h1

Reflexions després del 12O

Octubre 14, 2013

#12oAlicia

Pocs dies abans del 12O es va publicar la darrera enquesta del CEO, amb una mostra sospitosament baixa i sense ponderar la intenció directa de vot, però que bàsicament ens transmet una idea clara: tots els partits s’estanquen o baixen excepte els dos extrems del populisme identitari, ERC i Ciutadans. Aquestes dues formacions monotemàtiques competeixen en amagar la seva mediocritat intel·lectual darrere de pomposos macroactes on realitzar catarsis col·letctives plenes de sentimentalisme folklòric i buides de cap contingut ideològic.

La concentració a Plaça Catalunya, promoguda per PP, C’s  i UPyD amb el suport de nombroses formacions d’ultradreta feixista com PxC, España 2000, el neonazi Casal Tramuntana (que duia un zepelí!) o la Falange, va consistir bàsicament en demostrar davant els mitjans que la seva alternativa al nacionalisme català és més nacionalisme encara, celebrant la data en que va començar la conquesta, colonització i extermini de les cultures precolombines, amb més banderes, més himnes, més caspa i sobretot molta més vergonya aliena. Això per no parlar de l’acte paral·lel a Montjuïc, amb 150 neonazis vinguts amb autocar de Madrid per vessar violentes amenaces i udols cavernaris

Com deia Antonio Machado aquesta es “La España de charanga y pandereta, cerrado y sacristía,  devota de Frascuelo y de María, de espíritu burlón y de alma quieta,  ha de tener su mármol y su día,  su infalible mañana y su poeta”. Òbviament l’altre Espanya, la que té els morts a les cunetes, el 12O no tenia res a celebrar, i menys de la ma dels seus oligarques, a diferència de certa “ex-esquerra” catalana entregada plenament a la transversalitat patriota. Em pregunto si no es tractava realment d’una performance organitzada per l’ANC amb actors del Polònia per ridiculitzar la seva antítesi, fent valer el seu gran argument salvavides: l’altre bàndol és molt pitjor.

Ni rastre d’argumentacions racionals, dades objectives, elements jurídics o estadístics sobre els costos i beneficis per a cada estrat social que pot tenir la independència; ni una ombra d’un projecte de país amb contingut estructurat i solucions reals i realistes per sortir de la crisi. Es tracta d’una competició emocional per veure qui crida més fort, encara que sigui per no dir res. El sentiments  i la il·lusió col·lectiva ha substituït el raonament i la percepció de la realitat, els individus han desaparegut en el ramat i la política ha esdevingut un Barça-Madrid interminable.

M’és absolutament igual quanta gent va anar a un o altre acte; la única forma vàlida en democràcia per comptar persones de forma legal és en unes eleccions. Que es convoqui doncs el referèndum i allibereu-nos d’una vegada d’aquest embogit concurs de decimonònic patrioterisme, del tot anacrònic en un món globalitzat i multicultural, que recorda a com el ludisme tractava d’impedir l’avenç de la industrialització fa 200 anys. Però molt em temo -ai las- que el poder ha trobat en aquest circ  la millor forma de vehicular el conflicte social de forma horitzontal i faran el possible perqué la orgia identitària s’allargui sine die.

24 comentaris

  1. A mi també ja m’està començant a mosquejar tanta bandereta. Tenim uns problemes socials molt greus, amb una part important de la població que s’apropa a grans passes cap a la pobresa i el desmantellament de l’estat del benestar, que accelera aquesta situació.
    Mentrestant, les èlits es dediquen a jugar a banderetes per tenir-nos entretinguts.


    • Ja sé que no he dit res de nou, però m’havia de desfogar. Les exaltacions patriótiques dels qui defrauden i envien els diners a Suissa, els qui deslocalitzen empreses, fan negoci amb la pobresa i la desigualtat em repugnen profundament.


  2. Els mateixos gossos amb diferents cordills.


  3. Gran i lúcid article. Jo no l’haguera escrit millor, mestre.


  4. Anaves més o menys bé fins arribar aquí:

    “Ni rastre d’argumentacions racionals, dades objectives, elements jurídics o estadístics sobre els costos i beneficis per a cada estrat social que pot tenir la independència”.

    Perdó?? visc a 1.800 km de Catalunya i he estat informat (perque he volgut informar-me’n, esclar) per activa i per passiva de pros, i fins i tot de contres, de la independència per part dels qui la volen. Queda’t amb aquest detall: fins i tot de contres. El que no he estat capaç de trobar, enlloc, i mira que ho voldria veure, és informació racional i fidedigne sobre els avantatges de continuar en un estat com l’espanyol, que semblava insuperable i resulta cada dia més patètic.

    Que la teva bena no nacionalista no et tapi excessivament els ulls, arqueòleg!


    • Jo d’arguments racionals no n’he vist (quasi) cap i menys en els macroactes nacionalsites.

      Si he vist per una banda independentisme màgic (amb la independència brollarà mel de els fonts, no hi haurà atur, no ens poden fer fora de la UE perqué tenim molta il·lusió, entre altres fal·làcies narratives basades en el pensament màgic) i per l’altre l’aterridor espanyolisme apocalíptic (us faran fora de la via làctia, haureu de menjar carn humana, esclatarà una guerra identitària etc..)

      Ni per un moment he considerat cap de les postures com arguments racionals, ni molt menys sincers.


      • D’ “independentisme màgic” en percebo ben poc en l’entorn independentista. Vaja, que no he llegit enlloc que la independència portarà el poble de Catalunya al Nirvana ni res de semblant. Pel que fa als macroactes nacionalistes, m’estranya que hagis anat a gaires però bé, jo no hi he anat i en canvi la informació que necessites la trobaràs als mitjans, que és on la trobo jo també.

        Segurament sí estem d’acord que totes dues posicions escombren cap a casa (sense que serveixi d’excusa, qui no ho fa, arqueòleg inclòs?). Amb tot, hi ha una posició que millor o pitjor ofereix arguments, i una altra que només tanca portes a la democràcia i parla de mantenir unit allò que ha d’estar unit :-O


        • No has sentit mai independentisme màgic? En la darrera convenció d’ERC, celebrada a la meva ciutat, es va aprovar un document polític sobre com serà Catalunya després de la independència. Es a dir, futurologia pura i dura.

          Entre altres declaracions ERC ha dit que amb la independència l’atur baixarà fins al 6% http://politica.e-noticies.es/erc-augura-un-6-de-paro-en-caso-de-independencia–58916.html

          Això es pensament màgic. Té la mateixa lògica de la dansa de la pluja: si ho desitgem molt fort i en públic acabarà passant.


      • Si et ve de gust llegir aquí hi ha dades:
        http://www.wilson.cat/ca/comunicats-conjunts.html

        I si et ve de gust buscar, per internet hi trobaràs més estudis econòmics dels efectes de la independència. I fets per ambdues bandes, lògicament.

        Informació n’hi ha, i molta. Cal voler-la trobar🙂


        • Un col·lectiu liderat pel guru de la dreta neoliberal Xavier Sala i Martí, el projecte del qual es que no es paguin impostos i desaparegui l’estat del benestar com a Andorra o Mònaco. Aquesta es la objectivitat i el projecte que té l’independentisme? Really?

          No tinc cap dubte que si l’objectiu es fer un casino no hi haurà problema algún. Jo preguntava per un país.


          • A part de les valoracions personals sobre algún dels membres, has llegit el que diu el col·lectiu? O en els enllaços que proposen? Cap comentari sobre els continguts?

            Estas en el teu dret d’ignorar-ho tot, òbviament…


          • No tinc temps per llegir-ho tot, m’he mirat el seu darrer comunicat sobre el comerç:

            Alguns trossos cèlebres:

            “Els empresaris catalans no es quedaran de braços creuats i intentaran vendre la seva producció a mercats alternatius. Potser a un preu rebaixat, però en tot cas a un preu positiu.”

            Es a dir, no tinc ni idea que passarà realment amb el comerç, igual té conseqüències catastròfiques, però en tot cas, com els nostres burgesos son molt espavilats ja trobaran una alternativa.Ah vale, em quedo més tranquil.

            “el boicot afectaria el 0.8 x 22.5 = 18% del valor afegit o PIB català, i d’aquest valor afegit en perdríem una rebaixa equivalent a 0.5 x 18 = 9%. Afortunadament, aquestes hipòtesis són simplement absurdes i, per tant, les xifres que generen també ho són”

            Es a dir, hi han dades que apunten a una caiguda en picat del PIB, però les descartem per “absurdes” ja que no ens encaixen en els dogmes preconcebuts, per tant fora. Ui que científic!!

            Sincerament això no es objectivitat, es una autofelació!


          • L’argument més brutal es el darrer:

            “En segon lloc, i en matèria de creació de noves empreses, és difícil imaginar que un futur estat català instaurés unes regulacions pitjors que les que existeixen actualment a Espanya.”

            ES A DIR: UNA CATALUNYA INDEPENDENT SERÀ SI O SI NEOLIBERAL I DESREGULARITZADA.

            Ole tu. Doncs si pretenien convèncer-me han aconseguit just el contrari


  5. Hola. (Perdona que no te escriba en catalán, pero no sé [escribirlo]. Es lo que tiene ser de madrid😉 )
    Siempre digo, cuando hablo sobre el tema del nacionalismo en cualquiera de sus versiones, que sería mu importante que todo el mundo leyes La España Invertebrada, de Ortega. Supongo que lo has leído, y si no, te lo recomiendo encarecidamente. La tesis de Ortega (o por lo menos lo que yo hago de ella tras los años) es que dentro de cualquier territorio “nacional”, “estatal” o como lo quieras llamar, existen dos tipos de fuerzas, centrífugas y centrípetas. Las fuerzas centrífugas llevan primero a que se “pierdan” primero los territorios de ultramar con facilidad, porque allí la única fuerza centrípeta que existía, en tierras expoliadas constantemente por la metrópolis, era la violencia, y no es fácil someter a un continente entero con escopetas… Y una vez que el imperio se ha desintegrado comienza la desintegración de España como unidad nacional. La historia la conoces mejor que yo. El análisis de Ortega me parece poderoso y me lleva a preguntarme.
    ¿Por qué realmente a estas alturas del partido cuando todos los europeos deberíamos estar intentando construir un estado sólido y seguro en el que establecer nuestros propios modelos de bienestar relativamente amparados por una población de 500millones de habitantes de las agresiones neoconservadoras o mafiosas que indudablemente van a empezar a azotar nuestro debilitado y viejo continente, seguimos centrándonos en pequeñeces, como son los nacionalismos, caspa y folclore, como lo llamas tú, en vez de en un proyecto de futuro que nos apasione y nos de ganas de luchar por él?
    Por cierto, si yo pudiese, también me independizaba de este país gobernado por sinvergüenzas para sinvergüenzas donde el peso de la justicia es inversamente proporcional al poder adquisitivo. Pero está jodido ser independentista y madrileño al mismo tiempo. Y no soy el único, que mis amigos y yo lo hablamos a menudo. Yo no quiero pertenecer a “esto” y me da igual que lo llames España lo que sea. ¿Por qué?
    Porque no existe ninguna fuerza centrípeta (no interpretar con centralista) que combata esa fuerza centrífuga que observa, diagnostica y analiza Ortega. Por que España no mola.
    Para mi la cuestión no es de independentismo o no. En mi opinión no debería haber trabas al independentismo, quien quiera ser independiente, que lo sea, como si La Bisbal decide independizarse de Catalunya… para mi la cuestión es cómo reformular el proyecto Europeo de forma que resulte interesante, que nos de ganas de vivir y luchar juntos por un mundo mejor. Y creo que reinventar España es lo que está más cerca de nuestras (mis) manos.
    Me gustaría invitarte a leer un blog que he estado escribiendo últimamente. Una serie de ideas sobre las que construir un mundo mejor, en el que los nacionalismos, fuesen recuerdos del pasado. Donde una región pudiese tener más o menos autonomía dependiendo realmente de lo que piensan sus ciudadanos, no de lo que los políticos locales consideren que les resulta más favorable y consigan negociar con otros políticos que controlan el destino de millones de ciudadanos indefensos ante los tamayazos, los gurtelazos, y los la madrequetepariós.
    AH, y no te molestes en publicar el comentario. Me interesa lo que escribes y quería compartir esto contigo.
    Salut.
    Pedrojuán Gironés (es puta casualidad😉 )
    http://democraciatotal.wordpress.com/contenidos/


    • Gràcias por tu comentario. Sin duda tengo muchíssima más afinidad con lo que has dicho que con la inmensa mayoria de catalanes o españoles. Y, des de luego, me parece infinitamente más urgente bastir Europa de instrumentos estatales democràticos (especialmente financieros, como una unión fiscal y eurobonos) que no de enzarzarnos en riñas de patio de vecinos. Ahora miro el blog!


  6. Ara podria dir que tots els que no ens hem manifestat ni l’11-S ni el 12-O som partidaris de la tercera via. I “se non è vero è ben trovato.”🙂

    Però no tinc clar de quina tercera via, perquè, últimament, de terceres vies n’hi ha més que a l’estació de Sants.


  7. Quan dius “que es convoqui el referèndum” fas trampa, perquè el referèndum és demanat per una banda i negat per l’altra. Potser a tu t’és igual, però aleshores no et posis per damunt del bé i del mal, perquè mal que et pesi, dient “que es convoqui el referendum” sense tenir en compte les circumstàcies, ja estàs prenent part.


    • M’he perdut en la lògica del teu enrevessat argument. Llavors estas en contra de que es faci el referèndum ja que no es donen les circumstàncies?


      • Tu estàs dient ‘que es convoqui el referèndum’ com si cap de les dues parts no el vulguesin convocar. Una part si que vol, l’altra, no. Quan tu les tractes igual prens partit per l’status quo, que és per tant l’inmobilisme.


        • Mas ha dit q igual fa eleccions autonòmiques (“plebiscitaries”) el 2016 i Felip Puig el 2015…


  8. Molt d’acord! El 12 d’Octubre no hi ha res a celebrar. Suposadament se celebra el descobriment d’Amèrica, però ja estava descoberta en tant que habitada i per tant va ser, si de cas, esclavitzada, colonitzada, sacsejada. Això hem de celebrar? De debò? En cap cas! El 12O forma part d’aquell entramat d’herència franquista que hem de rebutjar. Per què no celebrar el dia d’Espanya el 6 d’Octubre, dia de la constitució? Tindria molta més lògica. El 12O és el dia dels i les feixisites, i m’emparo en arguments històrics per a reivindicar-ho.


  9. Altra vegada (un cop més, i ja no sé quants cops van) encertes. La definició de “populisme identitari” aplicada a ERC i a Ciudadanos em sembla no tan sols portuna, sinó esclaridora.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: