La ONCE fent apologia de l’Espoli Arqueològic
Juliol 17, 2013
Els arqueòlegs no guanyem ni per ensurts. Ja no ens podem fiar ni dels adorables i entranyables discapacitats. A la que ens girem, punyalada al canto! Amb nosaltres ja s’hi atreveix tothom, som l’ase de cops!
Resulta que a la ONCE no se li ha ocorregut cap altre idea per promocionar el seu nou cupò que fer un anunci tan repugnant, miserable i fastigós fins a provocar-me arcades. El proper cop que vegi a un invident demanant per creuar una via pública espero no recordar aquestes esfereïdores imatges o el pobre innocent pot esperar eternament en el semàfor.
Mireu l’aterridora seqüència si teniu coratge! Us adverteixo que pot ferir la vostre sensibilitat:
Bé. Com se us ha quedat el cos?
Espanya és el el mateix país que va ser víctima del major robatori de patrimoni històric de la Història: l‘Odissey, una mafiosa empresa americana “busca-tresors”, va saquejar 500.000 peces del vaixell “Nuestra Señora de las Mercedes” enfonsat a la costa de Cadis i pretenia traficar amb elles. Cinc anys de lluita judicial li ha costat al Ministeri de Cultura que les monedes es dipositin finalment en un museu públic.
Doncs a la ONCE li ha semblat molt divertit fer apologia del robatori i el saqueig contra el patrimoni cultural i el passat col·lectiu. Com que hi han poques màfies que es dediquin a traficar amb antiguitats oi? Que guai no? Ja de pas al proper anunci podrien… no sé… cremar el Museu del Prado? Pixar-se sobre la Mona Lisa? Dinamitar Atapuerca?
Fins i tot la UNESCO ha enviat una carta a la Fundació ONCE demanant que retiri l’anunci. L’associació de persones invidents ha al·legat que la desafortunada ocurrència tan sols era una metàfora de com aconseguir un somni a través de la perseverança. En fi…
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Estic d’acord amb tot el què dius, quan el vaig veure també em va posar de mala llet, i això que no sóc arqueòleg 😉
Tot i així, pots canviar una paraula, perquè sempre que la llegeixo també em fa posar de molt mala llet, minusvàlid per discapacitat. És que minusvàlid es considerar que no som vàlids, i en canvi discapacitat no té aquesta connotació. I tranquil, ja se que no ho has fet amb aquesta intenció, però és que des que tinc la categoria de discapacitat que em diguin minusvàlid em cabreja bastant 😉
Ok! No problem!
Home!!
Com a metàfora de gent emprenedora, podrien haver fet servir la frase d’aquell nen, d’un maravellós barri de Gavà (on vam estar fent un seguiment, fa uns quants anys):
“De gran traficaré amb coca, perquè amb la maria es guanya poc”.
Si es fa apologia del delicte, que es faci bé.
Que consti que he esborrat tres missatges abans d’enviar aquest (és el més light que se m’ha ocorregut). És que aquestes coses em sulfuren.
ajajaj t’entenc perfectament! Gran anècdota! Quins temps aquells!
El que em fa gràcia és que el tal “Drika Von Hauss” el presenten com un pobret somiador. Home poder viatjar pel món en un barco intentant saquejar patrimoni, ja és suficient de ric estrafalari. El cupón de la ONCE em sembla que el voldrien guanyar els veritables arqueòlegs que treballen en ETT’S sense gaires drets, amb un salari bastant miserable i sense reconeixement social. La ONCE també pagava un equip ciclista milionari on havia un dopatge generalitzat. Aquesta organització necessitaria un canvi, però és que és una multinacional subvencionada.
Ara mateix els arqueòlegs que queden treballant (4 i el gat) ho estan fent per poc més del salari mínim amb hores extra no cobrades. En fi…
Quina diferència amb el primer dictamen que acaba d’emetre el comitè de savis al servei del Molt Honorable. Però què es podia esperar de “la voz de su amo”?
Ja veieu que m’he equivocat de post en penjar el comentari. Aquest amava destinat a “L’Hospitalet pel Dret a Decidir: AIXÍ SI!”
Sorry!
“Ja no ens podem fiar ni dels adorables i entranyables discapacitats.”
“El proper cop que vegi a un invident demanant per creuar una via pública espero no recordar aquestes esfereïdores imatges o el pobre innocent pot esperar eternament en el semàfor.”
“Us adverteixo que pot ferir la vostre sensibilitat:”
Hola,
Entenc el teu mal humor però el que de veritat em “fereix la sensibilitat” són les paraules que acabo de llegir i que he citat més amunt.
Crec que tampoc és necessari insultar i faltar al respecte a les persones discapacitades que no tenim la culpa d’aquest anunci.
No entenc perquè les persones discapacitades han de ser “adorables i entranyables” crec que això reflexa una visió que tens de NOSALTRES com a éssers inferiors i indefensos!
De la mateixa manera que tu no trobes ètic que emetin aquest anunci jo tampoc trobo bé el post que acabo de llegir! Jo sóc discapacitada física i sincerament m’han dolgut molt les teves paraules.
Igual que a tu t’agradaria que pensessin en el patrimoni arqueològic, a mi m’agradaria que pensessis en els discapacitats i en com ens podem sentir en llegir amb quin menyspreu parles de les persones amb discapacitat.
Ah! I un consell, abans de publicar cap altre post convindria que revisessis les faltes d’ortografia, que n’hi ha unes quantes.
Adéu.