h1

Crònica d’ #EncerclemLaCaixa

Setembre 12, 2013

#encerclemlacaixa4

Per primera vegada, des de que el meu pare em duia amb 12 anys a mítings d’Àngel Colom, he assistit a un acte independentista un 11 de Setembre. Jo! Amb lo internacionalista i materialista que soc! Concretament ho he fet a la cadena que rodejava la seu de Caixa, convocada pel Procés Constituent, al marge de l’ANC. L’any passat em vaig quedar a casa doncs em negava a participar en un acte de pre-campanya d’Artur Mas i aquest any hagués fet el mateix si no hagués sorgit aquesta alternativa a donar-li la ma als meus enemics de classe i al Govern de les Retallades i els Corruptes.

Els aiatol·làs del catalibanisme fonamentalista i ortodox s’han dedicat aquests dies a esputar fatwes d’odi des dels seus minarets de la premsa subvencionada, titllant aquest acte de  “paràsits”, “quimera”, “il·luminats”, “màscares de cumbaianisme”, “botiflers ecopijos”, “pixen fora de test”, “papanatisme urbanita”, “pastanagues ecològiques”, “actitud poc madura i absolutament ridícula”, “tacticisme decepcionant”, “si fos per ells encara estariem a l´época terciaria”, “que se’n vagin a pastar”, “idealismes trastocats i excèntrics”, “hipocresia brutal”, “una autèntica imbecilitat”, “capelleta de bonisme somiatruites”. Fins i tot Pilar Rahola afirmava recentment en un article al folletí del Grup Godó que “no es pot governar Catalunya contra La Caixa” i injuriava aquesta cadena com un “exercici fariseu de puta i Ramoneta, en versió ciclista-ecosocialistamongívol“.  Si. Definitivament volien que em quedés a casa un any més.

#encerclemlacaixa2Vàrem sortir del metro a les 15:15 i una multitud s’aglomerava ja a les portes del centre financer. Em vaig fer un tip de saludar moltíssims coneguts d‘ICV, del 15M, d’EUIA, alguns troskos, activistes de SOS Racisme o Unitat Contra el Feixisme, mentre començava el parlament previ. Poques estelades, moltes pancartes amb infinitat de lemes i una tricolor. Vaja, que estava com peix a l’aigua! Amb aquesta gent si que em ve de gust fer un país nou!

Entre crits contra les retallades o la llei de l’avortament van donar lloc a diferents parlaments sobre un petit camió amb un precari equip de só que fallava constantment. L’hospitalenc Jaume Botei va fer una crida a signar la ILP de la Renta Garantida i va tenir records per Allende o el poble de Síria; mestres de les escoles bressol van alertar de la privatització de l’educació 0-3 per part d’Irene Rigau; treballadors de l’hostaleria o de justícia van explicar la seva lluita laboral; una membre de l’Auditoria del Deute va alertar que els lladres i corruptes els tenim a casa i no a Madrid; una migrant va demanar papers per tots, però sens dubte l’agitador mitinero per excel·lència va ser el sindicalista Diego Cañamero, de l’Espanya subvencionada, segons CIU. Aquí part el seu discurs incendiari, dient que els andalusos son Garcia Lorca, no les romeries:

Va faltar la monja Forcades, que està donant classes a Alemanya. Me n’alegro! Encara no li he perdonat que participés en un congrés amb negacionistes del SIDA o abduïts per extraterrestres i la seva vinculació amb l’Església es el veritable llast del Procés Constituent. Molt millor Arcadi Oliveras, per posar seny i contingut materialista a aquest projecte, sens dubte!

#encerclemlacaixa3Jo anava amb unes amigues que s’havien inscrit al “Tram D“, al mig de la Diagonal. Sobrava gent a carretades així que ens vam donar la ma formant una cadena en ziga zaga, mentre l’església tocava campanes anunciant les 17:14h; únic detall folklòric grinyolant en aquest acte tan racional, que mirava als ulls de la present realitat social, no a un passat de feudalisme idealitzat, ni a un futur d’il·lusió voluntarista.

Al cap de mitja hora, com ja ens avorríem, vam baixar cap a Passeig de Gràcia on ens vam trobar la cadena oficial, concretament un tram “upper-Diagonal” ple de senyores tenyides i repentinades, que semblaven sortides d’un Club de Golf. Quina diferència! Tots uniformats amb les samarretes grogues i 4 estelades/persona, cantant Els Segadors a l’uníson amb membres de l’organització que dirigien el cant. Només li faltava això a la jerarquitzada i poc assembleària ANC per semblar-se a un exèrcit.

El Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya eren una veritable demostració de com el nacionalisme post-ideològic transversal ha aconseguit l’hegemonia cultural i el control dels carrers, a anys llum del poder de convocatòria del 15M. Podrem estar-hi més o menys d’acord, però la força que això està agafant es indubtable i pot acabar superant als seus impulsors convergents o generant una perillosa frustració social si, tal com insinuava Artur Mas, tot plegat acaba esdevenint unes eleccions autonòmiques més el 2016. Veurem en que acaba tot plegat, doncs en teoria aquest era el darrer 11S abans de la Consulta… o no. A 8TV la Primera Dama, Helena Rakosnik, deia que havia estat una festa molt divertida i que esperava repetir l’any vinent

34 comentaris

  1. He llegit Crònica d’ #EncerclemLaCaixa, però ara ja no tinc el permís del propietari del blog per a comentar-ho. Joan


    • Tens permís per comentar-ho, sempre hi quant la teva opinió no faci apologia de l’odi contra persones migrants.


      • Gràcies. Com tu ja m’has identificat, per altres comentaris meus, soc de raça humana (com tothom) i de veïnatge de Catalunya i em repugna molt la paraula feixista i més si me l’apliques a mi. Jo he sigut 2 vegades migrant: 5 anys a França i 2 anys a Madrid. La molta importància que jo dono a la superació de l’opressió d’España sobre Catalunya, mai em farà menystenir les persones migrants (moltíssimes) que hi ha a Catalunya. El que aproximadament jo deia en el meu antic comentari al teu blog és que resultarà ser un problema feixuc l’ús polític que en pot fer España en el seu enfrontament actual amb Catalunya. I també que situacions semblants ja s’han donat històricament en altres cassos d’enfrontament entre país colonitzador – país colonitzat. Joan


        • Quan vas estar a Madrid i França et consideraves a tu mateix colonitzador?


          • NO ! les persones no colonitzen països ! Son els països els que es dediquen a a colonitzar-ne d’altres més febles, emprant exercits, com sempre. Castella ho ha estat fent des de sempre (gràcies a l’or portat d’Amèrica per a malpagar exercits de mercenaris i amb “valents” i “herois” de novela inclosos)
            (molts d’altres paisos colonitzadors tmb ho han fet o ho fan: Portugal, Anglaterra, França, US, Itàlia, Indonèsia, ….


          • No, era un pobre català oprimit que anava a la metropoli, dona igual si te mes pasta que un treballador de Madrid. A veure, opressiò n`hi ha a Pal.lestina.


  2. Perdona Arqueòleg, pero jo en un acte nacionalista no hi participo ni en somnis. Ni amb la rojigualda, ni amb la bandera europea, ni amb la estelada, ni res. I el referèndum es una trampa figaflor com els del Fuero de los Españoles. Em penso que pixo contra el vent, vingui d’ on vingui. Ara la cadena es popular, per
    o esta prou polititzada crec per que en un futur un partit que accepti la idea de naciò la prengui com a testimoni. El nacionalisme no sempre proclama ser.ho.


  3. I una altra cosa. Això del ‘dret a decidir” te trampa, ja que la idea subjacent, tot i que no la creguis, parteix de que hi ha un poble amb unes marcades identitats, quan el cert es que hi ha moltes procedències. Si tot aquest sarau partís de simples questions administratives, sería uane el.lecciò transversal de les diferents persones i identitats que viuen sota una administració territorial,


    • El dret a decidir és transversal, totes les persones de totes les ideologies procedències i nacionalitats que viuen o treballen aquí hi podran dir la seva, espero. I per mi es un tramit administratiu per decidir les relació entre dues institucions estatals Generalitat i Govern central.

      Una altre cosa es que els nacionalistes ho hagin venut com una batalla èpica amb tints ètnics i rituals folcklòrics.


      • Son els nacionalistes els qui ho han promulgat des de la base, i els nacionalistes centralistes hi treuen rèdit. El dret a decidir presuposa la existència de nacions a les quals, presuposadament us hi oposeu. Perque la decisiò es en àmbit del paràmetre “naciò”, la qual cosa no es gens internacionalista.


        • Es per això que trobo tan bé que un moviment anticapitalista i no nacionalista hagi fet un acte paral·lel per combatre l’hegemonia del procés per part del nacionalisme conservador.


  4. […] Crónica de #EncerclemLaCaixa [CAT] […]


  5. […] Crònica d’ #EncerclemLaCaixa | Reflexions d'un arqueòleg glamurós […]


  6. Hola, voldria comentar-te aquest bloc que he trobat per casualitat, on t’insulten a sac, et recomano fer captures de pantalla i consultar algun advocat abans d’actuar contra ells (si vols, clar), però el delicte d’injúries i segurament algun de revelació de dades personals, son claríssims.

    Bona sort contra aquests fills de puta! (evidentment no publiquis aquest comentari o ho esborraran xD)


    • Conec el blog perfectament! Gràcies! Trec l’enllaç per evitar donar-li propaganda a aquesta nazi trastornada de la que ja quasi m’havia oblidat. Petits danys col·laterals de la militància antifeixista


  7. Es curioso porque los independentistas suelen decir que en un país pequeño se vive mejor, pero si vemos los países que han ido cayendo en esta crisis todos son pequeños: Islandia, Grecia, Irlanda, Portugal, Chipre… Desde mi punto de vista, al capitalismo le interesan los países pequeños ya que son fácilmente manejables: una pequeña crisis, se dispara la prima de riesgo, no hay financiación, y los capitalistas (entendido como poderes capitalistas) ya pueden comprarse el país a parcelas, y hacer con él lo que quieran.

    Por otro lado, decir que la crisis es culpa de La Caixa me parece excesivo. La crisis es culpa de muchísimas cosas, entre ellas de los ciudadanos. Cuando había relativamente poco paro nadie se quejaba de la corrupción o de las operaciones especulativas, y era en esa época donde la gente se debería haber manifestado exigiendo leyes que controlaran estos temas para no acabar como estamos. Como no lo hicimos en su momento, y nos parece excesivo criticarnos a nosotros mismos, tenemos que echarle la culpa a alguien, y ya se sabe a qué o quién se le echa la culpa a todo desde CAT. Ser político en CAT es facilísimo: si lo haces bien te llevas los méritos, y si lo haces mal la culpa es de España y encima te acarician el lomo diciéndote pobrecito.

    De todas formas, siendo realista, hay que reconocer que la crisis afecta a toda Europa y a medio mundo. Lo que pasa es que otros países estaban menos expuestos al ladrillo. ¿Somos idiotas, por ello? No, simplemente teníamos que reducir 10 puntos el paro y sólo podíamos hacerlo de esta forma. Quizá el error es, como ya he dicho, no aprovechar el buen momento para legislar, diversificar la actividad económica, etc. Bueno, y lo de las preferentes es una estafa en toda regla, eso sí. Pero respecto a las hipotecas, creo que es diferente.
    No nos engañemos, en Alemania hay menos paro pero tienen 6 millones de minijobs a 400 euros. Si queremos ese tipo de sociedad, echamos a la calle a todo aquel que cobre más de 1.200 euros, lo sustituimos por 3 que cobren 400 y el paro estadístico baja rápidamente. Pero creo que esto tampoco nos acaba de convencer, ¿verdad?

    Por último, yéndome un poco del tema, me parece un poco triste que las culturas que vivimos en la península no nos podamos entender y vivir bajo un mismo Estado. Creo que nuestro fracaso es también el fracaso de la humanidad. Si aquí vamos a país por lengua o hecho diferencial, habrá 10.000 países y unas dificultades enormes para entenderse. Tanto estado en la UE creo que no va a facilitar los acuerdos para nada dentro de la misma, y eso debilitará nuestra posición. Sin acuerdos, no hay progreso. La historia nos demuestra que los que más evolucionan son los grandes países, o incluso imperios, y esto es porque tienen un peso muy importante en el mundo y toman una única decisión, no cincuenta y contradictorias. Hoy en día creo que sigue siendo así, o incluso peor por la irrupción de los países asiáticos de numerosísima población. Y nosotros por aquí, intentándonos trocear para quedarnos con unas mijagas que nadie se ha dado cuenta que ya no existen.


    • Entiendo tus argumentos en parte. Des de luego que yo no defiendo un estado monolingüe o étnico. Simplemente hay un conflicto entre sentimientos y voluntades (de muy diferentes grados, no en dos bandos monolíticos) y creo que con una consulta en la que als dos partes se compromatieran a aceptar el resultado, podriamos apartar este tema tan cansino y debatir lo verdaderamente importante, sobre si La Caixa tiene o no la culpa de la crisis (que yo creo que si)


    • migajas, quería decir


    • Si donde has puesto CAT pusieras ES y donde pones España pones Cataluña, pues sigue siendo válido igual. Que cosas.

      Por otro lado lo que dices de los países pequeños es una falacía de Generalización apresurada de libro. Yo podría citar ejemplos como Suiza, Dinamarca, Luxemburgo u otros y eso no significaría que los países pequeños son mejores. Simplemente significa que el tamaño de los países no es determinante. Es tan burdo que no se ni porqué me molesto en explicarlo.

      Finalmente, si bien es cierto que no podemos culpar (totalmente) a la Caixa por la crisis, siguen siendo unos hijos de la gran puta de tomo y lomo que tienen comprado medio país y al otro medio sobornado y origen de gran parte de la corrupción que nos asola. Esos son el problema real.


  8. migajas


    • em revolta (visualment) el veure barrejades en un mateix drap la bandera catalana i la bandera española ! És igual que l’efecte que em fa una bandera partida la meitat d’Estats Units i la meitat Cubana, o la meitat Portugal i la meitat Mozambic, o la meitat Estats Units i la meitat Puerto Rico, o la meitat Estats Units meitat Filipines. Tot és possible ara o en el futur, però crec que, ara mateix, és una provocació de mal gust (que en el cas de Catalunya estan promovent PP i Ciutadans)


      • En canvi l’estelada és símbol no nacionalista de solidaritat. Ai, que em pixo a sobre. Provocació és continuar parlant de colons. En realitat qui sou per parlar dels demés amb aquesta superioritat?


    • En tot cas, aquesta bandera mixta jo la trobaria admirable com a símbol d’amistat i de col·laboració entre dos paisos veïns. Malauradament portem segles en que s’empra com a símbol de dependència i colonització. I ara encara hi han grups que l’intenten potenciar més (PP i Ciutadans)


  9. No compateixo això que dius de “als seus impulsors convergents”. El moviment independentista actual va sorgir des d’abaix, i en tot cas son els convergents qui han tractat d’aprofitar-se’n. L’éxit de la manifestació de l’any passat no se’l esperava ningú.


    • Una cosa es la gent del carrer i una altre es la jerarquia burocràtica oligarca de l’ANC


  10. personalment, a mi m’ha agradat el “que se’n vagin a pastar” suposo que es la nostàlgia del català d’en Vegeta que porta bons records😛


  11. Sincerament: és la crònica més divertida i més lúcida que he llegit fins ara, entre un munt de cròniques que no surten dels eslògans i de l’infantilisme. Per cert, això de “Escurçó sionista” ho trobo genial, m’ho apunto per a fer-ho servir, si cal citant l’autor.
    Jo desitjo que estiguem vivint un moment dins d’un procés viu i que evolucionem, perquè això que defineixes com a “nacionalisme post-ideològic” no m’agrada gens, però suposo que s’anirà superant i que l’independentisme acabarà per mostrar tota la complexitat i la diversitat que conté.


    • En castellà sona millor “Víbora Sionista” jiji Ets lliure d’usar-ho tant com vulguis!


  12. Jo el que faré és posar-me un retrat de Teresa Forcades i una estelada, al costat d’una bandera republicana espanyola, i anar tirant. A veure si cola. No sóc nacionalista, peró, a veure si cola. Ei, i sinó sempre podem recorrer a la solidaritat amb els jornalers… d’Andalusia, que els d’aqui explotats pels intermediaris d’Unió de Pagesos i subsaharians no fan bonic. Us estimo molt, visca la nació catalana separada!


  13. Buff, sabia que l’autor d’aquest bloc era el típic cregut ideològic que està per sobre del bé i del mal, però després de llegir una estona el bloc veig que la cosa és pitjor. Ai, coses de l’imperialisme post-ideològic i les seves ramificacions.


    • Es a dir, anem per pams:
      1) Sabies com pensava jo abans de llegir el meu blog? Es a dir, tenies perjudicis previs que han determinat que fessis una lectura esbieixada del blog. Bé.

      2) Que es un “cregut ideològic”? Algú que té conviccions ideològiques? Quina cosa més rara en un context de patriotismes i populisme antipolític oi?

      3) Imperialisme post-ideològic: M’encanta el concepte. Llàstima que jo de post-ideologia res. La fonamentació del meu pensament es el socialisme científic, l’ecologia política i el feminisme de la diferència, que son teories d’allò més clàssiques


  14. […] un espanyolista, tot i que he impulsat un Pacte pel Dret a Decidir a la meva ciutat, he acudir a actes independentistes l’11S (a l’únic on no hi havia CIU i tenia contingut social), he defensat sempre la immersió […]


  15. […] la seva llengua i orígens;  com a catalanista impulsor del Dret a Decidir i que ha participat en mobilitzacions sobiranistes i com a activista antiracista i antifeixista, em sento profundament avergonyit i insultat veient com […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: