h1

Història del Tabú Alimentari sobre la carn de Cavall

Abril 29, 2014

Aquest text forma part d’un estudi arqueozoològic molt més ampli que estic realitzant, però he considerat que aquest curiós apartat, podia ser del vostre interès

## _horse

Els èquids son una espècie molt difícil de criar ja que, al no ser remugants, tenen una menor eficiència a l’hora de digerir la herba i requereixen d’un 33% més de pastura per la seva criança en comparació als ramats ovins i bovins. També consumeixen calories molt més ràpid i, a més, no es sol aprofitar la seva llet davant la perillositat de munyir una euga. Per aquest motiu, el cavall no es domestica fins a l’edat del ferro (tot i que alguns estudis recents apunten a una proto-domesticació entre el neolític final-calcolític) seleccionant els individus amb una utilitat bàsicament bèl·lica o com a mitjà de transport i no pel consum de la seva carn.

Els primers tabús alimentaris antiequins apareixen ja en els grans imperis de l’antiguitat a Pròxim Orient; al llibre de Job a la Bíblia ja especifica que el cavall té un valor com a arma de guerra i no per la cuina. Aquests tabús no responen, en cap cas, a una predisposició genètica de l’ésser humà contra el gust de la carn d’èquid, doncs durant el Paleolític Superior trobem nombrosos jaciments, com per exemple els nivells solutrians de la cova de l’Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany), amb grans acumulacions d’ossos de cavalls salvatges consumits per grups de caçadors humans.

## _horse2

Cavalls a la cova de Chauvet, Paleolític Superior

Els èquids son els grans absents a les elaborades receptes culinàries d‘època romana i diversos investigadors apunten a que els bàrbars van poder acabar amb l’Imperi Romà, degut a la seva superioritat en nombre de cavalls. En època tardo-antiga i alt-medieval s’han documentat nombrosos jaciments amb sacrificis i enterraments rituals de cavalls a Anglaterra, Holanda o Alemanya, especialment entre el 450 i el 650 dC, que s’han vinculat a un culte d’origen escandinau envers el Deu Odin/Woden . Aquest ritual es manté fins al s. VIII en alguns indrets de les illes britàniques i fins al any 1.000 entre els víkings d’Islàndia .

L’any 732 el Papa Gregori III escriu una carta a Sant Bonifaci, apòstol als germànics, on prohibeix terminantment qualsevol culte al cavall, així com el consum de carn d’èquid, que ho atribueix a una costum impura i detestable. Aquest tabú tindria una doble funció: per una banda simbòlic-social, per tal de crear una identitat de grup dels cristians envers als pagans, i per l’altre econòmica, per tal de que els cavalls s’empressin exclusivament per la guerra contra l’avenç del Islam; recordem que aquell mateix any s’havia viscut la Batalla de Poitiers.

Així doncs, durant l’edat mitjà en territori cristià, en teoria, tan sols es sacrifiquen èquids vells o malalts; de ben segur, però, les classes més baixes el menjaven d’amagat o el venien de forma clandestina, com passa amb la vaca a l’Índia. Tenim documentats alguns jaciments de cronologia medieval amb ossos de cavall amb marques de cuinat i consum humà, com a Winchester , així com documents que ens parlen de consum d’èquids salvatges per part de monjos a Suïssa durant el segle XI o festins de carn de cavall, ja en època moderna, a Dinamarca o a l’armada espanyola al s. XVI.

## _horse3

Cavalls gravats en un palau de Nimrod, Siria, s. IX ANE

En època medieval el cavall passa a ser un bé de prestigi, amb l’emergència de la figura del cavaller, un dels tres estaments en que s’estructurarà la societat feudal, i que seran els encarregats de protegir per la força a la població dels enemics externs i interns, així com de garantir el sistema de vassallatges i plusvàlues amb que es mantenia l’economia i la política d’aquest període.

A partir de la baixa edat mitja a Europa el cavall i l’ase s’introdueixen a l’agricultura, substituint al bou per llaurar el camp, donant millors rendiments d’explotació del terreny. Aquest canvi provocarà que calgui augmentar la producció de civada per tal d’alimentar els ramats equins, el que acaba produint una àmplia transformació agrícola amb la introducció d’un sistema rotatiu de tres camps. Aquesta tècnica, més eficient, requereix d’una menor demanda de força de treball al camp, generant un exili de ma d’obra cap a les ciutats i un augment de les desigualtats econòmiques. Al s. XIV un cavall costava més que un esclau.

A l‘Edat Moderna els equins seguiran sent una element clau per a la guerra i el transport, com ho demostra el fet que Lluís XIV importés 30.000 cavalls cada any per tal de mantindre les seves campanyes militars, o que entre 1735 i 1780 tinguem documentats fins a 4 Reials Decrets a França prohibint taxativament el consum de carn de cavall.

Després de la invenció del cotxe i el tractor aquest tabú esdevé absurd en el món industrialitzat, però tot i així, els segles de prohibició han deixat marques culturals, com ho demostra el recent escàndol sobre traces de carn de cavall en la carn d’alguns embotits i canelons.

15 comentaris

  1. Em sembla que no he menjat mai carn de cavall. Serà que encara hi ha lleis en contra del consum? Perquè en el Caprabo no hi ha carn de cavall? Es un complot a l’ombra? Tan poderós continua sent el lobby del cavall? Reflexionem-hi….


    • De fet fa un temps va sortir un gravíssim escàndol sobre traces de carn d cavall en hamburgueses on moltíssima gent estava esgarrifada. Sens dubte tantissims anys de repressió alimentaria han deixat traces culturals, tot i que des de la invenció del cotxe i el tractor, aquest tabú es absurd


  2. A l’època contemporània el cavall ha esdevingut un element de prestigi? A mi em sembla que sí: un animal car d’alimentar, car de mantenir i vinculat a esports d’èlit, propis de les classes altes.

    A part de les traces culturals de les que parles també tindriem que comptar amb la consideració de mascotes que tindrien aquests animals en l’actualitat.


  3. Quan jo era nano —parlo dels anys 70—, hi havia la idea que la carn de cavall estava especialment indicada per als infants de constitució feble perquè era més nutritiva que la d’altres bèsties.

    Fos això cert o no, recordo unes quantes carniceries especialitzades en carn de cavall on ma mare comprava de tant en tant: una davant del mercat de Collblanc, una altra al mercat del Torrent Gornal i una altra més al carrer Pareto, a tocar del mercat de Santa Eulàlia. Aquesta darrera va romandre oberta fins ben entrada la dècada dels 80.

    No sé si encara n’hi ha, de carniceries cavallars, però es pot comprar carn de cavall sense cap restricció. I pel Pirineu, el guisat de poltre és un plat comú.


    • Ah molt interessant! La meva recerca s’ha centrat en la baixa Edat Mitjana i m’he estes una mica fins la moderna i la veritat es q desconeixia que hi haguessin hagut carnisseries especialitzades, però ja quadra que correspongui amb la generalització del motor.


    • Constato que hi havia una parada semblant a l’antic mercat de la Sagrada Família: “Carnicería caballar”, deia el rètol. Va desaparèixer quan van enderrocar l’edifici per fer-ne un de nou, o potser abans. No he tornat a veure cap altre establiment especialitzat en aquesta vianda.


  4. No recordo haver-ne menjat mai, si no és que m’han donat cavall per bou com qui dóna gat per llebre (si comencem a esmentar animals que se suposen immenjables no acabarem mai).


    • El món dels tabus alimentaris es tot un camp dins l’antropologia cultural, molt apassionant, per cert!


  5. Un article molt interessant. L’argument és molt semblant al que realitza Marvin Harris per explicar el tabú de menjar vaca a la Índia: resulta molt més rendible a nivell de generació de calories reservar les vaques per a llaurar els camps que no pas per menjar-se-les.
    Ara també és molt interessant tota l’argumentació de Mary Douglas.


    • A dir veritat, la base bibilogràfica que he fet servir ha estat, efectivament, Marvin Harris!


  6. Quan va haver la psicosi de les vaques boges, ma mare va comprar carn de cavall. A tots els mercats en venen. No és gens exòtica avui i potser és tabú a altres països però no a Espanya. Igual que aquí mengem conill i als del nord d’Europa els esgarrifa la idea, perquè per ells és com si mengessim gat… O els cargols i les granotes. O gran part dels crustacis. Al sud d’Europa, menys insectes, gossos, gats i rates, no hi ha massa tabús alimentaris


    • A l’extrem orient són encara més avançats que nosaltres. Diria que no tenen cap tabú de cap carn. O potser m’equivoqui


    • Com ja he dit, després de la invenció dels vehicles a motor el tabú esdevé absurd. igualment calcula quanta carn de cavall has menjat en la teva vida en comparació a bou o xai.

      Desconec el cas d’extrem orient


  7. A Cerdanyola del Vallès hi ha una carnisseria de carn de cavall!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: