Monàrquics per la Independència: si, existeixen!
Agost 23, 2013
Era previsible que un moviment ideològicament tan transversal com l’independentisme, que aglutina dels de la ultradreta de IdCat, fins a anarquistes i que, a més, ha idealitzat l’Antic Règim feudal anterior a 1714 com si fos un sistema democràtic, no trigaria a generar una corrent que reivindiqués un estat monàrquic per Catalunya.
Es tracta del Cercle Sobiranista Monàrquic de Catalunya que, de moment compta amb 114 seguidors i ja planegen crear una sectorial a l’ANC; tot i que en algún moment el President de la Generalitat Artur Más , Duran i Lleida d’Unió Democràtica o el líder del desaparegut partit Solidaritat, Alfons López Tena han fet declaracions en les que no descarten un Rei en el futur estat català. Aquests freaks proposen com a líder a Vila d’Abadal, alcalde de Vic, ja que va rebutjar una moció contra la monarquia en aquest ajuntament
La dinastia pròpiament catalana, de la Corona d’Aragó, finalitza el 1410 amb la mort sense descendència directe de Martí l’Humà. Amb el Compromís de Casp s’introdueix una nova família reial d’origen castellà, els Trastàmara. A partir del tractat conegut com “Concòrdia de Segovia” (1475), es fusionen voluntàriament Castella i Aragó en una sola casa reial, amb el matrimoni dels Reis Catòlics, l’origen de l’Espanya moderna. Un nou conflicte dinàstic apareix el s.XVIII amb la Guerra de Successió, entre partidaris de la família Habsburg i dels Borbons, on la noblesa catalana, fruit dels seus interessos econòmics, va empènyer a les seves institucions feudals a donar suport a la fracassada candidatura austriacista. Al s.XIX esclata una guerra entre carlins i isabelins, dividint així als monàrquics borbònics entre liberals i absolutistes.
Aixi doncs, si avui volguéssim restituir la monarquia catalana en mans de qui estaria?
-> Mantenir la mateixa casa real borbònica o una nova branca de l’actual: Opció defensada per López Tena. Segons ell això faria més probable que Espanya acceptés la secessió i ens donaria visibilitat internacional. No proposa noms per la “branca catalana borbònica”, però tenint en compte quina infanta es va casar a Barcelona, treballa a La Caixa i té casa a Pedralbes, el més probable es que tinguéssim a Urdangarín I de Catalunya. Una opció d’allò més engrescadora.
-> Ser un nou estat de la Commonwelth britànica: Aprofitant el conflicte de Gibraltar els monàrquics defensen que seria una bona idea entronitzar a Catalunya la casa històricament rival de la borbònica espanyola: els Windsor. Tenir com a rei un fill de Lady Diana Spencer projectaria a les revistes del cor la marca Catalunya amb eficàcia i extensió.
-> Hans-Adam II de Liechestein: Segons sembla, el primer Príncep de Liechtenstein Antón Florian, fou lloctinent de les forces austriacistes durant la Guerra de Successió i fou nombrat Monarca de Liechtenstein per l’Arxiduc Carles. Aquesta seria bona una forma de lligar el nou estat català amb el feudalisme medieval pre-il·lustrat.
->Carles d’Habsburg-Lorena: polític austríac, actual cap de la Casa Imperial i Reial d’Habsburg, descendent directe de l’Arxiduc Carles i Gran Mestre de l’Orde del Toisó d’Or. Segons el genealogista Armand de Fluvià aquest seria el candidat amb més legitimitat per esdevenir Rei dels catalans. Es membre del partit d’ultradreta Unió Internacional Paneuropea, que té com objectiu “una Europa cristiana, lliure de nihilisme, ateisme i l’immoral consumisme”.
-> Francesco Nicola Roberto Paternó Castello e Guttadauro Ayerbe Aragona: descendent directe de Pere d’Ayerbe (1259? – ?), Fill bord de Jaume I d’Aragó i de la seva amant Teresa Gil de Vidaure. S’ha autoproclamat cap de la Casa Reial d’Aragó i cada any el 3 de Febrer, festa de Sant Blai, dóna inici a la Festa de Santa Àgueda a Catània, formant part important de la processó al costat d’altres Ordres de Cavalleria , les autoritats civils i al Clergat, per oferir a la Santa la cera que serà cremada en honor seu, durant tot l’any.
->Domenec d’Habsburg: Candidat proposat pel senador del PNV Iñaki Anasagasti. Segons ell es tractaria del darrer descendent del Regne de Navarra i, d’aquesta forma, Catalunya i Euskadi podrien compartir Rei, rivalitzant amb els borbons espanyols.
-> Astrid de Bèlgica: La Unió Reformista Nacional d’Andorra (URNA), proposa a la princesa Àstrid, filla del rei Albert de Bèlgica com a Reina d’Andorra i dels Països Catalans, ja que es descendent d’Enric IV de França i III de Navarra, que va ser rei de Navarra, comte de Foix, comte de Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan, rei de França i Copríncep d’Andorra entre el 1562 i el 1610, segons expliquen.
Aquí podeu veure el vídeo de presentació dels Monàrquics per la Independència, reclamant que l’ANC els deixi crear una sectorial:
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Cosas veredes… i mira que crec jo que no hi ha independentisme realment esquerrà…
El nacionalìsme sempre m’ha semblat d’allò mès ranci i conservador, encara que es vesteixi d’ anarquísme…
Potser es aquesta la versió mes aclaridora del nacionalísme, que sempre es identitari, d’ una forma o altra.
Aquesta frikada no és representativa de l’independentisme. Si voleu viure en una república i no en un estat monàrquic postfranquista on el tribunal constitucional és el garant de que RES pugui canviar, ja sabeu què toca.
Et recordo q entre els defensors de la frikada aquesta hi ha Artur Mas, president de la Generalitat thttp://vozpopuli.com/actualidad/15539-mas-ve-una-cataluna-independiente-pero-monarquica-con-el-principe-de-girona
Pufff, quina ferum a florit!!
Quan he llegit “es fusionen VOLUNTÀRIAMENT Castella i Aragó en una sola casa reial, AMB EL MATRIMONI dels Reis Catòlics, l’ORIGEN de l’ESPANYA MODERNA”, no he pogut continuar. Ho sento, massa xorrades seguides…
Podem parlar de les guerres civils a la Corona d’Aragó, i dels conflictes que va provocar l’arribada dels Trastàmara… Podem parlar del matrimoni de Ferran II amb Germana de Foix, i el naixement d’un hereu (que va morir aviat), per tant unió matrimonial, sí. I prou. Va suposar una unió dinàstica, en cap cas una unió dels regnes (com es va comprovar en morir Isabel). I sobre l’origen d’una Espanya moderna… a part dels diferents furs i consells reials a cadascun dels regnes, al menys fins al segle XVIII, podem parlar també de Flandes, Nàpols, Còrsega, Sardenya, Sicília, el Milanesat, Borgonya, Portugal, i els territoris americans… españoles tots de ambos hemisferios… com a exemple d’aquesta “Espanya moderna”, oi? Claro que sí, home, claro que sí…
A veure, historiogràficament es considera l’inici de l’Espanya Moderna amb l’arribada a Amèrica, l’expulsió dels jueus, la conquesta de Granada i la unió dinàstica, amb la qual cosa desapareix el sistema purament feudal i s’introdueix el capitalisme mercantil a gran escala amb la colonització del nou mon.
Òbviament amb la unió dinàstica no desapareixen en un dia les institucions feudals i nobiliàries pròpies de cada territori, com els furs o la Generalitat, ni els privilegis de l’església, per això hi van haver les guerres carlines contra l’arribada del liberalisme constitucional i les primeres formes de democràcia o de capitalisme industrial.
L’estat modern no s’ha de confondre amb un estat nació contemporani, però insinuar que Catalunya era absolutament independent amb la monarquia austriacista crea un absurd a la Guerra dels Segadors: si érem taaan independents pq ens vam revoltar contra el valido Conde Duque de Olivares el 1640? Perquè vam perdre el Rosellò a mans franceses amb la Pau dels Pirineus mentre Portugal marxava alegrement? Els hi vam regalar nosaltres?
Aquest es el problema del revisionisme pseudohistòric que lidera Jordi Bilbeny (expulsat de la UB per falsificar proves històriques, per cert): que les invencions es contradiuen. Si el 1713 érem independents, la Guerra dels Segadors mai va existir, per tant… l’himne de Catalunya es un frau!
Vaaaaaaaa….. Q aquestes coses no se poden pendre si no es a broma!!! 2013 i parlant d inventarnos uns reisos mags?????
És un article genial!!! Et felicito de nou, i especialment pel to d’humor didàctic que li has donat. Crec que en aquests temps que vivim cal posar-li humor, perquè el personal va molt crispat i molt fort.
M’he estudiat les opcions del futur rei i crec que totes són bones, no sabria pas quina escollir. Urdangarín Primer projectaria Catalunya al món, això segur…
D’altra banda, tal com et diuen per aquí, jo també dubto que hi hagi un independentisme d’essquerres, malgrat la suposada transversalitat…
(Per cert, aquests CSMC… això també podrien ser les sigles del Club Sado Masoquista de Catalunya…).
ajajaj sens dubte s’ha de ser força masoca per independitzar-se i reivindicar una monarquia
No , clar, el que és d’esquerres de debò és voler continuar a l’espanya postfranquista i monàrquica, a mercè del bipartidisme de dos monstres que guanyen vots atiant l’odi ètnic contra catalunya.
1) Franquisme també n’hi va haver a Catalunya. L’alcalde de Montblanc, Josep Gomis, ho va ser amb la Falange als 70 i amb CIU als 80, i posteriorment Conseller de la Generalitat. Un dels milers d’exemples de com la oligarquia catalansita estava amb total connivència amb el franquisme, mentre qui lluitava contra aquest era exclusivament el PSUC on hi militaven molts migrants de la resta de la Península.
2) A Catalunya s’ha ensorrat el bipartidisme una mica abans que a Espanya. També n’hi havia (CIU-PSC) i segons els enquestes també s’ensorrarà a la resta de la Península.
3)Odi ètnic també s’atia de Catalunya contra els persones castellano-parlants titllant-les de “colons”, per part dels sectors més fanàtics de l’independentisme.
Si voleu que donem suport a un nou estat, de debò, pareu de mentir i fer veure que Catalunya som un poble superior a la resta i doneu arguments raonables i comprensibles per persones de més de 10 anys. De res.
Mii granito de arena en esta discusión confirmando lo que dice Arqueóleg… Pongo otro ejemplo, un personaje “importante” en las políticas de Ciu: Aïna Moll su padre “gran jefe” de la Falange…
Mirando documentación se aprecia perfectamente que el “boom” de la izquierda en Cataluña fue debido o gracias a los españoles venidos de otras zonas de España: un enorme porcentaje de catalanes eran claramente de derechas y clasistas en sus actuaciones. La izquierda en Cataluña surgió muy a pesar del 90% (?) de Catalanes…
Per mi, lo millor sería ser un Estat independent, sota la protecció de la corona britanica, com es Australñia o Malta, per exemple i viure tranquils de invasions espanyoles.
T’has deixat als descendents de Napoleó. La França imperial va annexionar-se el Principat de Catalunya l’any 1812…
Se sap qui n’és el “legitim” successor avui dia?
M’ha divertit molt el teu article. A la Bisbal d’Empordà tenim el candidat perfecte, l’Albert del Drac, que fa anys que reclama la seva condició de fill bastard del rei Joan Carles I. Treballa de cambrer al bar Drac de les Voltes de la Bisbal i a poc que insisteixis et treu la seva carpeta farcida de documents amb timbres i membrets de la Casa Real.
Ostres quin personatge! Tenint en compte el frikisme de la política catalana em sembla un candidat molt probable
Que no hi ha cap pretendent carli? O anarcocarli?
El pretendent de la branca carlina marxista va morir el 2010! Desconec a qui tenen ara com a candidat!
Amb lo carlines que havien estat ciutats com Olot o Berga, no sé com no s’esmercen més a buscar-lo!
Encara haurem d’anar a buscar els reis designats per la Generalitat durant la guerra civil. No, no al·lucino. Em refereixo a la guerra civil estrictament catalana (ni valencians ni aragonesos s’hi van ficar) que hi va haver entre 1462 i 1472, quan la Generalitat es va revoltar contra Joan II i volia nomenar un rei alternatiu.
Tanbé podríem mirar si hi ha algun descendent del príncep Carles de Viana, fill de l’esmentat Joan II que estava a matar amb el seu pare i va tenir molts partidaris entre els catalans. A més, com es pot comprovar pel seu títol, també era aspirant al tron de Navarra, de manera que podríem fer una confederació catalanonavarresa.
O potser, reculant mig segle més, buscar un descendent del comte Jaume d’Urgell “el Dissortat”, i d’aquesta maner, al cap de sis-cent anys, esmenaríem el resultat del compromís de Casp d’acord amb el que la historiografia nacionalista considera que hauria hagut de ser.
Vaja, que al final a l’Estat propi hi haurà més candidats a rei que a president de la república.
Juer quin món. Jo com a materialista històric tan sols m’he interessat per la història social i la lluita de classes, però pel que veig m’estic perdent un apassionant culebrot per obviar la historieta tradicional o “del cor”!!
Pensa que Napoleó es va autoproclamar emperador, podriem tenir un Oriol I, i que acabessim el segle XXI amb guerres civils contra els pretendents laportistes.
Ho veig, ho veig!!
No, senyors, Núria Feliu serà la reina de Catalunya, per mèrits propis.
Jo la veig mes d’Emperadriu de Sants!
Deixant a banda la primera impressió friqui que fa aquesta gent, cal reconèixer que donen els seus arguments (discutibles com tots, clar).
Com s’apunta a l’entrada -la transversalitat-, aquest fenomen és testimoni de la força que ha pres l’impuls independentista.
Per últim, volia dir que la predilecció per una monarquia -més enllà de recordar l’èxit d’aquestes en el passat en relació a les aspiracions independentistes-, en si, no té sentit des d’un punt de vista democràtic. Defensar d’entrada la figura d’un rei que no és elegit democràticament és contradictori amb el desig d’un model democràtic.
Hola, jo ja sóc indepe, després d’una gran reflexió personal. Anirè a la cadena de la ANC i parlarè sobre el tema monàrquic a veure si li veuen futur… Parlant seriosament, aquests són doblement lamentables (idiotes?) i serien esclafats per la III República en un momentet. El problema és que ens falten Robespierres a Espanya i hi han massa adoradors del neofeudalisme.
A molts els agradaria que la república fos possible a espanya, per això distorsionen la naturalesa republicana d’una catalunya independent amb frikades així. La veritat és que només podrem morir lliures del jou monàrquic si catalunya s’independitza. No trobeu que el poder seria més proper i controlable? La monja Forcades, a qui ICV tira la canya sovint ho diu…
El poder seria controlable… si… depèn de per qui. Per Millet o per la ciutadania, depèn de si lidera el projecte CIU o l’esquerra.
Et recordo que entre els “freaks” que no descarten una monarquia hi ha Artur Mas i Alfons Lopez Tena, si has llegit l’article abans de comentar, cosa que dubto.
[…] són monarquies, cal filar tant prim? Convé foragitar de l’opció sobiranista a aquells que contemplin la monarquia en el seu exercici del dret a l’autodeterminació? […]
[…] Sobiranista Monàrquic de Catalunya… En aquest cas se’ns gira feina i se’ns obre un ventall encara més ampli. Seria el cas, doncs, de pensar entre els cinc pretendents nominats (cas que vulguem una Catalunya […]