h1

Una setmana venent Targetes de Crèdit

Mai 22, 2013

10286298-falsificar-tarjetas-de-credito-en-una-fila-cayendo--concepto-de-deuda-de-tarjeta-de-credito

El pitjor del l’atzucac laboral no son tan sols les espantoses xifres històriques d’atur, sinó la puta merda de treball que s’està creant. Des de que al 2011 vaig acomiadar-me de la meva carrera científica per endinsar-me en les turbulentes i escasses aigües “del que sigui“, no he parat d’encadenar experiències d’allò més dantesques i delirants: des de captar socis per ONG‘s, a pasturar Hooligans en un partit de futbol, passant per gestionar l’organització un festival de mòbils ultra-elitista. Cinc anys de carrera… en fi…. millor em callo.

Aquest país ha renunciat a la cultura (“un luxe innecessari en temps de crisi”), a la investigació (“que inventin els altres“), a la producció industrial (“preferim comprar el que es fa a Xina per 2 cèntims“), així com a tot servei social (“hem viscut per sobre de les nostres possibilitats“) i ens dediquem doncs a crear treball de venedor de fum: comercials, teleoperadors, porta freda, assegurances, enganyifes, fraus piramidals, estafes… i poc més.

I com un ja ha esgotat l’atur i les pírriques ajudes diverses, doncs res: a participar d’aquest circ absurd, amb un somriure a la cara, que d’alguna cosa s’ha de menjar! Us explico el darrer episodi:

Em van trucar d’una empresa de telemàrketing que endossa targetes de crèdit d’un Banc X (tant es quin, tots son més o menys iguals). Tenien un equip de comercials en un poble i els teleoperadors trucàvem aleatòriament a la guia telefònica d’aquell indret per aconseguir-los una cita per aquell mateix dia o el següent. Per fer-ho més difícil, tan sols podíem concertar visites a persones d’entre 23 i 70 anys que treballessin des de feia més d’un any a la mateixa empresa i cobressin més de 900 euros/més. Només els hi faltava exigir un signe zodiacal específic.

Ens van fer tres dies de formació selectiva (sense cobrar ni cotitzar) on tot semblava bufar i fer ampolles. Em vaig adonar que algú que emprés la targeta  sense gaire coneixement de finances podia perdre molts diners en interessos, però com un té fusta d’actor i de Diva, vaig donar-ho tot als rol playing i em van contractar.

I res! Com tiràvem de llistin telefònic, només trucàvem a fixes de poblets, es a dir, gent gran, sorda i que superava de llarg l’edat màxima per l’oferta. En el 95% de trucades no vaig passar dels 25 sg: en quan deia la paraula “banc” em penjaven. La única conversa que va arribar al minut va ser més o menys així:

– Hola bon dia que puc parlar amb la Senyora X?

– Si, soc jo. mani

– Hola, bon dia, soc Arqueòleg Glamurós i el truco del Banc X…

– NOOOO. NO VULL SABER RES DE BANCS!

– Té vostè targeta de crèdit?

– NOOO. NO M’INTERESSA RES. SOU UNS LLADRES. NO VULL CAP TARGETA

– Però miri tenim una oferta que…

– NO VULL SABER RES! DESGRACIAAATS

– Però tindria descomptes…

-QUE JA T’HE DIT QUE NOOOOOOO! PROOOOOOU!

Absolutament impossible, estàvem tots desesperats. Llavors els coordinadors ens van dir que, com anàvem molt malament d’objectius (havem d’aconseguir una visita amb contracte signat cada dues hores), una opció que teníem era oferir aquest producte a amics i familiars. I al dia següent molts companys van aparèixer amb sol·licituds omplertes per piadosos col·legues i parents diversos.

Jo no. Encara em queda una petita engruna de dignitat i ètica. Una cosa es enganyar a iaies sordes de comarques que no coneixeré en la vida, però… als meus propis pares i amics? Ho sento però per aquí no hi passo.

Resumint: Cada setmana contracten a 10 persones noves, de les que s’aprofiten de la desesperació laboral actual. Els hi fan creure que els objectius son fàcils i que ells son idiotes per no arribar-hi; els hi proposen, a canvi, enganyar als seus coneguts i quan l’agenda de contactes subornables s’acaba… doncs al carrer, i a exprimir als 10 següents. A la sala del costat feien el mateix, però amb companyies elèctriques, on l’estafa encara era més agosarada.

Em van fer fora als cinc dies. Una setmana de sou, cotització i finiquito, per passar l’estona gastant llum i telèfon. Podríem dir que vaig ser jo qui va estafar al banc!

21 comentaris

  1. El més fort és que això no té cap indici de canviar… pot ser sí que s’ha de buscar feina en una altre país?


    • Es l’alternativa clar. Ja t’asseguro q si no tingués parella aquest blog s’escriuria des de Piccadilly Circus


  2. Sistema “tuperware”, a enganyar la familia i als amics. Un clàssic.

    L’altre dia ma mare em truca. Mira és que hi ha un noi de FECSA i em demana un rebut de la llum. Jo, que ja estic escarmentat per la mítica editorial Rueda, tinc dit a la meva mare que abans de signar cap contracte me truqui. Ein, ¡Passa-me’l! > No, es que estem passant per qui, per revisar els contractes (De fons, la meva mare: ai, aquí hi posa Iberdrola. No?) No ens interessa, no volem cap canvi. D’acord? Em pot passar a la meva mare? MAMA, NO FIRMIS RES!!!!! QUÉ FA AQUET TIO AL TEU MENJADOR…


    • Una altre enganyifa clàssica: fer-se passar per un membre de gas natural x cobrar per la revisió o endossar-te una altre companyia!


      • El problema que tenen, és que a aquestes alçades de la peli ja ens les sabem totes. Però clar, la inversió es baixa: monten una SL, lloguen un local, i tants tontos = tantes targetes venudes, estadísticament ja saben que ni haurà que no captaran cap client, però saben que sí que ni haurà molts que portaran gent.


  3. Els tios pensen: si cada pardillu-currante ens porta 3 familiars, per cadascun d’ells treiem 40 euros de comissió. 40 x 10 son 400 Desprès, els fem fora o marxen i n’entren 10 més de desesperats i entren 400 euros més, etc, etc… Una autèntica merda.
    La carrera universitaria et serveix per adonar-te de que t’estan timant. Els que no la tenen també se n’adonen de que hi ha alguna cosa que no rula, intuitivament, però els hi costa entendre una miqueta més com els estan cardant.


    • Exacte, és així com funciona. Jo ho tenia claríssim des del minut -1. I vaig dir: bueno, que em facin fora ells i el que aguanti ho cobro


  4. Mira el costat positiu, tindras prou diners per anar a sopar un dimecres o un diumenge al 100 montaditos!!! Això sí, un parell de montaditos i a dormir, eh…


  5. Llavors no vas aconseguir ningú? zero en tota una setmana?


    • Bueno una iaia sorda la vaig mig convèncer de que concertés la visita amb el Comercial, però em van fer fora abans de saber si havia signat o no. Estic el 99% segur q no, però m’he quedat amb el dubte ad eternum


  6. m’agraden un ètica i una dignitat a la carta que et permeten timar a iaies de poble mig sordes però no a familiars ni coneguts.


  7. T’estic d’acord amb tu, Només una cosa, per sentir-me identificat (sord i de comarques) que cruel ets, a nosaltres si que ens vols encolomar la tarjeta del banc? jajaja Si algú al trucar et va dir un moment i et van deixar amb música de la tele, aquest era jo jajaja

    Jo també sóc un expert en aquestes feines explotadores de treballadors, fa unes setmanes em vaig autoexcloure d’una feina que consistia en anar a unes cases en què teòricament ja sabien que hi anaves i fer una enquesta-prova sobre salut, que durava més d’una hora, però tenies que concertar tu l’entrevista en persona, o sigui que tenia que anar a voltar pels pobles gironins a la busca i captura dels enquestats. Es clar que les hores, transport no estaven incloses al sou, només pagaven les enquestes realitzades. Com comprendràs no vaig aceptar les condicions.

    A veure quina és la següent…


    • ajaja bé es el “target” de clients a estafar que em va tocar durant la meva efímera experiència! Veig que per allà dalt la cosa està igual :S


      • El “target” de clients a estafar ereu vosaltres. Les iaies eren l’esquer a la vostra cobdicia (atrevir-vos a intentar portar un miserable salari a la vostra llar) i l’excusa dels estafadors al dilema moral: “es mereixen que els estafem, perquè son escoria sense moral que intenta robar a iaies, que podrien ser algun dia les vostres mares”. I no és menyspreable un fill que prova de robar a la seva mare? Per tant, els estafadors poden dormir tranquils perquè castiguen a una colla d’estafadors, que no es mereixen cap respecte per provar de robar iaies.

        El pensament és clarament pervers i evidenment un clàssic.


  8. Ja veus les coses que es poden aprendre estant en atur.

    Nous temps, noves picaresques…


  9. Certament contra pitjor va a molts, millor els va a uns quants!

    Sempre hi ha persones que es volen aprofitar dels altres, però en l’actual situació això encara és més evident. El tema de les trucades telefòniques és espantós, tots tenim experiències d’aquesta mena de trucades a qualsevol hora i quasi bé a qualsevol dia de la setmana.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: