h1

Anàlisi i Valoració dels Resultats Electorals (Europees 2014)

Mai 26, 2014

###val2

Un dels meus antropòlegs favorits, el materialista cultural Marvin Harris, apunta que davant crisis i transformacions socials profundes les poblacions tendeixen sovint a seguir tota mena de cultes messiànics i ideologies que plantegin un trencament amb l’statu quo, que els doni fé en un futur millor davant la incertesa i la inseguretat d’un temps imprevisible. Harris apunta que això hauria succeït en diversos moments de la història, com en les poblacions feudals europees davant el sorgiment del capitalisme mercantil als s. XV-XVI (protestantismes), entre els indígenes amerindis i canadencs en front l’arribada dels colonitzadors occidentals (cultes “cargo”), a l’extrem orient del s.IV aC (budisme), a les poblacions jueves del canvi d’era enfrontades la repressió romana (cristianisme i mitraisme), al període d’entreguerres com a conseqüència del crak del 29 (totalitarismes),  o fins i tot als Estats Units dels anys 60’s-80’s com una reacció a la incorporació de la dona al món del treball i el canvi del capitalisme industrial al de serveis (new age i telepredicadors).

Com s’ha manifestat,doncs, aquesta transformació ideològica, els anhels de ruptura i el fenomen messiànic en el context de la crisi europea, dins un mon post-industrial i antipolític?

###aLectura Europea1.- A nivell Europeu: Si exceptuem Grècia on Alexis Tsipras de Syriza ha aconseguit canalitzar el descontentament cap a l’esquerra, tot i que encara no amb una majoria prou contundent, a França, Anglaterra, Àustria, Polònia o Hongria clarament les opcions rupturistes i els lideratges messiànics han adoptat les formes més repugnants de replegament identitari, xenofòbia, tancament de fronteres i receptes econòmiques suïcides.  Afortunadament resulta difícil pensar que formacions tan diferents com els neonazis alemanys del NPD podran articular res en comú amb l’UKIP anglès, però tan mateix resulta imprescindible bastir un moviment plural i unitari antifeixista a nivell continental capaç de bloquejar els seus actes i desmuntar els seus arguments però, sobretot, resulta urgent una canalització del fenomen rupturista-populista-messiànic envers altres direccions, a poder ser d’esquerra.

2.- A nivell Espanyol: L’enfonsament del bipartidisme a Espanya dona lloc políticament al sorgiment de moviments populistes messiànics, tan al centre dreta (Ciutadans-UPyD) com a l’esquerra (Podemos), liderats per tertulians televisius com Javier Nart o Pablo Iglesias.

L’excel·lent resultat de la opció lògica de ruptura (IU-ICV-EUiA), que segueix liderant tota alternativa, ha quedat un xic deslluït per l’auge de Podemos. Es molt frustrant per un militant de pedra picada, com jo, veure com un partit sense cap base, ni militància,  trajectòria, ni estructura,  amb un programa que no té cap ni peus, pot quasi trepitjar-nos els talons. Perquè ens matem a enganxar cartells, a fer mítings, a repartir octavetes en busties i mercats, a debatre teories complexisismes, o fer profunds  debats, si qualsevol estrella mediàtica pot muntar un xiringuito en quatre mesos, ell solet, des de dalt, sense moure un dit fora de les càmeres i les xarxes?

Es evident que la població més afectada per la crisi i necessitada del fenomen messiànic-populista-antipolític no podia empatitzar en absolut amb un líder intel·lectual i rigurós com el meu adorat Ernest Urtasun (que no té res de messies populista, per sort) i no diguem ja amb el gris i desconegut cap de llista d’IU, Willy Meyer, absolutament aliè a la nova política i que, fins i tot per molts militants d’IU, era vist com un llast amortitzat. Tan sols cal donar un cop d’ull a aquest gràfic:

###aLectura EspM’agradaria puntualitzar que Podemos té poc a veure amb la CUP, tot i que algú li puguin semblar força similars. Els votants de Iglesias son de nivell econòmic i cultural baix, castellanoparlants, de l’àrea metropolitana, mentre que els seguidors de David Fernàndez son els que tenen major percentatge de llicenciats universitaris, viuen en poblacions mitjanes/petites, son de classe mitja/alta i infinitament més nacionalistes; es com comparar Gràcia i Badia del Vallés. PD: Mireu aquest gràfic i aquest estudi. De fet m’agradaria saber quants dels 1.245.948 votants que ha tingut Podemos té la menor idea que està donant suport a una candidatura troskista, ni de què es el troskisme, ni que un tal Trosky va existir mai.

També seria un error creure que qualsevol experiment nou i adanista, pel simple fet de ser-ho, serà un èxit, doncs les candidatures del Partido X, Recortes Cero, Partit Pirata, RED o Vox, s’han menjat els mocs, al no disposar un messies prou conegut. Aquest precedent em fa témer un allau de xiringuitos liderats per tota mena de dives i estrellones televisives de cara a les municipals.

Finalment dir que, tot i que m’alegro moltíssim que les ganes de trencament i lideratges populistes els hagi recollit l’esquerra i no la ultradreta, sinó hi ha una sinergia dialèctica unitària amb l’esquerra clàssica (que també haurà de fer profunds canvis, no ens enganyem), no s’aconseguirà mai superar el bipartidisme i el sistema econòmic.

3.- A nivell Català: Sense cap mena de dubte l’independentisme es la cristal·lització més clara del fenomen ruturista-messiànic, tot i que ens trobem davant un canvi de messies: si fins ara qui recollia els fruits de les masses enfurismades i mobilitzades per l’ANC era Artur Mas, ara una opció més nítidament populista i messiànica l’ha substitut al capdavant, l’Esquerra Republicana de Junqueras, i, per l’altre banda, Ciutadans es confirma com el seu mirall en l’àmbit nacionalista espanyol.

Per aquells addictes a les lectures polítiques envers al monotema nacional, he realitzat aquest gràfic agrupant el nombre de vots segons aquelles formacions que tenen decidit el seu vot de cara al 9N, tan pels del SI+SI (ERC , CIU i EH Bildu), els del NO (PSC, PP, C’s, UPyD i ultradreta),  així com els que no ho tenen clar (la resta). Quedaria així:

###aLectura Catalana

M’atreviria a dir que es un escenari prou obert, tot i que es obvi que els independentistes  es troben més mobilitzats que els centralistes i partidaris del immobilisme constitucional. La gran bossa de l’abstenció i d’aquells (en els que m’incloc) no tenim gens clara la posició al respecte, seran qui moguin i inclinin la balança entre els dos extrems, si es que tal consulta s’arriba a fer mai ja que, veient com la policia va reprimir el “Multreferendum“, em temo el pitjor el 9N.

22 comentaris

  1. Em sembla molt interessant el que comentes del paper dels mediàtics. Em va sorprendre fa un parell de mesos que tanta gent conegués Pablo Iglesias per la tele quan jo no sabia qui era; deuen mirar programes diferents dels que jo miro, que són pocs.

    El multireferèndum d’ahir es va evitar físicament perquè cap votació de contingut polític pot coexistir prop dels col·legis electorals oficials. Aquesta situació no es donaria en cap cas el 9-N, ja que no hi haurà (en principi!) eleccions oficials de cap tipus. Aquí la conseqüència exacta d’una suposada impugnació està per veure. És una possibilitat ben real que es declari il·legal la convocatòria de consulta i s’anul·li, però no necessàriament això s’hauria de traduir en policia confiscant urnes, ja que aquell dia, com he dit, no hi hauria cap jornada electoral a protegir. I si es cometés una segona infracció executant la consulta prèviament invalidada, les conseqüències es podrien tractar judicialment a posteriori i no necessàriament amb una intervenció policial immediata.


    • Jo em referia al fet que la policia pugui retirar tan tranquil·lament urnes, sense que passi res


      • Per què assumeixes que la majoria de gent hauria d’estar en desacord amb la retirada d’urnes? A mi em sembla bé que es protegeixi la integritat i la neutralitat de l’entorn i els accessos als col·legis electorals, i que no es distorsioni la jornada. Per posar urnes als carrers hi ha qualsevol altre dia i no hi ha problemes, com es va demostrar amb la consulta popular que algunes ONG van fer per la independència.


  2. Hola.

    Antes de nada felicitarte por los artículos que escribes, no estoy de acuerdo en muchas cosas pero siempre es un placer leerte.

    Vale, lo confieso, a punto he estado de votar a Podemos, curiosamente, por las razones que has expuesto. Desde las primeras elecciones siempre he votado PSUC, ICV ahora, pero esta vez dudaba. Dudas que se disiparon cuando cogí la papeleta de Podemos y vi que su logotipo era la cara de su lider, me vinieron recuerdos de otros tiempos, la dejé donde estaba, voté ICV.

    No creo que debamos preocuparnos por el auge de Podemos o de la CUP. Opino que son flor de un día y una excelente cantera para ICV.

    Saludos.


    • Bueno, es posible que asií sea. Veremos. Dependerá en buena medida de la evolución de la economia y de la política general


  3. El post dóna per molt, no és original en l’anàlisi, però sí ben justificat.

    Uns apunts per a la reflexió:

    1.Quan el messianisme no troba poder dessapareix igual que es va crear, cas Grillo a Itàlia que s’ha fomut una bona nata electoral.
    2.No està gesn clar el tan repetit fi del bipartidisme. No només és un tema de mentalitat, sinó d’estructura d’estat.
    3.No estic d’acord en posar l’independentisme al mateix sac del seguidisme messiànic, com una variant més de la ppera de “la culpa es de la crisis”.
    3.1 la crisi ja havia conençat quan es va produir el gran esclat per la sentència del TC.
    3.2 l’independentisme ja té un llarg re orregut històric, no és flor d’estiu.

    4. Pel que fa al perfil votant cup, el cert és que a Catalunya quan les cup ni es presenten el seu electorat tria novetat enfront abtensionisme. Això ho va capitalitzar SI i ara Podem.

    Salut!


    • Discrepo en un punt:

      La sentencia del TC va provocar un lleuger i inapreciable augment del 3% en l’independentisme segons la variació de les enquestes trimestrals del CEO (tinc dades a ma), a les següents eleccions ERC es va ensorrar amb amb 10 diputats i Mas només parlava de Pacte Fiscal.

      No es fins a l’escalada de l’atur i la prima de risc de 2012 quan això cristal·litza en l’auge sobtat de l’independentisme. Estic escrivint un post detalladissim sobre el tema creuant dades sobre independentisme i economia que publicaré en breu


      • Hola,
        Estem parlant de la ERC del desencant pel segon tripartit que ningú va entendre, cal tenir en compte l’auge del primer. I les enquestes del CEO no reflecteixen el fenòmen social de desconnexió vers la política espanyola que es va produir, a banda que les dades van ser recollides abans de la decisió del TC. Espero el post que comentes. I enhorabona pel blog.
        Salut!


  4. Se’n diu populisme d’aquells que no voten a qui no vols tu? Sembla mentida que algú que va d’antropòleg no sàpiga emmarcar els canvis amb la perspectiva històrica que vivim. Davant l’emergència social dir que Podemos és populista és de sectaris que es creuen amos de l’esquerra. Podemos va debatre amb IU i van proposar unes primàries obertes per sumar-se.Per no parlar de que si ERC és populista, segons tu, hauríem de concloure que els d’ICV són neofeixistes i no crec que hi estiguis d’acord. Em sembla molt bé que siguis anti-independència i el teu model d’organització política sigui que de Brusel.les vagi a Madrid i des de Madrid a Barcelona. Però no és cap mena de populisme, sinó de racionalitat del segle XXI, que de Barcelona es vagi a Brusel.les i de Brusel.les a la ONU. Populisme és defensar la dependència d’una societat com la catalana que pretén viure lliurement, sense que mai més els vots d’Espanya li hagin de marcar si pot avortar,quines llengues s’han d’aprendre o per on ha de passar una carretera. Molt d’europeisme de boqueta, i quan t’imagines la unió política europea completa (Defensa europea i ambaixades europees perquè ho entenguis), defenses que després la proximitat (ensenyament,sanitat,serveis socials) les marqui Espanya per executar-les Catalunya. En el fons no és més que tenir una por terrible a un mateix. De què collons serveix en un contexte europeu d’unió dependre de les decisions d’Espanya? En fi. La nova societat que construim ha de tenir en la Renda Bàsica Universal el seu model i la independència de cada societat per marcar el seu propi ritme i dinàmiques en la globalització. Per populisme el vostre sectarisme que impedeix que ICV-CUP-Podem facin candidatura unitària de l’espai Alternatiu. Un espai que no ha de ser apèndix de ningú com preteneu amb la ridícula divisió Dreta-Esquerra de la que han viscut PP-PSOE. Hi ha 3 grans espais en construcció, i tots 3 han de poder governar -sols- sense cap problema. L’espai Liberal (que tu anomenens Dreta per fer-los “dolents” de manera populista), l’espai Socialdemòcrata (que liderarà ERC des del Govern),i l’espai Altermatiu. No crec que els alternatius tinguin opcions a 8 anys vista, donat el canibalisme intrínsec i al fet indiscutible del sectarisme.
    Ha guanyat ERC a Catalunya i això et crea un problema d’identitat perquè allò que tu defenses et posa al costat de C’s. Els catalans no tenim cap problema amb entendren’s bé amb andalusos,càntabres o portuguesos. El problema és Espanya, en format Dictadura o format Federal.


    • Hola, et comunico que demà ICV-EUIA ens reunim per 5a vegada (jo he estat representant a ICV en les 4 anteriors) amb CUP, Podemos, Pirates, Solidaritat Catalana, En Lluita i Verds per fer una assemblea de confluència de cara a les municipals.

      Crec que aquesta dada invalida de dalt a baix el teu comentari, de res.
      Sobre la diferència entre populisme i pedagogia he escrit la tira de posts, tants que casi em donen per fer un segón llibre. Aquí un petit exemple: https://glamboy69.wordpress.com/2014/03/06/la-diferencia-entre-populisme-i-pedagogia/


  5. Ja és ben curiós, però el líder de Podemos es diu igual que el fundador del PSOE.

    Potser no ho sap ni ell, i potser molts votants del PSOE tampoc.


    • Home, es professor de Ciències Polítiques, ell ho sap segur. Els seus votants ja…


  6. Com ha independentista, malgrat estar en desacord en molts articles del blog, m’agradaria llegir la gent que pensa diferent que jo per aprendre, et demano perdo pels insults que veig cap a la teva persona per part de molts independentistes


  7. ei ànims! podria ser pitjor! tal com dius podria pujar la dreta en comptes de l’esquerra! encara que com sempre estiguin tots fragmentats…


  8. Hola!
    Gràcies per l’entrada, escrita des del teu punt de vista sempre subjectiu, però igualment (o justament per això) d’allò més interessant. Només dir-te que, tot i que Podemos no entra al meu ventall d’opcions votables, opino que se’n pot aprendre molt de la seva estratègia de propaganda, que no ha estat tan improvisada com sembla (com ja deus saber): http://www.lamarea.com/2014/05/26/cinco-claves-del-exito-de-la-campana-electoral-de-podemos/


  9. Hola, soy lector de este blog desde hace muchos años. También soy votante de ICV desde hace tiempo. Esta vez ,sin embargo, he votado a “pablemos”. Resulta que del perfil del votante que has puesto en tu entrada sólo cumplo un requisito, adivina cual😉 . También he conseguido que en mi casa voten por él, en vez de por ciutadans (no me negarás que es mejor el cambio). Sinceramente creo que desde tu formación deberías estudiar qué es lo que ha pasado en vez de llorar. (Creo que soy el único en mi calle que sabía quién era Urtassun). Otra cosa importante es que para la comisión europea quería al Tsiripas y no a esa señora que votaba el grupo de los verdes. Además hay motivos para no fiarse de los verdes alemanes.
    En resumen, tampoco es que todos los que hemos votado a “pablemos” seamos una panda de ignorantes catellanoparlantes de extraradio. También podemos tener motivos pragmáticos.

    Por cierto, me encanta leerte, me parto cuando empiezas a escupir bilis.

    PD: Sé quién es Trosky, me saqué la ESO.


    • Gràcias! E
      El hecho de que Podemos compita con Ciutadans me reafirma plenamente en mi teoria del votante antipolítico. Y, de hecho estoy seguro que si IU-ICV y Podemos hubieran ido en coalición ese voto hubiera ido a C’s, o a algo peor.


      • Tú entenderás del tema más que yo, sin embargo, creo que la unión de fuerzas de la izquierda es esencial para plantar cara al establishment. Dices que de haber ido en coalición ese voto podría haber acabado en c’s o peor. Puede que que tengas razón, no sé, lo que sí sé es que fui capaz de mover una docena de votos de mi alrededor hacia podemos, esos votos habrían sido c’s o pp o erc i al menos 3 de ellos a ninguno. También conozco a un par de votantes habituales de IU-ICV que votaron a podemos porque no hablan de “tantas cosas nacionalistas” (tal cual me dijeron). Es indiscutible que han sabido movilizar el voto antipolítico, pero, ¿eso no da que pensar? ¿por qué no lo ha hecho inciativa o IU? ¿qué más da si Pablo es una diva mediática si consigue mover votos a la izquierda? y sobretodo ¿por qué me ha sido tan fácil covencer a tanta gente para que le voten a ellos y en cambio no he conseguido ni 3 votos en años para ICV? Lo que tenían en común toda esta gente no era que fueran antipolíticos (que algunos lo eran), sino que para ellos, Urtassun, era un marciano.
        Escribo esto con intención de ayudar, no sé si es de utilidad. Sueño con poder ver algún dia no muy lejano algo parecido a un frente popular o una syriza si lo prefieren.


  10. […] D’aquestes gràfiques podem concloure que existeix una correlació directe entre la crisi social i l’auge del nou independentisme, que no es produeix en absolut arrel de la sentència del TC de 2010, sinó amb l’escalada de l’atur i la crisi del deute i els mercats que es concentra entre finals de 2011 i finals de 2012. Es a dir, el malestar social amb la situació de l’economia espanyola fa que molta gent desitgi trencar amb l’statu quo i el sistema i s’apunta al carro que sembla que va més ràpid i té més suport social. També hem de tindre en compte que  les respostes de replegament identitari i messianisme populista davant una crisi s’han donat sovint al llarg de la història i ara mateix s’estan produint arreu d’Europa sota diverses formes, com ja vaig explicar en un post anterior. […]


  11. […] A voltes em dona que en el context polític actual s’ha sacralitzat la ruptura com un fetitxisme, convertint el trencament en una paraula màgica, un interruptor amb el qual només polsar-lo  tots els problemes es solucionaran de cop. Com ja he explicat, no existeix res més demagògic i populista que plantejar una lògica de pensament màgic on un canvi estètic en el marc transformarà en seu contingut, sense cap dificultat ni impediment, negant així la complexitat de la problemàtica socioeconòmica actual. Però al mateix temps, tampoc existeix una idea més temptadora i electoralment llaminera per mobilitzar les masses enfurismades envers un messianisme rupturista.  […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: