h1

Reflexions Arqueològiques i Històriques sobre el Vegeterianisme

Novembre 21, 2013

L’altre dia a l’agrupació local d’ICV a l’Hospitalet vam organitzar un debat amb associacions i moviments socials dedicats a la defensa dels drets dels animals. La destacada activista Aïda Gascon va treure el tema del vegetarianisme/veganisme i la possibilitat d’una societat humana que visqui sense menjar carn animal. Els seus arguments giraven entorn a que la quantitat d’aigua i de terra vegetal que es destina a la criança d’animals resulta ecològicament insostenible en el temps, així com el maltractament i la massificació animal en les granges industrials. Com a arqueozoòleg, però, vaig fer una contundent intervenció explicitant algunes objeccions que a mi em presenta des d’un punt de vista arqueològic/antropològic:

HomoHabilisCampsiteTransReproducció d’un grup d’Homo Habilis descarnant una zebra fa 2 milions d’anys

1.- Evolució homínida: Els Australopitecs (4.000.000 ANE), segons ens mostren els anàlisis d’estries de les seves dents, eren completament vegetarians. A partir de l’Homo Habilis (2.500.000) es comença a consumir carn, segurament amb una carronyeria oportunista que deriva en caça intensiva fa 1.700.000 anys amb els primers homínids d’Europa. Des d’aleshores mai s’ha documentat cap exemple d’una societat que no s’alimenti d’animals. El consum de carn, per tant, es molt anterior al sorgiment de la nostre espècie i està plenament lligada a la nostre evolució biològica.

2.- Domesticació animal: Les ovelles, cabres, vaques, porcs, gallines, cavalls, gossos o gats son espècies artificials creades per l’home a partir de la domesticació d’espècies salvatges i no sobreviurien en llibertat sense l’alimentació que els aportem nosaltres. La revolució neolítica, amb l’aparició de la ramaderia, va ser absolutament fonamental per fer un canvi demogràfic al planeta passant d’un creixement anual del 0,03% del mesolític al 1% de finals del neolític.

3.- Paper dels animals en l’economia de les societats pre-industrials: La religió hindú va prohibir el consum de la vaca ja que, com va demostrar l’antropòleg Marvin Harris, aquest animal es imprescindible per generar adob i per fer servir l’arada. Tot i aquest tabú alimentari, les vaques son consumides per les castes inferiors, esdevenint un mecanisme de redistribució alimentaria. Molts països en vies de desenvolupament no podrien sobreviure sense els recursos que obtenen dels animals (llet, pell, força de treball, ossos, plomes, medul·la…)

4.- El perill del Canibalisme: Totes les societats que han tingut mancances de proteïna animal en el medi al llarg de la història, no han esdevingut vegetarianes, sinó caníbals. Tenim nombrosíssims casos de consum de carn humana ja al Paleolític Inferior (Atapuerca 800.000 ANE)  Al llarg del paleolític i del neolític trobem exemples puntuals de persones bullides, rostides o descarnades (cova de Fontebregona, França, 5.000 ANE). A nivell etnogràfic: els aborígens de Queensland (Australia) pràcticaven la caça de nens i dones d’altres tribus davant la menor escassedat animal. L’Estat Asteca, davant la mancança de grans mamífers domèstics o salvatges, practicaven el sacrifici humà massivament, per devorar ritualment les seva carn. L’expedició d’Hernan Cortés va trobar 136.000 cranis humans en una sola fosa a la plaça major de Tenochtitlán. En la IIGM es van documentar casos de canibalisme durant el setge de Leningrad; també durant l’Holodomor, la gran fam viscuda a Ucraïna entre 1932 i 1933.

5.- El mal precedent de Polònia: El 1981 el govern comunista de Polònia va anunciar una reducció del 20% de les racions de carn subvencionada per l’estat, degut a que la URSS emprava 186 milions de tones de gra a fer pinsos i 126 milions de tones al consum humà. Van esclatar revoltes populars per tot el país i el govern polonès va haver d’imposar la llei marcial. El mateix Mikhaïl Gorbatxov va confessar davant el Comitè Central del Partit Comunista el 1988 que si pogués posar 80kg de carn a l’any en el plat de cada ciutadà, s’acabarien tots els problemes socials de cop.

 6.- Limitacions culturals i ambientals: Com s’alimentarien els habitants de les regions del planeta on es pràcticament impossible la pràctica de l’agricultura? Sobreviurien els esquimals sense pescar? Per altre banda moltes cultures i religions, com el judaisme, l’hinduisme o l’Islam, practiquen un consum d’animals basat en les seves creences rituals, plenes de tabús alimentaris i sacrificis en festes destacades. Per tant, eliminar la carn implicaria un fortíssim xoc cultural per a milions de persones.

Estic completament a favor de les mesures destinades a posar fi al maltractament animal, crec que s’hauria de reduir el consum humà de carn, però, veient els casos abans exposats, soc extremadament escèptic davant la prohibició del consum de carn  que podria tenir greus i imprevisibles conseqüències socials. Soc molt més partidari d’aplicar mesures com evitar la sobre-explotació d’aqüífers, prohibir la destrucció d’excedents alimentaris en indústries càrniques, redistribució equitativa i justa dels aliments dins les societats en desenvolupament, consumir productes de proximitat, donar una mort incruenta als animals o prohibir l’ús del sofriment d’animals per coses supèrflues com productes cosmètics o espectacles (no de medicaments, en aquest cas ho veig justificat si es imprescindible).

20 comentaris

  1. Totalment d’acord. Altrament, el cos necessita un aport de proteïnes que no es pot obtenir de forma natural si no és per via animal.

    I arrissant el ris… ¿fins a quin punt no estem considerant els vegetals igual d’inferiors que els animals de corral? Els criem, els hi donem medicaments, els tallem, es dessagnen (la llet de l’enciam és la seva sang, per ex.), els bullim i els mengem… exactament com els animals “que poden fugir de nosaltres”. Que passa? que perquè no poden parlar et dona dret a menjar-los sense remordiments?

    La vida a la Terra creix menjant-se a ella mateixa, i per molta moralitat impostada que gastem, no podem evitar-ho. De moment no podem alimentar-nos de pedres, bé, si… les plantes poden fer-ho, per tant… tan inferiors no ho són.


    • Bé, aquí si estic d’acord amb els animalistes: els animals tenen sistema nerviós i poden sentir dolor, els vegetals no. Per això estic en contra dels corrrebous o el toro de la Vega i no de la tomatina, per exemple


  2. A veure, és un debat molt llarg i avui estic bastant cansadeta. Així q intentaré resumir al màxim el pq no comparteixo la teva opinió.
    Primer i més important: la meva defensa de vegetarianisme no és per raons utilitaristes, sino ètiques. Considero q el millor q puc fer a la vida és causar el mínim patiment possible, i mentre estigui a les meves mans, evitaré fer mal a uns altres per treure´n profit propi. No estem parlant de situacions de supervivència (en el cas de les soc q així sigui jo no tinc res a dir) sino de situacions on es pot triar: on s’obre la llibertat i entra l’ètica.
    Et recomano llegir sobre l’especisme (discriminació dels individus en funció de la seva espècie).

    ->En justificacions evolutives, malgrat q pogués ficar “però’s” no em ficaré:
    a ) pq com a arqueòleg, sempre tindràs arguments més acadèmics q jo, i passo d’entrar en aq joc
    b) pq tampoc m’importa. Segons els historiadors, totes les cultures fins ara han estat patriarcals. I això no justifica res del que vivim avui dia o del que volem per una soc futura. Extrapola l’argument.

    ->Domesticació animal:

    a) no existeixen cabres o cavalls salvatges? Primera notícia.
    b) És el mateix argument q els de qui defensen la tauromaquia. No vàlid desde el meu parer.

    ->Reinterpretar tradicions culturals desde una visió utilitarista/pragmàtica sempre m’ha semblat bastant etnocentrista. No ho comparteixo aq forma de interpretar cosmologies alienes.

    Lo del canibalisme, paso de comentar-ho.

    L’alliberament de la dona ha provocat moltes reaccions violentes als homes. Tb la finalització de l’esclavitut. Dir q podria portar conflictes, em sembla evident: tota lluita contra l’opressió porta conflictes, inevitablement Però això no ens hauria de fer deixar de lluitar pel que considerem just.

    Ara per ara, malgrat q podria denfensar-te el pq si a la prohibició, no estic per aquesta via. Primer cal una reflexió profunda a la societat. Prefereixo la concienciació a la imposició. Malgrat, insisteixo, que hi ha milions de víctimes cada dia que passa.
    I no, no considero que sigui una qüestió personal: és una qüestió política. Com el ser racista no és una qüestió individual, donat q afecta a altres. (Pels q us sentiu ofesos/es per comparar humanes i no humanes, per a mi el problema el teniu vosaltres, no jo. Per a mi no és cap insult considerar-me un animal més)

    Per últim, arqueòleg, encara q podria passar-me escrivint sobre aq tema, dir-te que el que tu defenses, dins del moón animalista és la posició “benestarista”, que es basa en la idea que no està malament considerar als animals com a propietat (esclaus sempre i quan se’ls tracti bé. La meva postura és abolicinista: no em crec amb el dret d’apropiar-me de cap esser viu amb capacitat de sentir. G. Francionne fa una bona reflexió al respecte:

    “Animales como propiedad”-> http://vimeo.com/5040461

    PD: Si no es pot viure sense menjar carn, jo i milions de persones al món som fantasmes….


    • Merci pèl teu comentari, tan sols alguns apunts:

      1) Si existeixen societats no patriarcals, concretament totes les anteriors al IX mil·lenni ANE i moltes de posteriors. Els iroquesos (nadius del Canadà) no han desenvolupat mai el patriarcat. El que no existeix es el matriarcat, les societats sense explotació sexual si, moltes.

      2) La cabra domèstica (capra hircus) es una espècie diferent de la salvatge (capra pyrenaica) el mateix passa amb el cavall (equus domesticus/equus ferus) amb la diferència que el salvatge ja està extint (crec).

      3) La zebra es una esclava del lleó? Estas a favor d’eliminar els animals carnívors? Creus que un zebra devorada per hienes sofreix més o menys que un porc anestesiat? Quin paper creus que hauria de tindre l’homo sapiens en la cadena tròfica?

      4) I finalment: si es un problema polític, però l’abolició es inviable quina mesura proposes? Recorda, Polònia llei marcial davant una retallada a la subvenció del 20% de la carn

      Es possible que individus aïllats no mengin carn, però això son anècdotes i problemes de consciència individual que no alleugen en res l’explotació animal.


  3. 1) encara que només haguèssin existit cultures patriarcals, continuaria lluitant per una societat feminsta.
    2) Et torno a dir el mateix: és el mateix q argumenten els defensors dels toros. Si no poden viure en llibertat, potser millor q s’extingeixin
    3) No és esclava: el lleó no s’apropia de la vida de la zebra: se la menja. Això seria l’equivalent a la caça (no esportiva) tribal, la qual em sembla molt millor que la ganaderia. Torno a insistir: És una qüestió ètica. Si tens la possibilitat de triar, entres al camp de la llibertat i la responsabilitat. Crecque està bé matar humans?->No. Mataria en una guerra per a protegir a la meva mare: probablement=> supervivència. Pq cnsidero q està mal matar esser humans (si és “natural”-> pq formen part de la meva comunitat moral. Pq els animals no estan dins de la nostra comunitat moral? -> Quid de la qüestió
    4) Pedagogia, qüestionament dels nostres valors, concienciació, i a l’hora acció directa que denuncii la situació actual-> en resum: augment de la massa crítica, que serà qui faci decantar la balança (com en tot).
    5) Quan he dit lo de fantasmes, era en resposta de totxs aquellxs que afirmen constantment “no es pot viure sense menjar carn”.
    El meu principal objectiu en declarar-me vagana no és no menjar carn (que tb lògicament). Sobretot ho faig pq això fa a la gent qüestionar-se coses que MAI HAVIEN ni tan sols PENSAT. Cada cop que m’assec amb algú/na nou/va a la taula tenim debat assegurat. I el debat, fa que la gent es qüestioni coses. I quan es qüestionen determinats dogmes asumits culturalment… Bé, ja saps.

    T’imagines una societat on no hi hagués cap motiu/ cap característica que justifiqués el maltracte/esclavitut/explotació/mort de cap individu amb capacitat de sentir? T’imagines una societat on deixessim de classificar als individus en “superiors” i “inferiors”? T’imagines l’alliberament per les oprimides que això suposaria? Doncs aq és el món al qual aspiro.
    I per això és diu: alliberament animal és alliberament humà


    • Ah val ara ho he entès millor!

      Canviant de tema jo, com a materialista (i ultra-pragmàtic) no parteixo d’allò que m’imagino/desitjo/sento (idealisme) si no d ela observació científica i empírica de la realitat així com dels mitjans disponibles x canviar-la. Estic radicalment en contra de les utopies i de els revolucions basades en la consciència individual: el cristianisme porta 2.000 intentant-ho i no veig que li hagi donat gaire resultat :p
      Em pot semblar entranyable romàntic i preciós, però si no serveix per canviar el món de forma real…


      • El cristianisme com a revolució basada en la consciència individual no ha tingut resultat??? Són anticlerical, però no em negaràs que el cristianisme ha aportat valors que l’esquerra s’ha fet seus…!!! Per no dir durant la transició la quantitat ingent de massa crítica que provenia de parròquies…

        El veganisme serveix per canviar el món. Crítica dura, alternatives sòlides.


        • Si, ha aportat valors, alguns força discutibles (homofòbia, patriarcat) i ha venut la idea que els problemes socials eren de consciència i que, amb donar caritat i solventar els teus problemes de consciència individual estava tot resolt. Això per no parlar d’Inquisició etc..


          • Amb homofòbia, patriarcat i inquisició fas trampa: critiques el cristianisme via església com els que critiquen comunisme via stalinisme.

            La idea que els problemes socials són de consciència sí que és criticable però també se’n pot aprendre molt.


  4. Arqueoleg, val a dir que em decepciona bastant el teu escepticisme que jo crec que et ve més d’intentar justificar l’injustificable per no haver d’assumir una contradicció evident. Fes-te vegà (o si més no vegetarià al principi com jo) que no perdràs gens de glamour!!!!

    Aniria punt per punt, però la companya ja ho ha fet molt bé!

    Algunes coses però…

    1. L’aplicabilitat del veganisme en els països en vies de desenvolupament: penso que hauries d’argumentar-ho més, jo crec que no hauria de ser un problema…, seria complicada la conscienciació, i entraria en conflicte amb els plantejaments desenvolupamentistes i occidentals, però… millor no? Una altra via d’alliberament integral!

    2. Limitació ambiental d’algunes comunitats: sí correcte, els esquimals ho tenen xungo, però estem parlant (1) de gent que caça per NECESSITAT i (2) són petites comunitats, i del que parlàvem jo crec, és del nostre entorn (PPCC i Europa), o occident, o la majoria del món. Que un ínfim percentatge de comunitats els sigui impossible i cacin o tinguin un petita ramaderia per NECESSITAT repeteixo, em sembla natural.

    3. Fer del veganisme un fet sociològic: aquí crec que és el repte dels activistes i de totes les persones en general; que és convèncer, sumar forces, forçar consensos més respectuosos, i anar avançant. Cap problema, el mateix amb el socialisme, el feminisme,… Crec que hauria de ser un tema de debat i no obligar els nens a menjar animals quan són petits (sembla mentida que al s.XXI encara hi hagi gent que digui: ja ho decidiran quan siguin grans, quan menjar carn és una elecció, i és complicat que la puguis prendre de petit).

    Hem obviat, però, un punt important que és el determinant per molta gent quan es fa vegana: la salut. La majoria de carn que es menja avui en dia està infestada d’antibiòtics, metalls pesats (peixos), hormones… Només una poca podria estar, “sana”, però fins i tot aquesta implica menjar-te el patiment de l’animal en el moment de morir. A més, fer-te vegà implica descobrir un nou món immens d’aliments i formes de cuinar que abans no sabies ni que existien i que són més rics en nutrients, més digeribles que la carn… Un tema interessant és l’efecte emocional/nerviós de deixar de menjar carn: redueix la pròpia violència, et fa més tranquil…

    Dius que estàs d’acord en posar fi al maltractament. A veure, jo entenc que això és estar d’acord en posar fi al genocidi animal. Pensar que matar animals no és maltractar-los, em sembla bàrbar. Mira, que vam matar milers de X però no van patir, així que va ser una mort lliure de maltractament…O_o

    Acabo amb una reflexió: el gran invent de l’intercanvi que avui en dia fem servir, fa també que, ostres, algú faci per nosaltres coses que nosaltres no voldríem fer. Conec a molta gent que no seria capaç de matar un conill, o un pollastre o una vaca. A molts nens quan són petits se’ls ha de fer callar amb dogmatismes perquè no entenen que si els animals són els nostres amics, els matem cruelment per després menjar-los.

    Salut!

    ps: arqueòleg, amb el punt del cannibalisme t’has penjat molt, eh!!😉


    • Merci pel teu extens comentari!
      En tot cas jo no jugaria amb la salut dels infants, no tinc gens clar que un/a nen/a pugui créixer saludable sense proteïna i greix i jo no jugaria a fer experiments dietètics amb nens.

      Jo no crec que existeixi cap genocidi animal. I en tot cas si existís es completament independent de l’espècie humana. Els animals carnívors son anteriors a nosaltres en centenars de milions d’anys.

      Sé que la idea de que l’home és una animal omnívor pot semblar espantosa per algú que estima la seva mascota, però es la nostre naturalesa! El consum de carn no es cultural, es evolutiu, ja es dona en totes les espècies anteriors a nosaltres dins el genere homo. NO SOM CONILLS! ACCEPTEU-HO

      Per altre banda: que fem amb les plagues de rates o escarbats? On posem el límit en l’antinatural bondat animal? Vaca si, rata no? Matem només als animals estèticament lletjos?


      • Ostres, no havia vist la resposta fins avui! =/

        Doncs hi ha molts nens vegans que viuen sense cap tipus de problema i sense haver de fer peripècies nutritives. De fet els vegans acostumen a menjar una quantitat més rica d’aliments, de grases, de proteïnes que els carnívors. No són experiments, són fets provats i demostrats.

        Existeix genocidi animal perquè és una assassinat sistemàtic massiu. Caçar no és el mateix que criar per a matar. Ho explicava molt bé @solosoyotrxtu, caçant no t’apropies de la vida de l’animal. La diferència és important.

        El nivell de consum de carn actual NO és evolutiu, és cultural. I encara que fos evolutiu, com ja s’ha parlat aquí, no és excusa.

        És interessant que treguis el tema de les plagues. No te’n puc donar una visió sòlida, però és evident que comporten problemes per a nosaltres, i aquí no estem dient que no ens defensem. Tot conflicte es pot resoldre de moltes maneres, i com que som els forts el resolem exterminant els altres, d’acord. Si això passés entre ètnies ho veuries diferent…

        El tema és que li poses un contingut moral negatiu a ser d’espècies diferents, especisme se’n diu. I no ho crec massa positiu. A més amb justificacions de caire antropològic i evolutiu (capacitat sensitiva, intelectual, darwinista…). Això s’ha fet abans i no ho hauriem de copiar.


  5. La veritat és que el tema plantejat per mi és secundari. A mi el que m’interessa és el benestar de la meva familia i de la resta de persones. M’agraden més les persones que els animals.

    Ara bé, no em sembla bé que la gent maltracti animals i simpatitzo amb els vegetarians. De totes les maneres no estic en contra ni de les corrides de braus, ni dels correbous. Tot i que, tampoc n’estic a favor. Penso que no hi hauria “toros de lidia” si no hi haguesin “corridas”. I crec en canvi, que les caceres són més aviat contaminants pel tema del plom.
    I respecte als vegetarians, això de menjar unes coses determinades em sembla més aviat una qüestió individual, de l’àmbit intim de cadascu. Jo crec, que els vegans s’equivoquen però que tenen dret a equivocar-se, allà ells…

    L’animalisme crec que és un tema força transversal. Coneixia a la filla d’un carlí (Tercios de Nuestra Señora), militant ultramontana primer de CiU (Fins que van sostenir a un govern del Felipe Gonsales) i desprès del PP, que estimava moltíssim a les besties i s’havia arribat a barallar i querellar amb persones, que ella entenia que maltractaven les seves mascotes.


  6. Si no vaig errat i de memòria: hi han 20 aminoàcids essencials (el cos no els produeix) que necessitem absorbir. La correcta combinació de nutrients vegetals permet tenir-ne els nivells adequats, però cal saber-ne de forma adequada de nutrició per no tenir carències. Per exemple: arròs i llegums combinades, pots afegir-hi soja, tofus varis, lli, fruits secs. Únic tema complex: els vegans prenen la vitamina B12 via espirulina, no tenen altra font.

    Es pot obtenir una dieta òptima via programació linial, però no se com posar-m’hi. Serà benvingut qualsevol software que ho permeti.

    En programació linial es defineix els nutrients de cada aliment i després es posen les condicions linials (e.g. 80 g de proteïna mínima al dia; minimitzar el cost). LINDO et dóna les quantitats a prendre, per exemple.

    Per seguretat, millor menjar una mica en excès si es porta una dieta restrictiva.

    Feu bondat.


    • Condicions limitants, no “linials”


    • No tinc ni idea de bioquímica però una noia al debat va dir el mateix!


    • Llenties amb arròs! Mmmh…


  7. Encara que sóc omnívor, simpatitzo molt amb els vegetarians i no em fa res anar a menjar als seus establiments.

    Al capdavall, la major part del que mengem és d’origen vegetal (i l’Arqueòleg ens podrà dir quan es van fer uns descobriments tan transcendentals per a la bona alimentació com la farina i l’oli); trobo que un bistec sense guarnició és molt avorrit, i he comprovat que la cuina vegetariana és molt més variada i imaginativa del que la gent es pensa.

    En fi, que la majoria del que menjo no és ni carn ni peix, però no renunciaré pas a la carn i al peix per acompanyar l’amanida.


  8. […] concert va esdevindre, en certa forma, un míting a favor del animalisme i el veganisme (causes que no m’aixequen una gran passió, que diguem): a part de les simpàtiques imatges contra la tauromàquia (“the shame of […]


  9. Falicitats es un dels articuls mes gilipolles que e yegit an molt da temps.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: