h1

El meu Front Unitari és més Unitari que el teu

Desembre 1, 2013

Aquest dissabte pel matí han coincidit en el temps, però separats en l’espai, 4 crides a construir Fronts Unitaris d’Esquerres. Per una banda els Consells Nacionals tant de ICV com d’EUiA han anunciat pel 18 de Gener una Assemblea Oberta; el Procés Constituent ha realitzat diverses accions al carrer (jo he participat breument en un acte) i, finalment, les CUP han realitzat un seguit de grups de debats temàtics en una escola de Badalona.

Front d'EsquerresPresentació del Front d’Esquerres 11/2/1936

Ens trobem davant una contradicció ontològica que frega el deliri: el fraccionalisme  dels espais unitaris. Res de nou en la història, on l’esquerra catalana que només ha governat 13 anys del darrer segle, basculant entre breus períodes d’unitat, generant nous espais constituents o revolucionaris (1931, 1936, 1979 o 2006) i llargues fases de  divisió, a la ombra d’eterns períodes de franquisme i pujolisme.

Quines condicions s’haurien de donar per que es generés un subjecte polític veritablement unitari? Com pot el Frente Amplio governar  Uruguay aglutinant 10 formacions polítiques que van des del troskisme revolucionari a la democràcia cristiana i no matar-se entre ells?

1) Reconeixement Mutu: El primer pas fonamental per generar un diàleg es acceptar a l’altre com a subjecte (d’igual a igual, mai des de la subalteritat) superant recels i perjudicis previs. Hi ha una esquerra que té presència en els àmbits de treball, una altre que controla les assemblees universitàries; una que té una estètica performativa i viral que crida l’atenció de les xarxes, però el seu programa té 10 fulls i es incapaç de redactar una sola esmena pressupostaria. Una esquerra té la dignitat de la història i l’altre l’adanisme de la novetat; una es forta en pobles petits i mitjans i l’altre en grans ciutats. On uns hi veuen una contradicció irresoluble jo hi veig una oportunitat de simbiosi entre solidesa postcomunista i liquiditat postmoderna, passant de competir a cooperar.

2) Construir un relat i un anàlisi coherent i sòlid: La dreta ha conquerit l’hegemonia cultural vehiculant el conflicte a nivell horitzontal, l’anomenada “guerra entre pobres”, buscant culpables en els migrants, els funcionaris o en altres territoris. Una altre gran victòria del neoliberalisme es l’Antipolítica, assumida per bona part del 15M que prefereix centrar els seus esforços en atacar els suposats privilegis dels parlaments i no del capital. No es pot crear política de l’antipolítica, es una contradicció lògica. Com ja vaig dir, l’esquerra només la pot unir la defensa del treball per sobre del capital, qualsevol altre eix ens durà a la divisió.

3) Capacitat de fer renúncies buscant denominadors comuns: Per generar una síntesi entre tesi i antitesi, cal articular una dialèctica basada en que la veritat absoluta no existeix i que s’han d’acceptar part de plantejaments aliens. Un diàleg no pot estar basat en fortes conviccions dogmàtiques, sinó en amplis consensos plurals, deixant per un altre moment allò que ens separa.

4) Discursos en positiu: Curiosament els espais d’unitat que han funcionat millor son els que s’han generat a la defensiva com a resposta negativa davant els desnonaments (PAH), les retallades (marees vàries) o el feixisme (UCFR). Ara cal superar aquesta fase infantil de negativitat i construir un programa/manifest comú que generi esperança i il·lusió capaç de mobilitzar la població.

5) Sinergies horitzontals: En el passat, els fronts unitaris es gestaven en un despatx entre els representants de les diferents formacions i s’esberlaven davant el menor contratemps. Aquesta sens dubte es la via més fàcil però també més fràgil. Mai s’ha optat per una aliança de bases, però aquesta presenta el gran problema dels malentesos personals Com entendre’t amb qui t’ha tirat pintura a la porta? Igual una til·la o una morrió als hooligans no estaria de més, doncs molts cops son més difícils de superar els enfrontaments personals entre la calor de la militància que en el fred pragmatisme dels politburós.

Desconfieu quan algú s’ompli la boca parlant d’Unitat si no accepta prèviament aquestes condicions, doncs en realitat estarà emprant un concepte simbòlic i metafòric com a pur reclam electoral per ampliar el seu xiringuito

9 comentaris

  1. Has oblidat de dir que una formació d’esquerres porta en actiu des de la Transició i acumula un deute bancari de milions d’euros i l’altra ha hagut de construir-se des del buit més absolut i no té cap deute bancari. Si critiques fent veure que apostes per una suposada unitat, almenys diguem-ho tot. Per altra banda, té algun sentit fer esmenes pressupostàries quan la posició és que caldria repetir-lo de baix a dalt? Fer-ne esmenes parlamentàries no és en el fons acceptar el plantejament antisocial dels pressupostos, acceptar la seva validesa? Acceptar el joc sabent el desenllaç que l’equilibri polític proporciona no és quelcom sobrer? Sé que hi han uns representants escollits i entenc que es facin, però entenc també que potser aquest no és el joc al que hauríem de jugar.

    Per altra banda, estic d’acord amb bastants coses de les que dius, sobretot amb el fet de que la cosa hauria de funcionar des de les bases, i imagino que aquí caldrà un llarg debat de una bona llista de temes.

    Bona nit!


    • -El PSUC es va fundar l’any 1936, no a la Transició, i va ser la principal força política de resistència antifeixista durant 40 anys, envaint la Vall d’Aran el 1944, fent vagues, xarxes de maquis i lluita obrera del primer al darrer dia de la dictadura.

      – Tampoc la CUP no s’ha fundat “·des del buit més absolut”, ja es va presentar en alguns municipis el 1999, es a dir 14 anys de trajectòria, càrrecs i, sobretot, pactes amb CIU per aconseguir el poder (Arenys de Munt, Sant Pere de Ribes…)

      – ICV té un deute bancari producte de la hipotèca de la seva seu com milers de catalans. No som un partit de classe mitja-alta al qual li costa poc aconseguir 300.000 euros en “donatius anònims de militants” en 15 dies.

      – ICV-EUiA de l’Hospitalet ha presentat 22 esmenes de temes de barri i ciutat. Si tu creus que els diputats no han de treballar i només han d’anar a interpretar performances em sembla correcte, sens dubte no es el cas d’una formació política amb la solidesa intel·lectual com la que milito.

      – Jo accepto totalment el “joc” parlamentari, com ja he dit el problema no es la democràcia sinó el capitalisme.


    • Crec que tant entre la dreta com en l’esquerra hi ha diferències de tota mena. El sistema electoral i l’hegemonia ideològica de la dreta castiguen la dispersió del vot. L’emergència de la situació actual obliga als nostres representants polítics a intentar fer pinya sobre un pacte de minims. I fins i tot, jo no tinc clar que fins i tot creant un front unitari n’hi hagi prou per fer front a les dretes. Ens juguem massa coses: pensions, sanitat, educació, la cultura, etc. Per jugar a esperar el desgast del rival, mentre la dreta o rapinya tot.


  2. la esquerra treballant unida? hahahahaha aquesta si que es bona


  3. Bones,
    crec que la informació que surt en l’enllaç que t’adjunto a continuació és digne d’una entrada en aquest bloc:
    http://agenciasinc.es/Noticias/Polemica-sobre-el-uso-de-lingotes-romanos-para-investigar-materia-oscura-y-neutrinos

    PD: Tot i que segurament aquest no és ell lloc mes idoni per deixar aquest comentari, estic mancat de temps i he anat a lo fàcil i ràpid, esper que no et molesti.


  4. Ah, la unitat de les esquerres… Em sembla que en algun lloc d’aquest blog hi ha un acudit que sembla tret d'”El Jueves” que diu que els d’esquerra, en el fons, tots estan pel mateix, però els separen molts matisos, mentre els de dreta els separen molts matisos, però, en el fons, tots estan pel mateix.

    La qüestió és on es posa la disjuntiva.


  5. Bona reflexió!
    Certament, encara es manté aquella màxima que assegura que si tanques a dos comunistes dins d’una habitació, no trigarà un d’ells en escindir-se…
    Incideixes en dos factors que considero claus per la unitat d’esquerres: la generositat amb la manera de pensar de l’altre, amb el rebuig de les veritats immutables, i la superació de la reactvitat, motor de lluita i conscienciació, per assolir la proactivitat, articulant un missatge en positiu, constructiu i que posi en negre sobre blanc que un món millor és possible.
    De fet, cal alçar la mirada i, per sobre del polític, constatar que el veritable antagonista és aquell que mou els fils des del darrera. Ser conscient que, en el món actual, la dictadura i el feixisme ja no arriben de la mà de les armes, sinó de la imposició dels oligopolis supraestatals i transfronterers, que malden per establir un nou ordre basat en el capital especulatiu, menystenint els drets i les llibertats individuals i socials. Admetre aquest mínim comú denominador, per sobre de l’anècdota, és el primer pas pel camí de la unitat de les esquerres.
    Ara es demà. Demà farem camí.


  6. […] del Procés Constituent van fer acte de presència. Segueix sense donar-se el reconeixement mutu, condició sinequanon per la creació d’un veritable Front Unitari. Diu la CUP que no van a actes d’altres partits, quan si  han anat als congressos dels […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: