h1

Es possible una Política Policial i de Seguretat d’Esquerres?

Juny 6, 2013

images

El debat sobre la política policial i de seguretat tot sovint es troba fortament polaritzat i intoxicat per dos verinosos populismes, ambdós igual de perillosos si s’apliquessin a la realitat:

– Per una banda la dreta creu que l’home és un llop per l’home i que és imprescindible una policia amb ma dura i impunitat total per reprimir sense fre, com a solució simple i ràpida a tot conflicte o delicte. Es força comú que el PP o certs grupuscles d’ultradreta treguin molt bons resultats en barris obrers, on la manca de treball, les retallades i la competència pels recursos escassos porta a situacions de conflicte costant i, en comptes de buscar com millorar el benestar social i redistribuir la riquesa, es llencen en mans del primer Garcia Albiol que retransmet en directe com entra a registrar en persona un pis patera.

– Per altre banda trobem els reductes de  l’anarquisme nihilista (o anarco-capitalisme, de fet), que creu que tota la policia és dolenta, que la seva única feina és espiar-los a ells (en ambients okupes sovintegen els deliris paranoics i les manies persecutòries) i que, per tant, seria desitjable eliminar-la tota, sense més. Es a dir, els rics protegirien la seva propietat amb vigilància privada, o matons a sou, i la classe obrera hauria de muntar patrulles veïnals armades per solucionar amb les seves mans qualsevol conflicte social. La llei de la selva, on el més fort imposa el seu criteri i els vulnerables es sotmeten, o simplement moren esclafats. Ara, que un punki de 14 anys defensi això, mentre glopeja el seu primer kalimotxo, es adorable… ¿qui no ha estat mai adolescent?

A vegades sembla que l’esquerra materialista i racional hagi viscut acomplexada per aquests dos sensacionalismes idealistes i mai hagi estat capaç d’articular un discurs coherent i sensat, defensant uns cossos de seguretat públics, transparents i absolutament democràtics, al servei de la ciutadania i dels sectors més desafavorits fent compatible, per exemple, el dret del descans i de l’oci nocturn. ¿Perquè regalar el vot dels barris populars i humils a la dreta, acotant el cap als seus udols sanguinaris de ma dura i porra, com a recepta universal? ¿Perquè no ens atrevim a dir, alt i clar, que la Policia és necessària i imprescindible per vetllar pels drets dels més febles, no només per protegir la propietat, però que això no l’eximeix de complir la llei amb escrupolosa ètica?

Afortunadament a Catalunya tant el Govern d’Entesa com els dos grups d’esquerres amb representació al Parlament actual (ICV-EUiA i CUP-AE) tenen idees i propostes que van en aquesta línia, tot i que mai n’hagin fet bandera obertament, per culpa dels complexes abans citats:

Mesures que va adoptar el Govern d’Entesa, amb Joan Saura 2006-2010: El 2010 es va aprovar el Codi Ètic de la Policia de Catalunya, per tal d’imposar els valors democràtics en els cossos policials. Entre les principals mesures que proposava hi figuraven: donar exemple d’ètica i respecte amb la dignitat humana, eradicar tota forma de tortura policial (amb una extensa i detallada regulació), vetllar per la vida i dignitat dels detinguts, combatre les discriminacions i reunir-se amb organitzacions de col·lectius vulnerables o donar explicacions a la ciutadania de les seves actuacions.  Per altre banda, en aquest període es va prohibir l’ús del kubotan (punxó) i la pistola elèctrica, es va regular l’ús de les armes de foc, així com es van posar càmeres a totes les comissaries. Totes aquestes mesures van ser eliminades amb l’arribada de Felip uig el 2010.

– Propostes que duia ICV-EUiA al seu programa el 2012 (link): Recuperar el Codi Ètic Policial i el Comitè d’Ètica; que el número d’identificació policial sempre estigui visible;  no indultar policies condemnats per tortures; posar càmeres a totes les comissaries; prioritzar el diàleg i la mediació enfront la repressió, abandonar tota política de delació ciutadana; prohibir els “somatents” (patrulles veïnals armades); crear sinergies entre Mossos i policia local, gestionant les polítiques des del territori o que la seguretat privada estigui regulada i normativitzada per la pública. Es plategen  plans específics per a col·lectius vulnerables com: infants, víctimes de la violència domèstica, de la homofòbia o del racisme; així com accions contra el creixement del feixisme i la xenofòbia.  Es proposa un ràtio de 4,3 policies/1.000 habitants.

Propostes que duia CUP-AE al seu programa el 2012 (link): Que tots els cossos tinguin caràcter civil, amb regulació exhaustiva i control per part d’una entitat cívica-institucional; Codi Ètic Policial; desmilitarització i depuració de responsabilitats en cossos implicats en repressió política; dissolució dels cossos policials d’obediència espanyola (Policia Nacional i Guàrdia Civil), transferint tot el poder a la Conselleria d’Interior i als Mossos d’Esquadra.

En altres indrets també trobem propostes interessants des de l’esquerra per crear una policia social i democràtica:

– Propostes d’Izquierda Unida per a l’actual Govern d’Andalusia (link): Parteix de l’evidència que que el nombre de detinguts a les presons no fa disminuir els delictes i proposa plans polítics destinats a la prevenció, la inclusió social i la reducció dels factors de risc. Proposa un ratio policial de 4,5 policies/1.000 habitants amb un cos policial autonòmic, així com destinar més esforços a la persecució dels grans crims econòmics i financers, així com a les màfies internacionals.

– Propostes de EH Bildu al seu programa de 2012 per Euskadi (link): Vol que les forces policials espanyoles transfereixin totes les seves competències a la Ertzaintza; estableix la policia no s’ha de regir per principis polítics sinó judicials, desmilitaritzant-se i rebutjant a la repressió violenta amb fins polítics; l’Ertzaintza ha de ser de proximitat, col·laborant amb la policia local, al servei dels veïns, respectant la seva pluralitat ideològica, social i cultural. Proposa un detallat pla per eradicar la tortura, evitant tota incomunicació o aïllament dels detinguts. Planteja una política policial orientada a la prevenció del delicte abans que a la seva persecució; així com demanen que es tinguin en compte factors socio-econòmics a l’hora de valorar un robatori.

Recomanacions d’Amnistia Internacional (link): La ONG anti-represiva aconsella en una campanya internacional que, per tal de tindre una seguretat compatible amb els drets humans, caldria acabar amb les detencions il·legals, exigint transparència i responsabilitats als Governs i que s’investiguin esclareixin tots els abusos policials contra drets civils.

Es a dir, idees, propostes i recomanacions provinents des de les diferents sensibilitats de l’esquerra n’hi han de sobra; el problema es la manca de voluntat política amb fermesa, coratge, i determinació per enfrontar-se als demagogs dels dos extrems, callant els renills amb idees sensates i coherents, com les anteriorment exposades.

32 comentaris

  1. Molt d’acord! El que fa falta és voluntat política i treure’ns prejudicis de sobre.

    Malgrat tot, jo tinc una altra proposta. Que els Mossos i policies locals, siguin gent amb un grau elevat de formació. Que tinguin estudis, sobretot d’educació social, humanitats, i considerin la seva tasca com un tasca comunitària. Que no s’hi dediquin a temps complet, tampoc. Entendre-ho com una tasca d’activisme polític, potser…

    Això voldria dir fer més gran els cos de Mossos i Policia local (si no cal unificar-ho en un sol cos…). Voldria dir repartir la força en més gent, voldria dir humanitzar, voldria dir permetre sindicats de Mossos forts, crítics i escoltats.

    Posar gent amb un cert prestigi social implica que aquesta gent no vol quedar malament davant l’opinió pública.


    • Absolutament d’acord! Per exemple, jo sempre he pensat que caldria un grup de Mossos-arqueòlegs que lluités de forma decidida contra l’espoli i trafic il·legal de patrimoni històric.


      • Una detenció per tràfic de drogues citant grans filòsofs, un control d’alcoholèmia fent anàlisis comparatius de les percepcions sota els efectes de substàncies estupefaents, antidisturbis mediant amb els elements violents de les manifestacions…

        I zero provocadors per deslegitimar i reprimir. A mi, em semblaria fantàstic.


        • ajaja genial! on s’ha de signar??


        • Hi ha policies que tenen carrera universitaria, amb mi estudiava l’ex-cap de la policia local de Sabadell, Paco Bustos, estudiava C.Polítiques, va deixar la carrera. No vull aprofundir en la ferida, però tenir coneixements no vol dir ser millor que els altres, només vol dir que saps coses que la gent que no ha estudiat el mateix que tu no sap.
          La policia obeeix ordres, els mossos d’en Puig probablement foren els mateixos que van servir a en Saura d’altres maneres menys repressives.


          • Home, que deixés la carrera ja indica quelcom… Tenir coneixements no vol dir ser millor, però no anava per aquí la meva proposta… La proposta és, que persones que s’han desenvolupat professionalment en un àmbit humanístic i social, dediquin part del seu temps al Mossos, cobrant, però a forma d’activisme polític.

            Qui ha estudiat carreres educatives o social o carreres d’humanitats ha desenvolupat una sensibilitat que els “catxes” alienats de la BRIMO o d’altre part del cos de Mossos no ha fet, si més no, en termes generals.

            Si tens un prestigi com a educador, com a filòsof, el que sigui, tens incentius per no comportar-te com un IMBÈCIL, que és el que fan molts. Si ets filòsof queda fatal que et posis a pegar la gent, i el mateix en altres professions dels àmbits que deia. Per tant, només s’utilitza la violència quan és estrictament necessari.


    • El classisme com sempre per davant. La policia dels millors. Som bons per fer trucades a iaies, per pagar el bitllet del Metro, del FGC, per netejar les oficines, per fer de caixers dels supermercats, per pagar impostos. Però… Es clar, per fer de policies no som bons, han de tenir estudis universitaris, quina casualitat, com en Wert, en Rajoy, en Mas, abaix la democracia. Mort als sofistes, visca el govern platònic, el govern dels millors… I tot això en nom del progresisme i de l’ecologisme.

      Quin fastic, coi d’elitistes. Us recordo estimats graduats universitaris que només sou un 17% de la població.


      • No dic que TOTS els mossos haguessin de tenir estudis, però es evident que un títol de criminologia, imagino que ja avui deu ser obligatori a partir de certa escala.


      • Mira flipat, si saps quina és la meva posició per organitzar-nos col·lectivament i socioeconòmicament, digues-me elitista, però sinó, baixa els fums perquè no en tens ni idea.

        Des d’una perspectiva pràctica i a mitjà termini, jo faria aquesta política de seguretat. Perquè? Doncs perquè col·lectivament la millor solució (penso) és donar el monopoli de la violència a una institució pública que el gestioni democràticament com millor es pugui. I perquè fa falta? Doncs per la situació de violència social i econòmica que a voltes obliga a voltes promou el robatori i la violència. En el món que jo voldria i pel que em moc la policia seria quelcom residual.

        No hi hauria raons per robar, violar, pegar, insultar… Les necessitats bàsiques estarien cobertes, tindríem mecanismes per desalienar les persones de la merda pudent en la que estan immerses per culpa del desordre establert i la policia només hauria d’actuar en casos de desordre psiquiàtric provocat per mutacions genètiques aleatòries.

        Estamos? Si creus que la revolució, el reformisme, o qualsevol dels mecanismes que vulguis dur a terme per derrotar el classisme el duen a terme morts de fam, vas arriat. És la gent amb valors, un nivell de vida mínim i formada la que pot plantar cara. Sobretot perquè ha de donar sempre mil explicacions a aquesta classe baixa fantàstica que prediques per poder-la convèncer.


        • Sense voler entrar en discusions alienes, i no em referiexo a tu personalment, si m’agradaria dir que precisament aquests “morts de gana” i ja entenc que ho dius sense menyspreu, son precisament els invisibilitzats pels discursos guay i estètics de bona part de la esquerra d’avui dia. I no només la gent completament fora del sistema, sinó una gran massa de gent treballadora, i a Catalunya preferentment castellanoparlants, i que sigui per molt temps encara que a alguns els molesti. Per exemple ICV-EUiA es freguen les mans perque atrauen a classes mitjanes i pujen un 1’000042 %. I de les CUP i la seva base social “megaradikal” que es permet el luxe de mirar per sobre les espatlles a sindicalistes que ja militaven amb Franco viu i els banys d’estètica no diguem. El gran fracàs es que no representem a qui diem representar. Ningú.


          • Completament d’acord! Però és que costa molt d’arribar-hi! Molts d’ells no tenen consciència de classe, estan completament alienats de la vida pública. És el que comenta l’arqueòleg en el proper post a aquest, el de la Indiferència.

            Les esquerres, com més sense gluten millor, entre elles les CUP, s’omplen la boca d’aquesta gent a la que costa molt enganxar. I no els representem, correcte. Malgrat tot, des d’una perspectiva paternalista potser, sí que representem els seus interessos.

            Aquí entra la PAH i la extraordinària tasca que fa polititzant tota aquesta gent, que, d’una altra manera, seria possible que se n’anés al feixisme, racisme… Això concretament a una xerrada li vaig preguntar a l’Ada Colau: “Sou conscients, o com analitzeu, el fet de que possiblement estigueu contenint un esclat social?” i ella va respondre que això no era cert. Que el que estaven contenint era un suïcidi col·lectiu i un gir cap al feixisme. Perquè hi havia molta gent que anava a les assemblees amb la idea de que la culpa del que els passava, era dels immigrants. I gràcia a la PAH això s’ha reconduït.

            Però la PAH la tiren endavant gent que està bé. Gent que menja bé, que ha estudiat, que ha tingut temps per formar-se (de la forma que sigui),… Un drogadicte, pobre, immigrant sense papers i altres exclosos socials, no tenen (molts cops) la força per rebel·lar-se. És l’espiral d’autodestrucció iniciada per l’exclusió que ho fa impossible.


          • Molt d’acord en el que dius! I crec que a la CUP encara li passa més que a ICV-EUiA (a qui també afetca), doncs els seus vots es concentres en barris de classe més alta. PxC concentra els seus vots als barris obrers de la meva ciutat i l’esquerra al centre-guai


  2. Òbviament, això seria molt costós i car i lent i feixuc… i tot. Però la democràcia és cara, cap novetat.


  3. Dius bé “¿Perquè no ens atrevim a dir, alt i clar, que la Policia és necessària i imprescindible per vetllar pels drets dels més febles, no només per protegir la propietat, però que això no l’eximeix de complir la llei amb escrupolosa ètica?”. La resposta es perquè mai ho ha estat en cap lloc, i ni tan sols en la etapa de tripartit, que hem d’oblidar a tots els efectes. De fet, alguns han begut del descontentament de la politica repressiva aplicada llavors, gràcies a alguns…i ho han aprofitat per cobrir l’espai que els deixa gustosament la burgesia catalana: nacionalitzar a la catalana els espais dels moviments socials i el “15M”, sota certa estètica.
    És a dir, que a mi m’es igual si son catalaníssims mossos o no la policia, i el teu article és molt interessant per reflexionar sobre el tema. Però mai tornem a repetir experiències anteriors, ja que és evident que les màfies policials no són un bon company. Caldria començar de zero.


    • Cal començar des de zero, aprenent dels errors i sense oblidar tampoc els encerts. Complexes zero!


  4. M’agrada molt el teu bloc, però no sé quin bé ens fa aquesta insistència teva de defensar sempre de manera tan pamfletària el llegat del tripartit (si èrem tan d’esquerres, com s’explica la deriva d’ERC o el PSC?): es van fer moltes coses bé, i n’estem orgullosos, però moltes altres van ser un desastre, i negant-ho (com per exemple, quan se’ns oblida la nostra col.laboració amb les retallades del Montilla) quedem com uns hipòcrites -i per tant, difícilment ens reconciliarem amb els altres grups d’esquerra amb qui la unitat d’acció ara mateix és fonamental.

    Crec que la política a Interior és un dels casos on, tot recordant els avanços fets (càmeres, codi ètic…) també hi hauria d’haver lloc per a l’autocrítica (la manca de control sobre la BRIMO, el cas Pòrtulas o el desallotjament de Banesto, per exemple).


    • No hem d’oblidar una dada molt important: la policia obeeix ordres polítiques i judicials. Si un jutge ordena la detenció d’un sospitós per terrorisme o el desallotjament d’un espai públic o privat (perqué la llei es la que és) un polític no pot mai interferir en aquesta ordre.

      De fet una proposta clau d’EH Bildu es que la policia sigui NOMES judicial, d’aquesta forma sabríem sempre que no hi ha cap mena d’intencionalitat política al darrere i eliminaríem suspicàcies.

      Per altre banda: jo vull la unitat de l’esquerra, però sense renunciar a la meva identitat política i el que seria veritablement hipòcrita es que féssim veure que mai vam estar al tripartit o que renunciem a les conquestes socials d’un executiu que, amb els seus errors, ha estat el millor que hem tingut en democràcia.


      • No he triat els exemples a l’atzar: el desallotjament de Banesto es va fer sense ordre judicial i va servir bàsicament per criminalitzar els segments més combatius de la vaga general; pel cas Pòrtulas, des del primer moment Boada va aparéixer als mitjans inflant les proves contra l’acusada i preparant un judici públic, que es va mantenir en tot moment per evitar-ne un cos electoral; sobre la BRIMO, el propi Saura va reconéixer que moltes accions (per exemple, en relació a Bolonya) van ser desproporcionades, però es va evitar la depuració de responsabilitats i l’enfrontament amb els Mossos al màxim per no alimentar les crítiques de La Vanguardia al suposat “bonisme” del tripartit i el “maltractament” sofert pels cossos policials.

        Aquí ningú discuteix que el tripartit va ser de llarg el millor Govern que ha tingut Catalunya (tot i que enfront a CiU i durant temps de bonança econòmica, admetràs que no costa gaire) o que és molt fàcil criticar quan no s’han tingut mai responsabilitats polítiques. Però això no ens hauria d’impedir admetre que les coses es podien fer millor -i concretament, com et diu l’Andreu, que part de la nostra activitat a Interior va tenir un caràcter netament repressiu, i que si no ho admetem, estem regalant l’espai d’esquerres a projectes polítics aliens.


        • “Sense ordre judicial” prèvia: van ser els mossos que van forçar-la.


        • Bé jo crec que el gran problema que va tindre Interior, precisament, va ser aquest acomplexament davant les crítiques de la Vanguardia, per una banda, i de certs moviments socials anti-tot per l’altre. Això acompanyat per la incomprensió dels socis de Govern.

          El que s’hauria d’haver fet es una reforma democràtica en profunditat, que jo crec que es va iniciar força bé amb el Codi Deontològic, però que no es va poder completar, ni molt menys.

          Ara sembla que l’autocrítica només l’haguem de fer nosaltres: igual algú s’hauria d eplantejar que passa amb certs moviments estudiantils absolutament SEPCtaris, excloents i fagocitadors, que busquen el cos a cos policial, abans que solucionar els problemes estudiantils. Els moviments socials, ho sento, però també s’equivoquen!


        • Jo no diria que part de la tasca d’ICV a Interior fos repressiva. Crec que globalment va ser positiva, però que hi hagueren errors puntuals. Però igualment cal dir que en Saura donava mil voltes al seu primer successor: el senyor Puig, un dels consellers que ha estat canviat de Conselleria.
          No obstant, en el seu moment jo vaig defensar que en Saura no hagués hagut d’acceptar Interior. Crec que sincerament, s’hagués estalviat el desastre d’Horta. Per mi, era un regal enmetzinat del Montilla. És la meva opinió. Ara, evidentment: “de lo perdido saca lo que puedas”. Cal aprofitar i reivindicar el positiu de l’experiència i aprendre dels antics errors.


  5. Penso que és una reflexió molt interessant i oportuna, per poc freqüent. Efectivament, hi ha coses que per prejudici l’esquerra no toca. Però per avançar en aquesta matèria, que en tot els casos es tracta simplement d’aprofundir en la democràcia, penso que cal, per una banda, il·lustrar els “anti-tot” que tu comentes perquè facin el favor de ser més realistes: no perquè ells vulguin portar un paradís d’autogestió o bondat a la terra desapareixerà la delinqüència entre els altres. I, en segon lloc, convindria primer tenir un marc polític més obert i transparent, abans d’entrar a modificar la policia (bé, és obvi que hi ha coses que es poden anar fent).
    Sobre la policia judicial, no sé jo si seria gaire bona idea que la policia només depengués del poder judicial. Crec que ha d’estar sotmesa, com qualsevol institució, a l’escrutini públic, en tant que ofereix un servei, però, precisament perquè és un servei ciutadà de seguretat, l’executiu ha de tenir la responsabilitat d’organitzar-ho. El que passa és que hauria de ser un cos bastant autònom i també controlat pel poder judicial i, potser, també en certa forma sota la seva direcció, cosa que es podria fer si els magistrats poguessin actuar d’ofici (entre altres coses, contra la corrupció dels polítics, així s’evitaria que els mateixos polítics que controlen el cos policial evités que es dirigís contra seu).


    • El poder emana del poble i no d’uns “tecnòcrates amb estudis de Dret” (Una altra minoria elitista) la policia té que està sotmesa al poder polític i evidenment ser curosament democràtica i transparenta, precisament per defensar-la i millorar el seu funcionament.


  6. La gran lliço que ens va ensenyar el tripartit la va exposar en Vicenç Navarro fa anys en el seu blog. Navorro va aconsellar als partits d’esquerra que abandonessin el leninisme i que seguissin l’exemple del PNB: que el candidat a la Generalitat mai fos el Secretari General del Partit. ¿Per què? Per tal que el Secretari General del partit pogués ajudar a la militància a fer oposició al govern.
    S’ha d’acabar la sumissió a la direcció del partit, allò de: ara manen els nostres, cal callar i treballar, i deixar la política als nostres savis. NO! El partit està al nostre servei, els nostres polítics ens han de servir. I si s’atreveixen a trair-nos com va fer en Saura o en Boada, han de sentir al clatell la nostra furia. Perqué estan al nostre servei, i no nosaltres al servei dels seus interessos.


  7. Ei, més plural del que m’esperava! Jejeje

    Només vull fer un petit apunt, si ha de canviar la perspectiva i l’enfoc d’aquests cossos destinats a la prevenció i mediació del conflicte, cal canviar-ne el nom. Policia actualment és qui persegueix, criminalitza, qui t’arxiva en els seus fitxers de seguiment, també és el paio/a que es paseja per carrer amb la mirada altiva per dur una arma de foc. Fora això. Canvi de paradigma? Doncs canvi de nom també. (I sí, té importància, ja que en part ens fem a través del llenguatge, i actualment els mots “policia” o “mossos d’esquadra” porten adjunts una llarga llista d’adjectius negatius (o que com a mínim jo els considero així) que influencien molt en la visió que en té la gent d’ells i en com ells formen la seva pròpia imatge).

    Potser ja el coneixeràs, però en Vinyamata (expert conflictòleg) té molt a dir sobre aquest tema. Et deixo aquí una entrevista que il·lustra una mica el modus operandi que proposa: http://www10.gencat.cat/drep/binaris/entrevista_9_tcm112-112525.pdf

    Pd. Tot i això, he sentit a dir (de fet, ho explica en un dels seus llibres) que ha presentat al cos dels Mossos d’Esquadra plans de remodelació per adquirir tècniques de resolució de conflictes que no es basin en la repressió. I a pesar que han acabat incorporant algunes tècniques (minúcies), la major part del pla ha estat denegat. Els entra per una orella i els surt per l’altra


    • Ah val! Si tot es tan fàcil com canviar el nom de la cosa, cap problema! Tens alguna idea per renombrar als Mossos? Agents de Protecció Ciutadana? Jo encantat tot i que gual a molts puristes nacionalistes els hi dona un patatús


      • Ei, no m’he explicat bé! No em referia a que únicament cal canviar el nom, sino a que és també part del procés de ruptura i construcció d’uns nous organismes que vetllin pel benestar!

        Crec que hauria de contenir els mots mediació, prevenció o alguna cosa per l’estil. Marcant el caràcter que ha de tenir aquest nou cos.


  8. La política policial i de seguretat ocupa i preocupa a tots els governs, tinguin el signe polític que tinguin, perquè te un pes important pel seu impacte en la societat en general. La tasca de la policia no és només la que veiem al davant de les manifestacions, és molt més amplia.

    En a mi em va agradar el gir que ICV va donar a la gestió de la policia quan en tenia la gestió en època del tripartit. Penso que és el camí, la manera d’apropar policia i societat. La societat ha d’arribar a confiar en la seva policia, d’altra manera les coses acaben malament i el canvi emprès per ICV era l’encertat.


  9. 90 % d’ acord!!! T’ ho diu un Vigilant de Seguretat titulat(no un “segurata”, paraula menyspreuable i ofensiva). ¿¿¿Que collons es això d’esquerra materialista??? Jo soc d’ esquerres i soc trascendentalista, agnostic i tendent a la metafísica… no cal ser materialista oer ser d’ esquerres. En tot lo altre, xapó, com gairebé sempre.


  10. […] del Canal 33. Espero que tot plegat serveixi per que l’esquerra abordi d’una vegada el debat de com gestionar la seguretat, sense caure en cap dels dos populismes extrems pro i anti punitiu. Si Ada Colau arriba a alcaldessa […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: