han de sortir guanyant…

    Per acabar: En cas que qui tingués realment la paella pel mànec fos Mediapro, cosa que podríem comprovar en cas que, per exemple, deixés de donar suport un cop s’hagués fracassat definitivament en algunes eleccions i s’hagués esgotat la marca Podemos; tot el discurs sobre la Casta, i la vella/nova política se’n va avall…


    • El Kaiser també creia que usava a Lenin per aconseguir una rendició en el front oriental (com efectivament es va produir)


  14. Faig doble comentari per dir-te, arqueòleg, que tal i com defensaves fa uns dies en una altra blocada hi han tres reaccions a la crisi i l’austericidi: acceptar-ho, lluitar-hi, i el que anomenaves el replegament identitari. En aquest sentit, simplificaves l’heterogeni moviment independentista com a replegament identitari (cosa amb la què hi estic en absolut desacord) i identificaves a Syriza com als abanderats de la lluita contra la Troica. El pacte que en Tsipras ha tardat hores en fer amb uns dels més partidaris del replegament identitari (potser hauràs d’afegir una 4a posició, el replegament sobiranista) crec que posa de manifest que les tres reaccions que indicaves no estan tan separades entre si com sembla al teu discurs.

    Syriza està apel·lant al nacionalisme grec per tal de lluitar contra la Troica, i vénen d’un programa en què eren obertament euroescèptics. Si bé ara matisen, trobo que estaria bé intentar matisar en tot moment què la lluita contra la Troica no es fa sense color nacional, es fa apel·lant a la sobirania nacional i, entesa d’una o altra manera (tradicional i identitària o igualitària i ciutadana) això es fa des de la dreta i des de l’esquerra.

    Per contra, hi ha replegament identitari (que no té tant a veure amb el tema Troica/Ue sinó més aviat amb la crisi de fons i la globalització) que sí és addicta a la Troica i als seus principis.


  15. el teu blog és una gran trovalla per mi, sempre he pensat que existia però no l’havia trovat. No és conspiranoia, hi han dades i fets contrastables.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: