h1

Els meus sentiments el 9N

Novembre 9, 2014

Be Diferent

No recordo si era una final del Barça a la Eurocopa o de la Selecció Espanyola al Mundial. Pel cas, tan es. Estava jo en un bar, d’esquenes a la televisió, que tenia a tothom embadalit, quan de sobte va esclatar en un èxtasis massiu cridant “GOOOL”. Tothom estava molt feliç ja que “havíem” guanyat una títol, que era molt important, i “érem” els millors del món. Jo m’ho mirava amb una apàtica indiferència, incapaç d’entendre aquest contagi d’il·lusió i histèria, per un fet que res tenia a veure amb la meva vida real i jo, sens dubte, no em considerava part d’un col·lectiu que hagués guanyat res.

Quelcom semblant em passa avui. No comprenc res del que succeeix al meu voltant. Igual resulta que el materialisme històric i el mètode científic m’han moldejat en una persona freda i hieràtica, com un robot mecànic, però em resulta incomprensible estar rodejat de tanta gent que avui viurà tan apassionadament un simulacre de referèndum com si fos la presa de la Bastilla o l’assalt del Palau d’Hivern i a partir de demà visquéssim en un planeta diferent. Igual soc jo el que viu en una dimensió paral·lela i no me n’he adonat…

Jo ja he dit molts cops que estic a favor del dret a decidir, que em semblava bé fer un referèndum, però que exigia tan sols que es donessin unes mínimes condicions democràtiques. Ningú s’ha molestat no ja a contestar-me, sinó tan sols a guardar una mínimes aparences de pluralitat i neutralitat durant la campanya. La meva opció (el SI-NO) no ha tingut ni un acte, ni un cartell, ni un anunci, res. Es, doncs, un acte ritual, muntat per independentistes per a independentistes, per tal d’invocar un Nou País i fer un exorcisme col·lectiu de l’Espanya malèfica. No em sento, doncs, convocat a participar-hi.

Avui a Twitter una independentista deia que es sentia com un nen esperant els Reis Mags. Sincerament, no se’m podria haver ocorregut una millor metàfora, doncs la única campanya electoral que hi ha hagut (Ara es l’Hora) ha prescindit de cap programa raonat, ni de cap explicació objectiva dels pros i dels contres de la independència, per fer una espècie de pou dels desitjos, on tot era possible. Una Carta als Reis on hi tenia cabuda des d’acabar amb l’atur, els impostos, la corrupció fins a rebre gelats de postre cada dia. Realment fa enveja veure la seva càndida il·lusió, com la d’un vailet assistint a la cavalcada la nit del 5 de Gener. Quina pena saber que els reis son els pares…

Realment es entranyable aquesta fe en el pensament positiu i màgic; molt millor que l’odi o el ressentiment, sens dubte. O fins i tot preferible a l’escepticisme cínic i antropològic amb que jo m’ho miro, tot encuriosit. Em recorda, també, a quan vaig estar a Israel i veia persones plorant d’emoció, desmaiant-se esglaiada davant els llocs sagrats de Terra Santa. On jo veia unes restes arqueològiques del s.I dC (bastant vulgaretes, tot sigui dit), ells contemplaven el lloc sagrat on el seu messies havia nascut o l’havien crucificat i em miraven esparverats pel simple fet de no compartir el seu misticisme, mentre omplien garrafes d’aigua del riu Jordà.

Doncs res. Respecto que esteu tots tan feliços i espero que la jornada transcorri sense incidents i que els Reis us portin aquest meravellós país ple de virtuts i sense cap defecte que heu invocat amb tanta convicció. Tan sols us demano que respecteu la meva llibertat per decidir, de moment, mantindre’m al marge.

PD- Acabo amb una cita de Hanna Arendt “Es verdad. Yo no amo al pueblo judío. Yo no amo a ningún pueblo. Yo amo a mi familia, a mis amigos, a mis alumnos, a mis compañeros filósofos, a los que me escriben cartas. Yo siempre amo a personas. Nunca a pueblos”.

31 comentaris

  1. […] No entenc res del que succeeix al meu voltant. Igual resulta que el materialisme històric m’ha convertit en una persona freda i racional com un robot mecànic, però em resulta incomprensible estar rodejat de tantíssima gent que avui viurà tan apassionadament un simulacre de referèndum com si fos la presa de la Bastilla o l’assalt del Palau d’Hivern i a partir de demà visquéssim en un planeta diferent. “Els meus sentiments el 9N” (Blog Reflexions d’un arqueòleg glamurós, 9 de novembre … […]


  2. Els meus sentiments són molt similars als teus, però després del 9N hi haurà un 10N, sempre, cada any. L’anàlisi que has fet durant els mesos previs és correcte, però la Histèria ens convoca, oi? Recorda a Jean Jaurés, a qui has evocat sovint. No estàs sòl, ni de lluny.


    • Gràcies, pel teu comentari Salva! Es un consol saber que no soc la darrera ovella negre!


  3. Avui si puc, i em deixen, aniré i participaré del procés participatiu, valgui la redundància, també per explicar un dels arguments que em portarà a realitzar l’acte simbòlic de dipositar un paper, que no una papereta(1), dins d’una caixa , que no una urna(2). Agafaré un paper, no marcaré cap de les opcions, l’equivalent a un vot en blanc, i escriuré els motius pels quals diposito aquell paper en aquella caixa.

    La decisió és fruit d’un procés deliberatiu i de reflexió d’acord amb els meus principis i conviccions, m’ha costat molt trobar la manera en què aquests podien encaixar amb el que faré el 9N. Finalment he decidit participar perquè qualsevol invitació a participar d’un procés col·lectiu de decisions (amb tots els matisos), sóc del parer que s’ha de participar per després poder opinar, és una convicció personal, igual que per mi el vot és una obligació, no solament un dret. Respectant i entenent molt altres posicions al respecte que em toquen molt d’aprop.

    Fins fa uns dies tenia molt clar que no hi participaria, existeixen molts motius per no participar, però els que més pesaven a sobre meu són:

    – El muntatge de tot això fa molta pudor demagògica i nacionalista al més pur estil populista i oportunista, mai no hi ha hagut reals motivacions democràtiques en aquest procés, la democràcia no és col·locar una caixa i un paper, Més enllà del que pugui fer el govern espanyol, que ha estat tot allò més que previsible, i per tant, aprofitat vilment en el victimisme, justificat, o no, d’una part interessada del procés.

    – Les persones que lideren el procés, no són persones de fiar en la meva opinió, alt i clar, no puc escoltar a gent com Artur Mas o Felip Puig parlar de democràcia, quan no han tingut mai la intenció de fer una llei electoral, han aprovat lleis òmnibus i demandat als qui protestaven, van buidar plaça Catalunya a cops de porra, encobrir les males actuacions policials dotant-los d’una impunitat que res té a veure amb la democràcia, ficats en processos com el palau, cas Pallerols, els casos Pujol, ITV’s, Crespo, etc etc etc. Són tant o més complisses que PPiPSOE del desastre institucional que hi ha a Espanya. És literalment impossible que em cregui en la bondat d’aquestes persones que marquen l’agenda del procés. I és així. Òmnium i l’ANC no són precisament el model d’organització en la qual dipositaria la meva confiança.

    – No crec en les banderes ni els nacionalismes que fan pensar que un és millor que un altre per qüestions ètniques (3). I no ens enganyem, el motor d’aquest procés és aquest. Sino feu la prova del 9, amb aquestes preguntes:
    1- Fins a quin punt estàs disposat a perdre per aconseguir un estat propi?
    2- Què hauria de passar a Espanya perquè volguessis continuar formant-ne part?
    3- Estaries d’acord en afegir dintre del procés la resta de països catalans?
    4- Quina és la raó principal que et fa desitjar la independència de Catalunya?

    – El plantejament del 9N és una escenificació de “por mis cojones”, però no dels catalans contra els espanyols, sinó d’una part interessada del procés amb el govern espanyol, de manera que això els permet amagar les seves vergonyes, uns en nom de la legitimitat “democràtica”, i els altres en nom de la legalitat “democràtica” i embolica que fa fort, dues cares d’una mateixa moneda, moneda per cert, molt devaluada i en perill d’extinció (esperem). Per tant, en realitat res de democràtic ni en un cantó ni en l’altre.

    Perquè he decidit participar.

    – Com he dit, crec en la participació ciutadana en totes les seves expressions, com a eina (no única) de canvi i control. Perquè no participar implica renunciar a expressar la meva opinió en el marc plantejat, en aquest cas, per una part del parlament de Catalunya i sobretot una part important de la ciutadania que ho accepta i això és el que em fa finalment decidir de participar, accepto, i no vol dir que comparteixo, la manera en què la gent ha decidit dur a terme el 9N, quedi clar que ho ha decidit la gent, guiat per Artur Mas, la gent ha volgut fer aquest procés participatiu així, no ens enganyem, que l’estat espanyol no deixaria fer-ho d’una altra manera ja ho sabiem, per tant, no diguem que ho fem així perquè l’estat espanyol no ens deixa, no ens fem trampes al solitari. Ho fem així perquè molta gent accepta fer-ho així, i en respecte a aquesta part important de la ciutadania, i als meus principis, jo aniré a votar, i votaré en blanc, perquè tampoc ha existit cap procés deliberatiu que em permeti respondrem a la pregunta que se’m planteja amb el seny que m’agradaria fer-ho.


    • Em sembla una opció absolutament respectable, com totes i que comparteixo amb bona part.


  4. Bastant d’acord, però un comentari: que no hi hagi cartells/actes del SI-NO entenc que és culpa principalment dels partits o entitats que defensen el SI-No, no del procés en si mateix..


    • En part si, en part del context de crispació i polarització, i en part de la voràgine del ritme com s’han dut a terme els esdeveniments


      • Mmmm segurament, però en el cas dels dos partits que podien estar més pel SI-No, Unió i ICV (tot i que lògicament per motius molt diferents) si no han fet campanya explícita jo crec que ha estat més per motius interns que externs…


        • També, també. No ho nego. Però no només.


          • Doncs mira, potser aquest “simulacre” haurà servit per fer llistat de les coses que es poden mantenir i quines s’han de fer diferents el dia que es faci un de veritat


          • No entenc en absolut perqué hem d’esperar a tindre un estat per fer les coses bé, quan tenim plenes competències en Sanitat, Educació o Cultura i es fa just el contrari del q es predica


          • A veure, aixo de les ‘plenes competències’ és una veritat a mitges. Les ccaa gestionen sanitat i educació, però ho fan a través de les transferències de diners que fa l’estat. A mes l’estat limita el dèficit de les ccaa. Si hem de dir les coses diem-les del tot. I ull que jo no sóc indepe, soc partidari de canviar la constitució. I avui no he votat. Crec que les ccaa haurien de poder recaptar autononament impostos en funcio de les despeses a què han de fer front (hi hagin o no despres transferències ‘solidàries’). Es de calaix. Cada administracio hauria de recaptar els seus propis impostos de forma indepoendent en proporcio a les competències que tenen. Despres si hi ha ajuntamnents o ccaa que amb aixo no hi arriben, fons de solidaritat. Peroi ara l’estat cobra quasi tot els impostos i les ccaa tenen el pes més gran de les despeses (sanitat i educacio). Aixo porta a ineficencies. Una altra opcio seria recentalitzar competències. Centralista, federalista o cantonalista tant fa, però si no hi ha el principi que qui gasta recapta, això és un puto merder.


          • Absolutament d’acord Rafa, però que Rigau doni 3M a dues escoles d l’Opus cada any a la meva ciutat i retalli 3M a les publiques en la mateixa població es una decisió política/ideològica i no en té cap culpa Espanya. La mateixa excusa té Madrid dient que Brussel·les li posa límits de dèficit. Els culpables sempre son els altres


  5. Molt d’acord en general amb el que dius Jaume, excepte en un matís no menor. No crec que votar sigui obligatori,ni tan sols el més democràctic.A els paísos autàrquics els referendums son molt habitualment boicotejats per l’oposició que normalment reclamarà abstenció. No faré una comparativa de cap manera del Govern amb una dictadura, la forma però en que s’ha dirigit tot aquest procés de consulta o el que sigui, té moltes caracteristiques semblants a la forma antidemocràtica de procedir d’aquests sistemes i que tu mateix has recollit al teu escrit.
    Res més que felicitar a l’Arqueòleg, per al seu coratge, per caminar amb dignitat a contracorrent en una cojuntura en la que no resulta gens fàcil mantenir el lliurepensament ,sense dexair-se contaminar pel bram de les religions laiques.


    • Carlos, quan dic el vot per mi és obligatori, és una qüestió personal, no vol dir que jo obligaria a la gent a votar, té que veure en com jo sóc (em costa gestionar el silenci p exemple), hi ha gent que gestiona millor altres formes de fer, igualment bones.

      Tampoc intento dir que la meva opció és millor que altres, simplement he volgut fer públiques les meves reflexions i decisions en vers el 9N, usurpant com moltes altres vegades l’espai de l’arqueòleg per que aquí hi trobo llums.


  6. Raonada i raonable entrada.

    Jo tampoc no entenc perquè hem d’esperar un estat per fer les coses bé, quan tenim plenes competències en Sanitat, Educació i Cultura i es fa just el contrari del que ens convé. Ni contes de la lletera, ni reis mags: siguem ciutadans adults i responsables, per favor.

    Jo aniré a votar, tot i que el meu vot serà nul. Reforçar els mecanismes de participació sempre és necessari, siguin quins siguin. La democràcia s’alimenta de la participació, tot i que, com bé apuntes, calen també altres condicions per la seva plenitud.

    Una abraçada fraterna,

    Boris


  7. Estic totalment amb tu glamboy.. La gent es conforma amb poc, i després de votar, a fer carn d’olla i tortell. El gran patriotisme català no va més enllà.. Si com a mínim anessin a prendre capitania.. Però sembla que ens agrada més les casserolades de 10 minuts i els reis mags.. En fi.. Haurem de veure si, com sembla, hi ha una gran participació i espero que minimitzi la histèria hegemònica. Recordo el referèndum per la reforma política del Suárez. Un referèndum organitzat per franquistes on quasi un 80% de la població hi van anar a votar, quan s’hauria d’haver fet fora als franquistes a puntades de peu, la gent va tenir prou humor de sucumbir a una votació falangista per confirmar una necessitat inqüestionable. En el cas d’avui, es va a votar per protestar un cop més contra l’Espanya autoritària, però també per a salvaguardar i canonitzar el líder messiànic que va prometre una votació.

    Dret a decidir (tot i que forma part de terminologia convergent): sí

    Referèndum: sí

    Consulta: també

    Cadenes humanes, V de vendettes i simulacres de consultes: per qui li agradi.

    Enganyifa assembleària: no

    Parcialitat organitzativa en processos democràtics: no

    Ofertes succedànies de consulta després d’un fracàs polític: no

    Absència de debat substituït per afirmacions profètiques: de cap manera.

    De moment, jo i la meva agra ambigüitat també romandrem a l’espera.

    Salut!

    P.D Jaume, comparteixo molt el que dius, però al Mas tant se li enfum que votis si-si, si-no, no, en blanc o exposis els teus motius. Un èxit participatiu en aquesta consulta és un pas més cap a mantenir el seu poder.


    • Troff, ja sé que la participació serà utilitzada pels seus propis fins, però jo no puc deixar que això determini les meves accions d’acord amb els meus principis. Al final juguen a deixar-te fora de joc, i crec que li hem de donar la volta i desemmascarar-los.


      • Absolutament d’acord. Tu fes el q creguis, independentment de com sigui interpretada la dada


  8. Gràcies a tots pels vostres comentaris que enriqueixen infinaitament l’article


  9. Totalment d’acord Arqueòleg. Estic indignada amb la classe política tant d’aquí com d’allà. Aquesta és un consulta bastant poc democràtica, sols liderada per la casta amb l’únic objectiu de mantenir el poder. Hi ha zero autocrítica des de Catalunya, quan sapiguem gestionar de manera eficient les nostres competències potser em pensaria la possibilitat de crear un nou estat, però per ara, quan la SEU de convergència esta embargada pel cas Palau, quan han saquejat l’estat del benestar, quan s’han trobat tants casos de corrupció, no em creuré les seves paraules enverinades sobre democràcia, participació i dret a decidir i per tant no aniré a portar la carta els reis.eis…

    Maria


  10. “em semblava bé fer un referèndum, però que exigia tan sols que es donessin unes mínimes condicions democràtiques”. Home, està molt bé exigir, la qüestió és saber a qui li has d’exigir les coses. Els únics responsables de que no s’hagi fet com a mínim la consulta original són PP, Psoe, C’s, que han fet tot el que han pogut per frustar-la.
    “La meva opció (el SI-NO) no ha tingut ni un acte, ni un cartell, ni un anunci, res. Es, doncs, un acte ritual, muntat per independentistes per a independentistes”. L’aposta dels del sí-no ha estat simplement desaparèixer del mapa, i la dels del no, ha estat no fer una campanya tipus better together, sinó evitar que es faci la consulta.
    En definitiva, no t’hauria de molestar el que han organitzat els partits i organitzacions indepes, sinó el que han fet els unionistes. “exigir” garanties democràtiques a la vegada que posaven pals a les rodes de la consulta.


  11. NOTA DE L’ARQUEÒLEG: Comentari censurat per contindre greus insults, amenaces violentes i sobretot molt poc glamour. HeAplicant el protocol antitrolls, queda susbtituït per aquest video


  12. Jordi de Manresa,la teva resposta és penosa i em fa estar molt trista que hi hagi persones com tu que puguin donar aquest tipus de resposta. Pots estar més o menys d’acord però d’aquí a insultar pel sol fet de pensar diferent a tu… així vols fer un nou país… persones com tu son les que em fan pensar que així no ens en sortirem


  13. Par sert, jo us dedicu aquesta bunica canso, la tots plagats : https://www.youtube.com/watch?v=2Z4m4lnjxkY


  14. Llegir el que has escrit avui, em fà sentir una mica menys sola.
    Gràcies.
    Isabel


    • Mai sabré si realment ets tu, però m’agrada creure i imaginar que si! Merci!


  15. Glamurós: m’ha agradat el teu article : avui ets molt dolç amb els que no pensem i sentim com tu (em sembla que ja em coneixes a través d’alguns comentaris al teu blog, soc independentista i m’he passat tota la vida fent activitats nocturnes i diürnes intenses i perilloses amb l’objectiu d’aconseguir la llibertat). Ha sigut un regal llegir avui el teu text que, de passada, el trobo loquaç i intel·ligent com sempre, gràcies.

    Jo hi voldria afegir (opinió meva) que totes les revolucions son cosines germanes, encara que siguin per a causes molt diferents, potser és degut a que pels humans (i pels animals tmb) : revolucionar-se és un esforç difícil i bona part de les conseqüències deriven de l’esforç més que de l’objectiu.

    Tmb m’encanta la darrera frase teva:
    “Tan sols us demano que respecteu la meva llibertat per decidir, de moment, mantindre’m al marge”. (chapeau!)


  16. No passa res, hi ha gent per tot, et respectem. Sempre hi ha el típic nano rarot. Seria l’equivalent futbolístic de ser de l’espanyol.


  17. Ja ho he fet! M’he abstingut, si d’això se’n pot dir abstenir-se, perquè en absència d’un cens oficial no hi ha manera de comptar exactament les abstencions. El cas és que no he votat.

    I veig que la meva opció no és tan estrafolària. De fet, és el que ha pres la majoria dels que haurien pogut anar a votar; una majoria que es troba al voltant dels dos terços. Per tant, no ens hem de sentir estranys els que no hem votat precisament en aquesta convocatòria.

    El que també he pogut comprovar és que, segons les declaracions públiques, tots diuen que han guanyat, però escoltant converses privades l’ambient era d’un cert derrotisme. Sembla que tant els uns com els altres esperaven més vots o més abstencions. Això també era bastant previsible.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: