h1

Per què la Homofòbia augmenta en uns països i disminueix en altres?

Juny 25, 2014

En motiu de la setmana del Orgull LGBT he decidit fer un breu estudi sociològic-geogràfic tractant de respondre a un dubte que m’inquieta força: perqué en alguns països els drets de les persones homosexuals augmenten cap a una igualtat total mentre que en altres es dona un increment brutal de la repressió homòfoba?

La metodologia que he seguit ha estat fer una base de dades amb el programa estadístic SPSS recollint les dades de la tolerància a la homosexualitat per estats de l’enquesta realitzada per Pew Research Center el 2007 i el 2013 i ho he creuat  amb diferents variables geogràfiques, demogràfiques o econòmiques de cada país segons les completes bases de dades de la web del Banc Mundial. El resultat es el següent:

HIPOTESIS 1: La Homofòbia depèn del Continent

Tolerància a la Homosexualitat per Continents i Diferència entre 2007 i 2013

Efectivament tenim importants diferències per aquesta variable: els països situats en els continents de l’anomenat “Occident” (Europa i  Nord Amèrica) son els que tenen major tolerància i on aquesta creix més, Àfrica i Pròxim Orient es troben a l’extrem oposat, mentre que Àsia i Amèrica Llatina queden entre mig. Cas a part es Europa del Est una zona on, tot i tenir certa tolerància, és on la homofòbia està creixent de forma més alarmant en els darrers anys.

Veient aquests gràfics hom podria arribar a una conclusió “determinista geogràfica”, creient que el fet d’estar a la part occidental de l’hemisferi nord ens pressuposa per ser “gayfriendly”. Doncs bé, segurament si haguéssim fet aquesta enquesta amb anterioritat a les colonitzacions imperialistes, els resultats haurien estat just a la inversa, ja que la majoria de cultures indígenes pre-industrials tenien molt poca homofòbia i en moltes d’elles els homosexuals eren xamans o sers divins (com als amerindis o els esquimals siberians) o bé la homosexualitat era una pràctica militar pròpia de guerrers (com els azande   de centre-Àfrica) o de rituals d’iniciació a l’edat adulta. Pel contrari, a l’Europa de la Inquisició la sodomia era un pecat condemnat a tortures i a amb la mort.

HIPÒTESIS 2: La Homofòbia depèn de la Religió/Ateisme de cada estat

TolHom x Religió3

Tolerància a la Homosexualitat segons la Religió majoritària al 2013 i Diferència respecte a 2007

 Aquests gràfics ens mostren com dins de les tres corrents de cristianisme trobem una gran variabilitat, per exemple tant el país més homòfob del món (Uganda) com el que té major tolerància LGTB (Espanya) son catòlics; si bé es cert el preocupant auge homòfob als països cristians ortodoxes. Una bona noticia es l’espectacular auge de la tolerància gayer que s’està donant recentment dins els estats budistes i una dolenta es que els països islàmics segueixen concentrant els índex més alarmants d’homofòbia i que, a més està en auge.

Aquesta es una dada que ens podria dur a creure que l’Islam es una religió intrínsecament homòfoba, a diferència de la resta de cultes monoteistes. De nou ens equivocaríem: l’Islam medieval era profundament respectuós amb l’amor entre homes  i a l‘Al-Andalus fins i tot hi havia un popular gènere de poesia homoeròtica , practicada inclús entre monarques com Al-Mu’tamid de Sevilla o Yusuf III de Granada;  pel contrari les primeres normatives homòfobes apareixen entre els jueus de l’antiguitat i les primeres persecucions homòfobes al cristianisme medieval. . Es possible que avui dia a l’Islam s’estigui intensificant la homofòbia com un tret identitari cultural envers Occident, cosa que podria passar també en el cristianisme Ortodox o en certs estats catòlics i protestants d’Àfrica.

Tol2013 x Ateisme2

Index de Correlació: 0,09

No hi ha cap mena de correlació entre ateisme i tolerància a la homosexualitat. Si be es cert que els quatre estats més extremadament homòfobs son també els menys ateus, això no es dona al contrari. Els estats més tolerants tenen uns índex d’ateisme força baixos i en estats molt ateus (especialment en dictadures o ex-dictadures comunistes) el grau d’homofòbia es alarmant.

HIPÒTESIS 3: La Homofòbia depèn de la pressió demogràfica

Tol Hom2013 x Natalitat

Index de Correlació = 0,41

Tol Hom2013 x Demografia

Index de Correlació= 0,36

Index de Correlació = 0,44

Index de Correlació = 0,44

 Ja als anys 70’s alguns antropòlegs, com D. Werner, es van adonar que aquelles societats pre-industrials que tenien una pressió demogràfica molt elevada, com a estratègia de supervivència, tendien a ser homòfobes, mentre que aquelles que tenien uns recursos escassos a repartir entre molts, tendien a afavorir la tolerància a la homosexualitat, per tal de reduir la demografia.

Si mirem les tres gràfiques superiors veiem com existeix una certa correlació important: aquells estats on tenir molts fills implica tenir més possibilitats de sobreviure econòmicament (ja que s’incorporen molts joves al treball) tenen una alta natalitat, creixement demogràfic i hi ha molta pressió social perqué els dones tinguin fills sent molt joves; en aquestes societats la homosexualitat estaria mal vista, ja que es percep com una conducta anti-reproductiva que va contra la seva lògica econòmica. Pel contrari als estats on tenir fills surt molt car i on s’incorporen més tard al mercat laboral, solen tenir una menor pressió patriarcal sobre la reproducció femenina i també una major tolerància a la homosexualitat i a les conductes anti-reproductives en general, com ja va veure l’antropòleg Marvin Harris.

HIPÒTESIS 4: La Homofòbia depèn del desenvolupament econòmic

Tol Hom2013 x Desenvolupament

Index de Correlació = 0,41

 

Index de Correlació= 0,52

Index de Correlació= 0,52

 

Tol Hom2013 x Agri

Index de Correlació = 0,55

Com a materialista històric no m’he pogut resistir a buscar causes economicistes a la homofòbia i, tal com sospitava, es el camp on es donen les correlacions més fortes. Els estats on es concentren els índex d’homofòbia més alts son els més pobres i menys desenvolupats, on hi ha una menor capacitat de poder adquisitiu i on es dona una major dependència de l’agricultura. Això té molt a veure amb el que hem comentat abans amb la demografia: la única forma que tenen aquestes societats de sobreviure es tenint molts fills i que aquests es posin a treballar des de ben xics al camp; per tant existeix una alta pressió social contra les conductes no reproductives. Pel contrari, en els estats més desenvolupats , amb economies post-industrials (serveis i informació), els fills no treballen fins que son molt grans, surt molt car mantenir-los i, per tant, la pressió contra les conductes no-reproductives s’ha relaxat molt.

CONCLUSIONS

No existeix un únic factor que expliqui les causes de la homofòbia o l’alliberament LGTB. Es cert que alguns països islàmics i cristians ortodoxes (també en alguns catòlics o protestants africans) actualment estan virant vers conductes homòfobes per motius identitaris, ja que associen homosexualitat a un vici occidental.

Però fonamentalment cal buscar les causes en l’estructura social i en les relacions de producció i reproducció: aquelles societats més pobres, desiguals i menys desenvolupades, on la seva supervivència depèn de tenir una natalitat molt elevada per tal que els nens s’incorporin als treballs agrícoles,  tenen una cultura patriarcal que desenvolupa una elevada pressió social sobre els dones per tal que es casin i tinguin fills de ben joves, però també sobre els homes, per tal que no desenvolupin conductes sexuals no-reproductives. Per contra, aquelles societats occidentals amb economies post-industrials de serveis i informació, on tenir fills surt molt car i la dona es va incorporar massivament al mercat laboral als anys 60’s, han canviat ràpidament els seus valors culturals amb l’aparició de moviments socials d’alliberament i visibilitat tant feminista com LGBT, afavorits per una societat on la natalitat queia en picat i, per tant, desapareixia la pressió social per casar-se jove i tenir fills.

De cara al futur que ens espera? Es difícil de saber, ja que les corrents migratòries, la multiculturalitat, l’auge de la transmissió d’informació (tant en velocitat com en quantitat), i la persistència de la crisi econòmica en alguns estats post-industrials, junt amb el desenvolupament d’altres com Índia, Brasil o Xina, així com les potencialitats d’Àfrica, poden fer canviar profundament aquests index, espero que per bé.

14 comentaris

  1. Ahora mismo me encuentro estudiando textos del periodo de entreguerras, y es curioso comprobar que el discurso natalista era brutal incluso en sociedades industrializadas y urbanas como Alemania o Francia. Coincide también con una especie de contraofensiva antifeminista, y con el auge del ultranacionalismo. Según esas teorías, la independencia y el poderío de una Nación dependían de tener muchos hijos (más brazos para trabajar, más soldados para las guerras), ya que los avances tecnológicos se extendían por igual para todos los países, y la diferencia la establecía la mayor o menor población. La culpa de la derrota de Francia la había tenido el feminismo, que había vuelto a las mujeres egoístas, y las había llevado a tener menos hijos. Había que fomentar la vida rural, porque las familias campesinas tenían más hijos. El temor al infierno haría a las españolas tener más hijos aunque fuera contra sus intereses (esta burrada se la leí a Severino Azar, vaya). Eran discursos de corte fascista; pero sorprende encontrar argumentos parecidos en, por ejemplo, Émile Zola (novelas en las que evoca la regeneración de la raza francesa mediante la vuelta al campo, con mujeres que engarzaban un hijo tras otro sin llegara tener nunca el periodo). De hecho, el discurso de las principales ramas del sufragismo a finales del siglo XIX era que el principal deber cívico de las mujeres, a falta de servicio militar, era el tener hijos, lo que debería permitirles el acceso al voto. Y todavía en los años 50 ( años de retorno de las mujeres al hogar, para dejar sus puestos de trabajo a los soldados tras la Guerra) ese tipo de mensajes y discursos estaba muy presente. No conozco bien la historia de la URSS, pero creo que pasó algo parecido: tras una primera época de liberación sexual, tolerancia y promoción de las mujeres, surgió la obsesión natalista, y regresó el modelo de familia patriarcal y la persecución a los homosexuales


  2. La relació entre “ideologia natalista” i opressió de les dones i dels homosexuals és clara i, com diu Shy Girl, no sempre té correlació amb el desenvolupament, sinó més amb cojuntures històriques. Per això els anys 50, de gran creixement econòmic, van ser molt homòfobs i masclistes.

    Per altra banda, el tema de la identificació dels homosexuals com a identitat / col·lectiu, que és més una cosa del segle XIX a occident, jo hi veig molt el sorgiment de la família nuclear (conseqüència de la urbanització i la industrialització) i una identitat “heterosexual” associada a aquesta família nuclear. Està clar que homosexualitat i heterosexualitat són categories dependents i relatives l’una de l’altra, encara que sigui per negació.

    També hi veig com a factor l’aparició de les estructures polítiques modernes: codis civils, codis penals, tribunals públics, sistemes sanitaris i educatius nacionals. Van ser factors que van contribuir a identificar els “homosexuals” com individus amb una identitat diferenciada. Van servir per a la repressió, però també per a la presa de consciència. No oblidem que el primer moviment gai, l’uranisme, va néixer com una reacció al codi penal alemany de l’època de Bismark.

    Hi ha molts factors!


    • Merci pel comentari! En un món globalitzat com l’actual on l’intercanvi d’informació massiva es instantània arreu del planeta, creus que la categoria occidental d'”homosexual” es global i que per aixó ha sorgit un rebuig homòfob en algunes cultures orientals i africanes? O pel contrari sobreviuen categories de gènere pre-industrials com el bardajisme amerindi?


      • En el cas dels països africans com per exemple Uganda, que és el que conec més per reportatges, sí que penso que la reacció homòfoba és al concepte modern d’homosexualitat, una mica com els comunistes soviètics que ho veien com ‘vici occidental’. De fet l’homofòbia actual de rússia també s’explica per un nacionalisme antioccidental que identifica als homosexuals com ‘infiltrats antipatriotes’.


        • Molt interessant la discusió i el post. En el cas de l’Àfrica us recomanaria el llibre “Això no és africà!” que recull testimonis de 15 països africans i que aporta molta informació en aquest sentit: http://www.magrana.cat/aixo-no-es-africa_marc-serena_libro-OMAC309-ct.html

          Una de les conclusions és que la realitat existeix de fa temps però les etiquetes, a vegades d’origen anglosaxó, són les que creen polèmica


  3. Un article sobre l’homofòbia a l’ex-iugoslàvia. Molt del que es diu es podria aplicar a rússia i, salvant distàncies culturals, a la resta del món http://www.jotdown.es/2014/07/de-donde-viene-la-homofobia-de-ivan-rakitic/


  4. Muy buen artículo, gracias! A ver qué pasa en el futuro cuando las relaciones homosexuales y las diferentes formas familiares que se derivan de ellas pasen de ser un estereotipo de la no-reproducción, a ser una posibilidad que busca reproducirse a partir de diversos métodos asistidos. Ahora mismo son muchas las familias homoparentales, sobretodo en Cataluña, que van por esta senda. Esto supondría que los Estados tendrían que empezar a tomar medidas para la protección de la diversidad familiar y sus formas de reproducción, ya que éstas contribuirían a enriquecer el tejido y la densidad poblacional y a rejuvenecer la pirámide poblacional de los “viejos países post industriales”.


  5. […] i la seva incorporació en un mercat de treball post-industrial acostuma a ser molt més tardana, com ja vaig explicar en un altre article. Sempre m’he preguntat si jo hauria pogut sortir de l’armari als 12 anys si la meva […]


  6. No todos los pueblos indígenas serían tolerantes a la homosexualidad; creo que los mayas se supone que condenaban a muerte la sodomía, igual que los aztecas y tribus aymaras.


  7. […] Causes socials i econòmques: Tal com vaig explicar en un post anterior, existeix una destacada correlació (molt més forta a Africa que en cap altre lloc del planeta) […]


  8. […] Com ja vaig explicar en un post sobre l‘auge de la homofòbia en alguns països del món i en un altre sobre Àfrica, no existeix cap correlació entre homofòbia i religió. Hi ha […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: