h1

Per què arrasa Angela Merkel?

Setembre 23, 2013

Merkel2

La crisi econòmica s’ha endut per davant a 20 presidents europeus i, en canvi, ha catapultat fins quasi a la majoria absoluta (el millor resultat de la CDU des de 1957) a la Canceller alemanya  Àngela Merkel. Quins son els factors que ho han fet possible? A partir de les taules de dades de Der Spieguel, he arribat a les següents conclusions:

> Cruspir-se als aliats: Com si es tractés de “Saturn devorant als seus fills”, Merkel s’alimenta dels vots d’aquells partits amb qui Governa. Primer li va tocar el rebre al SPD i ara als Liberals. La CDU ha xuclat 2 milions de vots de la seva crossa FDP, quasi 2/3 parts del que va obtindre aquest partit en els anteriors comicis. Ha expulsat del parlament al partit frontissa per excel·lència, que des de 1949 havia arbitrat el poder entre SPD i CDU, participant en els executius d’Ardenauer, Willy Brandt o Helmut Kohl. Fet que hauria de servir d’advertència a verds i socialistes. Segur que voleu ser els següents?

->Cruspir-se a tothom en general: No només ha rapinyat el vot liberal. Merkel s’ha endut 460.000 vots dels Verds, partit que hauria de reflexionar si la seva ideologia ecoliberal, gens crítica amb l’austeritat envers el sud d’Europa, no ha servit perqué els seus votants preferissin l’original a la còpia en verd. Merkel també s’endú 300.000 vots socialistes i 160.000 de L’Esquerra, possiblement de persones que han vist millorar la seva economia, encara que sigui amb mini-jobs malpagats, i ara passen d’experiments.

-> Edat: Merkel es la més votada en totes les franges d’edat, però és imbatible entre els jubilats, on té el 50% de vot, mentre que entre els joves de 18-24 anys la distància amb els socialistes és molt més curta (31 a 24%). Als Verds, en canvi, els passa just al contrari, tenen un bon resultat entre els joves (11%), però no rasquen bola en la tercera edat (4%). La resta de formacions tenen una representació més o menys constant a les diverses franges.

> Gènere: El rol de la dona poderosa té el seu públic. Merkel ha obtingut el 44% del vot de les dones per tan sols el 39% dels homes. En la resta de partits el vot masculí supera al femení, excepte en els Verds, tot i que la diferència és menys evident (7 a 9%) i és més lògica, doncs és el partit que ha fet més bandera del feminisme. El partit amb vot més masculinitzat ha estat l’extrema dreta euròfoba del AfD (6 a 4%)

-> Treball: Merkel tan sols no és la més votada entre els aturats (24%), col·lectiu que ha votat a SPD (26%) i a L’Esquerra (23%); però en un país on l’atur, a dia d’avui, és del 5,3%, diguéssim que no es un sector gaire significatiu.  La CDU té la gran massa de votants sobretot entre jubilats (50%), autònoms i empresaris (49%) i funcionaris (45%).

-> El “vot antisistema” no s’acaba d’ubicar, el vot conservador si: Els votants que volen un fer un “vot protesta” van una mica perduts. Ara que el Partit Pirata ja no és novetat, ha centrat l’atenció AfD, una formació sobiranista de ultradreta anti-Euro que, curiosament, s’ha endut 360.000 vots de Die Linke, la principal fuga de vots del partit de l’Esquerra, la qual cosa dona una pista de la desorientació ideològica de cert electorat populista, que tan sols vol votar NO a tot, al preu que sigui. En canvi el votant conservador, sobiranista, insolidari i nacionalista, que no vol cap canvi ara que les coses li van un xic millor que als seus veïns, ha votat Merkel.

 Com a conclusió, apuntaria a que el votant alemany, en general, ha anat a les urnes amb por als canvis. Merkel ha sabut vendre una idea de que la crisi son els altres i que el millor que poden fer es refugiar-se en el seu individualisme proteccionsita. Ha convençut a la població que la fosca austeritat luterana és el camí a seguir, amb la submisa docilitat de l’oposició, a excepció de l’Esquerra. Ha repartit el treball amb precaris minijobs, que ara molts temen perdre i acabar com els dropos sud-europeus. Tot i això, no té majoria absoluta, però com si la tingués, ja que la dretanització de verds i socialistes i la històrica i histèrica fòbia entre l’SPD i Die Linke, dels temps de l’assassinat de Rosa de Luxemburg el 1919, impedeix cap alternativa d’esquerres. Ja el 1932 les reticències entre socialistes i comunistes van impedir sumar una majoria alternativa a Adolf Hitler i, en pocs mesos, es retrobaven en un forn crematori. Igual va sent hora d’enterrar la destral de guerra no?

PD: No us perdeu aquest gràfic sobre el vot a Berlín ciutat. Sembla que no hagi caigut el mur!!

31 comentaris

  1. No crec que es pugui passar per alt altres coses. Sobretot, que Merkel ha aconseguit una Alemanya novament temuda i respectada, que té el control de tot el continent. Els i les alemanes això ho saben, i no és en cap cas menyspreable. Merkel ha fet gran el país, a costa de fer petits els seus aliats (nacions) i també la seva ciutadania, amb més feina però més precària. El somni imperial, amb molts matissos, torna, i ella l’ha fet possible.


    • Doncs si! El nacionalisme, sens dubte, es un factor polític molt rellevant. Bon apunt


      • Molt rellevant, ja que vivim en un mon de nacions, cada vegada mès dissimulades en la postmodernitat, pero mes amalgamades en blocs.


  2. Pactarà amb SPD. Quines repercusions tindrà a mig termini a Europa?


    • Depèn del que li exigeixi la SPD a canvi. Imagino que es conformaran amb ben poc i acabarà d’ensorrar encara més la socialdemocràcia.


  3. Una gran notícia per començar aquest dilluns: que hagi guanyat Merkel les eleccions! (to irònic)


  4. Deixo aquí un encertat comentari que m’ha fet @tonisalado per twitter, sobre els mals resultats de Die Linke i Die Grunhen:

    “Un bon avis als que juguen a l’antieuropeisme des de posicions d’ultraesquerra, i als sobiranistes fiscals…”


    • ?


      • Doncs que s’ho apliqui ell mateix, o a bona part de la direcció d’EUiA, que s’ha transformat en una mena de CUP, on la fraternitat i la lluita comú amb la resta de gent d’Espanya, ha estat substituida per un discurs nacionalista i independentista embogit i perjudicial. També val per ICV (no tothom)


        • Home, aconseguir que IU aprovés una declaració a favor del dret a decidir, no convocar a la Via Catalana sinó a un acte on va aprlar un sindicalista andalús, a mi no em sembla precisament un “discurs nacionalista i independentista embogit i perjudicial”. Al contrari, diria q som els únics que estem tendint ponts i posant seny


          • A Andalusia no només hi ha un petit grup de nacionalistes “jornales”! I tot el meu respecte pel SAT a nivell social. Hi han empleats de benzineres, obrers i precaris a Cadis o o Dos Hermanas, o a pobles perduts de Huelva. Encara que de bona fe en molta gent, cansa l’utilització bucólica del tema dels nacionalistes del SAT. És una utilització independentista, a l’igual que l’acte de la independentista i nacionalista Procés Constituent. Fer veure poc a poc que l’esquerra s’aplega en les rengleres del nacionalisme, i que no hi ha altra opció. Forcades prime time a TV3.
            D’altra banda, em reafirmo que és un autèntic cáncer la política nacionalista i independentista dels que he fet menció. Ponts? Què jo sàpiga encara no s’ha deixat clar que no es recolza la independencia en cap cas, ni la insolidaritat d’anar de la maneta amb en molts casos amb CIU-ERC. No es pot estar continuament demanant a la resta des d’una posició suposadament de superioritat moral, perquè un ha nascut a Tordera i l’altre a Albacete. això també ho ha dit Albert Miralles del PSUC-VIU a Girona. No vull que em prenguin més el pèl. O es recolza la secessió o es fa una aposta clara i sense enganys i sense neollenguatge pel federalisme i la fraternitat. I a més tots aquest temes els saps perfectament
            Bona tarda


          • Tu proposes que deixem de representar a conjunt de la classe treballadora per defensar tan sols la no-nacionalista? Jo crec q els hem d defensar a atots independentment del seu sentiment patriòtic, q es faci la consulta i cada escú voti el q vulgui.

            La millor forma de combatre l’hegemonia cultural i mediàtica del nacionalisme convergent no es des del federalisme (que ha esfonsat el PSC), ni des de l’espanyolisme. Es centrant el debat en l’eix social. Com hem fet sempre.

            Amb la q està caient no podem perdre més temps en una batalla q no es la nostre.


          • Obviament he deixat de col.laborar amb independentistes i nacionalistes que en RES representen a la majoria de les clases populars (radicalment fals que aquesta no sigui la batalla de moooolta gent a ICV-EUiA, la del neollenguatge i la identitat en alguns casos). I, per cert, deixa de dir que el federalisme és del PSC. El federalisme és una idea republicana i de llarga durada a la història, perfectament compatible amb la lluita pels drets socials. Només faltaría. I amb moltes més raons solidaries que la Lliga Nord “d’esquerres”. Una abraçada


          • “Federalisme” era el lema de campanya del Navarro als darrers comicis, que al situar el PSC exclusivament en el terreny nacional el van ensorrar. I es el que tu proposes: que ens dividim i enfrontem per temes folklòrics que ni ens van ni ens venen.

            El nostre eix de lluita es el vertical, no l’horitzontal. En aquest tema hem de mantenir una postura assenyada, equilibrada i racional evitant una guerra ètnica entre treballadors (que si, molts son indepes t’agradi més o menys)


          • Val, si vols fer demagògia i dir que a ICV-EUiA no hi ha hagut una deriva nacionalista i independentista; que el federalisme ho va inventar el PSC (!) i que qualsevol crítica és voler dividir (curiós, no és dividir anar de la maneta amb CIU i ERC en el dret a …com va dir Colomines.. ni amb la CUP pancatalanista). Perfecte. I no: “molts” dels treballadors en absolut són independentistes. Una minoria. Això va més de classes mitjanes megaprogres. I, per cert, cap guerra étnica, però si n’hi hagués no una guerra, però si un cert enfrontament, amb mi no em veuries amb els que tenen una dirigent que publica a Vilaweb. I tot això ja li vaig dir amb noms i cognoms donant-me de baixa d’EUiA a Joan Josep Nuet. I ara pensa que sóc un contrarrevolucionari o un perdut, el que vulguis, però a mi no m’utilitzen més en aquest sentit. Inclús últimament m’agrada…


          • El PSUC ja estava a favor del dret d’autodeterminació! Tu sabies en quin partit militaves?? Mai s’ha renunciat al federalisme ni s’ha plantejat la independència com a única opció en un referèndum, però el que està clar es que no podem transformar-nos en una força lerrouxista espanyolista, centrant l’eix de lluita en la defensa d’un model patriòtic, perdent encara més vot cap a ERC i CUP del q hem perdut ja.

            La nostre lluita es la horitzontal, i a ICV, al menys, hi caben totes les sensibilitats nacionals, com per decantar-nos només per una d’excloent. Tens molts partits que basen la seva política només en nacionalisme espanyol/català que de ben segur t’hi trobaràs més còmode.


          • De ben segur que em trobarè millor que en una organització que nega continuament el seu nacionalisme i el seu cinisme embolcallat en “catalanisme”. Però tranquil que no m’anirè a C’s ni a res semblant. Sóc d’esquerres. El temps us dividirà per haver assumit una posició nacionalista i secesionista amagada. A mi la majoria dels vots si es van a ERC o a la CUP em demostra el que ha estat una falsa estrategia, amb el dogma del catalanisme, profundament identitari. No es representa, ni MAI s’ha representat a la majoria de classes populars. Passen la majoria de verd i català, Nacional… i aquests eufemismes. I deixa’t de lerrouxismes. Tú ets del poble català, com la Camats a Vilaweb amb en Partal, jo ho entenc com ser part del poble espanyol. Pots seguir amb la demagògia. Salut.


  5. No et dic que un dia o altre no pugui passar el que t’agradaria, però com ara no et refugies en el materialisme dialètic, si no en un simple desig permetim que expressi el meu.
    Res de pactes.Desitjo que s’enfonsi la socialdemocràcia d’una punyetera vegada, la desaparició dels responsables de la situació actual de la clase traballadora seria una excelent notícia.
    Incapaç de cosnstruir res, vivint només com una rèmora a redós del comunisme, que va afavorir l’arribada del feixisme amb les seves omisions i inanicions, que va impedir que s’imposes el socialisme a Europa, que va col.laborar amb el capitalisme industrial i financer i que tot el mèrit de la seva gestió i proposta política es fonamentà en el xantantge al capitalisme utilitzant l’anomenat socialisme real, pau social a canvi d’un grapat de molles per a gallines.
    Ara, sense el socialisme real se li ha acabat la coartada del xantatge, ja no té res que oferir a canvi, sense alternativa a la seva proposta el capitalisme mostra la seva natura i no tem la contestació social i els que encara estem en guerra no ens alimenten molles,volem el pa senser.
    Per altra banda tot allò que està fent la Merkel ho havia fet previament la socialdemocràcia alemana amb l’ajuda de l’imperialisme ianqui.


    • No et diré que no desitgi també la implosió de la socialdemocràcia, sempre que sigui una voladura controlada i el seu vot no acabi en mans de populistes grillats.

      Ah! I per cert, jo soc materialista històric. El dialèctic pse, meh, si està bé, però no em posa tant. Té un regust massa heguelià ajaj


  6. Sobre el transvàs de vot de Die Linke a AfD, un comentari q em deixa un company a Facebook:

    “Guerra entre pobres: els receptors nets de pasta no volen arriscar-se a deixar de rebre-la perquè la rebin altres, com el trasvàs de vot del pcf al fn a les banlieus franceses”


  7. Jo el que crec es que Alemanya necessita un “reset” sense pla Marshall que la recompongui, ja que es injust que havent liderat dues guerres mundials sempre vinguin a ajudarte. El mal fet a Polònia, Hongria, Romanía, Silèsia o Espanya, zones que poc mal havíen causat als alemanys en la primera guerra mu.dial, no el podràn pagar mai… I ara tornen amb aquest sobiranisme estùpid. Sense peus a terra, proposo una moraroria de retallades i dependència a totes les nacions víctimes d’Alemanya, i una retallada general en comerç, turisme etc que toqui la fibra del votant alemany, net del que votà en Hitler el seu día. Com que se que no serà així, demano als paisos de la UE que boicotejin Alemanya mentre governi la Merkel.


    • I que consti que se que he dit una bajanada. El que cal es canviar la mentalitat de la gent. No crec que el problema sigui la socialdemocracia,,mes aviat la mancança d’alternatives realistes.


  8. Jo no parlaria de reticències entre comunistes i socialdemòcrates als anys 30. Tant nazis com comunistes van convertir a l’SPD en l’objectiu de la seva ira. S’havia de destruir la república de Weimar que era una socialdemocràcia. Els comunistes no discrepaven amb l’SPD, els apallissaven o pelaven igual que feien els nazis. Quan al 32 guanya Hitler, l’SPD va oferir un pacte a la CDU que va preferir pactar amb Hitler ja que el veia ‘dèbil i controlable’. Joachim Fest va denunciar l’actitud de la CDU al seu llibre pòsum ‘Jo no’, i és que la CDU va tancar els ulls mentre els nazis enviaven a camps de ‘re-educació’ als socialdemòcrates.


    • Quan dius CDU vols dir Zentrum no? La CDU es fundà el 1945…
      Igualment bon detall històric que desconeixia.


    • Em sembla una simplificació bastant grossa sobre el que eren els comunistes alemanys. Que el Zentrum (potser l’espai de CIU abans) fes un pacte amb Hitler si que no em sorprèn gens.


    • Crec que una mica de context (l’entusiasme bel.licista del SPD, la seva col.laboració amb l’activitat repressora de post-guerra, especialment després dels intents d’un revolució sota el model bolxevic) no aniria malament per explicar l’actitud dels comunistes durant aquells temps. Si la gent recorda l’assassinat de Rosa Luxemburg és perquè és simbòl.lic d’una gran quantitat de crims. I per cert, que la CDU devia tancar els ulls també a la massacre de comunistes…

      I, arqueoleg, quan amunt dius històrica i histèrica relació entre Die Linke i SPD m’agradaria saber de què estàs parlant. Die Linke s’ha ofert a pactar amb el SPD, i ho ha fet (a l’Est) en nombroses ocasions. Els líders més emcionalment reacis a la col.laboració amb el SPD (Lafontaine, entre ells) no tenen actualment cap rol al partit.

      Una altra cosa és que no és vengui tan fàcilment com algunes esquerres d’aquí:

      http://www.rebelion.org/noticia.php?id=174226 (al final)

      http://www.eldiario.es/internacional/pactaremos-socialdemocratas-culpables-politica-antisocial_0_177782494.html

      Aquí d’anticomunisme histèric (vegi’s la seva docilitat amb les polítiques d’una CDU en una RFA autoritària i tolerant amb el passat nazi), vorejant actualment la xenofòbia amb tot el que sona Ossie, només veig, unilateralment, al SPD. I bona part dels quadres i grup parlamentari de Die Grüne, si m’ho permets.


      • Òbviament em referia a la relació del SPD en vers Die Linke, no a l’inrevés, tot i que han governat junts en algún indret com Berlín


  9. Això de donar-li les culpes a Merkel de l’actual funcionament del mercat laboral alemany i els 8 milions de minijobs està molt bè, però recordem que aquesta situació és fruit de l’Agenda 2010 que Schroeder va impulsar el 2003 i que li va costar la seva carrera política, on no només es van flexibilitzar contractacions i jornades laborals, sinó que es va fer una enorme retallada a les pensions i a la sanitat, en definitiva, la major tisorada a l’Estat del Benestar que s’hagi fet mai a Alemanya.

    Vaja, res sorprentent si tenim en compte la antiguíssima tradició del SPD, sí, aquells que van aturar a cop de fusell la revolució espartaquista del 18 (acabant amb Rosa Luxemburg, entre altres), aquells que van recolzar l’investidura de Hitler al 33 o aquests que fa ben poc renunciaven rotundament a cap pacte amb Die Linke, ni que la situació parlamentària hi fos propícia, però que no s’ho pensarien dues vegades si Merkel els oferís entrar al govern.

    Arran de tot això és curiós veure com l’SPD té més força a l’antiga RFA que a la RDA, on Die Linke els supera, partit que per cert arrassa a la Berlin oriental


  10. ja veig que es inevitable parlar de política alemanya sense que al final acabi sortint Hitler pel mig…


    • Home, es fan referències històriques de l’Alemanya de la primera meitat del segle XX, es inevitable que aparegui el personatge.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: