h1

El Vudú i la Lluita de Classes a Haití (s.XVII-XX)

Desembre 23, 2014

Vudu 2

Entenem com a Vudú el culte religiós sorgit a les colònies franceses del Carib i Louisiana al s.XVII entre els esclaus negres, com a sincretisme de diferents tradicions animistes i xamàniques africanes, provinents del Golf de de Benin (Dahomey i Nigèria, principalment), amb el catolicisme imposat pels francesos. Curiosament es una religió molt col·lectiva, que té també una vessant de màgia i bruixeria, tant positiva com negativa, a nivell interindividual. Aquí tractarem tan sols la vessant d’Haití.

L’esclavisme trenca completament els llaços socials i culturals originaris de família i tribu, que son substituïts pel Vudú. Aquesta religió acaba esdevenint un moviment social de cohesió de classe i raça, fonamentat en rituals secrets, danses grupals on alguns participants entren en “trance” i son posseïts per les divinitats, a qui fan sacrificis d’animals.

Ràpidament el Vudú causa terror dels terratinents esclavistes, que temen els efectes del odi dels esclaus vehiculat a través de la bruixeria, i tracten d’eradicar-lo. Un reglament de 1664 obliga al bateig cristià als esclaus i una ordenança de 1704 prohibeix la dansa i qualsevol mena d’assemblea nocturna entre els afrocaribenys, a menys que tinguessin permís judicial. El 1860 es signa un Concordat amb el Vaticà amb l’únic objectiu de fer una Lliga Anti-Vudú, entre l’esglesia i l’estat.

Vudu 1

Cerimònia de Bwa Kayimam, que origina la Revolució d’Haití

El culte animista-xamàmic original acaba derivant, al llarg del s.XVIII ,en una religió piramidal secreta, amb jerarquies sacerdotals i santuaris només aptes pels iniciats. Això provoca l’aparició de líders messiànics revolucionaris que impulsen revoltes i  aixecaments populars contra l’explotació esclavista amb promeses mil·lenaristes de l’arribada d’un nou ordre diví de justícia i igualtat a la terra. Prometen la reencarnació en un paradís a qui mori en la batalla. Podríem dir que el paper del Vudú es força similar al de la Maçoneria a la França de 1789, societats secretes que impulsen moviments revolucionaris.

Alguns exemples d’aixecaments populars impulsats pel Vudú son els següents:

Mackandal_coin_haiti

.

1758: François Mackandal: es un houngan (sacerdot Vudú) que lidera una guerrilla que crema plantacions i assassina terratinents. Es capturat per la policia francesa, torturat i cremat viu. Esdevé un heroi popular i es fan diverses novel·les sobre ell, atribuint-li tota mena de poders màgics. Fins i tot al 1968 es va fer una moneda amb la seva cara.

1791: Coneguda com la “Revolució d’Haití” que succeeix poc després de la Revolució Francesa. Esclata arrel d’un ritual Vudú realitzat al santuari Bwa Kayimam, on l’esperit de la Deesa Mare Ezili Dantor posseeix al gran sacerdot i lider revolucionari Dutty Boukman, qui fa el sacrifici d’un porc. Això provoca l’aixecament a la majoria de plantacions i l’inici d’una guerra colonial que culmina amb la proclamació de la independència d’Haití el 1804, el segon estat lliure d’Amèrica i la primera República negre del món.

1908: Una revolta pagesa liderada per un grup de militars, posa a la Presidència d’Haití a François Ç.Antoine Simon, qui arriba a fer rituals i cerimònies Vudú dins el Palau Presidencial.

1957: El 1957 François Duvalier, un sacerdot Vudú conegut com “El Papa Doc” dona un cop d’estat i arriba a la Presidència d’Haití, amb una ideologia basada en el populisme conservador anticomunista, el  culte a la personalitat i el nacionalisme negre. Rep el suport dels EUA, en plena guerra freda, per crear unes milícies paramilitars anomenades Tonton Macute que arriben a assassinar 60.000 persones. La seva crueltat li val el sobrenom de “El Vampir del Carib”.

Al esdevindre una religió jerarquitzada el Vudú també passa a implicar una explotació social sobre els seus fidels, qui estan obligats a entregar part de les seus excedents als sacerdots-bruixots “hougan”, per tal que aquests realitzin pràctiques de màgia i obtindre bones collites o protegir-se dels mals d’ull. Gràcies a aquestes plusvàlues es manté a una casta religiosa a temps complert.

A finals del s. XX la burgesia i la oligarquia haitiana, consideren el Vudú una superstició de la xusma, però aquest culte segueix sent molt majoritari entre la pagesia i el proletariat de raça negre, que suposa el 98% de la població de la illa. Actualment ha esdevingut una atracció turística i es fan simulacions teatralitzades de rituals amb llums de neó pels encuriosits visitants.

PD: Com a curiositat afegir que les famoses “Nines Vudú“, no formen part de la tradició Vudú d’Haití, sinó de la branca de Nova Orleans (Luisiana) que té un origen similar, però es desenvolupa de forma independent.

2 comentaris

  1. El vudú, imprescindible per avançar en la primera fase del Monkey Island 2 ^^



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: