Qui hi ha enterrat al Fossar de les Moreres? Mite vs Arqueologia
Març 17, 2014Cada 11 de Setembre diversos grups nacionalistes fan ofrenes i actes polítics al Fossar de les Moreres, seguint la creença llegendària de que allí hi han enterrats tots els defensors de la ciutat del setge de 1714, durant el conflicte dinàstic i de classes socials conegut com Guerra de Successió. Però es realment així? Quines evidències empíriques tenim?
Acte nacionalista al Fossar de les Moreres, 1978
Sabem que en aquest indret hi ha un cementiri ja des d’època tardoantiga, relacionat amb la Basílica on llegendariament varen aparèixer les restes de Santa Eulalia. Posteriorment en època medieval s’empra com a fosa comuna de l’Església de Santa Maria de les Arenes. De fet, era el “fossat menor” ja que el principal (o major) estava a la porta principal de l’esglesia. Aquest cementiri es deixa d’utilitzar per motius de salut pública i pressions veïnals, definitivament el 1806.
Segons el cronista de la època Francesc de Castellví durant el setge hi van haver 5.458 baixes, xifra que pujaria fins a 7.069 si fem cas a les fonts franceses. Es a dir, estaríem parlant d’uns 200 cadàvers per metre quadrat, atenent a les dimensions del fossar. I quin sentit tindria posar-los tots en un mateix indret, amb la quantitat de foses parroquials que hi havien? El mateix Albert Balcells (catedràtic d’història de la UAB), en la seva obra “Llocs de memòria dels catalans” (2008) reconeix que no hi ha cap font documental que apunti a que tal fet va ocórrer, més enllà de “la tradició oral”.
Invenció del Mite Romàntic
A finals del s.XIX el dramaturg Frederic Soler i Hubert (conegut com “Pitarra”), d’ideologia catalanista conservadora (era partidari de la restauració de la monarquia) va guanyar els Jocs Florals de 1882 amb una bonica poesia on inventa una preciosa i fantasiosa història (llegiu-la aquí) sobre com un fosser i el seu net son els encarregats d’enterrar a totes les víctimes de 1714 al Fossar de les Moreres i es neguen a donar sepultura a un soldat borbònic, ja que allí no hi volien a cap traïdor. Quan es va publicar ningú va creure que la ficció fos certa, òbviament.
Anys més tard, el 1913, un grup juvenil nacionalista anomenat “Els Nets dels Almogàvers“, va col·locar una placa a l’indret amb els primers versos de la poesia de Pitarra i van decidir celebrar allí actes en conmemoració del 11 de Setembre creient que la poesia feia referencia a fets verídics i que allí hi havia una gran fosa amb tots els morts d’aquella guerra. La placa es torna a col·locar el 1977; poc després, el 1983, l’Ajuntament de Barcelona pretén remodelar l’indret, entrant en conflicte amb grups nacionalistes que ho consideren “terra sagrada“. Finalment l’any 1989 l’arquitecta Carme Fiol remodela la plaça amb totxana vermella, representant la sang dels soldats morts. Posteriorment s’hi afegeix un peveter amb una flama el 2001.
La realitat arqueològica
Segons un document de 1938 a començaments de segle XX es van fer excavacions a la Plaça on varen aparèixer tan sols tombes d’època romana i tardoantiga, segurament relacionades amb la basílica paleocristiana. Als anys 60’s, arrel d’obres a l’església, es fan noves excavacions on es troben tombes dels segles IV-V. Ni rastre de la fosa de 1714.
La primera (i única) excavació amb metodologia i publicació científica realitzada al Fossar fins a dia d’avui, la va realitzar l’arqueòloga Daria Calpena, l’any 2005, de l’empresa Atics SL, arran del seguiment arqueològic de les obres realitzades en el subsòl de la Plaça. En aquesta intervenció, es varen realitzar diversos sondejos i rases on es van trobar 24 enterraments d’època tardoantiga (s.IV-VI) i quatre tombes d’època alt medieval (s.IX-X). També va localitzar un estrat amb un conjunt d’ossos humans sense connexió anatòmica que l’arqueòloga va creure que formaven part de la mítica fossa de 1714. Tot i això ella en cap moment cita cap font bibliogràfica per demostrar l’existència de la fossa, simplement dona per fet que aquesta existeix i que allí es troba. La memòria, per cert, no inclou planimetria dels enterraments a la fossa, ni fotografies de detall de com es van trobar els ossos, ni tampoc cap estudi antropològic sobre les restes humanes.
Imatge del perfil de la suposada fossa. Font: Memòria de Daria Calpena (amb Creative Commons)
A partir de la lectura i anàlisis de la memòria científica i de la comparació empírica amb el registre d’altres foses de guerres modernes trobades a la ciutat, com la localitzada a la Rambla Prim de Sant Andreu, corresponent a la Guerra dels Segadors, a mi em sorgeixen molts dubtes respecte a que aquest estrat es correspongui realment a 1714:
1) Connexió Anatòmica: Si els cadàvers es van dipositar de cop en un mateix moment com pot ser que els ossos estiguin remenats? Segons l’autora, podria ser que els cadàvers s’haguessin recollit en avançat estat de descomposició. Igualment hi hauria algún nivell de connexió anatòmica entre els ossos, això no quadra per enlloc.
2) Nombre d’Individus: L’estudi ha calculat el Nombre Mínim d’individus (NMI) a partir del recompte de les epífisis proximals dels fèmurs i l’ha determinat en 13 persones en 4 metres quadrats. Com ja he dit, si realment hi fossin tots els defensors de la ciutat la densitat de cadàvers hauria de ser d’uns 200 per cada metre quadrat, 57 vegades més.
3) Datació Relativa: Segons explica l’autora, en la fossa es va trobar ceràmica amb decoracions de blava catalana, verd i manganès i reflexos metàl·lics, això apunta a un marc cronològic força ampli que cobriria des de finals de la baixa edat mitjana fins al s.XVIII, en cap cas te pinta d’un context històric puntual i tancat.
4) Estratigrafia: Com l’excavació s’ha fet per sondejos i rases i no en extensió, dificulta enormement diferenciar si realment hi ha un retall negatiu corresponent a una fosa excavada, o bé es tracta d’un estrat remenat d’una ossera, caldria doncs ampliar la superfície d’excavació en planta.
Restes antropològiques de la fossa. Font: Memòria de Daria Calpena (amb Creative Commons)
5) Tafonomia: Tal com es va veure a les diferents fosses excavades a la Rambla Prim, quan hi ha una inhumació massiva simultània els ossos no estan fracturats i no hi ha pràcticament sediment entre ells. Aquí passa just el contrari, els ossos llargs presenten fracturacions a les diàfisis medials, inexplicables si no hi han processos postdeposicionals de remoció, fet que apunta a diversos enterraments successius i no un de simultani.
6) Sexe i Edat: Al jaciment de Rambla Prim es veu clarament com pràcticament tots els esquelets corresponents a un context de conflicte bèl·lic en època moderna presenten una edat adulta i un sexe masculí. Aquí directament aquestes dues variables ni es van determinar. Seria un detall força esclaridor.
Conclusions
Les proves que disposem a dia d’avui em fan pensar en una ossera formada per enterraments successius al llarg del temps, provocant una desarticulació i remoció dels esquelets anteriors, amb unes característiques antropològiques similars a les que vaig poder documentar al excavar la ossera de l’Església de Sant Just i Sant Pastor. De fet, que al Fossar de les Moreres s’hi enterra gent des d’època medieval es l’únic que sabem del cert pels documents.
Es possible que hi hagi al menys una persona de 1714 enterrada? Sí, si dividim el nombre de víctimes entre el de foses que hi havien a la ciutat, estadísticament ens indica una alta possibilitat de que al menys un mort d’aquell conflicte tingui allí la sepultura, igual que en qualsevol altre fosa de la ciutat, ni més ni menys.
Si simplement es volia retre un homenatge simbòlic als morts em sembla perfecte però, com explico a Patrimonicidi, l’arqueologia no pot renunciar a la seva base científica en funció d’interessos romàntics o polítics. Per altre banda, tan sols recordar que al llarg de la geografia catalana encara hi han centenars de fosses comunes amb morts reals de la Guerra Civil que van morir a mans del feixisme donant la seva vida per la defensa de la democràcia, la lluita de classes i l’autogovern de Catalunya, sense que ningú els hi posi una trista flor. Potser que ens ho féssim mirar, no?
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
M’encanten aquest treballs que ens expliquen com es fabriquen les tradicions i els mites. Per no ser tan orelludes, ciència i arqueologia!
Merci!!
[…] ¿Quiénes están enterrados en el Fossar de les Moreres? Mito Vs Arqueologóa […]
Boníssim, per variar, a més de valent per profanar la terra sagrada del nacionalisme català i mostrar un exemple de la vertent irracional d’aquesta ideologia.
L’autor presenta un cas de lo que Eric Hobsbawn denominava “invenció de la tradició”. Jo el veig con un creient en terra de pagans o un agnóstic en terra de creients o… no sé.
Ser nacionalista no vol dir ser coneixedor de la Història, i penso que als nacionalistes catalans els importa un raba el que no sigui el seu Mite.
Aquest estudi d’aquest lloc ‘sagrat’ mostra un jaciment contaminat com a mínim per capes i capes d’històries tan del•lirants com la de la tomba de Macia i l’extracció del cor del seu cadáver i posterior trasllat, custòdia i conservació momificat a un lloc secret a l’estranger.
Moltes i moltes histories, moltes tonteries… Necessitem gent con l’autor del blog.
Gràcies pels immerescuts elogis Javi! Ajuden a compensar psicològicament les ferotges crítiques que rebo a diari per twitter.
Sens dubte el nacionalisme català encaixa a la perfecció amb la hipòtesi de Hobswabm sobre la invenció de les nacions i les tradicions. Tant, que sembla una paròdia feta a propòsit.
Espero amb delit que algú s’atreveixi a entrar a rebatre científicament els arguments arqueològics i antropològics. Em sembla, però, que puc esperar assegut
Ja m’estranyava que en aquell espai tan reduït poguessin estar enterrats tots els morts del setge de 1714, fins i tot tenint en compte que no s’hi enterrava cap traïdor.
És clar que si els nostres patriotes no saben calcular quants manifestants caben al Passeig de Gràcia no podem esperar que l’encertin amb els morts del Fossar de les Moreres.
És obvi que no tots els morts podien ésser enterrats a un sol espai, però com a mínim es podia creure que almenys una part sí. Ara, que la evidència arqueològica demostra que no, que no hi va haver cap cementiri de guerra al Fossar de les Moreres, em fa ser independentista amb millor criteri, i no se’m cauen pas els anells. Crec que la desmitifació no té gairebé cap efecte sobre els actes, celebracions o commemoracions celebrats en certs llocs emblemàtics, i ja no parlo només sobre el Fossar. Les celebracions no deixaran de fer-se en aquell lloc emblemàtic perquè crec que, en el fons, el menys important del que es fa allà cada 11 de setembre és si és veritat si allà hi han X enterraments de la Guerra de Successió o no. Hi haurà a qui li semblarà important, però a mi no. L’important és l’existència d’un espai emblemàtic, i en el fons el mite o no sobre el que se sustenti penso que és poc important. Hi haurà que opinarà que no, i caldrà que, amb el temps i les generacions, la gent vagi assabentant-se de l’existència del mite, i crec que amb el temps podria ser que els espais emblemàtics canviessin d’ubicació, en funció d’informació més científica que permeti localitzar els llocs on tinguem evidències dels fets que es commemoren (al cap i a la fi, el Born no està tan lluny de la zona protagonista de l’11 de Setembre de 1714, la muralla del cantó Besós).
Per tant, crec que el que és veritablement important, i el que crec que es busca una mica atacar, és el lloc de celebració de l’independentisme, i això no crec que es vegi afectat per la inexistència de la raó per la qual existeix l’espai. Encara que tothom ho sabés, la inèrcia i la necessitat d’un espai com el Fossar de les Moreres seguiria fent que aquests actes se seguissin celebrant.
El teu comentari es completament auto-justificatiu o m’ho sembla a mi?
Sí. Ningú sabia si realment hi havien hagut aquests enterraments, malgrat que fos una veritat socialment acceptada. Dubtava personalment de que realment encara estiguessin allà, i no m’hauria estranyat saber per exemple que varen ser retirats, o que els segles els van fer desaparèixer. És a dir, no tenia pas cap certesa de la veritat del fet, a la hora d’explicar i d’explicar-m’ho sempre vaig posar i hauria posat el sintagma “es diu que…”. Tenia clar, però, que no tots els caiguts en combat estaven enterrats allà, el Fossar és un espai massa petit.
Descobrir clarament que l’evidència arqueològica i documental certifiquen que no hi havia res de tot això és certament un desengany però, com deia, en el fons allò important era disposar d’aquest espai. És un espai inventat, cert, però això no significa que no existís un espai així a la realitat, ni que no hagués existit d’alguna manera. Va existir abans la necessitat d’un espai així que no l’existència real del mateix. Els soldats morts de la Coronela bé van haver d’ésser enterrats, i el setge de Barcelona de 1714 bé va existir, com bé existeix l’independentisme. Per tant, penso que de tot plegat, que hi hagin o no restes humanes de 1714 sota el Fossar és completament intranscendent, a aquestes alçades. Si no hagués sigut el Fossar de les Moreres, hauria sigut qualsevol altre lloc, amb qualsevol altre mite, l’ús hagués sigut el mateix i la teva critica hagués sigut la mateixa.
El que no tinc gens clar – almenys en aquest cas i caldria mirar-ho per a altres mitologies – és que aquest tipus d’invencions siguin intencionats, és a dir, no crec que existís una “mà negra” que fes el que calgués per aconseguir l’existència d’aquest tipus de llocs mítics o d’històries. El fet de que el Mite del Fossar de les Moreres es fes a partir d’un poema, i que sigui gairebé una generació després quan aquest mite apareix com a versemblant, gràcies a que un grupúscul decideix començar les commemoracions allà, – imagino que sense tenir cap certesa sobre el fet i imagino que poc els importava -; em fa pensar que no hi havia una voluntat conscient d’enganyar, o de construir mites amb un ús clar i explícit de mobilització nacionalista amb finalitats clares. Trobo que sorgeix d’una generació espontània, i aquesta sorgeix d’una necessitat més mundana de construir un relat i una praxis política, que val a dir que pels temps que corrien no tenia cap espai, i estava per fer, ningunejat i minoritzat sota un nacionalisme més fort, l’espanyol. Aquest relat nacionalista crec que estaria bé d’investigar si es fa amb una finalitat i una intencionalitat clares. Algú de la classe social elitista va verbalitzar o escriure alguna vegada durant el segle XIX que el nacionalisme que s’estava construint el feien per la necessitat de derrotar la classe treballadora, de desactivar les seves reivindicacions i per aconseguir fins i tot la seva participació entusiasta a les guerres? Altra cosa és que s’aprofités i se’n fes aquest ús, però, la generació del nacionalisme té aquesta finalitat des del principi?
Consti que crec que l’independentisme actual té una centralitat que està a anys llum d’aquests plantejaments.
Sigo sin entender porqué os juntáis tantos, que ahora os calificáis como independentistas, a homenajear a los supuestamente enterrados ahí defensores del rey de España.
Molt interessant, Arquèoleg! Jo ja sospitava, però, que evidentment no seria pas un cementiri real del setge. El que sí que no sabia era aquest origen tan exacte del mite que ens has explicat a partir del poema de Pitarra. També està clar que, si hi hagués d’estar enterrat algú, òbviament els milers de morts no ho serien, sinó uns quants.
Sobre els comentaris anteriors, a mi em sembla, laiesken, que és absurd que pretenguis dir que està bé desmitificar, però tanmateix la gent pretendrà autoalienar-se creient conscientment certs mites.
Seguir fent celebracions allà o no retirar els monuments i significats del lloc no significa seguir creient conscientment en el mite un cop has sabut que s’ha demostrat que és un mite. Crec que és una contradicció per definició, no es pot creure conscientment en un mite. Simplement segueixes igual, sabent que la raó original del significat del lloc no és certa, i crec que això no justifica la fi dels actes que allà s’hi fan. Fins i tot en certa manera el significat de la plaça – un lloc on honrar els qui van morir defensant Barcelona durant el 1714 – perviurà encara que allà mai se n’hi hagués enterrat a ningú. La flama no deixa de ser un simple monument a tots els morts del setge, sense gaires distincions de si van ser enterrats allà o no.
Per altra banda crec que és cert que molta gent no està informada de la realitat arqueològica de la plaça. Jo mateix la desconeixia.
Igual podriem arribar a un consens si es separes el mite de la realitat fent una placa explicativa dient que es una llegenda originaria d’un poema i que el lloc es simbòlic i no real? Clar que això seria una heretgia pels fanàtics nacionalistes desitjosos de defensar la mentida a capa i espasa… a veure qui es el polític guapo que s’enfornta a la angry mob de l’ANC
Crec que n’hi hauria prou amb introduir-ho a les explicacions de guies i escoles, però no trobo del tot malament la teva idea.
Qualsevol nació és un invent/construcció ple de palla mitològica per definició: catalana, danesa o d’on sigui. Presentar-ho com una especificitat del *nacionalisme català* donant-li un toc especialment pèrfid o malèvol és ras i curt discurs d’Estat Espanyol, on l’únic nacionalisme existent és el que es desvia de la normalitat espanyola/ista. Dit d’una altra manera: el que és aplicable per Catalunya serveix per qualsevol societat, l’única especificitat és que no hi ha cap “hegemonia de discurs nacional” que domini clarament i per tant hi ha conflicte.
Pel que fa al post, res a objectar sinó tot el contrari: el que s’hauria de fer és aclarar/declarar-ho com a mite donat el cas (com el de la senyera, que coneix tothom… A Dinamarca tenen un mite semblant amb la seva, en el seu cas queia del cel després d’una batalla xD) i aprofitar per fer divulgació històrica.
Els actes político-simbòlics que s’hi fan sempre han estat deslligats de l’existència física d’una fossa comuna de soldats morts, creure el contrari és bastant simplot i fer-se còmode el debat al solitari. Es pot fer el mateix (defensar Catalunya com a ens polític sobirà bàsicament) sense palla innecessària, i de fet la majoria d’indepes és bàsicament “praxi-orientat” i bastant allunyat de la litúrgia militant, que en ser més polititzada i per tant minoritària necessitava coses així per fer-ho més “solemne”.
Molt previsible el llençamerdisme contra l’ANC per cert (i això que no en sóc soci i sóc més aviat escèptic…): Libertad Digital i El Mundo apunten, l’editorial d’El País dispara i la massa pseudoesquerranosa repeteix i difon el missatge a l’uníson amb els aparells de l’Estat.
Si llegissis més atentament el meu blog sabries que:
1) He publicat articles explicant com on i quan s’inventa el nacionalsime, espanyol, català o francès: https://glamboy69.wordpress.com/2014/01/19/indicadors-objectius-de-la-invencio-del-nacionalisme-al-s-xix/
2) Que soc absolutament crític amb l’ANC (tot i defensar la consulta, no té res a veure el fi amb els mitjans) i que ja vaig escriure articles contundents criticant aquesta entitat molt abans que cap mitjà espanyol: https://glamboy69.wordpress.com/2013/05/27/es-lassemblea-nacional-catalana-anc-realment-assembelaria/
Tinc coses millors a fer que llegir el teu bloc sencer, sincerament!
Em sembla perfecte, però llavors no critiquis sense saber
Ara si que ho he llegit. Ja ho havía fet abans. Em reitero. Bon article.
[…] amb tramposos simposis, jaciments a mig excavar que han costat una milionada, o d’altres que es basen en poesies i llegendes, biografies tergiversades de falsos herois d’una guerra d’interessos econòmics, […]
Res de nou sota el cel. Fa temps que sabem, i és de pura lògica, que al fosar no es van enterrar tots els caiguts austriacistes.
El autor esta disposat a “desenterrar” mites espanyols o potser els amics de c’s els agrada mirar només en una sola direcció?
Que típic del nacionalisme mononeuronal considerar de C’s a qui discrepa de els mentides anti-científiques del règim. No us adoneu que els esteu convertint en la única oposició al sistema, amb la vostre estupidesa?
Concretament quin mite espanyol vols que desmunti? Cap problema, tots els nacionalismes em semblen exactament igual de repugnants
Personalment crec que si et limitessis a fer un blog sobre arqueologia i no barrejar opinions politiques, seria molt més interessant. També considero estúpid entrar en decalificacions, cada cop que et porten la contrària. De llestos és argumentar i no saltar de forma pedant. Però bé, el blog és teu i pots publicar el que et vingui en gana.
[…] el Fossar de les Moreres, segons estudis arqueològics, no hi ha ni rastre de la Fossa de 1714. Hi trobem, això sí, tombes romanes, tardoantigues i […]
[…] Ens trobem davant el que Hobsbawm anomena una “invenció de la tradició”. Quan la burgesia catalana, influïda pel romanticisme europeu (el que aquí es va anomenar Renaixença), s’inventa la nació i el nacionalisme catalans a la segona meitat del s.XIX necessita d’un passat majestuós que faci creure a tothom que la seva novedosa creació en realitat té una antiguitat mil·lenaria i gloriosa. Un altre clar exemple d’això seria la falsa llegenda patriòtica del Fossar de els Moreres. […]
[…] Nos encontramos ante lo que Hobsbawm llama una “invención de la tradición”. Cuando la burguesía catalana, influida por el romanticismo europeo (lo que aquí se llamó Renacimiento), se inventa la nación y el nacionalismo catalanes en la segunda mitad del siglo XIX necesita de un pasado majestuoso que haga creer a todos que su novedosa creación en realidad tiene una antigüedad milenaria y gloriosa. Otro claro ejemplo de ello sería la falsa leyenda patriótica del Fossar de les Moreres . […]
Tots els nacionalismes tenen el seus mites i el català no és una excepció, “¡Faltaría más!”. Tanmateix hi ha un aspecte que molts confonen. Està a favor del sobiranisme no passa necessàriament per interioritzar el nacionalisme català. No és un mite que la cultura espanyola, la que genera l’Estat, s’ha desentès sempre de la llengua i la cultura catalana, per tant, si volem preservar la nostra cultura ho hem de fer nosaltres sols perquè el nacionalisme espanyol ens té per estrangers o, si ho preferiu, per aliens
Estic completament d’acord! Per defensar el futur de Catalunya no cal manipular i tergiversar el seu passat! Tan de bó algún dia algún nacionalista català arribi a ser capaç d’entendre aquesta idea tan simple
Jo he començat referint-me a tots els nacionalisme. Tu insisteixes en el català. OK. Pregunto: saps d’algun nacionalisme que no manipuli el passat? Aspires que el nacionalisme català sigui el millor del món?
Aspiro a que no existeixin els nacionalismes
Tu no ets arqueòleg perque si ho fossis de veritat sabries que el sentit d’identitat ve ja de l’Edat del Bronze, que amb el pas del temps configuraria l’Europa actual. Aquesta simplificació que fas és absurda i irrealista, no té ni la categoria d’utòpica. Jo podria dir que aspiro a què no existeixin les religions amb un déu únic. Et podria parlar de treballs de caràcter crític amb els nacionalistes des d’una òptica arqueològica, com jo n’he fet un, però la pobresa de la teva darrera frase demostra que tu no dialogues perquè una frase maximalista és no-res. Jo també voldria un món sense corruptes, mentiders, soldats i capellans.
Em pregunto si les teves paraules són una pregària al bon déu o un cant al sol. Mentre, jo et recomano, primer el que t’hauria d’interessar com arqueòleg: Nationalism and arqueology in Europe, edited by Margarita Díaz-Andreu and Timothy Champion, University College London, 1996. Els països tractats són: Dinamarca, França, Espanya, Portugal, Itàlia, Gran Bretanya, Irlanda, Alemanya, Polònia, Rússia, Lituània i Eslovènia. Ja veus que tens molta feina per a acabar amb els nacionalismes i això que no hi són tots. De tota manera, també t’hauria d’interessar: Contemporary Debates on Nationalis. A critical Engagement perquè la curiositat rau en què l’autor és turc: Umut Özkirmh, de la Universitat Istanbul Bilgi, editat per Palgrave Mamillan el 2005. Ja veu el senyor arqueòleg frívol que té molta feina per aprehendre la realitat nacional al món, per tant, no deixa de ser nacionalisme pensar i fer com si això fos una malaltia dels catalans quan és una pandèmia
Et demano parcial, però sinceres disculpes perquè m’he adonat de la referència a Academia.edu i hi he entrat al teu espai i veig que fas una bona tasca en el camp de l’arqueologia, per la qual cosa et felicito. He dit “parcial” perquè el nacionalisme català és el resultat de la pinça que fan dos nacionalismes que tenen més de tot. També et felicito perquè veig que tot el que hi has penjat és en català quan jo lamento haver-ho fet en català. M’hauria agradat haver-ho fet en anglès.
A l’Edat del Bronze existien els estats, no les identitats i molt menys els nacionalismes identitaris romàntics liberals, que s’inventen al s.XIX com el català.
Et recomano que llegeixis més Hobswawm i menys el diari Ara
No llegeixo ARA, però sí llegeixo Kristian Kristiansen i Stig Sorensen, que de l’Edat del Bronze ens saben més que Hobswarn. Ningú no discuteix que el nacionalisme és un invent del XIX, però també és un invent europeu, que ha generant la llarga guerra que va començar a finals del XIX i va acabar el 1945, però tu saps que els nacionalismes són fills de la religió i les bases (cristianes) de la religió són les monarquies ungides. Aquí tenim un nacionalisme que se n’enriu del català perquè Catalunya no ha estat mai un regne. T’adones de la força històrica de les monarquies? Vull dir que no tot comença el XIX.
[…] XX es va convertir en lloc sagrat el Fossar de les Moreres, a partir d’una llegenda poètica (en realitat es una fosa medieval i tardoantiga, sense cap rastre arqueològic de 1714), mentre que la troballa real i autèntica de diverses foses comunes de més de 100 soldats de la […]
o sigui que no va haver-hi morts al setge? Esteu grillats, els morts es van enterrar a TOTS els cementiris parroquials incloent el fossar de les moreres que ha quedat com símbol. El vostre autoodi us fa ser ridículs
Això es exactament el que jo he dit. El que diu la llegenda friki-nacionalsita es que TOTS els morts es van enterrar aquí ja que així ho afirma una poesia de Serafí Pitarra. No tenim absolutament cap evidència empírica de que en aquesta fossa s’hi enterrés ni un sol soldat de 1714, ni molt menys que s’arribes a fer una fossa especialment per aquesta batalla.Si estan enterrats a totes les fosses per igual pq només us indigneu amb aquesta?
L’arqueòloga que va fer les excavacions afirma que sí que hi ha morts dels 1714 al Fossar…
Feu clic per accedir a 2010_11_11_15_13_59_Mem%C3%B2ria%20003b-01.pdf
Si això ja ho posa al post. I jo he demostrat científicament a l’article que s’equivoca i que no hi ha cap fossa col·lectiva simultània, sinó una ossera formada per enterraments individuals successius entre el s.VI i XVIII
El meu tiet reposa en alguna cuneta o fossa comuna de la guerra civil. No se pas on, aixi que deixo una flor en un marge prop d’on vivia. Aixo es ser mentider, estupid, falsificador? Fer un monolit de record, encara que no sigui a la fossa, que no sabem on es, significa falsejar la historia? Una cosa es certa, el 1714 i dels anys 30 al 39, repressio posteriror al marge, mori molta gent. La historia es saber-ho i recordar-ho. El lloc, es pur simbol. O aixo costa tant d’entendre?
Perdona, grollera mal i educada, aquest es un text arqueològic que versa sobre un jaciment real, no sobre metafísica simbòlica. Si es vol fer un monument simbòlic que es faci i que es digui clarament que es mentida inventada i que allí no hi ha ningú.
La Rabla Prim està situada a Sant Martí, no a Sant Andreu del Palomar.
[…] català, les tradicions romàntiques, els falsos mites, els santuaris basats en poesies com el Fossar de les Moreres, o la fantasiosa restauració del Barri Neogòtic de Barcelona un ja no es fia de res. Es real o […]
[…] septiembre a los muertos del 1714, contienen huesos tardoantiguos de la época románica? (véase: https://glamboy69.wordpress.com/2014/03/17/qui-hi-ha-enterrat-al-fossar-de-les-moreres-mite-vs-arque…😉 Esos difuntos no se van a quejar, sus familias no van a protestar jamás por el hecho de que se […]
Muy interesante artículo. Aunque lo de la fecha de cierre es importante hacer una nota. El primero en hacerlo fue Sant Llatzer con motivo de la visita de Carlos IV en 1802. En 1816 se decreta el cierre y empedrado de todos los demás cementerios parroquiales. El proceso es complejo y de difícil cumplimiento, tanto así que no es hasta que en 1818 se comienzan las obras del de Poble Nou y comienza un lento proceso. El primero de ellos es el de les Moreres, cuando además se le otorga la concesión a la Iglesia para la instalación de comercios efímeros, similares a los que ya había en torno a ella. Luego fue Santa Maria del Pi, Sant Just, Sant Miquel y Sant Cugat.
Gracias por tu blog!!!!
A mi el treball m’ha agradat, científic, ben parit, racional, però la Vella i fotuda bandera tricolor sí que fot un fàstic de cagar. I no és cap insult, és una descripció de símptomes de fàstic orgànic. Quina pudor!!! No et sembla ridícul, vell i pudent fer servir a aquestes alçades aquests símbols??? Això no et sembla tant irracional com el nacionalisme???
[…] propia fiesta en el Fossar de les Moreres para llorar por los mártires de 1714 –que en realidad nunca han estado allí enterrados, eso fue un invento de la Renaixença–, lanzaban sus proclamas, quemaban cuatro papeleras y […]