h1

Contradiccións entre Ecologia Política i Capitalisme Neoliberal

Mai 13, 2013

ecosocialismeAnteriorment en aquest blog ja vaig reflexionar entre la relació dialèctica que, segons el meu punt de vista, hauria de mantindre el socialisme i l’ecologia, amb l’ecosocialisme com a síntesi. Avui reflexionaré sobre les contradiccions que planteja el sistema capitalista actual amb l’ecologia política, a partir d’unes lectures recents que he fet sobre el tema, amb textos de John Bellamy Foster.

1) Ecosistema vs Mercat: Segons l’ecologia políticatot està connectat entre si” doncs la societat viu dins un ecosistema complexe, amb centenars de variables interconnectades, amb dinàmiques internes auto-compensatòries, com les catàstrofes que regulen la pressió demogràfica; les societats humanes, doncs, haurien de fer el possible per no alterar o descompensar les lleis de la natura, doncs un sobreescalfament del planeta pot acabar generant Tsunamis a Indonèsia o l’augment de la desertització a Sahel, per exemple, les principals víctimes dels quals son els humans. Per contra el capitalisme neoliberal creu que l’únic factor que connecta les societats humanes es l’intercanvi de diner dins un mercat lliure, i que la única llei que ha d’imperar és la busca del màxim benefici individual, negant en tot moment l’existència de canvis climàtics, en contra de l’evidència científica.

2) Economia circular o lineal: L’ecologia planteja un sistema econòmic de forma circular i basat en les lleis de la termodinàmica, on la matèria i l’energia ni es creen ni es destrueixen sinó que es transformen, on cada procés productiu dona lloc a un producte que, un cop consumit, es recicla en un nou procés. Els plantejaments capitalistes, en canvi, plantegen un sistema lineal on hi ha un principi (l’adquisició de matèria prima i força de treball) i un final, amb la transformació del producte acabat en benefici econòmic.

3) La teoria del valor: Com ja sabem per Marx, el sistema capitalista ha universalitzat el “valor de canvi” dels productes, es a dir: la relació entre oferta i  demanda en un mercat autorregulat es el que marca el valor (o preu) tan dels artefactes com dels objectes de treball. Per tant en la teoria neoliberal qualsevol espai o element natural és una matèria prima en potència, en cas que n’hi hagi demanda. Per l’ecologia política, en canvi, com es creu que la natura es regula de forma termodinàmica, el valor recauria en el cost ecològic i energètic que tindria apropiar-se d’una matèria prima per convertir-la en un producte de consum (quelcom força similar a la teoria del valor original de l’economia política clàssica, per cert), doncs explotar la natura sempre tindria un cost.

Vistes aquestes contradiccions queda força clar que l’ecologia política és i ha de ser un plantejament emancipador que ha de buscar superar el mode de producció capitalista. I si és possible abans que es destrueixi definitivament el planeta millor!

6 comentaris

  1. Crec que infravalores les possibilitats del capitalisme per cooptar el canvi climàtic si aquest esdevé un negoci lucratiu (com ho poden ser les renovables o l’energia nuclear); i pel mateix motiu sobrevalores el potencial d’una crítica al capitalisme que no comença per la crítica a les relacions i forces de producció (quelcom que normalment Bellamy Foster té bastant clar).

    De fet, els dilemes que busques són “1. Planificació vs. Mercat /2. Producció vs. Intercanvi/3. Valor d’ús vs. valor de mercat”, i com a sistema conceptual/problemàtica política precedeixen l’aparició de l’ecologisme contemporani (els mèrits del qual en recordar-nos la importància d’una harmonia home-Natura no poso en dubte), i són lloc comú del marxisme des de fa dècades -per no dir fins i tot anteriors (Quesnay i Ricardo a propòsit de l’agricultura i els límits que planteja a la reproducció capitalista, per exemple).

    D’altra banda: “com ja sabem”, en Marx els preus no són determinats per la relació entre oferta i demanda, sinó pel seu contingut en treball -lloc comú de la “teoria del valor original de l’economia política clàssica” fins a Sraffa, i que en tot cas és molt inferior, des de la perspectiva de l’ecologia política, a les teories de Martínez-Alier sobre inconsumerabilitat del valor etc.


    • Gràcies per les teves aportacions! Es evident que en saps més que jo.

      En aquest text em volia centrar en les contradiccions teòriques entre el capitalisme i l’ecologia política, deixant de banda el socialisme i les relacions d’explotació, ja que això ho vaig tractar en la primera part del text, que enllaço al començament.


  2. 1. El capitalisme no nega el canvi climàtic ni els efectes perversos de la sobreexplotació, o és que Al Gore, per posar un exemple, és un comunista radical? El liberalisme considera que és en funció dels incentius que les relacions es regulen en una societat lliure. Hi podem estar d’acord o no, però no nega el canvi climàtic, són alguns personatges que el neguen.

    2. Que l’energia només es transforma és una evidència, però que l’ésser humà sigui capaç de posar-ho en funcionament és una estupidesa. Les mateixes lleis de la física impedeixen l’ésser humà de crear una màquina que visqui del seu propi treball, el dia que l’hagis de reparar perquè amb el pas del temps ha envellit necessitaràs un mecànic, i no és per la seva bona fe que el mecànic t’arreglarà la màquina sinó perquè li pagaràs un sou, que ell intentarà maximitzar i tu minimitzar i que serà el mercat el que l’equilibrarà.

    3. Que explotar la natura té un cost no ho nega ningú, i el liberalisme el que fa és posar un preu a aquest cost. Si tothom fos conscient de l’explotació de la natura reduiríem immediatament el consum de tot començant pels combustibles fòssils, però és l’ésser humà mateix el que no li dóna valor, o si que n’hi dóna, just aquell que marca el mercat. No culpis ni el capitalisme ni el liberalisme, culpa’t a tu mateix d’estar usant un aparell que probablement ha estat fabricat amb mà d’obra sobreexplotada i amb mitjans energètics que destrueixen l’entorn.


    • 1) Si, el nega. Rotundament. T’ho prometo. Llegeix publicacions neoliberals com Libertad Digital i veuràs quina és l’opinió de la dreta sobre el canvi climàtic: http://www.libertaddigital.com/opinion/fin-de-semana/las-mentiras-del-cambio-climatico-1276233895.html
      Una altre cosa es que personatges puntuals del liberalisme puguin acceptar que el creixement no es infinit (amb la qual cosa ja no serien liberals purs)

      2) Estas pensant en lògica capitalista. I qui diu que no serà l’estat qui repararà gratuïtament una màquina socialitzada? O que intercanviaré aquest treball per favors no monetaris en una cooperativa del temps? No, clar, per tu els exemples no capitalistes no existeixen, ja que el liberalisme es el dogma de fè inqüestionable. Vale

      3) No. Però que dius!!! Apa vinga! El liberalisme quantifica en diòxid de carboni el preu de destruir un bosc? Als mons de Yupi del país de la Piruleta, deu ser, pq al món que jo visc tan sols quantifica el preu de cost en relació al benefici que obtindrà al fer el moble.


  3. la teorai del valor de cambio, fue cambiada hace mas de un siglo por la teoria marginalista de hecho el propio marx, muestra indicios de contradiciones en la teoria valor de trabajo que defiende (eso en el primer capitulo)



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: