h1

Apunts d’urgència sobre el nou Crani de Dmanisi

Octubre 18, 2013

#dmanisi

Ahir va saltar a la premsa que el jaciment estrella del Paleolític Inferior, Dmanisi a Geòrgia,  ha trobat un nou crani homínid de 1,7-1,8 milions d’anys, el millor conservat d’aquest període després del nº5 de Sima dels Ossos (Atapuerca) tot i aquest aquest es molt més recent (entre 200.000 i 400.000 ANE).

El més interessant d’aquesta troballa es que és el cinqué crani humà aparegut en el mateix jaciment, amb la qual cosa per primer cop s’ha pogut comparar la diversitat morfològica en un mateix moment i… sorpresa! Resulta que aquests cinc individus tenen molta més variabilitat heterogènia entre ells que entre els fòssils africans d’Homo Habilis i Rudolfensis (2 milions d’anys ANE) i la resta d’europeus com l’Antecesor d’Atapuerca (800.000 ANE) o fins i tot l’Erectus (500.000 ANE). Per tant… amb quin criteri decidim que es una espècie i que no?

#antece2Que significa això? Doncs molt senzill: una sonora bufetada a la cara a la desvergonyida política científica imperant als grups d’investigació del Paleolític Inferior, basada en inventar una nova espècie cada cop que es troba un fòssil, per tal de vendre-la als mitjans de comunicació i aconseguir així més subvencions, convertint l’arbre evolutiu del Paleolític Inferior europeu en un enrevessat galimaties del tot incomprensible.

Per exemple: l’any 1994 l’equip d’Atapuerca va anunciar a bombo i plateret una nova espècie humana l’Homo Antecesor, a partir de les restes (molt fragmentaries) trobades al nivell TD6 de Gran Dolina. Mentre que la comunitat internacional asseverava que en realitat era un Erectus més, l’equip d’Atapuerca, pel contrari, afirmava en la portada de la revista “Science” que l’Erectus era una branca sense importància i que l’Antecessor era l’avantpassat comú de neanderthals i sápiens. Teoria que es van haver de menjar amb patates i retractar-se públicament a mida que en els congressos internacionals rebutjaven cada cop amb més contundència que aquella espècie tingués res a veure amb la línia sapiens.

Es a dir, el criteri pel quan s’han elaborat els arbres filogenètics amb anterioritat al neanderthal, ha sorgit d‘interpretacions subjectives i amb cap rigor a partir de la morfologia i la descripció cranial, en base a l’autoritat o el poder mediàtic i acadèmic dels autors, no amb una sòlida objectivitat científica; de la mateixa forma que els capellans històrico-culturals de començaments del s.XX, com Henri Breuil i Hugo Obermaier van subdividir el Paleolític Mitjà i Superior en períodes i províncies culturals a partir de tipologies inventades pel seu arbitrari criteri sobre els objectes de pedra. Que si Solutrià, que si Aurinyacià… pura metafísica hegeliana!

Afortunadament tenim una nova eina analítica: els anàlisis d’ADN. L’any 2006 l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Liepzig, juntament amb una empresa americana, va iniciar el projecte “Genoma Neandertal“. Els resultats els van publicar dos equips d’investigació paral·lels, amb la mateixa base de dades però seguint metodologies diferents. Tot i que els resultats encara no son definitius, un equip apunta a la possibilitat d’una petita hibridació sàpiens-neanderthal, mentre que l’altre creu que la possibilitat es molt remota. Ambdós  grups van concloure que hi ha un avantpassat comú sàpiens-neanderthal, però no està gens clara la cronologia en que es produeix (entre 700.000 i 35.000 ANE). Es a dir, queda molta feina per fer en un nou camp del qual tan sols n’acabem d’obrir la porta.

Així doncs esperem que els avenços científics permetin posar ordre empíric, per fi, a tant desgavell de subjectivisme!

10 comentaris

  1. Un resum general força interessant. Uffff, encara recordo les empollades del Solutrense, Aurinyacense…vaja!una abraçada i moltes gràcies, Arqueòleg


  2. Molt interessant la teva entrada al bloc, ara resulta que l’home no vindrà de l’Àfrica, com ens deien des de ben petits a l’escola? En tot cas haurem de ser pacients, i esperar els futurs esdeveniments. Curiós… “baron blanco, de raza caucásica…” xD Té collons la història!!


    • Sabem ben segur que el pas de primats a homínids es produeix a la banya d’Àfrica entre 4 i 2’5 milions d’anys.

      Tampoc hi ha cap dubte que fa 200.000 hi havien dues espècies humanes diferents al planeta: a Europa els neanderthals i a àfrica els sàpiens.

      El problema està en lligar que cony passa entre fa 3 milions d’anys i fa 200.000. Com s’arriba a aquestes dues línies paral·leles? Doncs bé tenim evidències fragmentaries, incompletes i puntuals i molts arqueòlegs amb ganes de sortir a la foto i donar bombo i plateret al seu fòssil.

      El problema no està al Paleolític Inferior africà, està al europeu!


  3. Els descobridors són aquells que tenen la feina assegurada si aconsegueixen vendre’ns correctament descobriments. Més que subjetivisme en diria interès.

    salutacions


  4. Esta demostrado que los neandertales se cruzaron con los sapiens
    eso ocurrio en el 2010 (la demostración)
    http://www.publico.es/310796/los-neandertales-siguen-vivos
    Pero fueron muy esporadicos http://esmateria.com/2012/11/09/diez-mil-neandertales-y-sapiens-tuvieron-hijos-hace-miles-de-anos/
    La fertilidad en los hibridos puede ser en un tanto porciento 20% 30% etc o solo pueden ser fertiles uno de los sexos. Quizas que no se haya encontrado (aún) ADN mitocondrial explica eso.


    • Bueno yo no diria tanto como “demostrado” .Hay indicios, es cierto. Pero solo uno de los dos equipos que ha trabajado sobre el genoma neanderthal ha encontrado algún rastro de ello. Hay que seguir investigando!


  5. Jo sempre he aplicat el que ens van dir a classe: “si un arqueòleg trobés restes del Pau Gasol i 200 metres més enllà les del president Pujol, segur que serien dues espècies diferents.” En això faig com Laakey pare en una entrevista en que es discutia amb un altre expert sobre l’ordre evolutiu. En un moment de la discussió es va aixecar se’n va anar cap a la pissarra i va dir: sabeu el que sabem? això:… i va dibuixar un enorme signe interrogatiu (?). Res.


    • Bon exemple! Home tan com un “?” no. Sabem molt, però ens queda moltíssim per saber i això es el que fa tan apassionant la prehistòria respecte els períodes amb història escrita


  6. Jo també recordo quan feia prehistòria a la carrera i tractàvem aquesta qüestió. Sens dubte una de les més interessants i segurament transcendents, no només per l’aspecte històric, sinó biològic, però no obstant no és pas una qüestió predilecte del meu interès. I m’adonava de la dificultat de posar dates i de la complicació de cranis i restes i efectivament es feia palès que cada investigador diu trobar la baula perduda. Hem de deixar de dir aquestes coses, penso. Simplement quan es trobi alguna cosa, doncs s’investiga sense treure solucions precipitades. Si arribem mai a saber què realment en la cadena evolutiva, serà en uns quants anys.


    • A mi el paleolític inferior es el període que menys em motiva de la prehistòria, a priori. Però es tan dificil de trobar un jaciment d’aquesta cronologia que tampoc em preocupa. I el poc que he excavat, finalment ha superat les meves expectatives



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: