h1

Voràgine i Democràcia no son compatibles

Novembre 3, 2014

la-esc-de-aristoteles

Tenim pressa, diuen. Però no es possible prendre decisions de forma democràtica amb un ritme tan vertiginós i kaòtic dels esdeveniments, en un món tan efímer i mutant com una actualització de Twitter. Ens trobem davant d’un escenari polític efervescent i imprevisible, on resolucions d’extrema transcendència pel futur col·lectiu es prenen en cimeres secretes, sense rodes de premsa, d’esquenes de la ciutadania i en nom d’un procés presumptament popular. Canvis, però, estètics que no varien en res les condicions objectives de la misèria popular, com una politja boja que fa molt soroll però no es mou del lloc.

Tenim pressa, diuen. Però de tant reclamar una Democràcia Real hem caigut just a les antípodes, on ni el més assembleari dels partits es pren la lleugera molèstia de sotmetre a un debat calmat, serè i tranquil les decisions que pren. Ens fem un fart d’anunciar l’arribada imminent d’una Nova Política i de moment només veig un replegament dels vicis més vells, antics i foscos que recordo. Una democràcia fast food de baixa qualitat, no apte per les digestions calmades. Es normal que m’hagi d’assabentar dels canvis constants de criteri i opinió del partit en el qual milito a través dels titulars de la premsa?

Tenim pressa, diuen. Però la propaganda ha substituït la informació objectiva i la visceralitat gutural de la massa enfurismada, a qui la histèria ha convocat, arracona tota possibilitat d’una dialèctica basada en l’intercanvi d’arguments i no d’escopinades de bilis. El buit que ha deixat la racionalitat s’omple de dogmes infal·libles,  no hi ha lloc pel dubte o pel matís, i els dissidents que tenim el vici de qüestionar-ho tot som arraconats per hooligans del maniqueisme que somnien en blanc i negre.

Tenim pressa, diuen. Però els que de debò tenen pressa, perqué no tenen feina, menjar o casa han d’esperar. Els problemes reals de la classe obrera no son prou interessants com per destorbar al relat mediàtic, al servei d’unes classes mitges i altes que no tenen res més a fer que barallar-se per les essències de la seva identitat. La xusma proletària d’extraradi i les seves misèries de desnutrició i atur desllueixen alegres actes plens d’il·lusió i somriures. En el mateix moment que es publicarà aquest article estan programats 16 desnonaments només a Nou Barris.

Tenim pressa, diuen. Igual resulta que ens hem cregut la profecia mil·lenarista segons la qual en el moment que el comptador de Plaça Sant Jaume arribi a la seva fi, s’obriran els cels i esdevindrà un Apocalipsi regenerador. I total, perqué? Si ja sabem tots que fins que no hi arribin les Eleccions Generals no hi haurà el menor canvi ni el remot trencament de l’statu quo. O igual per aquest motiu alguns tenen tanta pressa, no fos cas que desaparegui Rajoy – el malvat enemic necessari, sobre el qual descansa el mite de la malèfica Espanya intolerant amb la qual és impossible dialogar-  i arribi una veritable Revolució que posi en perill els privilegis de la casta nacionalista catalana.

10 comentaris

  1. Les eleccions espanyoles com a Apocalipsi regenerador?


    • El dia que Podemos prometi gelats per postre cada dia quan guanyi seré el primer en atacar-los per milenaristes i pensament màgic.


  2. Més clar, l’aigua… Ja fa temps que penso que això de la nova política ens està portant a una societat més infantil que mai (la que vol un país on es mengi gelat de postres cada dia). O la nova política porta cap a una ciutadania més crítica i conscient o amb mi que no comptin…


    • La nova política està molt bé, però el Procés n’és la seva antítesi absoluta


  3. A la gent treballadora ens hauria d’importar exactament el mateix si Catalunya és una nació com si els fans dels Pets una pedania, és a dir ens hauria d’importar, en pla soberanista, una soberana merda. Igual que a un calb una pinta.

    Felicitats per la teva gran agudesa!


  4. Genial, com sempre


  5. Que ERC,CIU,ICV, CUP, Guanyem BCN, Procés Constituent, UGT, CCOO etc cridin a participar diumenge (amb els matisos propis de cadascú) no et fa com a mínim reflexionar sobre la teva oposició frontal al 9N? I sobretot veient qui són els principals portaveus que s’oposen a que es pugui realitzar. No et podries replantejar la teva ni que fos com a acte de protesta a les maniobres del PP i l’establishment per intentar boicotejar-ho?


    • A mi el que facin els altres, no em sembla prou argument. Es a dir, que molta gent estigui a favor d’una idea no fa aquesta idea més vàlida, al contrari: normalment al llarg de la història les masses han estat convençudes de els idees més falses i disparatades possibles.

      També, com explico en aquest article, caldria veure amb quina qualitat democràtica s’han pres les decisions i si s’han fet sotmetent-les a debat o per temor a les represalies mediàtiques. Per exemple, a mi ningú m’ha preguntat i soc militant d’una d’aquestes organitzacions (de fet soc membre de la executiva a nivell local!). Segons la teva premissa, sembla com si penessis que els militants som borreguets obligats a obeir acríticament a un líders, quan la idea de democràcia que jo tinc es just la contraria.

      Per tant no es un argument vàlid. Si ho seria que es donessin les garanties democràtiques o que al menys hi hagués hagut una voluntat explícita en aquest sentit o al menys una actitud integradora envers les persones que estem a favor del dret a decidir però no de la independència. Però no, res, a insultar al dissident de la turba. Doncs au, ja us ho fareu.


  6. Boníssima entrada com totes! L’he compartit amb els meus coneguts i molts hi estan d’acord. En democràcia tot és plantejable, com per exemple la integritat dels estats, però s’han de respectar els procediments i seguir una línea canadenca de reformes serioses i no les consultes unilaterals ridícules com la del Véneto, i evidentment no es pot linxar a qui pensa diferent, ja sigui independentista o no, ni utilitzar els serveis públics per fer propaganda barata. Ànims que al cap i a la fi excepte 4 arreplegats que fan molt soroll i els hi donen molta veu desde mitjans públics (massa) i a les xarxes socials, la majoria de gent (independentista o no) és raonable i respectuosa.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: