h1

Es l’Amor un Tabú pels activistes d’esquerres?

Abril 27, 2013

images

Quan era adolescent i freqüentava el Moviment Okupa de la meva ciutat (estem parlant de finals dels anys 90-principis dels 00), lligar o tenir parella estable era vist com un vici burgés, un passatemps per nenes riques; la dictadura estètica punk havia decretat de forma oficiosa a través de les seves pseudo-assemblees  que l’únic sentiment que es permetia era l’odi contra tot i tothom, sense més criteri. Era l’Era daurada del nihilisme grunge.

En aquell ambient asfixiant la homosexualitat era invisible, ja que directament no hi havia sexualitat (no diguem ja romanticisme). El nombre de persones amb parella reconeguda era una minoria escassa; era un tema del que amb prou feines es parlava obertament, doncs els plaers terrenals havien d’esperar a la revolució i les relacions a dos podien ser un incordi quan es primava la col·lectivitat com un tot indivisible.

Fugint d’aquella asexualitat presumptament llibertària vaig llençar-me de cap a l’Ambient Gai on alliberament i transgressió  implicaven follar cada dia amb algú diferent, sense cap vincle emocional més enllà de l’orgasme. Abans que Zapatero arribés a la Moncloa el Matrimoni Igualitari no es veia com una reivindicació gaire revolucionaria, sinó més aviat com una trampa de l’heteropatriarcat per assimilar-nos dins la monogàmia.

Posteriorment la confrontació amb la homofòbia del PP i l’esglesia catòlica va capgirar el discurs radicalment, però la institució matrimonial en sí encara es vista amb amb certes reticències pels sectors LGTB més transgressors que, sota el paraigües de la Teoria Queer, reivindiquen trencar amb les institucions tradicionals i reinventar les relacions a partir de la individualitat més freak, negant l’existència del binarisme home-dona o hetero-homo.

A la primera meitat dels ’00 les feministes de la diferència van començar a fer forat dins els Moviments Socials, al menys en els que jo freqüentava. Per primer cop escoltàvem a parlar de que la vida privada era pública, la diferència entre sexe i gènere, o que els dones no havien d’assimilar el model agressiu i racional dels homes dins la política. Però, de nou, l’amor romàntic era vist com quelcom conservador, un instrument per idiotitzar la dona i esclavitzar-la a un fal·lus o justificar maltractes i abusos de tota mena.

LoveRevolution_01.gifA tot això, al llarg d’aquest periple em debatia per una banda entre auto-reprimits amors impossibles i inconfessables cap a heroics activistes possiblement heteros (era impossible de saber ja que mai es parlava del tema), que incomprensiblement malgastaven la seva dionisíaca joventut en una ascètica comunió amb l’onanisme; i per l’altre, en una orgia permanent amb musculocas de tot a cent a qui enviava a passeig després de corre’m a la seva cara. Vaig esdevindre un veritable apòstol del racionalisme materialista, un profeta que proclamava la fi de l’amor i de la nyonyeria.

Tenir parella va suposar per mi una ruptura epistemològica, com diria el filòsof del marxisme estructuralista Louis Althusser. A partir d’aquell moment se’m va obrir davant meu un univers de metafísica romàntica, que ni Wagner en el seu apogeu. En aquesta deriva cap a la heterodoxia naïf i la felicitat idealista he aconseguit arribar a un consens entre cor i cap, lligant la meva praxis sexual amb el que sempre he sentit, però em trobo amb un buit teòric, doncs dins l’ampli marc de l’esquerra  mai ningú ha aconseguit donar una cobertura teòrica a l’Amor, que segueix sent un tabú.

Potser el pensament positiu postmodern i aquest neo-hippiesme bonrollista dels 60’s que ha renascut amb el 15M pot ser una bona ocasió per abordar-ho; tot i que de nou començo a veure patrons coneguts amb activistes que trenquen amb la parella per que no tenen prou temps per assistir a totes les comissions, així com un cert retorn a la ortodòxia col·lectivista (incipient encara) negant els sentiments individuals. Espero equivocar-me!

Advertisements

10 comentaris

  1. Per si t’interessa conceptualitzar coses que potser no caldria conceptualitzar, el filòsof Alain Badiou (maoista i deixeble d’Althusser) va publicar un llibre, “Elogio de Amor” (Esfera de los libros, 2011), on fa l’analogia entre enamorament i compromís polític, i parla d’ambdues coses com essencials a la humanitat. Tant a França com al Regne Unit el llibre s’ha fet força famós:

    http://marxandphilosophy.org.uk/reviewofbooks/reviews/2012/605


    • Si es deixeble d’Althusser i parla de l’amor des d’una perspectiva d’esquerres, de ben segur m’interessa força! Merci!


  2. Molt interessant. Felicitats


  3. Deixe’m que cadascú pensi i senti el que vulgui. Les persones canviem al llarg de la nostra vida; perquè no ho poden fer els nostres sentiments. No és estrany veure algú que renega del tenir parella babejant mesos més tard per la seva pròpia parella. En definitiva, hi hauran tantes concepcions de l’amor com persones hi ha en el món. En aquest cas, només importa el que pensis tu i no el col·lectiu.


  4. Les relacions humanes són molt complicades i si a tots aquests problemes hi afegim l’amor i la política compromesa, el resultat final potser un


    • …Continuació de l’anterior: pur seguidisme del corrent dominants o un batibull mental.

      Celebro la part on dius que vares poder descobrir un univers de metafísica romàntica…, és com donar-se una oportunitat a un mateix, a allò que se sent per una persona amb independència dels demés o del que al teu voltant sigui el que “està o no bé”.


  5. no se molt be de quin moviment okupa parles, estant jo tambe en aquells anys, tot i no veure’t gaire per alli, i tot i no voler entrar en si eren contraproduents o no les practiques polítiques que s’hi realitzaven, t’he de dir que en el tema amor-sexualitat tinc un record bastant diferent. recordo que, simplement, el romanticisme i la sexualitat no era el que feia que estiguessim alla. quan al voltant en els altres ambients mes “normals” l’amor era un tema que absorvia qualsevol impetu contestatari. una mica farts de la carn de la oreja de van gogh si que estavem si. pero per lo demes, podria nombrar varies parelles que hi habien per alla que mai van ser jutjades ni considerades burgeses, varies persones homosexuals reconegudes, i el record de ser una epoca sexualment bastant activa, en mi i en les persones amb qui compartia aquell escenari.
    Si el que vols es jusitificar o difondre la teva evolució, i poder fer gala del teu fantàstic equilibri entre cor i cap actual, no fa falta que inventis histories, o que donis per certes percepcions tan propies de aquell lloc i moment. sobretot com dic, quan et vaig veure bastant poc mes que en alguna festa que altra, i assamblees poques com per que realitzis analisis tan rebuscats de de un moviment en el que no et vas mullar massa el cul, ni politicament ni personalment.
    per lo demes molt interessant, si senyor. coneixes un munt de filosofs!


    • Perdona guapo: tu a mi em coneixes d’algo? Pq a mi el teu nom ni em sona remotament. I mira, vaig estar a la Vakeria, a la Lokeria, vaig estar implicadíssim a l’Eskola Enkantada i a la Opera ja vaig perdre definitivament la paciència amb el sectarisme dogmàtic de l’odi absolut. Sé molt bé de que parlo.

      No em sona ni de lluny que en cap d’aquests CSO hi hagués algú q es digués Fernando (me’n recordaria, a l’Eskola Enkantada erem un nucli molt petit), ni absolutament res del que m’estas explicant, per no dir que és radicalment fals. No se, potser ets tu qui no hi era, t’ho inventes tot per plaer o igual vas tenir una mala experiència lisèrgica i encara no has tornat a la realitat.

      I si, tinc cultura filosòfica, afortunadament la meva ideologia té una base intel·lectual que no sorgeix d’un cartró de kalimotxo.


  6. Se’m fa estrany veure alguna relació entre una cosa i l’altra. Encara que si que es sol considerar l’amor com una cosa lligada al idealisme, potser ja aniria sent el moment de canviar la perspectiva… la postmodernitat ha de servir per alguna cosa, no?


  7. de debò trenquen amb la parella per que no tenen prou temps per assistir a totes les comissions?! estan sonats aquesta gent…



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: