h1

Es el Nou Independentisme Català un Moviment Mil·lenarista?

Setembre 9, 2014

milenarisme

Aquest estiu, entre les moltes i nombroses lectures que he tingut temps per realitzar, he deglutit “Rebeldes Primitivos” d’Eric Hobwsbam. Es tracta d’un clàssic de la historiografia marxista que aborda els moviments socials rupturistes més primitius, amb orígens remots en època medieval o moderna. Un dels que em va cridar més l’atenció eren els grupuscles anomenats “Mil·lenaristes“, que em varen recordar al que avui dia succeeix a Catalunya.

Aquest moviment es basa originàriament en una profecia de l’Apocalipsi, segons la qual, al cap de mil anys de la seva mort Jesucrist tornarà a la terra per fer el Judici Final, ressuscitaran els morts, expulsarà el mal de la terra i esdevindrà una Nova Jerusalem (“Vingui a tu el meu Regne“) on tots viurem en pau i felicitat per sempre més .Es a dir, es basa en la fe irracional en una data màgica, a la que estem inevitablement predestinats, a partir de la qual un messies ens portarà la ruptura absoluta amb tots els mals del món, dins un nou estat amb felicitat absoluta.

El problema arriba quan a la data no passa res, com a l’any 1.000. Lluny de desistir, però, Europa es va anar omplint de sectes revolucionaries mil·lenaristes: Els apostòlics de Gerardo Segarelli (finals s.XIII) o els dulcinites de Dulcino de Novara (s.XIII-XIV) que predicaven l’adveniment immediat d’una societat sense jerarquies ni privilegis feudals, basada en la ajuda mútua, la igualtat i la prosperitat  I sobretot l‘anabaptisme de Thomas Müntzer (s.XVI), el qual va organitzar un moviment revolucionari clandestí de pagesos que pretenien acabar amb la propietat feudal de la terra, basant-se en profecies apocalíptiques. Van inspirar les Guerres Pageses contra els Prínceps alemanys, que es van saldar amb més de 6.000 morts.

Segons Hobsbawm, en època contemporània, el mil·lenarisme es manifesta en moviments socials rurals. Ara ja son seculars,  però segueixen creient en un innocent idealisme utòpic i fantasiós basat en l’esdeveniment sobtat d’una societat nova i perfecte a partir d’un messies i una data. Els seguidors, en comptes d’organitzar una revolució estructurada i racional a partir de lluites obreres, realitzen un seguit de rituals simbòlics per evocar el nou ordre, l’arribada del qual es inevitable. L’autor cita com a exemples els lazaretistes de la Toscana meridional (sorgits el 1875), els pagesos sicilians (finals del s.XIX) o fins i tot l’anarquisme del camp andalús de començament de s. XX.

Compleix l’independentisme català actual aquestes característiques? Sens dubte la part més novedosa d’aquest, si. Ja vaig analitzar-ne les causes socioeconòmiques estructurals i ara ho faré amb les facetes político-rituals:

– Una Data Màgica a partir de l’evocació a una pseudo-història sagrada basada en una fantasiosa relectura romàntica de la Guerra de Successió. El fet que aquest any es compleixin 300 anys de la fi del setge de Barcelona, ha provocat que molta gent cregui que inevitablement aquesta efemèride esdevindrà una apocalíptica profecia alliberadora. Segurament el fet que la Generalitat s’hagi gastat quasi 100 milions a commemorar la data, ha col·laborat en aquesta il·lusió col·lectiva.

Messies: Clarament Artur Mas va dissenyar una campanya electoral a les autonòmiques de 2012 basada en l’evocació iconogràfica del Moisès bíblic. També ERC i l’ANC han construït uns forts lideratges basats en torn a Jonqueres i Forcadell.

Nou Ordre Utòpic: Recentment Isona Passola ha estrenat un film de fantasia èpica i ciència ficció, anomenat “L’Endemà“, basat en una ucronia que ens presenta com serà Catalunya independent, sense cap opinió contraria o dubtosa. Aquesta cinta (generosament subvencionada per totes les administracions controlades per CIU) afirma, sense cap mena de rubor, que Catalunya tindrà superàvit energètic, una millor educació que Anglaterra i França, serà el territori amb menys conflictivitat social d’Europa i tindrà el millor nivell cultural del planeta.

Morfologia i ritual: De la mateixa forma que els moviments mil·lenaris medievals, moderns i contemporanis, l’independentisme té un fort èxit en el mon rural (on CIU i ERC tenen els millors resultats) i defuig la lluita obrera urbana entre capital i treball (al contrari, pretén unir sindicats i patronal en una mateixa causa). Lluny de realitzar activitats racionals de cara a aconseguir aquest món meravellós al que albiren,  interpreten rituals simbòlics (escenificacions de lletres o banderes, cadenes humanes, ofrenes florals en indrets sagrats) en dates màgiques (11S), que evoquen sentiments de fe, il·lusió i passió, però que en cap cas transformen en absolut la realitat.

I que succeirà quan a la data màgica del 9N no es compleixin les profecies i es mantingui l’statu quo? Doncs si hem de fer cas als precedents històrics, lluny de fer una autocrítica a l’irracional utopisme fantasiós dels seus plantejaments i les seves accions, creuran que l’error ha estat a l’hora d’escollir data o messies i simplement en triaran uns altres.

21 comentaris

  1. Gmf… procuraré ser breu (tot i que intueixo que no me’n sortiré):

    1. la data: no perdem de vista que el conflicte de fa 300 anys A NIVELL LOCAL (el marc internacional el deixem a banda) era una lluita entre una societat absolutista i centralista contra una de tradició pactista i més plural i això cert paral·lelisme històric té. I si a sobre parlem de reis i de noms, ni t’explico…

    2. Artur Mas no és un messies, a no ser que el vulguis veure així. CiU ha estat un llast pel procés independentista de sempre, i molts el veiem com un polític que, tot i haver pujat al carro a l’últim moment, ha sabut liderar el procés. La figura del representant és inevitable, que li vulguis donar aires divins és ben diferents (tot i que admeto que el cartell de les passades eleccions no va ajudar gaire). És a dir, es podria dir el mateix de qualsevol altre representant que abanderi un moviment fora de lo ordinari,

    3. sobre ERC la lluita obrera, etc. aquest és el punt que més m’emprenya. La gran demagògia dels centralistes/abstencionistes i de polítics curts de mira. Anem a veure: lluitar per la independència NO vol dir claudicar davant les polítiques de CIU i tornar-se un conservador liberal. Es pot tenir una meta comú (arribar a ser un estat independent) i després cadascú dedicar-se a fer la política que més li agradi. Aquesta actitud infantil i fal·laç és la que en última instància arruïnarà el procés, n’estic gairebé segur: serà impossible fer un partit únic (en cas d’eleccions plebiscitàries) per defensar la independència. Podran més les consignes de “amb els hippies no pactem”, “amb els austericides ni parlem”.

    Ah, i respecte als “rituals simbòlics (escenificacions de lletres o banderes, cadenes humanes, ofrenes florals en indrets sagrats) en dates màgiques (11S)” se’n diu commemorar fets històrics i realitzar actes de projecció internacional per donar-se a conèixer. És el que té un projecte polític d’aquest abast: que cal que se’t reconegui internacionalment com a estat. No en hi ha prou en declarar-s’hi un mateix.

    En fi… tot i que aquest post m’ha semblat molt pobre, valoro molt les teves aportacions, i l’esperit crític manifest (amb més encert) en altres ocasions.

    Salut!


    • 1.- La Guerra de Succesió va ser un conflicte entre nobles pro-feudals i burgesos i mercaders pro-absolutistes, en cap cas un conflicte entre nacions: https://glamboy69.wordpress.com/2010/09/11/guerra-de-successio-un-conflicte-de-classes-socials/

      2.- Mas era un plagi de Mosies al cartell de les eleccions de 2012 http://www.economiadigital.es/es/img2/2012/11/montaje-628-400_628x450.jpg

      3.- De tots els diputats independentistes del Parlament tan sols 3 de 135 son d’esquerres, la resta dreta dura i pura, que es qui té el timó del procés

      4.- Els rituals es basen en una fé irracional en una data profètica

      Jo no entenc quin problema teniu en acceptar que es mil·lenarisme pur i dur. L’anarquisme rurual o l’anabaptisme revolucionari tb ho eren i son moviments molt respectables


      • 1.- si a tu et sembla que les due sparts eren iguals, perfecte. Si per tu eren equiparables les corts de castella amb les d’Aragó i Catalunya, fenomenal. Si tu veus igual l’evolució del feudalisme a ambdós llocs, bravo.
        2.- si, ja t’ho he esmentat abans, gràcies. A més, a mi a defensar CiU no m’hi busquis. Només els he votat en unes municipals com a mal menor.
        3.- Entenc que titlles ERC de dretans purs. La seva postura és molt clara. Cito textualment: “Entre l’esquerra i la dreta, l’esquerra; i entre l’esquerra i el país, el país”. És el que hi ha. I a mi em sembla bé sacrificar 2 anys de govern de dretes si aconseguim fer pinya per tal que culmini el procés. Quan tinguem un país nou ja passarem comptes.

        Ara la meva opinió global: els que aneu pregonant la lluita de classes internacionals, els moviments obrers universals, etc. considero que sou uns flipats de la vida. Jo crec que cal fer el contrari: anar cap a la microgestió: com més aprop tinguis el govern i menys gent hi hagi a gestionar, millor aniran les coses, més participativa i representativa serà democràcia, etc. I això és quelcom que podem tenir més a prop amb una catalunya independent. Tu, mentrestant, ves mirant com les majories populars del PP sodomitzen els teus convenis col·lectius des de Madrid.


        • El replegament identitari es esquerra? Noi fest-ho mirar, tota l’esquerra europea està clamant per una hisenda única europea, eurobons, tasa tobin. Manine Le Pen es la única que parla de replegament identitari. Creure en microtestats per fer front a la globalització es una bogeria dement i una ridicula nostàlgia del feudalisme


  2. Excel·lent artícle!!!!

    En el mateix sentit, us paso una “plegària independentista” xDD ;-):

    El “Credo nacionalista”:

    http://mitesimentides.wordpress.com/2010/05/26/crec-en-catalunya/

    Crec en una sola Nació, els totpoderosos Països Catalans, sobirans del cel i de la terra, i del nostre mar territorial.

    Crec en una sola Pàtria, engendrada -no pas creada- per Guifré el Pilós i les quatre barres.

    Que per nosaltres els catalans, i per la nostra terra, ens va deixar la sardana, el ball més rodó del món.

    Crec en Sant Jordi i la rosa, la mona de Pasqua i els rovellons. Glòria eterna als rovellons, els qual ens fan gaudir dels caganers.

    Crec en Catalunya, que és Una, Gran i Lliure. Confesso que em fan llàstima els pobres que no han tingut la sort de ser catalans, desgraciats!

    Terra que patí persecució en el temps de Felip V, va ressuscitar amb la Renaixença, i ha tornat per a jutjar als bons i als dolents catalans.

    Espero el dia de la independència, i la vida en un món utòpic al país de las meravelles.

    Amen.

    Sant Lluís Companys, pregueu per nosaltres

    Sant Josep Tarradellas, pregueu per nosaltres

    Sant Jaume I, pregueu per nosaltres

    Sant Serrallonga, pregueu per nosaltres

    Màrtirs tots de la Catalònia, allibereu-nos de l’esclavatge espanyol i porteu-nos a la Terra Promesa dels Països Catalans.

    I deslliureu-nos dels pecadors que gosen contradir els dogmes de la Nostra Sagrada Religió Catalana, i condemneu els botiflers a la foguera eterna.

    Amen!

    http://mitesimentides.wordpress.com/2010/05/26/crec-en-catalunya/


  3. Magnifica reflexió i extraordinaris paral·lelismes. Com és obvi dins de l’independentisme, com dins de qualsevol grup humà nombrós no tothom part dels mateixos substrats i té les mateixes interpretacions per arribar a les mateixes conclusions.Considero però que el corpus més popular si participa substancialment d’aquest argumentari religiós litúrgic d’adoració a un drap, d’aquest acte de fe col · lectiva en què la confrontació democràtica i la racionalitat no són els elements fonamentals. No cal recordar en aquest sentit que a dia d’avui la direcció de l’anomenat procés no és de baix a dalt, sinó que segueix sent dirigit per la gran burgesia catalana i els seus mitjans propagandístics, que són importantes.Si fora de baix a dalt, on està la pressió per aconseguir qualsevol de les benaurances promeses, que òbviament podrien conquerir ara mateix? . O és que els de dalt actuen de tap d’aquestes millores, i estan per tant en disposició de controlar la marxa del procés, i del que vingui després?. O simplement, perquè no fer servir les velles i eficaces formes de lluita de la classe obrera com la vaga general política per doblegar a l’estat? Ah no, això, no.Como òbviament no cal explicar.
    S’està construint una societat de records Guiness, de fireta, en què una gran part de la població acrítica i exaltada emocionalment segueix submisament les directrius d’una burgesia que únicament busca un canvi en la relació de poder d’un territori respecte a l’estat, sense que res substancial canviï.
    Perquè el problema substancial, naturalment per a l’esquerra transformadora, és la relació de forces intern. Mentre CiU i ERC configuren una majoria sobrada per dirigir còmodament el procés, en el qual per a res es qüestiona la naturalesa econòmica de l’hipotètic futur estat (no oblidar que Junqueras té com a referent a Tony Blair), les forces compromeses per un canvi social (canviar -ho tot, ara és demà) configuren una minoria raonablement desconcertada, perquè d’una banda es veuen obligades a seguir a remolc el diktat dels que dirigeixen el procés, i de l’altra constaten el nul avanç actual i presumiblement futur de les seves reivindicacions socials. I ara i demà no oblidem que constitueixen el bloc disposat per que res substancial es modifiqui en el camp social, I que no només està compost per ERC i CiU, sinó que hem de sumar PSC, Cs i PP. Que òbviament no desapareixeran hi hagi o no un nou estat.
    Recapitulant, dos grans mentides: el procés no es dirigeix ​​de baix a dalt. (Encara que és una idea tan meravellosament rendible per als de dalt que de cap manera la poden deixar perdre, i menys posar en qüestió) (1), i segon: la foto fixa d’ICV i CUP amb Mas-Junqueras és l’excusa perfecta per fer creïble la primera fal · làcia. ICV-CUP, siguem sensats i mirem la relació de forces, fan (involuntàriament) d’ornament clau per vestir de legitimitat a qui dirigeix ​​el procés. La seva influència objectiva no va gaire més enllà.
    Altra cosa és la possible eficàcia que l’esquerra transformadora pugui tenir a partir d’aquests processos de confluència en els quals molts tenim molta il · lusió, però que tenen encara que concretar el seu potencial real i sobretot la seva capacitat a forçar a part del conglomerat neoliberal a deixar anar la seva presa, que amb nou estat o sense, som els mateixos.
    (1) Em sorprèn extraordinàriament i m’espanta més encara, que determinades veus (de prestigi?) del progressisme, donen ales a aquesta idea que el procés és de baix a dalt.El fet reeixit de la configuració de l’ANC, no és per res suficient per argumentar tal cosa.La ANC és probablement l’organització de masses més teledirigida i sectària que hi ha hagut a Catalunya


  4. Espero sense falta el post del 10N on digui “ja us ho deia”


  5. La teva manca d’autoestima i difícil acceptació de la teva pròpia realitat, fa que no tinguis il·lusió en la Vida. Però el que més et fot és que el teu poble, els teus veïns, els teus companys d’esplai, la tinguin. I no pots amb tot això. Tens ganes que arribi el 10N per poder dir: “Ja ho deia jo!”, a la vegada que per dins poder consolar-te pensant “Ells també són uns desgraciats desil·lusionats de la Vida”.

    Em sap greu per tu.


    • Els argumentaris ad hominen sempre són repugnants i parlen prou del tret moral de qui els emet. Sobre el patrimoni cultural de qui els subscriu no sabem res perquè res expliquen.


  6. Aquesta és la més gran xorrada antimaterialista de les poques xorrades que has dit.
    I es que quan et deixes portar pel teu odi (no se si auto o de peu) català et perds i no sembles ser qui ets.
    El cas és que un moviment popular d’ampli abast està condicionat la política de Catalunya, Espanya i fins i tot l’Europa, una tendència que s’incrementarà de manera molt considerable en els pròxim mesos.
    Els fets són tossuts i tu no els contrariaràs posant-te glamurós, carinyo.


    • Els ad hominems desqualifiquen a qui els diu. Atacar-me a mi i no els meus arguments evidència el patetisme ridicul de la teva inferiritat intel·lectual en front al meu glamour. I creure que Mas està condicionant la política europea es tant mil·lenarista com la peli que ha regurgitat la Passola


  7. Tot canvi radical és quelcom idealista, i per tant necessita també de ritus, profetes i visions.


    • Cap canvi ni revolució exitosa s’ha guiat per profecies i dates màgiques


  8. Bon dia! Quantt de temps sense escriure al teu blog. Per cert, he canviat el compte del Facebook.
    Be, jo subscric tot el que dius. No es sent parlar gaire de la futura economía. Sincerament, crec que en Mas i en Junqueras s’ho están jugant tot a una carta amb una única proposta, que es la consulta. D’aquí al 9-N s’ escalfará irresponsablement l’ambient, tant per part del Partit Popular al govern com del govern de la Generalitat. De mentre, ens la continuarán ficant doblegada ambdós governs.
    Per cert, que un individu d’ ERC digui.qu escolleix pàtria abans que esquerra em confirma la opinió que tinc que la gent que diu que es d’esquerres i indepe en el fons es nacionalista “i després ja veurem”. I a sobrr prefereix dos anys més de retallades amb CIU.

    Salut.


  9. […] […]


  10. […] ¿Es el nuevo independentismo catalán un movimiento milenarista? [CAT] […]


  11. […] matí hem assistit a un nou ritual d’aquest curiós moviment mil·lenarista, el Nou Independentisme català. Un acte purament administratiu com la signatura de la  […]


  12. […] d’Europa) i d’un moviment populista absolutament irracional que barreja alegrement mil·lenarisme amb pensament màgic i positiu, creient cegament en l’arribada imminent  d’un Nou Món […]


  13. […] suprema que dona sentit a la seva existència gregària. Ells es troben davant l’arribada imminent del Paradís, un Nou Ordre Mil·lenarista de felicitat absoluta, un destí teleològic on no existirà cap problema social. L’únic que […]


  14. […] processistes els agradaria que aquest 27S fos una mera segona volta del 9N. Com ja vaig predir, la mentalitat messiànica i mil·lenarista d’aquesta contrarevolució reaccionaria de les classes mitges i rurals anomenada […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: