El mite de Cassandra i la rendició d’Artur Mas
Setembre 5, 2013
En la mitologia grega Cassandra era una sacerdotessa d’Apol·lo que va aconseguir el poder de veure el futur a canvi de sexe amb el Deu però ,com ella no li corresponia amb el seu amor, Apol·lo li va llençar una maledicció escopint-li a la seva boca: mantindria el seu do intacte, però mai ningú creuria en les seves profecies.
Quelcom semblant ens succeeix a les persones que tenim una ideologia emmarcada dins el materialisme històric: com analitzem objectivament les causes materials i estructurals dels fenòmens, som molt més capaços de preveure el seu desenvolupament en el temps. Però, per desgràcia, dins la cultura postmoderna i neoliberal es viu un auge de les ideologies hegelianes, idealistes, irracionals, pre-il·lustrades i anti-modernes. Molta gent pensa que amb “la voluntat del poble” es pot aconseguir transformar la realitat, ignorant els condicionaments econòmics, polítics i socials que ho fan possible. Creuen que desitjant molt fort, molt fort una cosa simplement passa. Vaja, ja ens podríem posar a desitjar que baixi l’atur, si aquest ritual de bruixeria animista funciona!
Per exemple, jo porto dient des de 2010 que bona part del moviment popular sobiranista està totalment al servei de CIU, primer per dinamitar el Tripartit i després per mantindre’s a tota costa al Govern de la Generalitat al preu que sigui, sense cap voluntat real de construir un estat nou, contra els interessos mercantils de La Caixa-Abertis qui mana realment a la Generalitat. Una cortina de fum que ha permès aprovar draconianes retallades, i tapar tota mena de corrupció. Que ha generat unes grans movilitzacions al carrer que no només no s’han fet contra el Govern, sinó que han estat liderats per aquest. I que han servit perqué el principal partit de l’esquerra investeix al candidat de la dreta amb un xec en blanc i ajudant-lo a amagar el Pressupost del debat parlamentari. La carambola perfecte per l’oligarquia explotadora.
Fins ara el pensament màgic i xamànic s’alimentava amb una data esotèrica: el 1714. El Tricentenari del setge borbònic a Barcelona (el 1705 n’hi va haver un altre d’austriacista, però aquest no convé recordar-lo). Però resulta que Artur Mas acaba d’anunciar per fi el que molts ja sabíem: que no es donen les condicions materials per la gran festassa patriòtica. I que allargarà l’agonia austericida, endarrerint la pastanaga fins 2016, potser llavors amb l’excusa que aquell any les efemèrides coincideixen amb el Decret de Nova Planta, qui sap. Qui dia passa any empeny. Mas, el director d’aquesta farsa, sap des del primer dia que va de farol, però mentre tingui a l’ANC i tots els mitjans de comunicació subvencionats donant-li bombo a la seva falsa utopia, pot anar retallant i privatitzant d’amagat.
I jo he rebut tota mena d’insults, ultratges i ignomínies, sent acusat de botifler i traïdor a la pàtria en amunt, simplement per anunciar el que avui ha succeït. Mira que atrevir-me a trencar la il·lusió col·lectiva, amb la burda i freda realitat!
Un exemple perfecte de l’alienació mística, autoengany i negació de la realitat és Antoni Garcia el President i cap de llista d’ERC a l’Hospitalet, qui fa un parell de dies m’explicava per twitter que aquest mateix més tindríem la data i la pregunta d’una consulta que ja mai es farà.
Pot esperar assegut! Ni Sandro Rey fica tant la pota en les seves endevinacions. Quin paperot ERC! Dos anys fent de minyona complaent a CIU perqué després us facin una pluja daurada a la boca a sis dies de la #ViaCatalana. Si es que ja ho deia el cònsol Servili Escipió “Roma no paga traïdors”
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Sip, ets un botifler xD, els que esteu en contra baseu el tema només amb els polítics, pq al cap i a la fi, sabeu que no están ben vistos, el movimiento es civil i no polític, i aquí on manca arguments en contra… sol sabeu criticar a CIU i Mas, per a mi CIU i Mas s’en poden anar a l’infern…
No, Sergi carinyet del meu cor, he fet un article explicant detalladament la manca d’assemblearisme dins l’ANC, així com els seus nombrosos casos de corrupció i frau democràtic.
https://glamboy69.wordpress.com/2013/05/27/es-lassemblea-nacional-catalana-anc-realment-assembelaria/
Estic jo per posar-me a fer demagògia antipolítica!
Jom’ en alegro de ser un botifler i no ser patriota. Les patries canvien, neixen i desapareixen. No son sacres.
Quina obsessió teniu els de IC amb les retallades! si son faves comptades ! no entren diners a la caixa i no n’hi han per a pagar ni les factures de compres ni els sous del personal, i ja està !. I com que la Generalitat és l’empresa amb més personal de tot Catalunya, això afecta a molts sous i moltes factures: un drama ! Però això no ho arregles amb discursos polítics ni amb plans quinquennals. Si hi ha poca activitat econòmica es paguen menys imposts que fa uns anys i les despeses encara estan gairebé al mateix nivell dels anys de bonança. A casa ho arreglem gastant menys, però quan la Generalitat fa això mateix n’hi diem retallades.
Faves comptades 2.000 milions d’euros. Cony si que es mou pasta a ca teva!
Un pressupost es pot equilibrar de moltes formes: incrementant impostos o retallant serveis. Fent una auditoria del deute il·legítim o rescatant els bancs. Donant subvencions a escoles de l’Opus o ajudant l’escola pública. Privatitzant la sanitat o eliminant subvencions al grup Godó. El que son faves comptades es el desequilibri d’inversions territorials amb que tant us agrada dramatitzar a vosaltres, com si fos la fi del món.
Parlant del Godó, un company de feina que tinc, català però castellanoparlant i votant fanàtic del PP per cert, cada dia porta La Vanguardia en català que es veu que RENFE o ADIF “regala” als seus clients. Em recordo, quan a finals de la segona legislatura del Tripartit apareixien munts de La Vanguardia cada dia en el CIFO Sant Feliu. No em donaven una beca de transport pel curs ocupacional de dos euros i mig diaris. I compraven La Vanguardia a dojo a un euro i escaig, al nostre amic: DON JAVIER GODÓ MUNTAÑOLA, GRANDE DE ESPAÑA. Per no parlar, de la Publicitat Institucional a TV8, de les subvencions, etc, etc. Per cert, els tentacles del Godó arriben a la direcció de La Caixa com la resta de l’alta burgesia d’aquesta merda de país.
Com tu dius: el pressupost es pot equilibrar de moltes formes. És una opció política gastar diners en subvencionar al Godó mentre retalles en sanitat. CiU decideix amb el recolçament de ERC en que se’ls gasta.
Quin grup editorial lidera el rànquing de subvencions de l‘any 2012?
El grup Godó, que a través de les seves diferents empreses i pels diferents conceptes que es donen, ha rebut un total d’1,3 milions d’euros.
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2013/02/quin_grup_editorial_lidera_el_ranquing_de_subvencions_de_l_any_2012_34103.php
Tibi dabo una Vanguardia
Tot em semblà tolerable fins que quan ja marxàvem vaig descobrir el que d’altra banda ja sabia. Al costat de l’ascensor, tal com es pot apreciar claríssimament en les dues fotografies que avui, excepcionalment, he penjat al final de l’article, hi havia unes considerables piles ben farcides d’exemplars de La Vanguardia.
Com si fossin una atracció més, amb la mateixa naturalitat, allí estaven desenes i centenars de Vanguardies gratuïtes i apilades. Com si la bruixa del tren regalés caramels, l’ajuntament de Barcelona regala cada dia que obre el TIBIDABO inversemblants quantitats d’exemplars del diari de Javier Godó, el comte més deficitari de la història d’Espanya.
En català, en castellà, amb la seva intoxicació sistemàtica i amb la seva propaganda encoberta, vet aquí La Vanguardia pagada pel senyor alcalde i regalada innocentment als visitants com qualsevol altra alegria del parc.
La Vanguardia presumeix encabat de ser el diari més venut de Catalunya, i de ser una de les poques empreses periodístiques espanyoles que no només no perd diners sinó que a més a més en guanya. Aquests exemplars també surten al recompte, i aquests diners maquillen els resultats. A Catalunya no hi ha premsa lliure perquè tota està comprada. La pagues tu, encara que no ho sàpigues. I després et fan creure que te la regalen. Una mica com aquesta bestreta que ara diu que ha de fer-nos Espanya.
El debat públic i polític a Catalunya ha estat substituït pel debat de quin preu has de pagar-li a La Vanguardia, en propaganda institucional y en compra d’exemplars, per tal que digui el que tu vulguis i ho repeteixi tantes vegades com sigui necessari. No es l’oasi: es l’omertà. I tu, paga i calla.
Es difícil anar a una universitat i que no et regalin La Vanguardia; al Zoo has de pagar per veure els dofins però La Vanguardia te la donen gratis. L’abonament anyal del TIBIDABO, Tibiclub, costa 121 euros per família i es tracta d’un preu molt raonable, però si encara et sembla car pensa que, a més a més, et regalaran una Vanguardia cada dia que hi vagis. Hi ha una angoixa que tensa la ciutat, i és la de no poder viure sense que més d’hora que tard algú t’intenti regalar una Vanguardia, ja coneguda entre els periodistes i els polítics com el gratuït més llegit de Catalunya.
Fins i tot podria ser que quan el diable va voler temptar Jesús amb el seu “tibi dabo”, li regalés, mentre s’ho pensava, un exemplar de La Vanguardia.
—————————————-
Qui ho havia de dir: “que POCHOLO odiaría más al Conde de Godó que al juntaletras de extrema derecha a sueldo del mejor postor, Salvador Sostres.”
Diré más, hace poco salto en la prensa una polémica relacionada con Sandro Rosell y unas extrañas comisiones cobradas de manera opaca en Brasil. La noticia salía publicada en la prensa deportiva madrileña (Más bien en los folletines-panfletos) en el As y el Marca digitales. Pues bien, tanto El Mundo Deportivo como el Sport digital (folletines-panfletos) de Barcelona silenciaron la noticia de manera flagrante, no sé en la edición papel. Pero en la digital ni mu. Pues bien, Sandro Rossell era el candidato del Conde de Godó y su camarilla de burgueses. No es que a Laporta no lo apoyen burgueses, a lo mejor en gran parte es la misma gente. Pero… Dicen las malas lenguas que Rosell era el candidato del Conde.
Apagón informativo incluso en el Sport… Flipa.
T’entenc,però és LV qui regala els diaris als trens,no els compra la Gene.
Els regala després que la Gene subvencioni amb 8 milions el grup godó, clar. així qualsevol. Es una empresa privada no una ONG
Arqueòleg, la situació és massa complexa com per a reduir-la tan simplistament com ho has fet, ja que estas donant-li una importància a una sola persona que difícilment pot tenir en realitat. Quan un moviment independentista te la base tan àmplia com l’actual, vol dir que alguna cosa es mou de fons, i que s’escapa al control de la partitocràcia, ja sigui d’esquerres o de dretes, al govern o a l’oposició, als mitjans de comunicació i fins i tot als mitjans de desinformació. L’actual statu quo està esgotat i com que no hi ha sortida de cap mena a aquest coi de crisi (31 persones més amb treball, wow!!!) el gruix de la ex-classe mitjana només veu en la ruptura d’aquest statu quo (en el qual sembla que hi ha molts partits, alguns del quals suposadament revolucionaris, que es troben prou bé) un clau roent al qual agafar-se. I si utilitzem les mateixes premisses del materialisme històric que propugnes, resulta que o continuem obstinadament amb un sistema polític de inutilitat manifesta i reiterada, o creem un nou sistema, que com a mínim, trencarà radicalment amb la situació anterior. La realitat és tossuda, però ens passarà per sobre i farà el que voldrà. En acabat, Mas, Junqueras, Herrera, Garcia, tu o jo, no deixem de ser més que mers noms sense importància.
Qui té competències per convocar unes eleccions es Artur Más. Ningú més.
Evidentment que dintre de l’independentisme social hi ha moltíssima gent amb bona voluntat. Però no t’has preguntat mai pq l’ANC té una estructura tan jerarquitzada i rígida on les decisions recauen en un grup molt reduït i opac de persones, a diferència de la PAH o el 15M on tot es decideix de forma horitzontal? Igual per poder controlar-ho millor? Qui sap!
Per altre banda evidentment que vull un nou sistema. Per aixó qüestiono el sistema econòmic global, que es la estructura i l’arrel de la societat, i no només algunes fulles o flors superficials, com son la seva bandera.
Dit això estic completament a favor del dret a decidir i des de que Mas ja no el vol, encara més!! ajaja
Entre tu i jo, l’horitzontalisme no deixa de ser més que una bonica utopia, però de funcionament limitat. L’home és com és i la seva estructura social innata es basa en la jerarquia i mal que ens pesi als pocs homo sapiens que hi ha a la terra, l’espècie dels homo suposadament-sapiens-però-que-no-ho-són són majoria i funcionen com a tals. Els partits que funcionen -tots- participen d’alguna forma de jerarquització, ja que sinó es tornen ingovernables. L’ANC te tantes coses fosques com qualsevol partit polític de qualsevol ideologia per molt de màrqueting que facin, per tant, el que estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra.
Respecte lo del nou sistema, és el que t’he criticat alguna vegada, que no entenc que volent un canvi de soca-rel del sistema -tal com jo- t’encaparris en contra d’una independència que, justament, propugna un trencar amb un sistema obsolet i infame. ¿Un revolucionari anti-revolucionari? O dos i dos no són quatre o quelcom falla…
Home, precisament el 15M i la PAH son l’exemple més nítid que es pot mobilitzar milers de persones amb un objectiu sense perdre l’horitzontalitat. Si ells poden pq l’ANC no? No es un partit, es un moviment social. Tants càrregs son necessaris per convocar una cadena?
El Procés Constituent (un altre moviment horitzontal) n’ha convocat una… i no ha fet cap elecció per càrregs!
Ja veig ! Un argument molt materialista aquest.
Altra vegada has escrit un text oportú, divertit i brillant. La comparació amb el mite clàssic és pertinent, més si tenim en compte que el propi Artur es va emmerdar tot sol amb la metàfora d’Ítaca que tantes riallades va provocar,
De tota manera, CiU només ha enganyat a qui es volia enganyar, perquè fa molts anys que ens coneixem i ja sabem de quin peu coixegen. El que resulta realment interessant és el paperàs d’ERC fent de crossa independentista a l’oligarquia neoliberal… a canvi de què exactament?
Un tema apart són aquests comentaris, tan agressius i valents que cada cop em cansen i m’acolloneixen més.
Vaig coincidir amb un alcalde d’ERC al Hospital ambdós teniem familiars a la mateixa habitació. Ambdós ens quedavem a la nit a cuidar el malalt (Indispensable en un Hospital concertat)
Parlant de política em va dir que el seu ajuntament des del Pacte amb Conveniència, no tenia problemes de finançament…
Treu conclusions…
El ridícul de Mas és important… però res comparable amb molts nous “indepes” chupi-guais que han viscut i viuen (i encara viuràn) d’esquenes a la complexa societat catalana. Hola macos, la vida és molt dura i la culpa no és de Madrid.
La “complexa societat catalana” políticament parlant és fonamentalment deguda a que a Catalunya hi viuen actualment una enorme quantitat de ciutadans espanyols i al mateix temps Catalunya pertany política, militar i econòmicament a Espanya. En un país no colonitzat, una enorme proporció de població forastera seria, ben segur, un problema sociològic complex.
En un país colonitzat , una enorme població provinent del país colonitzador és un problema polític complex.
(vegis els exemples de Rumania-Moldavia o de Russia-Repúbliques Bàltiques -“Falsificadors de la Història”, Stalin,1948)
Considerar a les persones migrades colons, té un nom i es diu feixisme. Un altre comentari fent apologia del nazisme i em veuré obligat a prendre mesures. Estas avisat
Suposo que en Joan no ha volgut ofendre a ningú, però està equivocat. Per naturalesa, els éssers humans són emigrants, sempre s’han mogut d’un lloc a un altre. Tots sabem que els primers humans van sortir d’Àfrica cap a Europa i Àsia, colonitzant tots els llocs habitables de la terra. Catalunya mai ha estat una illa tancada a l’exterior, tot el contrari. Si es fes l’ADN a tots els catalans sortirien moltes sorpreses. Per aquí ha passat de tot, encara que la majoria són del tipus meriodinal que tant abunda en les costes mediterrànies.
Recordo aquella pel · lícula interpretada per Anthony Quinn “L’hora 25”, en què un paio alemany li mesurava el crani pensant que es tractava d’un exemple de la raça ària.
! I pensar que tots venim d’una parella de micos!
.
He rebut l’avís teu i no tornaré a escriure al teu blog si no ho vols (aquest és el darrer) llegir-lo suposo que si puc oi? m’interessa. Però fixat que el que he escrit ara (i altres cops abans) no és pas per a carregar-me el blog ni molt menys ! és per a expressar una opinió política o social, buscant al mateix temps discussió en la resposta. Discussió raonada, no insults. ! La teva resposta mostra que no has llegit el que he escrit : has saltat directament a l’insult i l’amenaça. I en canvi , a mi m’interessava la discussió. Però naturalment aquest és el teu blog, si m’ho permets, encara que no m’hi deixis escriure, el continuaré llegint sovint.
Debat sempre. Apologia d’ideologies que no respectin els drets humans aquí no.
Visc en una ciutat on el 95% dels seus 250.000 habitants, entre ells tots els meus amics, coneguts i companys, han vingut de fora. Considerar que formen part d’un pla colonitzador o que per ser de cultura catalana has de ser d’una raça concreta, tindre una sang determinada o x generacions d’arrelament es feixisme pur i dur.
I es una mostra de com el catalanisme està degenerant en la versió més aterridora de l’espanyolisme.
Té posis com te posis son colons si actuen com a colons ! I ja pots fotre els que et sorti del ous amb el teu bloc, que per això és teu.
Et posis com et posis atiar odi contra persones migrades es una ideologia idèntica a la des nazis que ahir van assaltar la llibreria Blanquerna a Madrid
Tu ja no ets colon perquè t’has fet indepe, i et trobes molt bé entre la massa i un sentiment fals de comunitat nacional.. Felicitats, jo també sóc un colon.
Jo soc un colon i un botifler… i com m`agrada!!! Ja estic acostumat a pixar contra el vent, pero al menys no soc snob.
I espero amb ganes a veure que fan els d’ERC… fins al 2016 amb aquest deliri nacionalista, patriòtic i aillacionista? Apa, deixeu-nos en pau, sisplau
Un anàlisi molt adequat a la situació actual. 1714, 1705? La història dels pobles europeus és molt llarga i cada persona pot escollir el trosset que més li convé.
L’altre dia vaig estar documentant me sobre els famosos almogàvers (Roger de Flor, Roger de Llúria) i em va sorprendre llegir que en una ocasió havien participat assetjant Barcelona i lluitant contra la Corona d’Aragó. Catalunya (la meva estimada Catalunya, perquè no s’equivoquin) també va tenir les seves ambicions imperialistes a la Mediterrània i Àsia, com Espanya, França, Anglaterra, Holanda … però la seva demografia era i és petita. Molta ambició i poc múscul.
Reblogged this on passatgesert's thinking … and commented:
Fantàstic anàlisi.
Mas efectivament ha quedat en evidència, un cop més. Si no hem estat encegats (o no hem estat d’aquells que han enganyat perquè es volien deixar enganyar) ja es veia clar que no podria ser i que Mas farà tot el possible per seguir al govern.
Això de les eleccions plebiscitàries em sembla una mala solució, perquè és una expressió massa indirecta de la sobirania popular. De fet, no seria estrictament el dret a decidir. Sigui com sigui, si el discurs nacionalista segueix, probablement perdi encara més vots. A més, es posa en evidència en un doble sentit: no només pel que has dit, sinó també perquè, com ell mateixa explicava, el que fins ara s’ha fet (anar a Madrid a demanar un trosset del pastís) ja no funciona, i amb això reconeix que fins ara sempre han estat actuant oportunistament i amb correlacions de força que, per més força popular que pogués tenir l’independentisme, passen pel davant d’aquest moviment cívic.
El que Mas vol amb les eleccions “plebiscitàries” és mantenir-se en el poder a tota costa. Per poder ser ell i la cúpula del seu partit qui decideix: qui es queda els hospitals, l’habitatge, les empreses públiques, etc privatitzats. Ja que aquell el qual decideix és el que pot cobrar “sobres a canvi”. Ahir era el 2014, avui el 2016, demà el 2018 i passat demà el 2020. Qui li vulgui comprar el fum que li compri…
Si algú es pensava que la puta i la Ramoneta s’havien retirar de la política, vet aquí que els fets ho desmenteixen.
No fa gaire se’ns va dir que l’avantprojecte de pressupostos per al 2014 (definitivament nonats i desnonats els de 2013) incloïen una partida per a la consulta del “dret a decidir”. Veurem si ara la retiren o no abans de presentar-los al Parlament.
Poc després va ser el Sr. Pi-Sunyer, capitost dels experts en “transició nacional”, qui va llançar una sonda segons la qual la consulta s’ajornaria fins després del 2014. Si ell ho diu…
I ara, quan falta menus d’una setmana per a l’11-S encadenat, és el mateix president Mas en persona qui ha decidit aparcar la consulta fins al final de la legislatura, que “ara no toca”, i insinua que potser consistirà en unes “eleccions plebiscitàries”. La bomba!
També hauria pogut anunciar que retallarà les subvencions a òmniums i vilawebs per incrementar les dotacions en sanitat i plans d’ocupació, però haurien estat massa emocions en un sol dia.
Hegel és el punt culminant de la Raó i la modernitat. És la negativa a radicalitzar la tradició dialèctica que has de culpar pels mals de la post-modernitat (inclosa la pueril oposició entre idealisme i materialisme). O és que ens hem d’inspirar més en Feuerbach que en Marx?
Discrepo profundament!!! Podria escriure 5 llibres contra Heguel (inspiració màxima del postmodernisme i enemic nº1 de la modernitat i la raó) i una eciclopèdia per fascicles sobre la contradicció materialisme – idealisme. Millor ho deixem aquí
Tens una idea força curiosa de la post-modernitat. 5 llibres, no, però un post estaria bé 😉
ajaj ok! Queda pendent!
Si prens una mica de distància, una mica de perspectiva, els anàlisis surten millor.
Doncs si! Es tracta simplement de sortir del ramat i mirar qui és el pastor i cap a quin matadero porten a les ovelles
Fes-ho, doncs. Parteixes de la base dogmàtica que hi ha bons i dolents i que tu ets dels bons. Massa binari.
[…] que tot plegat anava de debò. Potser si llegíssiu aquest blog més assíduament sabríeu que el 5/11/2013 vaig predir exactament el que està passant ara mateix. No calia ser endeví, tan sols avantposar la raó al sentiment, tenir un xic de sentit comú i no […]