h1

Alló que la premsa no ha explicat de la X Assemblea Nacional d’ICV

Abril 22, 2013

_ANICV

La dictadura mediàtica convergent, que domina i controla quasi tots els mitjans de comunicació en llengua catalana, ha venut una imatge absolutament esbiaixada, desdibuixada i distorsionada de la X Assemblea Nacional d’ICV. Qualsevol que llegeixi els titulars o vegi les noticies pensarà que ens hem passat tres dies parlant de la pàtria i la independència, quan resulta que aquest tema no ha durat ni un 1% del espai, no ha donat lloc a gaire crispació, hem dit el mateix que hem dit sempre (dret a decidir, punt de trobada entre federalistes i independentistes i quan sapiguem la consulta ja veurem que fem, crear un grup de treball per proposar una pregunta a la consulta, rebutjant independentisme màgic i tot identitarisme excloent) .

L’Assemblea s’ha realitzat a Viladecans per reivindicar la victòria sobre Eurovegas i Sheldon Adelson, així com el Baix Llobregat, el territori on més va punxar CIU a les darreres autonòmiques, demostrant que allí més que enlloc “Catalonia is not CIU“. I, tot i que tan sols ha durat tres dies, ha estat el fruit del treball de debats i fòrums oberts amb militants i ciutadans de més d’un any.

Aquests han estat els veritables punts on s’ha centrat el debat ideològic:

Activisme: L’assemblea va començar amb una trobada oberta d’Herrera i Camats amb activistes dels moviments socials de tota mena. Allí es van posar en comú moltes experiències, explicant que cal anar a aquest espais de lluita amb la cara ben alta i al costat, sense ser avantguarda ni instrumentalitzar res, com fan altres.

Valoració del Tripartit: Diferents intervencions van reivindicar les grans conquestes socials del Govern d’Entesa (tan de bo tinguéssim encara la Llei d’Expropiació de Pisos Buits!!)però també en va assenyalar les seves mancances, diferenciant entre tenir el govern i tenir el poder, la falta de relat comú o la impossibilitat de derrotar l’hegemonia mediàtica convergent. També es va afrontar la tensió interna que va provocar la gestió d’Interior.

Comiat a Joan Saura: Saura s’acomiada definitivament com a President del partit i, tot i els seus errors que jo vaig ser el primer en criticar en el seu dia, es indubtable que ha estat l’artífex de la reunificació de l’esquerra, que va agafar un partit amb 5 diputats i el deixa amb 13 i que sense el seu esforç mai hauria estat possible desnonar a CIU de la Generalitat. Podeu veure aquí el vídeo d’homenatge que se li va fer

Assemblearisme: Les Assemblees Nacionals han de estar composades per delegats de cada agrupació territorial i sectorial (com ara), o per tots els militants que ho desitgin? El vot a les comissions va ser molt generacional (com més joves més assemblearis) i finalment es va transaccionar amb una formula mixta: hi hauran delegats però tots els militants hi podran participar i votar tots els òrgans de direcció. També s’ha aprovat fer una Convenció Nacional cada 2 anys, que seria com una Assemblea però sense renovació de càrrecs, a menys que es rebutgi l’informe de gestió.

Limitació de càrrecs i sous: No es podran acumular càrrecs a temps complert, amb excepcions justificades per pobles molt petits i es crea un grup de treball per establir un límit clar als sous dels càrrecs institucionals que haurà de presentar les conclusions en 3 mesos.

Abandó de l’Euro?: Després de molt debat es va acordar que la nostre posició d’entrada seria la mateixa que Syriza (renegociar l’impagament del deute dins la UE i l’euro), però no es descarta haver de sortir en un futur i s’emplaça a fer un grup de treball per valorar les conseqüències de fer-ho.

Anticapitalisme: Hi va haver cert debat sobre si volem una alternativa al neoliberalisme o al sistema capitalista en si, guanyant aquesta segona opció; tot i aprovar una resolució a favor de l’Economia  del Bé Comú, que planteja un model de capitalisme social alternatiu, però també molt interessant.

Més coalició:En tot moment s’ha llençat un missatge d’unitat a EUiA, amb records cap a Miralles, intervencions de Nuet, de la direcció nacional d’IU i de l’ex-coordinador Llamazares (el més aplaudit) i coincidint amb la voluntat d’obrir la coalició a altres formacions. També s’ha convidat, però, a Equo, al Partit Verd Europeu i a Compromís, llençant un missatge d’unitat cap a les dues parts.

Decreixement vs Keynesianisme: Com ja vaig anunciar aquest ha estat un dels debats més pol·lèmics, arran d’una resolució molt favorable al decreixement que ha aixecat suspicàcies entre feministes i sindicalistes, especialment per la idea de repartir el treball fent jornades partides, que es veu com un empobriment i amb el risc que siguin només les dones qui  ho duguin a terme.

Arcadi Oliveras ICVProcés Constituent: Arcadi Oliveres va intervindre al Plenari final, pujant a l’escenari de forma espontània (ningú tenia clar si realment estava convidat a parlar) i llençant una invitació a ICV a sumar-se a la seva proposta de candidatura unitària de l’esquerra amb el missatge de “Vosaltres i nosaltres som el mateix, doncs hem estat companys en totes les lluites” i acabant amb una aclaparadora ovació. Aquest també ha estat el missatge principal llençat per Herrera i Camats en el discurs de Cloenda. Tot i això, uns que porten la paraula “unitat” a les seves sigles son els únics que han declinat enviar delegació alguna a l’Assemblea, tot i estar convidats; comencem, doncs, amb mal peu.

Unitat contra el Feixisme i el Racisme: Tant al document polític, com a les resolucions o al discurs final de Camats es va llençar un contundent missatge contra el racisme i la ultradreta, donant ple suport a UCFR i demanant el tancament de tots els Centres d’Internament d’Estrangers o la plena ciutadania per les persones migrants.

Moviments Socials convidats: Després de les ja clàssiques intervencions dels sindicats de classe hem pogut escoltar als representants d’Aturem el Fracking, Aigua es Vida, Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), així com la Comissió Promotora de la ILP per la Renta Garantida de Ciutadania que va aixecar grans aplaudiments per la seva contundència dialèctica. Als debats previs d’alguna localitat, com a l’Hospitalet, també ha participat la PAH

Intervencions d’altres partits: L’Assemblea ha comptat amb intervencions dels representants de EUiA i IU, Syriza (Grecia), Sinistra Ecologia Liberta (Itàlia), el Partit Verd Europeu, Equo, Compromís (València), Iniciativa Verds (Mallorca), Izquierda Abierta, Nueva Canaria (Canàries), Primavera Andaluza (Andalusia) el Partit dels Treballadors (Brasil), Alianza País (Equador), Frente Amplio (Uruguay),  Alternativa Galega d’Esquerda (Galícia), Aralar (Euskadi) i Chunta Aragonesista (Aragó).

Us deixo amb el vídeo de l’Assemblea, a veure si m’hi trobeu!

PD: Podeu llegir altres cròniques alternatives i blocaires de l’Assemblea AQUÍ i AQUÍ

12 comentaris

  1. […] “Allò que la premsa no ha explicat de la 10a assemblea d’ICV” de l’Arqueòleg Glamurós. […]


  2. Creo que Arcadi Oliveras no se equivoca nada, creo que la unidad es buena, simplemente explico que le gustaría que se apoyara ese proyecto que junta a las izquierdas desde la base y que no estoy muy de acuerdo con lo que dices del proyecto constituyendo


  3. Coincidim en el 90%. Només discrepo en un punt: una assemblea mai pot ser amb ‘delegats’. Si hi ha delegats i no pas tota la militància es tracta d’un congrès. Però és un detall, realment, perquè majoritariament tots els que han volgut han estat escollits delegats. Això sí, recolzo al 100% la proposta de Joves d’Esquerra Verda per a tornar a l’assamblearisme real i fer convencions cada 2 anys.

    Salut i bona feina!


  4. Un dels altres moments emotius: el plenari cantant “Grandola Vila Morena” https://www.facebook.com/photo.php?v=545518288831870


  5. Felicitats per la coherència de primar l’antifeixisme i la necessitat de superar el capitalisme als deliris nacionalistes per la teva part… però! El teu somni de militar en un partit indepe s’ha acomplert 🙂


    • En cap punt dels estatuts es defineix a ICV com indepe! Com ja vaig dir es busca un equilibri democratista i racional entre els deliris de l’independentisme màgic i l’espanyolisme apocalíptic
      I si la premsa nacionalista s’hagués llegit la resolució amb més calma igual no estarien fent tants salts d’alegria; però per un cop que parlen bé de nosaltres tampoc vull aigualir-los la festa!


      • Ho deia d’aquesta manera amb ironia. Ara que, honestament, a mi em sembla que encara que no ho diguin els estatuts, el cert és que ICV és una coalició independentista de facto.

        En relació al tema de la confluència d’amplis espais d’esquerres, ja es va parlar a la Assemblea d’ EUiA l’any passat. Llavors no hi va haver gaire recepció per part de certes forces. Donat el que ha passat als últims mesos aquesta idea ara és general, i alguns s’han adaptat per presentar-se falsament com a representants dels moviments socials. El problema es que alguns no se n’adonen que moviments com el d’Arcadi Oliveras i Forcades, presentats com a moviment popular i que s’han presentat a TV3 amb un presentador televisiu (fals telepredicador indignat) que diu que la culpa de la pobresa a Catalunya és “d’Espanya”, sense cap procès previ assembleari ni popular, i amb el dogma de la independència… tenen el sentit de suavitzar la formació d’un espai d’esquerra anticapitalista i lligar-la al nacionalisme català, a més trencant lligams amb la resta d’Espanya, com si el problema només estiguès a Catalunya. La falta de pensament crític en relació a fets com aquest, el cop de titular a twitter o a televisió, l’estètica per davant de gent que porta lluitant dècades… son un mal molt gran en aquest moment i estan substituint el paisatge humà real popular. És clar que és necessàri una esquerra anticapitalista unida, sobre tot al carrer, però que no ens prenguin el pèl i no ens volguin fer empassar el seu pensament únic en relació a molts temes a cop estètic de twitter. Salut.


        • Comparteixo la teva crítica al postureo estetic tuitero de certa esquerra. Sobre la resta no: estic entusiasmat amb el procés constituent i espero que arribi a bon port


        • Molt d’acord.


  6. He estat en d’altres Assemblees d’ICV i fins i tot a congressos del PSUC, i mai, però mai, n’havia sortit tant carregat d’energia i entusiasme com d’aquesta. Als meus anys puc dir i crec que sense por d’equivocarme, que hi haurà un abans i un després de la 10 Assemblea.
    Als anys 70 per lluitar contra la dictadura feixista, el PSUC amb molta generositat va ajudar a crear l’Assemblea de Catalunya, ara per lluitar contra la omnipresent dictadura del capital, ICV també amb molta generositat ha de lluitar per ajudar a crear eines unitàries de defensa del poble, siguin les que siguin.


    • La meva era la primera, però si, sens dubte ha servit per carregar-nos les piles! Un plaer comptar amb lluitadors amb tanta experiència al costat. Junts ho canviarem tot!


  7. […] passat només 3 anys des de l’anterior Assemblea Nacional d’ICV, celebrada a Viladecans, però políticament sembla que hagi estat un segle. Un cop més es […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: