h1

Cinc Reflexions sobre Can Vies

Mai 31, 2014

Recordo el primer cop que vaig entrar a Can Vies, deuria tindre com 16 anys i a dins hi feien una exposició fotogràfica. En altres ocasions van ser festes de música petarda, xerrades i, sobretot, la imprescindible Festa Major Alternativa de Sants i el seu mític cercatasques. Després del desallotjament del CSO La Hamsa, era el darrer bastió al barri del mític moviment okupa dels anys 90’s i, sens dubte, un element simbòlic de resistència. Aquí algunes reflexions al respecte:

###Aa Can vies

1.- Imagineu per un moment un bosc, sec, sense tallafocs, ple de matolls i ben xop de benzina; de sobte algú se la ocorre la meravellosa idea de llençar un misto encès. Oi que no cal ser gaire espavilat per saber que allí hi haurà un incendi? Doncs quelcom similar ocorre amb la crisi i la violència social.  Ja el mesolític, fa uns 12.000 anys, tenim documentades matances violentes arreu d’Europa i al nord d’Àfrica, relacionades amb la  crisi ecològica/demogràfica produïda per l’extinció dels grans animals plistocènics, com explico més detalladament a Patrimonicidi. La gent quan no té menjar es torna violenta i això ha passat sempre. Els anàlisis polítics i, sobretot els científics socials, han de superar la boba moralina de hippy cristià, esgarrifant-se per quatre flametes, per tal d’entendre les causes i factors socioeconòmics que provoquen aquesta situació: desnonaments, atur, retallades, plans urbanístics depredadors, una Govern municipal que ha oblidat les persones, prepotència i abusos policials…

2.- La violència no dona vots i es una estratègia electoral nefasta. A Gamonal, escenari de  recents disturbis molt similars, ha guanyat per primer cop les eleccions europees el PP quan normalment era un indret de vot socialista. Als comicis francesos del Juny de 1968, celebrats just després de les revoltes estudiantils del Maig del 68, la dreta de la Unió de Demòcrates per la República liderada pel general Charles De Gaulle va sortir enormement reforçada amb un 38% de vot, mentre socialistes i comunistes s’ensorraven perdent gairebé la meitat de diputats. De la mateixa forma que l’any 1968 el Partit Republicà va guanyar les eleccions presidencials nord-americanes amb Richard Nixon sota el lema “Llei i Ordre” per fer front a les movilitzacions dels drets civils i contra la guerra del Vietnam. Per tant, es força probable que CiU estigui tractant de recuperar espai polític mitjançant una imatge de ma dura.

3.- Les revoltes socials son el principal tret identitari de Barcelona. Ni modernisme, ni Olimpíades, ni punyetes. La Ciutat Comtal no es va guanyar el sobrenom de “Rosa de Foc” en concursos florals, precisament. Sense ni mirar bibliografia em venen al cap: Revoltes antisemites i progoms (1391), Motins de la Biga i la Busca  (1425-136), Corpus de Sang (1640), Bullangues anticlericals (1835), Revolta civil contra les polítiques lliurecanvistes d’Espartero (1842), Revolta de les Quintes (1870), Setmana Tràgica (1909), Vaga General de 1917, Vaga de la Canadenca (1919), Revolució Social Antifeixista (1936), Fets de Maig (1937), Caputxinada (1966), Mobilitzacions Antiglobalització contra el Banc Mundial (2001), assalt al Parlament per membres del 15M (2011). Per tant, que ningú em vingui ara fent-se el sorprès ni amb falòrnies etnicistes com “Els catalans som un poble alegre i pacífic” que no cola.

4.- La dreta nacionalista de CIU-ERC ha embogit. Núria Feliu plorant a RAC1, assegurant entre gemecs que estava aterrida de baixar al barri perqué uns okupes del Baix Llobregat havien trencat una jardinera i que son gent molt dolentota perqué a la Festa Major no la van ajudar a guarnir els carrers (podcast: Versió RAC1, 29/05/14, emès les 16h, a partir de minut 40); El dirigent de la sectorial d’immigració de CIU Àngel Colom parlant amb el neonazi Lluís Coromines (nº3 a la llista de PxC de l’Hospitalet  a les municipals de 2011) sobre com s’haurien d’expulsar del país els okupes que no fossin de raça blanca. L’economista d’extrema dreta neoliberal Xavier Sala i Martín i l’ex-Conseller d’ERC Joan Huguet assegurant que hi ha una conspiració per part dels serveis secrets del Ministeri del Interior per desestabilitzar el procés independentista i ocupar policialment Catalunya. Comentaristes del Diari Ara demanant la intervenció dels Cascos Blaus de la ONU. En el seu món il·lusori de les Tres Bessones i Puff el Drac Màgic, on no existeix la crisi ni cap conflicte social,  no entrava en el guió que de sobte esclatés una revolta en clau esquerra-dreta. Us deixo amb els deliris psicòtics en que ha degenerat tot plegat en el fòrum ultranacionalista Racó Català (una mena de Foro Coches per Boixos Nois):

###Aa Raco25.- Tot i les simpaties que pugui tindre envers Can Vies, tampoc puc oblidar-me de reiterar un cop més les crítiques envers el Moviment Okupa en si, com ja vaig dir fa temps. Mentre que un col·lectiu similar com la PAH ha esdevingut un referent ineludible d’empoderament i transformació, rebent simpaties de tota la societat, els okupes segueixen generant un rebuig absolut en totes les enquestes que pregunten sobre el tema. El sectarisme ideològic, estètic i musical (amb dignes excepcions) els ha impedit teixir complicitats amb el moviment veïnal, sindical o polític, rebutjant transformar la societat per conformar-se a construir petites bombolles d’aparent alternativitat (tot i que es segueixen donant actituds de testosterona patriarcal, es funciona amb diners, s’utilitzen productes produïts en industries capitalistes…), això quan no es limiten, simplement, a ser espais on anar a consumir droga, veure kalimocho i escoltar punk.

27 comentaris

  1. El PP ha guanyat a Gamonal, però perdent gairebé un 35% dels vots, mentre el PSOE n’ha perdut el 50%. IU gairebé ha quadruplicat el nombre de vots mentre PODEMOS ha entrat entrat amb moltíssima força


  2. Ah, que ICV va governar amb la dreta nacionalista? Ara s’entén millor la repressió policial d’Interior durant el tripartit, amb ERC desmantellant l’universitat pública i l’ecosocialisme tutelant el monopoli repressiu contra les protestes (tampoc és cap novetat històrica que en governs aparentment progressistes és quan el capital aprofita per imposar les reformes més antisocials: Obama mateix guerrejant pel món amb el Nobel de la Pau sota el braç, l’Agenda 2010 d’Schröder i els verds… habt vielen dank!).

    PS. I això que comparteixo gairebé totalment la teva anàlisi, però és que no tens cap credibilitat.


    • Aquest comentari es un frau intel·lectual absolut, ja que coments dues fal·làcies seguides (ad hominem i de la retrospectiva).

      Es a dir: Jo no puc criticar al conjunt ERC pq avui pertanyo al conjunt ICV que en un passat en el qual jo no hi participava el conjunt ICV va pactar amb el conjunt ERC, sense saber que en un futur ERC esdevindria de dretes, ja que vivien en el passat i no en el present.

      OLE TU. Que tan un curset de retòrica per Dummies??


      • WTF? Tu saps llegir o t’és més còmoda la percepció selectiva crònica? Si t’estic dient que ERC ja era de dretes quan hi governàveu. Feia polítiques de dretes vaja (sobretot carregant-se la universitat pública). I la pèssima gestió d’Interior reprimint-ne les protestes en contra tampoc té res a veure amb l’ICV actual, i ara.

        I pots criticar el que vulguis, faltaria més, però no tens cap credibilitat i només contribueixes a la confusió venent ICV com el que no és: un partit al marge del règim dels partits comú que actua com qualsevol altre quan és al poder.


        • Segueixes amb les mateixes fal·lacies i fraus lògics: ad hominem atacant al autor en comptes de l’argument (inclús tens la santa barra de dir que els arguments son certs!!) i no per coses que jo hagi fet si no per coses que van fer persones que comparteixen una característica de conjunt (ser d’ICV) tot i que ho van fer en un moment cronològic diferent al meu, ja que jo ni tan sols hi era

          Que tal un llibre de lògica retòrica de Batxillerat? O igual una introducció de la ESO?

          Et faig un esquema del teu embolic mental: A no pot criticar en el present a B pq A pertany al conjunt C i D pertanyia al conjunt C en un moment cronològic passat en el que A no pertanyia encara al conjunt C i D es comportava com avui ho fa B, tot i que avui C no té absolutament res a veure amb B del present ni amb D del passat.

          Ostres, era complicat fer una espiral de fraus i fal·lacies tan bestia eh


  3. Molt interessant la reflexió ,hi afegeixo amb el teu permís alguna reflexió més:
    1.-Per primera vegada ha fet fallida de manera obvia “el pal de paller” del independentisme conservador. El anem germans cap al aplec de l’indepedència i després ja ho arreglarem tot,ha sofert una forta esquerda.Per aixó han reaccionat com ho han fet.Curiosament l’esquerda no ha partit de les forces que volem qüestionar.ho tot (ens tremola la mà,penso). I l’acusació de mals patriotes es una carrega difícil de transportar a la Catalunya actual.I mira que hauria de ser senzill de combatre, quan els repartidors de carnets de patriotes actuan d’aquesta manera tan despòtica.
    2.- El recolzament que ha tingut aquesta movilització ,no es als moviments okupas obviament. Més aviat es un crit de llibertat al mig d’un ofegament que cada dia afecta a més persones.Crec que l’opinió i el suport de les AAVV ès simptomàtic.I crec que “els nostres” s’han afegit una mica sobre la marxa i amb dubtes.
    3,-Els “okupas”, han estat l´excusa i probablement la violència es de petits grups anarcos i un cert lumpen que sempre està atent a la que salta perque las sevas dinàmicas no els permeten exercitar-la.Per sort, encara que existeixen, son excasses els grups atacats de vasquitis (borrokas).A Euzkadi tenim l’exemple paradigmatic de com la violéncia (en aquest cas identitària radical) va abdüir la presència de l’esquerra: ezquerra nacionalista,Madrazos,etc. diluinla.
    En tot cas,confiem, que sigui un primer pas, i que aquest mediterrani que ha quedat tan orfe de mareas, reprengui els territoris que “la cosa” ha cobert de chapapote.


    • Els indepes estan tan nerviosos pq qualsevol enfrontament de classes els desmunta el xirignguito interclassista segons el qual hem d’anar de la maneta amb la burgesia i els corruptes cap a una suposada Arcàdia.


  4. Comparteixo aquest article a Por la Paz y la libertad.


  5. 1) D’entrada, el mateix argumentari del bosc sec i l’espurna et serveix per explicar l’auge del Front Nacional a França o de l’UKIP a Gran Bretanya.

    2) Sants, Gràcia i Sant Andreu ja eren l’epicentre del moviment okupa a Catalunya des dels anys 90, abans de la bombolla immobiliària i de la crisi actual.

    3) Per altra banda, si expliques el que ha passat posant com a causa única la tensió social, hauria d’haver hagut aldarulls a Ca N’Anglada, Ciutat Meridiana, Sant Roc, Sant Cosme, Badia del Vallès… De moment veig que els barris més “activistes” (Sants, Gràcia, Sant Andreu) són barris de classe mitja (amb una renda dins del promig de Barcelona ciutat, que se situaria en un punt mig entre els barris més rics, Pedralbes i Bonanova, i els més pobres, les cases barates de Can Peguera i el barri de Vallbona). Sants o Gràcia són barris colpejats per la crisi, però ni de lluny tan colpejats com els barris amb rendes molt més baixes.

    Passo de tant en tant pels barris de Barcelona que sempre han estat més colpejats per l’atur com Turó de la Peira, la Trinitat o Ciutat Meridiana (barris on hi ha molts més desnonaments que a Sants o Gràcia) i no veig que allà facin barricades ni una presència tan omnipresent dels autoanomenats “moviments socials”, quan són uns moviments molt concrets, amb una ideologia molt concreta, respectables evidentment mentre sàpiguen conviure civilitzadament, però no representatius social, ideològica o demogràficament del conjunt de la població. Però vaja, el populisme per desgràcia està a l’ordre del dia. Jo entenc més la democràcia com la confrontació civilitzada de grans grups amb interessos i idees sobre la societat molt diferents, amb unes regles del joc que garanteixin la representativitat i l’expressió d’opinions divergents. Ningú té l’exclusiva de la representació “del poble”.

    En tots aquests barris pobres que he citat abans hi ha tensió social, hi ha conflicte i hi ha molt moviment veïnal (per necessitat, i molta més vida veïnal real de la que hi ha a Sants o Gràcia, encara que potser no es tradueixi en una “visibilitat”: a Sants i Gràcia hi ha centenars d’entitats, sí, però això no vol dir que els barris tinguin més “vida” o moviment, sinó que en aquests nuclis antics es tradueix més en la forma d’entitats, en canvi a Can Peguera o Bon Pastor, per exemple, tots els veïns es coneixen) i també hi ha hagut episodis puntuals de violència en aquests llocs, però sense l’estètica “anarco” de Sants o Gràcia i sense la festa i soroll permanent dels “autogestionaris” sigui en versió “alegre” (batukades, assemblees amb altaveus a tota hora incloent la nit, ocupació permanent de les places i espais públics) o en versió “cabrejada” (incendis, coctels molotov). I sobretot sense tant impacte mediàtic: quan crema un cotxe en un barri dels realment pobres o hi han enfrontaments i baralles, que n’hi han, no és notícia ni a la premsa ni a la tele.

    Curiosament en els barris més humils, també hi ha centres ocupats, però no està tot el barri ple de pintades, pancartes o cartells amb símbols anarquistes, i els veïns, potser per estar més units, no han deixat que les places i altres espais públics siguin ocupats tothora pels “alternatius”, sinó que són espais de lleure bàsicament gaudits pel perfil demogràfic representatiu del barri (iaios, ninis, nens que juguen, marujes, i lògicament amb gran presència d’immigració i gitanos, proporcional amb la presència demogràfica que hi tenen). I tenen un ambient molt més “autèntic” al meu parer. Clar que no són tan mediàtics.

    Crec que en ciutats denses ha d’haver espai per la reivindicació, però l’ocupació intensiva a tothora dels espais públics a Sants (tant física com simbòlica: tot el barri està plagat de cartells i pintades del moviment anarquista durant tot l’any) és un gra massa pel punt d’insuportabilitat: entre les mogudes oficials i les extraoficials, les pacífiques i les violentes, crec que la plaça de sants deu ser la plaça més amortitzada de tot Catalunya durant tota la setmana. Ja no parlo d’aquestes 4 nits apocalíptiques.

    Visc uns dies a Sants i uns dies a Nou Barris i puc comparar: gaudeixo d’un entorn molt més calmat, silenciós i agradable en el barri més obrer i pobre dels dos, tot i que he testimoniat episodis de violència urbana en els dos (cotxes cremats per exemple, a Nou Barris són molt menys freqüents, tot s’ha de dir). En tot cas el que passa a Sants amb el moviment okupa sobrerepresenta l’ideari mitjà del barri. No oblidem que a Gràcia, Sants i al nucli antic de Sant Andreu el partit més votat a les eleccions municipals passades va ser CiU.

    La diferència és que el moviment okupa d’aquests barris que ni són de classe alta ni són de classe baixa (Sants, Sant Andreu, Gràcia) és més mediàtic i histriònic (en el sentit de fer-se notar i ocupar física i simbòlicament l’espai públic). Però és un moviment bàsicament bo-bo (bourgeois-bohemian). Gràcia o Sants serien l’equivalent a Brooklyn o Williamsburg, no al Bronx o a Harlem o a les banlieues franceses on hi ha revoltes.

    Altra cosa és que el moviment okupa aprofiti l’actual descrèdit de les institucions per donar-se publicitat, però el seu arrelament en aquests barris ve d’abans de la crisi, i la principal causa no és altra que el major passotisme o indiferència de la gent que s’hi oposaria. Els barris “mitjans” que no són ni molt rics ni molt pobres són menys homogenis socialment, demogràficament i políticament que els barris extrems “rics” i “pobres” i han deixat més que els okupes facin seu l’espai públic i ara sentin el barri com a “territori seu”, però no pas per la ideologia dels veïns (que són igual de molt o poc favorables als okupes que la resta de barris), sinó perquè com més divers socialment és un barri, més passota és i més “deixa fer”. Perquè sinó deduïriem erròniament que la plaça catalunya, les rambles i la via laietana són un “bullidero” de vida veïnal, i no, simplement són un lloc on conflueixen moltes manifestacions.

    A Sants i altres barris on tenen molta presència, els anarquistes, llibertaris i autogestionaris varis confonen interessadament aquest “laissez faire” de la gent amb un suposat suport social que és bastant minoritari si mirem dades objectives com els resultats electorals. Sants no és més progre que el Raval o que el Besòs. Si el moviment okupa és més mediàtic a Sants que als altres barris (on també té presència, però molt més silenciosa) és per una complexitat de causes socials i urbanístiques (un barri dens, que tradicionalment ha acollit moltes entitats de tot tipus on ve gent de tot arreu, un barri, com Gràcia, molt “visitat” i amb una tipologia urbanística del segle XIX que afavoreix que hi hagi més espais ocupats que, per exemple, a l’Eixample), però no pas per una ideologia especial o “suport” especial dels residents que els distingeixi dels de la resta de Barcelona. No veig jo que Sants sigui més roig que l’esquerra de l’Eixample, o Gràcia més roja que el veí barri de la Sagrada Família.

    En tot cas, a mi personalment no m’agrada que determinats moviments s’apropïin d’espais geogràfics i els consideren “seus”.

    Però vaja, penso que amb el tema dels okupes, autogestionaris, etc. sembla que hi ha com una patent de cors que impedeix tota crítica perquè sembles un fatxa i tothom vol quedar molt progre. Ningú té cap mena de “reparo” en criticar qualsevol partit polític o qualsevol institució. Però justament als últims se’ls pot rendir comptes i demanar explicacions i podem votar per fer-los fora si ens dóna la gana i en canvi, als okupes, no. Clar, ells representen “el poble” i ja se sap, això els lliura de qualsevol crítica i rendició de comptes.

    Entenc que estem en una situació de crisi molt forta i que “a río revuelto, ganancia de pescadores”, però ull, perquè igual que el populisme d’extrema esquerra guanya batalles i terrenys, també el pot guanyar el populisme d’extrema dreta. Penso, per exemple, que a França molta de la gent que va votar trotskista fa 10 anys cansada de Jospin ara ha votat Marine Le Pen.

    Menció a part mereix el llenguatge bel·licista dels murals de Can Vies (el que hi ha a la façana de la casa i el que hi ha a la plaça de sants cantonada carrer Blanco, rotllo “guerrilla urbana”), i les frases que hem pogut llegir als cartells i sentir en les proclames de “barri en peu de guerra”, “encenguem la ràbia als carrers”, etc… Para muestra, un botón: http://acciollibertariasants.files.wordpress.com/2014/05/ara-ens-toca-a-nosaltres-negre-copy.jpg?w=529&h=748


    • 1) Si, òbviament, com ja vaig dir al anterior post, la crisi propicia messianismes i populismes de molt diferent forma. També la violència, però no només. I la violència, òbviament pot ser contra els de dalt, o contra els de més a baix. Depèn.

      2) Al barri de la Florida de l’H hi han hagut altercats violents, cremes de cotxes i contenedors, que no han sortit a les noticies. La PAH cada dia (o cada dos a molt estirar) en aquests barris, ocupa bancs, para desnonaments, fa cassolades…

      Evidentment que el moviment Okupa existeix d’abans i es aquesta estructura prèvia la que facilita una acumulació de forces, una organització i un teixit social. Per això, es cert, cal un cert nivell cultural i educatiu que es més possible que es doni en barris de classe mitja que no baixa. Però alerta amb les estructures que està creant la PAH en barris més proletaris que a Collblanc ja tenen un centre social autogestionat per ells. I prefereixo no saber la que es podria liar si el desnonessin.

      Com ja hauràs vist al punt 5, jo soc el primer en criticar al Moviment Okupa, tot i entendre part de la seva lluita.


  6. […] Font/Fuente: Reflexions d’un arqueòleg glamurós […]


  7. Jo el comparteixo al meu blog. Salut company.


  8. La Vaga d la Canadenca va ser a Barcelona?? Sempre habia entes q va ser alli d’alt, tenim una exposicio mal feta… Alguns okupes venen a ajudarnos alguns actes d la pah, i son per deixarlos dinar a part, jajaja quins persons, jo personalment trobo q son massa radicals i sectaris, i encara no he trobat a cap q no s’emprenyi porque la gent tingui una opinio diferent a la seva, sempre te diuen “fatxa” o burrades aixi… I quasi tots tenen la familia darrere sufragando gastos. pero tb dir q son els millors per armar jaleo, i ara es temps d jaleo!


    • Les principals movilitzacions de la vaga es van fer a Barcelona, concretament a la Plaça de Toros de les Arenes


  9. Segons el que dius al punt 4, podria ser que CIU s’ho hagi muntat bé i hagi provocat aquesta situació per guanyar vots a ERC. M’explico, molts ciutadans han votat ERC per sobre de CIU perquè el consideren la versió original de l’independentisme i consideren que amb ells es garanteix la consulta. Com que CIU no pot guanyar ERC a més independentista, “provoca” una situació en la que CIU es presenta com la solució (contra els radicals i violents CIU hi té la mà trencada, ERC mai aconseguiria controlar-los). Per tant, s’han fet venir bé una situació de lluita esquerra-dreta en la que no es parla de retallades en sanitat sinó de l’okupació i la destrucció de mobiliari urbà, en la que pot guanyar moltes simpaties.
    En conclusió, que si fos aquest el cas, tots els que es dediquen a tirar pedres i cremar contenidors estan seguint-li el joc a CIU i donant-li vots, molts vots.


    • Doncs es molt possible,de la mateixa forma que els revolucionaris juvenils del Maig del 68 van ajudar a guanyar les eleccions a Charles de Gaulle, que era el seu pitjor enemic. O com el 15M va ser l’antecedent de la major majoria absoluta del PP, per exemple

      Ara bé, si ens mirem la història no en termes electoralistes a curt plaç, resulta evident que les aportacions ideològiques i la transformació i empoderament que han suposat el 15M o el Maig del 68 han acabat sent profitoses.
      No dic, però que sigui aquest cas, falta prespectiva


  10. Bon dia,
    Estic d’acord en alguns punts (segurament se’n podrien afegir moltes més), però no comparteixo el punt 5 (ni les idees del post que havies penjat respecte al tema). M’explico.
    És cert que en el moviment okupa hi ha llums i ombres, i algunes de les coses que planteges a l’anterior post són tendencies d’alguns llocs. Però crec que has menystingut el fet que el moviment okupa és molt menys homogeni que altres moviments (com la PAH) en el sentit que en general no hi ha un organització unitaria, ni una ideologia comuna (t’hi pots trobar anarquistes, comunistes, 15-M, hippies, kumbes, contra guerra, vaguistes,…). Per tant, crec que aquestes generalitzacions que fas no estan fonamentades més que en algunes experiències molt concretes (tot i que no dubto que certes).
    La meva experiència de bastants anys visitant cases i centre okupats és que n’hi ha de tots colors. N’hi ha que han aconseguit crear un casal de joves immens amb un munt d’entitats i fins i tot cert reconeixement institucional, n’hi ha que han obligat als Ajuntaments a plantejar alternatives, que han donat peu a nombroses cooperatives, associacions, etc.. De fet, segurament els èxits han estat molt a nivell local i sense ressò mediàtic, i per això pot sembla que no hi siguin, però jo en conec moltíssims. Un altre exemple clar: actualment hi ha una xarxa de Casals i Ateneus independentistes que en gran part deriva d’aquest moviment. Relacionat amb això, hi ha el fet que l’Esquerra Independentista (Arran, CUP, endavant..) ha aconseguit la força i la solvència que té gràcies al treball dels centres okupats. Sense els casals okupats l’Esquerra Independentista hauria desaparegut als anys 90. un altre: moltes PAH com la de sabadell (que és de les més fortes) va tenir un impuls clau de la gent que havia participat del moviment okupa, la qual la va dotar d’un discurs i praxi molt potent. I hi podria afegir amb un llarg etcètera.
    Segurament tens raó que en general ha fallat la comunicació amb la resta de la societat, i crec que el moviment okupa n’és en part responsable, però també cal tenir en compte que fa anys la societat no era tan receptiva com ara a certes idees (nacionalitzar els bans? especulació urbanística? Corrupció política? portes giratòries? fa deus anys això era predicar al desert). I, per exemple, moviments com la PAH o el 15-M han tingut un immens recolzament mediàtic, cosa impensable respecte a les accions del moviment okupa (quan hem vist un debat, documental o reportatge en televisions publiques o privades sobre les activitats als centres okupats? molt rarament).
    Això és simplement per apuntar algunes llums que crec que havien quedat massa enfosquides als teus posts
    Salut,

    Marc


    • Merci pel comentari! Però segueixo pensant que la diferencia abismal entre el suport a la PAH o als okupes hi ha quelcom més que simple presència mediàtica, que també.


  11. Només un petit incís:

    Tant la UDR de Charles de Gaulle com el PP a Gamonal com Richard Nixon no van sortir beneficiats directament dels disturbis i la conflictivitat social.

    La UDR va aconseguir algo menys d’un milió de vots més que a les anteriors eleccions en numero total de vots, cosa que suposa un ascens de menys d’un 10% en vots totals, de fet, el conjunt de la dreta francesa, inclosos tots els partits va aconseguir només 456.314 vots més que a les legislatives de 1967. Una variable totalment anecdótica dins la població total francesa. Va ser la gran patacada en nombre de vots que va rebre el PCF i el PSU, acusats molts cops d’oportunistes o de traidors al poble per intentar jugar a la puta i la ramoneta amb els disturbis de maig el que va permetre la majoría apabullant de de Gaulle.

    El PP a Gamonal, per contra, ha perdut casi tres mil vots, es manté com a primera força perque el PSOE ha perdut cinc mil. I aquests cinc mil vots no han anat tots a una sola formació sino que s’han repartit entre IU, Podemos, el Partido X i l’abstenció.

    I per últim les eleccions que va guanyar Richard Nixon al 1968 son el cas més graciós, el Partit Republicà als EEUU es va mantenir dins la mateixa variable de 35-40 milions de vots que ha aconseguit a practicament totes les eleccions nord americanes (amb variacions per l’evolució demogràfica, evidentment). Només va experimentar una notable pujada perquè a les anteriors eleccions Barry Goldwater va fer el ridícul més espantós. A més s’ha de recordar que bona part del vot demócrata als estats del sud va anar al tercer en discordia, George Wallace. Amb tot això, la diferència entre els dos principals partits va ser, amb prou feines, de mig millió de vots en un país amb un cens electoral de més de 73 milions de persones, es a dir, amb una normativa electoral menys procliu a les coses rares que l’americana, es podría considerar un empat.

    En resum, no podem dir que els avalots beneficiin a la dreta perque no es així. El que pot afirmar es que no mantindre una postura clara vers aquests i voler jugar a la puta i la ramoneta (com va fer el PSU, el PCF, els demócrates i el PSOE) et fa perdre vots i això afavoreix a la dreta sempre i quan aquests vots que marxen dels partits grans no trobin un sol lloc on quedarse i es disgreguin o acabin abstenint-se.

    Com dona la feliç casualitat que tant la CUP com Podemos i EUiA estan tenint un discurs clar i concis sobre Can Vies, no em preocupa gens que el PSC i ERC s’esfonsin, gràcies.


    • Molt bon comentari i molt ben argumentat, la veritat. Tens tota la raó!

      Tan sols dir que Sara Vilà diputada d’ICV també ha estat a les manifestacions de Can Vies, tot i que he de reconèixer el pes lògic per la vinculació cultural al centre per part de la CUP.


  12. […] Per recordar-ne algunes m’ajudaré de l’article de l’@arqueoleg titulat “Cinc reflexions sobre Can Vies”. La tercera diu així: “3.- Les revoltes socials son el principal tret identitari de […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: